«Strengthening Europe through public libraries»

Strengthening Europe through public libraries [en línia]: how sustained investment in public libraries and their multiple roles delivers social, cultural and democratic returns. European Commission: Directorate-General for Education, Youth, Sport and Culture. Coord., Arnaud Pasquali, George Parry-Jones, Florence Baeke. Luxembourg: Publications Office of the European Union, 2026. 159 p. <https://data.europa.eu/doi/10.2766/1906144>. [Consulta: 23 jul. 2026]. ISBN 978-92-68-29124-5.

En les últimes dècades, les biblioteques públiques d’arreu d’Europa han viscut una transformació profunda: han deixat de ser essencialment espais de custòdia de col·leccions per convertir-se en «tercers espais» multifuncionals, amb un paper central en la vida comunitària. Aquest és el punt de partida de l’informe que ressenyem, elaborat a partir d’un mandat aprovat pel Consell de la Unió Europea l’any 2023. El document és fruit del treball d’un grup del Mètode Obert de Coordinació (OMC) que va reunir 36 experts de 25 estats membres de la Unió Europea, amb aportacions de vuit països europeus no comunitaris. El seu objectiu no és només posar de manifest els rols que exerceix la biblioteca pública contemporània, sinó també assenyalar què cal fer per preservar aquest espai tan valuós.

La introducció de l’informe aporta un seguit de xifres que donen la mesura de la importància del sector: Europa compta amb 67.000 biblioteques públiques que donen feina a 170.000 professionals i que, cada any, reben 757 milions de visites i sumen 75 milions d’usuaris registrats. Amb aquestes dades com a teló de fons, el text es proposa impulsar un debat ampli entre responsables polítics i professionals del sector bibliotecari sobre com es pot fer que les biblioteques contribueixin de la manera més eficaç als grans reptes socials del nostre temps.

El gruix de l’informe s’organitza en quatre grans apartats (capítols 3 al 6). El tercer capítol identifica deu grans reptes socials davant els quals les biblioteques públiques exerceixen múltiples funcions per donar resposta a les necessitats de les seves comunitats. Aquests reptes són: 1) fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida; 2) garantir l’accés a la cultura i promoure un ecosistema cultural ric i divers; 3) afavorir la cohesió social i la construcció de comunitat; 4) reduir la bretxa digital; 5) enfortir la resiliència i el funcionament de la democràcia; 6) estimular la competitivitat econòmica, el desenvolupament, l’ocupació i el creixement; 7) contribuir a la sostenibilitat ambiental; 8) millorar la salut i el benestar; 9) donar suport al desenvolupament urbà i rural; i 10) construir resiliència davant les crisis i els desastres.

Cadascun d’aquests reptes es descriu breument i, per a tots ells, l’informe aporta dos exemples de bones pràctiques procedents de biblioteques públiques de diferents països europeus. En molts casos, es tracta de programes d’abast nacional, tot i que també s’hi recullen iniciatives d’equipaments concrets: projectes d’alfabetització informacional, de foment de la lectura, de reducció de la soledat, d’habilitació d’espais sensorials, de suport a l’emprenedoria o de biblioteràpia, entre d’altres. L’informe dedica una atenció especial al paper de les biblioteques públiques com a agents de resposta davant situacions de crisi, amb exemples tan diversos com la pandèmia de la covid-19, el terratrèmol de Turquia de 2023 o la invasió russa d’Ucraïna.

El quart capítol aprofundeix en l’evolució de les funcions de les biblioteques a través de quatre metàfores que defineixen la seva naturalesa i de set rols que caracteritzen la tasca dels professionals del sector. Les quatre metàfores ens porten més enllà de la imatge de la biblioteca com una simple «prestatgeria»: el «mercat» (les biblioteques públiques són mercats de coneixement, idees i cultura que apleguen persones de totes les edats, gèneres i cultures); el «laboratori» (espais d’experimentació i innovació, on els ciutadans desenvolupen noves idees, habilitats i projectes); el «santuari» (llocs que ofereixen seguretat, confort i concentració, un «tercer espai» familiar i sense obligacions on els usuaris, inclosos els col·lectius més vulnerables, poden refugiar-se per estudiar, explorar interessos o cercar orientació de manera confidencial); i el «node» o «hub» (espais dinàmics que connecten les comunitats amb agents diversos i que utilitzen les seves instal·lacions de manera flexible per respondre a les necessitats expressades pels usuaris).

