«Los días y los libros», de Daniel Goldin

Goldin, Daniel. Los días y los libros: divagaciones entorno a la hospitalidad de la lectura. Pontevedra: Kalandraka, 2024. 192 p. ISBN 978-84-1343-327-1. 16 €.

Dins la col·lecció de llibres de no-ficció per a lectors experts de l’editorial Kalandraka, hi trobem obres que reflexionen sobre la lectura, la cultura i la formació de lectors des d’una mirada profunda i crítica. És el cas de Los días y los libros de Daniel Goldin, que comparteix col·lecció i afinitats conceptuals amb altres títols com Los libros y la belleza de Michèle Petit (anteriorment ressenyada en aquest blog). Ambdues obres coincideixen tant en la temàtica ‒la promoció lectora i el paper humanitzador de la lectura‒ com en l’acurada edició de la coberta, dissenyada per Pablo Otero (amb Mark Ritchie en aquest volum). Les cobertes destaquen per la seva composició de colors, textures i materials, que actuen com una veritable invitació visual a endinsar-se en la lectura.

Daniel Goldin és editor, bibliotecari, poeta i artista plàstic, i la seva trajectòria professional està estretament lligada al món del llibre i la formació de lectors. Durant dotze anys va crear i dirigir col·leccions infantils i juvenils al Fondo de Cultura Económica, posteriorment va fundar el segell Océano Travesía i, el 2019, va crear Jardín Lac, un projecte que vincula lectura, art i conversa en l’espai públic. Ha estat assessor de la Encuesta Nacional de Lectura y las Artes del govern mexicà i director de la Biblioteca Vasconcelos entre 2013 i 2019. Ha estat nominat al Premi Memorial Astrid Lindgren i ha rebut el Premi Nacional Juan Pablos al Mèrit Editorial, de Mèxic (2019). Actualment, dirigeix la Biblioteca Jardín Lac Vizcaínas a Ciutat de Mèxic i es dedica també a la pintura. Tot aquest recorregut vital i professional travessa l’obra i li dona una densitat experiencial molt significativa.

Tal com ell mateix afirma, el seu interès no ha estat mai només produir o vendre llibres, sinó formar ciutadans a través de la lectura: «mi verdadero interés era la formación de ciudadanos. Había decidido que mi trabajo no era solamente producir ni vender libros, sino formar lectores o ayudar a formar un tipo especial de lectores» (p. 124). Aquesta declaració resumeix l’eix ètic i polític que sosté el llibre.

L’obra s’estructura en vuit capítols que corresponen a vuit conferències, fet que en condiciona la forma: un discurs oral transformat en text escrit, amb un to reflexiu, proper i alhora rigorós. Goldin hi comparteix la seva relació íntima amb els llibres, des de la infància fins a la seva experiència com a pare, i desplega teories sobre la lectura, la seva promoció i la seva funció social. El subtítol, Divagaciones en torno a la hospitalidad de la lectura, actua com a fil conductor de totes les reflexions, que giren al voltant de la lectura com a espai d’acollida, de reconeixement i de construcció de subjectivitat.

Un dels aspectes més inspiradors del pensament de Goldin és que no situa la lectura al centre, sinó les persones. La lectura es concep com un lloc habitable ‒o no‒, i és el context vital dels lectors el que ha d’orientar qualsevol projecte de promoció lectora. En aquest sentit, afirma: «Para promocionar la lectura necesitamos el norte, objetivo claro del proyecto, y la brújula para leer lo que está afuera de los libros y lo que sucede en el interior de los lectores» (p. 98). Aquesta mirada desplaça el focus del llibre com a objecte cap a la lectura com a experiència relacional.

Al llarg de l’obra apareixen temes d’absoluta actualitat: la tensió entre tecnologia i llibre, la constitució dels infants com a subjectes a partir del contacte amb la literatura, o la crisi de la cultura lletrada en una societat cada vegada més individualitzada. Goldin reflexiona també sobre la multiculturalitat i la dificultat humana de conviure amb l’altre, defensant una cultura del reconeixement mutu: «La promoción de la lectura supone darle al otro armas y herramientas para ser diverso de sí mismo. Es una muestra de confianza en el prójimo. Sostener un respeto radical para que el otro siga siendo otro» (p. 83).

En aquesta ressenya he volgut destacar sobretot l’aspecte social de l’obra, més que el seu vessant literari, filosòfic o la pura promoció de la lectura. Sovint ens entestem a veure la lectura com una porta a la imaginació, però Goldin ens recorda que també cal valorar el context i les circumstàncies en què aquesta porta es pot obrir, així com la responsabilitat que tenim de crear espais on sigui realment habitable per a tothom.

Davant la fragilitat del món contemporani i la pèrdua d’estabilitats simbòliques, Goldin planteja un repte clar: «El reto es construir un mundo habitable ahora que descubrimos que no hay nada estable, ni siquiera la palabra escrita en la que tantos hombres cifraron sus anhelos de trascendencia» (p. 105). També qüestiona el discurs del plaer lector, preguntant-se si realment respon a la voluntat de formar subjectes autònoms o bé a la mercantilització de l’experiència cultural (p. 111).

La resposta a aquest panorama incert és, novament, l’hospitalitat. Una hospitalitat entesa com una actitud ètica d’escolta profunda i respecte radical per l’altre: «Nuestra función se trata de escuchar con el cuerpo y con la inteligencia, con el compromiso de la escucha atenta, sin asumir nada previo más que un respeto radical por el otro» (p. 119).

En conclusió, Los días y los libros és una obra densa però accessible, que combina experiència personal, reflexió teòrica i compromís social. És especialment recomanable per a docents, bibliotecaris, educadors socials i, en general, per a totes aquelles persones implicades en l’educació, la cultura i la construcció d’una societat més habitable a través de la lectura. Goldin no ofereix receptes simples, sinó una invitació honesta a repensar la lectura com un acte d’acollida i responsabilitat compartida.

Sara Mas Castaño
Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA