«La librera y el ladrón»

Espinosa, Oliver. La librera y el ladrón. Barcelona: Planeta, 2020. 333 p. (Autores españoles e iberoamericanos). ISBN 978-84-08-22784-7. 19,90 € en paper, 5,99 € llibre electrònic.

La història creada per Oliver Espinosa a La librera y el ladrón gira al voltant del món del llibre antic. La protagonista, Laura, és la propietària d’una llibreria de vell i de col·leccionista heretada del seu pare, la qual fa anys havia tingut molt d’èxit, però que, actualment, passa pel seu pitjor moment econòmic, fet important que marca els esdeveniments en els quals es trobarà implicada la llibrera. Acompanyant la Laura en les seves aventures ens trobem en Pol, un personatge radicalment oposat quant a personalitat i característiques, però que es troba irremeiablement unit a ella, i viceversa, confirmant l’expressió «els pols oposats s’atreuen». Un tercer personatge, Marcos, composa el corpus protagonista d’aquesta obra. Un personatge singular, l’ajuda inestimable del qual serà molt especial per a Laura en els moments difícils que aquesta està vivint.

La novel·la es desenvolupa en diferents èpoques, que es van alternant contínuament, desplaçant-se per diverses ciutats com Madrid, Florència o Nova York. Un conjunt de personatges misteriosos, malvats i intrigants completen la història i ens porten d’un lloc a un altre entre sorpreses i contínues referències a conceptes bàsics del món del llibre antic i de col·leccionista, així com també a exemplars concrets d’obres emblemàtiques. En la seva novel·la, Espinosa ens introdueix en el món del mercat negre: robatoris, espolis, incunables i falsificacions.

Personalment, la relació entre els protagonistes, Laura i Pol, no em convenç gaire, ja que em sembla inversemblant que unes persones tan allunyades, no només de caràcter i personalitat, sinó també quant a la dedicació professional, puguin sentir-se tan profundament atretes l’una per l’altra, fins al punt que l’autor ens presenta la seva relació com un amor de pel·lícula o de conte de fades. Podria entendre algun tipus de relació entre ells, però les referències a «l’amor de la meva vida» em descol·loquen bastant i em fan perdre el focus de l’aventura en la qual els protagonistes es veuen immersos.

A banda d’aquest comentari, en general el llibre conta una història d’aquelles que t’atrapen gràcies al continu vaivé de llocs i referències històriques. És una novel·la de fàcil lectura, amb una trama no excessivament complicada que et manté amb interès de principi a fi. Molt entretinguda, és perfecta per quan vols llegir una història, no per reflexionar, sinó per passar una estona tranquil·la i relaxada, encara que amb algun sobresalt.

Olga Toro
De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria