La professora de la FIMA Júlia Baena ha intervingut en una edició del programa Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio dedicat a la literatura a l'institut. El programa ha abordat la situació de la literatura a l'ensenyament secundari qüestionant les lectures prescriptives i parlant de poesia, d'humanitats, de cultura clàssica i de la necessitat de les biblioteques escolars. Hi han participat Gerard Segura, professor i cap d'estudis de l'IES Teresa Pàmies; Jaume Ripoll Miralda, professor de l'IES Verdaguer; Júlia Baena, bibliotecària i professora de la FIMA; i Adolf Beltran, que ha repassat alguns dels consells en matèria de didàctica de la literatura de Gianni Rodari i Emili Teixidor.

El programa es pot escoltar a: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/ciutat-maragda/la-literatura-a-linstitut/audio/1115596/

El passat 20 d'octubre de 2021 va tenir lloc a la Facultat de Nàutica de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, la lliçó inaugural del curs acadèmic 2021-2022. En el decurs de l'acte es va exhibir públicament, i per primera vegada, el reportatge 250 anys a bord, una peça audiovisual que van elaborar els alumnes del grau de Comunicació Audiovisual de la FIMA, ara graduats, Daniel Molina, Paula Carbonell, Javier Cano, Manel Planchart i Roger Solé.

El reportatge, que commemora el 250è aniversari de la històrica Facultat de Nàutica de Barcelona, va tenir una acollida entusiasta i va arrencar en el públic assistent un aplaudiment espontani i sincer. El document audiovisual es va realitzar en el marc de l'assignatura De la idea a la pantalla, sota la tutoria del professor Josep Rovira, i amb el suport dels professors Jorge Franganillo, aleshores cap d'estudis del grau de Comunicació Audiovisual, i Mª Àngels García Asensio.

Dimecres 10 de novembre de 2021 va tenir lloc el primer dels tres Seminaris de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer d’aquest curs, que estaran dedicats als repositoris digitals. En aquesta primera trobada, Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del CSUC, va presentar els continguts del cicle i donà una visió històrica sobre el context en què van néixer els repositoris institucionals. Michele Mennielli, senior global strategist de LYRASIS (Estats Units d’Amèrica), va mostrar la perspectiva nord-americana dels repositoris institucionals. Finalment, Eloy Rodrigues, director de la Unidade de Serviços de Documentação e Bibliotecas de la Universidade do Minho (Portugal) i president sortint del Consell Executiu de COAR (Confederation of Open Access Repositories) va explicar el rol dels repositoris de nova generació en l'ecosistema europeu de comunicació científica. Cristóbal Urbano va moderar el debat final amb preguntes dels assistents. Miquel Térmens, en donar les paraules de benvinguda, va glossar la llarga trajectòria dels Seminaris de l’Aula Rubió i es va felicitar per la recuperació d’aquest espai d’intercanvi entre el món acadèmic i professional.

Trobareu el vídeo del seminari al canal YouTube de la Facultat: https://youtu.be/iVz8NMdwPqs

El professor Pedro Rueda Ramírez va participar al congrés Religiosos y Monjas de la América Ibérica y su Cultura Escrita, organitzat per la Facultad de Humanidades de la Universidad Autónoma del Estado México i l'Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información de la Universidad Nacional Autónoma de México, amb la conferència virtual «El abastecimiento cultural de las bibliotecas conventuales en la Edad Moderna: las estrategias de formación de las colecciones novohispanas» el dia 11 de novembre de 2021.

Al mes de novembre trobareu l'exposició «Les marques de propietat als llibres» al primer pis de la FIMA (del 8 al 30 de novembre de 2021). L'exposició presenta peces originals dels segles XVI al XX seleccionades i comentades pels professors Jesús Gascón i Pedro Rueda Ramírez, i amb la col·laboració en el muntatge d'Àngels Alorda (restauradora i alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials).

A les vitrines es realitza un recorregut per les tipologies de marques de propietat dels llibres. L'exposició forma part del projecte I+D Sabers connectats: xarxes de venda i circulació d'impresos a Espanya i Llatinoamèrica (HAR2017-84335-P), i serà visitada pels participants en el seminari Les procedències al llibre antic: estudis i projectes (17 de novembre, de 16 a 19.30 h.).

El passat divendres, 5 de novembre de 2021, la productora Taller-Vídeo va emetre la preestrena del documental L'escamot pirinenc, film de Felip Solé i David Burillo sobre un episodi de la guerra civil de 1936-1939 que va tenir lloc a Catalunya i l'Aragó: la història de la darrera unitat militar de la Generalitat en actiu, el Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya. La peça audiovisual compta amb els efectes digitals del professor de la FIMA Jaume E. Vilaseca.

L’acte va tenir lloc a la sala d'actes de l'Escola Pia de Barcelona (antiga seu del Regiment Pirinenc). Es tracta d'un documental basat en fets històrics, però amb una visió actual, que combina el drama de la guerra i la memòria històrica amb la recreació moderna gràcies a la passió per la muntanya; el nexe que uneix els onze recreadors del Grup d’Estudis de Muntanya Antiga (GEMA).