Si les metàfores il·lustren la diversitat de funcions que exerceixen les biblioteques, és l’expertesa i la capacitat d’adaptació dels professionals del sector allò que fa possible que aquestes funcions es materialitzin. En aquest sentit, els autors de l’informe identifiquen set rols clau que exerceixen els professionals de les biblioteques per fer efectiu, a la pràctica, el potencial d’aquestes metàfores: el de constructor de comunitat, el de narrador, el de guia, el de facilitador, el de protector, el de catalitzador i el de motivador. Igual que en el capítol anterior, cada metàfora i cada rol s’acompanyen d’un exemple de bones pràctiques.

El cinquè capítol se centra en el context en què operen les biblioteques públiques i examina els elements clau que en sostenen la prestació efectiva de serveis. S’hi analitzen la legislació nacional i regional, els marcs estratègics, els models de governança, les estructures de finançament, la recollida de dades i la importància de la cooperació entre biblioteques. Segons l’informe, al voltant del 70 % dels estats membres compten amb legislació pròpia en matèria de biblioteques. Entre els valors comuns que es reflecteixen en les diverses lleis i estratègies nacionals, hi destaquen l’accés lliure i igualitari, l’aprenentatge al llarg de la vida i l’alfabetització, la preservació i la diversitat, i la inclusió i la cohesió socials. Com a complement a aquest capítol, l’annex 2 inclou 33 fitxes que ofereixen una panoràmica, país per país, del marc legislatiu i estratègic de les biblioteques públiques arreu d’Europa.

El sisè i últim capítol és, potser, el més interessant, en la mesura que abandona la descripció del panorama de les biblioteques públiques a Europa per passar a l’àmbit de les recomanacions. Els autors proposen la implementació de sis factors habilitadors (enablers), considerats essencials per enfortir les biblioteques públiques i preparar-les de cara al futur.

El primer element és un marc legal i polític sòlid: les biblioteques han de ser reconegudes tant en la legislació com en les estratègies estatals com a institucions públiques essencials que garanteixen el dret d’accés a la informació, la cultura, l’educació i la participació digital, i que serveixen de fonament per al desenvolupament econòmic, urbà i rural, alhora que donen suport a iniciatives socials i sanitàries d’àmbit local.

El segon factor és una responsabilitat multinivell i un finançament sostenible: sense un finançament estable i adequat, les biblioteques no poden satisfer les expectatives creixents de les comunitats ni exercir el seu paper estratègic en la transformació social.

El tercer és la presa de decisions basada en dades: si bé la majoria d’estats membres recullen dades sobre biblioteques anualment per fer-ne el seguiment, es podrien beneficiar d’una col·laboració més estreta a l’hora de mesurar els rols nous i emergents de les biblioteques. Per respondre amb agilitat a unes necessitats socials que evolucionen ràpidament, les biblioteques han de disposar dels mitjans necessaris per recollir, analitzar i aplicar dades amb finalitats de planificació i avaluació.

El quart element és una força de treball qualificada, valorada i orientada al futur: per permetre que les biblioteques públiques puguin evolucionar i fer front als reptes futurs, és imprescindible invertir en un cos professional sòlid i versàtil.

El cinquè és l’existència d’espais públics sostenibles i inclusius: els edificis de les biblioteques han d’oferir espais segurs, acollidors i inclusius, accessibles per a tothom. La ubicació de les biblioteques hauria de reflectir valors ambientals, adaptar-se a les necessitats diverses dels usuaris i comptar amb instal·lacions adequades que en garanteixin la sostenibilitat.

I el sisè, finalment, és la maduresa digital i la innovació: les biblioteques europees arriben a centenars de milions d’usuaris en línia, alhora que mantenen espais físics que garanteixen l’accés a la informació, a les col·leccions i a la relació social. La biblioteca pública del futur serà una biblioteca híbrida, que combini serveis físics i virtuals que es reforcin mútuament.

En conjunt, l’informe constitueix un document de diagnosi i d’orientació política, el principal valor del qual rau en la capacitat de reunir sota un mateix marc la gran diversitat de funcions que les biblioteques públiques ja assumeixen a Europa i de traduir-les en una agenda concreta d’actuació. L’informe reforça una idea que travessa tot el document: ampliar les funcions de les biblioteques no pot significar simplement acumular noves responsabilitats sobre unes estructures ja existents, sinó que ha d’anar acompanyat dels recursos, els professionals, les infraestructures, les dades i el reconeixement institucional necessaris per exercir-les. En aquest sentit, el document ofereix tant als responsables polítics com als professionals del sector un marc útil per defensar que la inversió en biblioteques públiques no és només una inversió cultural, sinó també una inversió en educació, cohesió social, benestar, desenvolupament local i qualitat democràtica.

Ángel Borrego  
Professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB