Sant Jeroni al Pallars

Ací tenim de nou Sant Jeroni. Recordem una vegada més que cada 30 de setembre se celebra aquest sant, patró, entre altres gremis, dels llibreters i traductors.

Aquesta bella imatge d’enguany mostra Jeroni amb algun dels seus atributs, però no pas tots, falten els llibres, la Bíblia que ell va traduir. A l’esquerra veiem el cap del lleó que sempre més va acompanyar el sant en mostra d’agraïment per haver-li llevat una punxa que tenia clavada a la pota. Amb la mà esquerra sosté un Sant Crist, i amb la dreta, una pedra per colpejar-se el cap. A baix a la dreta, una taca vermella que vol ser un capel cardenalici, encara que Jeroni mai va ser cardenal, és una jerarquia que se li atorgà pòstumament.

No queda clar el que pot ser una mena de cosa que treu el cap per la part inferior dreta, sigui el que sigui, és evident que tant Picasso com Miró coneixien aquesta obra.

El fresc, de difícil datació, potser de finals del XVIII, és a l’interior de l’església de Sant Julià d’Unarre, a les valls d’Àneu. Potser no passarà a formar part dels annals de la història de l’art, però l’artista va fer el que va poder.

Curiosament, en el moment de redactar aquestes notes, ha aparegut al mercat de compra-venda una altra representació del sant que, sens dubte, va servir d’inspiració al pintor d’Unarre o bé es tracta d’una altra peça inspirada en un mateix original.

Aquesta versió que diem es tracta d’una pintura a l’oli sobre vidre, datada el 30 d’abril de 1780, i signada per Luis Saubera. Procedeix d’una col·lecció particular d’Écija. En aquesta obra s’observen millor alguns detalls que, en la versió pallaresa, no quedaven clars.

Investigant per la xarxa, hem arribat a un gravat anterior, del 1602, d’origen italià. Es tracta d’un gravat sobre paper, obra d’Agostino Carracci (1557-1602), que es veu que va servir de font d’inspiració per a molts artistes posteriors. Actualment, aquesta peça es troba a la Národní Galerie Praha (Galeria Nacional de Praga).

Text i foto: Marcel Albet Guinart