El passat divendres 5 de novembre, i en el marc de l’assignatura Biblioteques, arxius i centres de documentació de 1r curs del grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital, Anna Mas Espinalt, tècnica d’arxiu i museu de TOUS Heritage, i Jordi Andreu i Daufí, professor de la Facultat i director del projecte, van presentar TOUS HERITAGE, una iniciativa que es va posar en marxa l’any 2015 amb la voluntat que al 2020, i amb motiu del centenari de l’empresa, s’inaugurés l’espai de patrimoni de la companyia (museu i arxiu) que reuneix les peces i la documentació que el Grup TOUS ha produït al llarg d’aquest segle d’història. A la xerrada, es va posar en evidència com aquest projecte representa els valors de TOUS i com s’ha convertit en un producte que identifica, comunica i reforça la identitat corporativa.

En el marc del Projecte Erasmus+ «DECriS»: Digital Education for Crisis Situations: Times when there is no alternative (DECriS Project: 2020-1-HR01-KA226-HE-094685) va tenir lloc a la nostra Facultat, els dies 4 i 5 de novembre, un Multiplier event (MTE), organitzat per l’equip del nostre centre: Sílvia Argudo, Juan-José Boté, Gema Santos, Cristóbal Urbano i Aurora Vall.

L’MTE va consistir en un seminari en format híbrid que va facilitar l’accés a professionals d’arreu.

L’obertura de l’acte va estar a càrrec de la vicerectora de Política Docent de la Universitat de Barcelona, Conxita Amat.

La primera sessió va començar amb una presentació pública del projecte per part dels seus coordinadors, Boris Bosančić i Tatjana Aparac-Jelušić, i Anita Papić de la Universitat d’Osijek (Croàcia) i d’una ressenya breu d’Anita Papić de l’Escola d’estiu realitzada a Osijek el setembre passat, en la qual van participar estudiants i exalumnes del grau d’Informació i Documentació de la nostra Facultat.

A continuació, Fidelia Ibekwe de l’Aix-Marseille Université, va presentar la seva comunicació: «Increasing student appropriation of course content using arts-informed pedagogy: some reflections on the Covid-19 pandemic and lockdown experience».

Es va completar la sessió amb una taula rodona, moderada pel professor Cristóbal Urbano, en la qual diferents professors universitaris van explicar les seves experiències docents durant la pandèmia. Van intervenir Ana Barbarić (Universitat de Zagreb), Martina Dragija Ivanović (Universitat de Zadar), Eva Méndez (Universidad Carlos III de Madrid), Enrique Orduña-Malea (Universitat Politècnica de València), Blanca Rodríguez-Bravo (Universidad de León) i Dora Sales (Universitat Jaume I, de Castelló).

El panorama que van dibuixar amb les seves intervencions, malgrat la procedència diversa dels participants, tenia molts punts en comú: la forta implicació personal per passar en molt poc temps de la presencialitat a la total virtualitat, els problemes tècnics i materials tant de professors com d’alumnes, les dificultats per conciliar la vida familiar i la vida professional o la necessitat d’uns criteris comuns a l’hora de realitzar les classes, entre altres. Tots van coincidir en el fet que la seva metodologia docent ja no serà la mateixa després d’aquesta experiència. Kornelija Petr Balog de la Universitat d’Osijek va tancar l’acte amb un breu resum de les principals idees de la sessió.

La segona sessió va tenir una primera part dedicada a la presentació dels resultats provisionals del primer objectiu del projecte (first Intellectual Output IO-1) consistent en l’elaboració del document State-of-the-play of the use of OERs at European HEIs during the COVID-19 pandemic, a càrrec de Milijana Mičunović i Kristina Feldvari, de la Universitat d’Osijek, i Sabina Rako de l’SRCE. Van presentar la metodologia de l’estudi, els resultats i una síntesi dels punts claus identificats que van servir de punt de partida per a una interessant reflexió gràcies a les intervencions dels assistents.

Seguidament, la professora Gema Santos va moderar la darrera taula rodona, «Lessons learned from teaching support services and experts involved in digital education support and resources / contributions from different services and experts», en la qual van intervenir Albert Basart (Àrea d'Avaluació de la Qualitat, AQU Catalunya), Anna Magre (La Factoria, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra), Ebba Ossiannilsson (International Council for Open and Distance Education OER Advocacy Committee), Joan-Tomàs Pujolà (Institut de Desenvolupament Professional - ICE, Universitat de Barcelona) i Eleni Boursinou (UNESCO).

La mirada dels serveis que van donar suport d’una manera o altra a docents i estudiants perquè durant tota la pandèmia poguessin seguir amb la seva docència va ser un bon complement al panorama presentat a la taula rodona de la primera sessió. Les intervencions dels assistents van donar peu a reflexions i consideracions que caldrà tenir en compte d’ara endavant. Stefan Dreisiebner (Universitat de Graz, Àustria) va tancar l’acte amb un breu resum de la sessió.

El professor de la FIMA Ernest Abadal va impartir tres conferències sobre diversos aspectes relacionats amb l’accés obert i les revistes científiques durant la setmana de l’accés obert que va tenir lloc a finals del mes d’octubre de 2021. En primer lloc, el 26 d’octubre, va participar en el XV Encontro da Rede de Bibliotecas Fiocruz (Brasil) amb la conferència titulada “Distorsiones provocadas por el pago de APC”. En segon lloc, el 28 d’octubre, va participar en la V Convención Científica Internacional organitzada per la Universidad Técnica de Manabí (Equador) en la taula rodona “¿Toda la ciencia se puede medir?”. Finalment, també el dia 28 d’octubre, va impartir la conferència “Transformaciones de las revistas científicas universitarias” en el marc del Encuentro de Revistas Universitarias 2021 organitzart per la Universidad Autónoma Ciudad de México.