De llibres i guerres

Pettegree, Andrew. El libro en tiempos de guerra: bibliotecas y lectores en épocas de conflicto. Trad., Amelia Pérez de Villar. Madrid: Punto de Vista, 2025. 583 p. XVI p. de làm. col. (Historia y pensamiento; 52). ISBN 978-84-129012-5-2. 34,90 €.

Edició original:

Pettegree, Andrew. The book at war: how reading shaped conflict and conflict shaped reading. New York: Basic Books, 2023. 474 p. ISBN 978-1-5416-0434-6.

The book at war: how reading shaped conflict and conflict shaped reading és la darrera obra d’Andrew Pettegree, historiador i catedràtic de la Universitat de St. Andrews (Escòcia). Pettegree, més enllà de ser un destacat especialista en la Reforma i en l’Europa del segle XVI, ha dedicat bona part de les seves investigacions a la història del llibre. Aquesta recerca ha cristal·litzat, d’una banda, en la fundació i direcció de la base de dades Universal short title catalogue, la qual té com a objectiu catalogar totes les obres publicades abans de 1601 –sovint amb indicació de la localització dels diferents exemplars conservats de cadascuna– i, de l’altra, en diversos estudis de referència en la matèria. Entre aquests destaquen The book world of Renaissance Europe (Yale University Press, 2010), dedicat a explorar les transformacions que significà l’aparició de la impremta, i The library: a fragile history (Profile Books, 2021), títol escrit en col·laboració amb Arthur der Weduwen i focalitzat a oferir una història de les col·leccions bibliogràfiques públiques i privades, amb un èmfasi especial en aquelles que han estat destruïdes, de manera deliberada o accidental.

En aquesta ocasió, Pettegree analitza la relació multiforme que, al llarg de la història, han mantingut llibres i guerres. Tal com ell mateix assenyala, un dels objectius de l’obra és el de qüestionar i desacreditar el tòpic que associa la paraula escrita –i en particular la literatura– amb un potencial inherentment pacífic (p. 15). Per a Pettegree, el vincle entre llibres i bel·licisme no es limita al fet que els primers s’han convertit sovint en víctimes col·laterals o en objectius militars en temps de conflicte –fet que queda demostrat per la destrucció sistemàtica i reiterada de biblioteques en temps de guerra, independentment del signe polític dels bàndols en disputa i de l’època històrica–, sinó que sovint han actuat també com a llavor ideològica i com a catalitzadors de l’ànim combatiu, esdevenint vehicles de propaganda o mitjans de resistència. D’igual manera, les guerres han influït sobre les condicions materials de producció bibliogràfica –no sempre de forma negativa– i sobre les vides d’autors i editors. Així, la relació entre ambdues esferes és i ha estat recíproca, i en molts casos, fins i tot simbiòtica.

En aquest sentit, The book at war proposa una exploració exhaustiva de les múltiples dimensions del que Pettegree anomena la «militarització de la cultura bibliogràfica», un concepte que abasta des del paper dels llibres en la construcció de l’esperit combatiu d’una nació o en la denominada «guerra de les idees» fins a la seva participació activa en el mateix desenvolupament dels conflictes i les conseqüències que es deriven d’aquesta intervenció. Aquesta amplitud en el projecte explica que l’obra s’allunyi del relat diacrònic i aposti per una estructura dividida segons criteris temàtics. El text es compon així de divuit capítols, agrupats en sis parts, cadascuna de les quals aborda un aspecte diferent del vincle entre la paraula escrita i les guerres.

La primera part, titulada «Building the fighting nation», reuneix tres capítols en què Pettegree reflexiona sobre el paper dels llibres en la construcció i legitimació de les diverses ideologies que, al llarg de la història moderna, han conduït a l’enfrontament bèl·lic. La lectura d’aquests capítols permet comprendre fins a quin punt la literatura ha contribuït a configurar imaginaris col·lectius, identitats nacionals i relats històrics orientats a justificar o estimular el conflicte. Més enllà d’això, aquesta part també explora la creixent importància que, coincidint amb l’arribada de la modernitat, han tingut els llibres en els plans d’estudis de les acadèmies militars destinades a formar generals i oficials.

En segon lloc, sota el títol «The mobilisation of knowledge», s’agrupen tres capítols dedicats a analitzar com els estats han intentat instrumentalitzar la cultura i el coneixement amb l’objectiu d’assegurar la victòria militar. D’igual manera, en aquest apartat s’examina la relació que bibliotecaris, acadèmics, científics o geògrafs han mantingut amb el poder polític en contextos bèl·lics, a partir d’un ampli ventall de casos històrics. Alguns d’aquests són àmpliament coneguts –com el projecte Manhattan per desenvolupar una bomba nuclear o la implicació d’Alan Turing en el desxiframent de la màquina Enigma–, mentre que d’altres resulten més obscurs i, precisament per això, són especialment interessants. És el cas del capítol sis, el qual posa de manifest la importància cabdal que va tenir la cartografia durant la Segona Guerra Mundial, fins al punt que el govern britànic va arribar a prohibir que les biblioteques prestessin mapes amb una escala superior a una polzada per milla –llevat que l’usuari interessat presentés una autorització expressa, emesa pel mateix executiu– amb la finalitat d’evitar possibles casos d’espionatge enemic.

Les parts tercera i quarta de l’obra s’ocupen de l’impacte que les dues guerres mundials van tenir en els hàbits de lectura de la població dels països bel·ligerants. Concretament, la tercera part se centra en els efectes del conflicte sobre la població civil, mentre que la quarta pren com a objecte d’estudi els soldats destinats al front i els presoners de guerra. En aquest sentit, els capítols que integren ambdues seccions analitzen tant episodis rellevants de la història editorial contemporània –com la fundació de la revolucionària col·lecció en rústica de Penguin– com fets derivats explícitament d’un context bèl·lic –és el cas de les diverses campanyes d’enviament de llibres als camps de presoners alemanys i nord-americans durant les dues guerres mundials–. A més, Pettegree també aporta informació reveladora i detalls curiosos sobre la transformació que el conflicte va tenir sobre els gustos lectors. Així, gràcies a la lectura de l’obra, podem descobrir que l’esclat de la Segona Guerra Mundial va provocar un increment significatiu de la publicació i venda de llibres de cuina, especialment sol·licitats en un context de racionament i escassetat; o que títols com A tree grows in Brooklyn, de Betty Smith (publicat en català amb el títol de Creix un arbre a Brooklyn, L’Altra Editorial, 2018) esdevinguessin èxits de vendes gràcies al fet que van ser uns dels llibres preferits dels nord-americans destinats al front.

Si fins aquest punt l’obra s’ha centrat en la importància i el paper que la lectura ha tingut tant a l’hora de guanyar guerres com de sostenir la moral i aixecar els ànims de civils i militars, la cinquena part, titulada «The bomber will always get through», posa l’accent en el cost devastador que els conflictes bèl·lics han tingut, sovint, sobre llibres i biblioteques. Així, doncs, Pettegree ofereix una recapitulació de nombrosos episodis de destrucció del patrimonial bibliogràfic europeu, així com d’alguns dels intents que es van dur a terme per evitar-la o minimitzar-ne els danys. Com en els capítols anteriors, novament l’atenció se centra, sobretot, en la Segona Guerra Mundial, que l’autor defineix com «un extraordinari atac a la cultura escrita d’Europa» (p. 342) i durant la qual calcula que es van perdre, destruir o abandonar més de cinc-cents milions de llibres.

Finalment, a la sisena i última part de l’obra, Pettegree va més enllà de les dues guerres mundials i posa el focus en l’impacte persistent que aquests dos conflictes han continuat tenint sobre el món del llibre un cop restablerta la pau. D’aquesta manera, s’examinen els intents –sovint parcials, clarament insuficients i, en molts casos, no gaire més que simbòlics– de restaurar i reparar els danys infligits sobre el patrimoni bibliogràfic, així com de restituir les col·leccions privades que foren saquejades a les víctimes del conflicte, amb una atenció especial a la comunitat jueva. En aquesta secció, també s’analitzen els processos de revisió bibliogràfica impulsats des del bàndol aliat amb l’objectiu d’eliminar de l’accés públic aquells documents considerats potencialment perillosos per als valors democràtics o per als principis ideològics institucionals. Com a exemples d’aquest punt, Pettegree presenta tant les esporgades sistemàtiques de llibres nacionalsocialistes a les biblioteques alemanyes de postguerra com la persecució que el maccarthisme va dur a terme als Estats Units, durant la dècada dels cinquanta, contra qualsevol document sospitós de ser proper al comunisme. Tanca aquest bloc un capítol dedicat a l’ús propagandístic de la lectura durant la Guerra Freda, un fenomen que es va materialitzar, entre d’altres, en els projectes de la CIA destinats a infiltrar literatura occidental i llibres prohibits pel règim soviètic rere el teló d’acer –amb alguns exemples certament quixotescos, com l’anomenat Bible Balloon Project, que pretenia llançar, usant globus d’heli, milers de bíblies sobre territoris com Rússia o Txecoslovàquia–.

En resum, The book at war constitueix un extens recorregut per les diferents cares de la complexa relació que els llibres han mantingut amb la cara més crua dels conflictes humans. En aquest sentit, cal reconèixer que l’amplitud temàtica de l’obra comporta que el tractament individual de cadascun dels aspectes abordats no sigui sempre tan exhaustiu com el que podria esperar-se d’una monografia específica. Així, per exemple, l’anàlisi que Pettegree fa de la destrucció bibliogràfica durant les guerres es troba lluny de la profunditat de les obres de referència sobre aquest àmbit.[1] Igualment, cal tornar a assenyalar que The book at war no ofereix una història sistemàtica ni cronològicament ordenada de la relació entre llibres i conflictes armats, sinó més aviat un ventall d’aproximacions temàtiques que, tot i la seva heterogeneïtat, contribueixen a il·luminar amb eficàcia la profunda imbricació entre cultura escrita i violència política, particularment en uns anys molt concrets –els coincidents amb les dues guerres mundials–. Tanmateix, malgrat les possibles limitacions que es desprenen del seu plantejament, l’obra destaca per la seva riquesa documental, per aportar una gran varietat d’exemples i per ser capaç de qüestionar alguns tòpics arrelats sobre el paper pacificador del llibre, oferint una aportació valuosa tant per als estudiosos de la història del llibre com per a aquells interessats en la dimensió cultural dels conflictes bèl·lics contemporanis.

Dani Cama
Bibliotecari al CRAI de la Universitat de Barcelona

[1] La destrucció de llibres i biblioteques al llarg de la història, també coneguda com a biblioclàstia, ha estat estudiada amb exhaustivitat i excel·lència per nombrosos autors. Per a una introducció general a la matèria poden resultar útils les obres Nueva historia universal de la destrucción de libros, de Fernando Báez (Destino, 2011) i Livres en feu: histoire de la destruction sans fin des bibliothèques, de Lucien X. Polastron (Denoël, 2004); mentre que per conèixer amb rigor les particularitats i les raons ideològiques de la biblioclàstia contemporània i la seva vinculació amb el totalitarisme i amb processos d’etnocidi resulta particularment interessant l’obra Libricide: the regime-sponsored destruction of books and libraries in the twentieth century, de Rebecca Knuth (Praeger, 2003).