Hay Festival of Literature & Arts és una trobada anual relacionada amb el món de la literatura i les arts que té lloc cada any en una ciutat diferent. L’edició de 2021 estava previst que tingués la seu a Cartagena de Indias, però finalment i per raons de la pandèmia s’ha celebrat digitalment.

A la seu digital de Medellín, concretament, va tenir lloc el 26 de gener una taula rodona sota el títol: Talento editorial: asegurar la memòria: la formación de editores y libreros, on es van abordar experiències sobre formacions lligades al món del llibre. Es van descriure les experiències de formacions d’editors a Buenos Aires i a Bogotà, i la proposta de l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona.

En la conversa hi van participar Alejandro Katz, editor i professor de la UBA; Margarita Valencia, professora de la maestría en Estudios Editoriales del Instituto Caro y Cuervo de Bogotà, i Lluís Agustí, professor de la Facultat.

Es pot seguir la conversa a: https://www.hayfestival.com/p-17374-lluis-agusti-alejandro-katz-and-margarita-valencia-in-conversation.aspx

El passat dimarts 26 de gener de 2021 van finalitzar les obres destinades a habilitar el plató 2, que s'ha estrenat el divendres 29 amb l'examen final de Vídeo digital. L'espai, amb una superfície d'uns 90 m², ofereix un ambient aïllat acústicament i està revestit de colors neutres per facilitar el control de la il·luminació.

Per bé que s'hi preveuen més actuacions per acabar de condicionar l'espai, la seva presència ja permetrà descongestionar el plató 1, organitzar grups en paral·lel i oferir més hores disponibles per a la realització d'activitats pràctiques.

La revista El País Retina, mitjà de referència sobre transformació digital, tecnologia i nous models de negoci, publica aquest mes un reportatge sobre el lifelogging, la pràctica de documentar la pròpia vida per mitjà del telèfon mòbil i altres dispositius capaços de mesurar-ho i enregistrar-ho tot.

L’article, titulat «Lifelogging, la realidad de la que todos (también usted) formamos parte», inclou algunes aportacions del professor Jorge Franganillo, que en un estudi recent, publicat a l’Anuario ThinkEPI, analitza quines aplicacions té la recopilació contínua de dades sobre les experiències personals i també quins riscos té aquesta pràctica sobre la privadesa. El reportatge recull algunes conclusions d’aquest estudi i alimenta el debat sobre els beneficis i els riscos de l’autorastreig.

Amb les aplicacions de missatgeria instantània i de correu electrònic, les publicacions en mitjans socials i els àlbums digitals de fotos, molts usuaris estan creant, sovint sense adonar-se’n, un registre continu i minuciós, en temps real, d’aspectes rellevants de la seva pròpia vida. Capturen dades que, reunides, constitueixen tota una autobiografia digital i ofereixen un gran potencial per a l’autoconeixement. Aquestes «caixes negres» personals, però, plantegen riscos sobre la privadesa i la seguretat de les dades, un problema que la tecnologia, per si sola, no pot resoldre.

El passat 25 de gener de 2021, va tenir lloc el Seminari amb la Professió, una activitat que fa de cloenda del Pràcticum del grau d’Informació i Documentació. Enguany, per primera vegada, i fruit de la situació provocada per la pandèmia, la trobada va ser virtual.

Aquest seminari es planteja com una aproximació a l’exercici de la professió a partir de la trobada entre estudiants que acaben de realitzar el Pràcticum i tutors de centres que durant el semestre han acollit alumnes d’aquest grau.

Com a tutores de centre es va comptar amb la directora de la Biblioteca Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat, Raquel Segura; la responsable de l'Avaluació de la Recerca a la Biblioteca de la UOC, Neus Milán i Maria de Vallibana Serrano (sòcia i fundadora d'Avenir). Van exposar la seva visió des de la doble perspectiva del seu lloc de treball actual i del coneixement que els dona la seva àmplia trajectòria.

Al seu torn, les alumnes d’Informació i Documentació Mireia Besas (estada de pràctiques a la Biblioteca del Teatre Lliure) i Aura Cuscó (estada a la Biblioteca de la UPC - Campus Universitari Manresa), i l’alumne de la doble titulació d’InfoCom Isart Homar (estada al CRAI UB Unitat de Projectes), van explicar la seva experiència i van destacar el que les pràctiques els han aportat, tant pel que fa a la seva formació com a la seva orientació professional.

Membres del CRICC participen en un projecte europeu recentment concedit per la EACEA i liderat per la Universidad Católica de San Pablo (Perú). El projecte, titulat «Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica», està dotat amb 60.000 euros per a la nostra Universitat. De les 1005 propostes rebudes, només van resultar escollides amb finançament el 13%.  Entre els professionals que formen l’equip de Barcelona, s’hi troben alguns membres del CRICC: Mònica Baró, Miquel Térmens, Carina Rey, Lluís Agustí, Jesús Gascón i Amadeu Pons. També hi participen altres membres de l’equip de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, com ara Concepción Rodríguez Parada, Núria Jornet i Berta Blasi.

El professor Ernest Abadal va participar el passat 14 de gener en el VII Congreso de Bibliotecas Universitarias y Especializadas Chile organitzat per la Dirección de Servicios de Información y Bibliotecas de la Universidad de Chile. El congrés va tenir una asistencia de més de 700 persones, de l’àmbit iberoamericà.

La conferència del nostre col·lega duia per títol «Las transformaciones de la publicación académica en el contexto de la ciencia abierta» i es pot visualitzar al canal de YouTube de la Universidad de Chile.

El professor Manuel Peña Díaz (Universitat de Còrdova) ha participat en l'assignatura Història del llibre del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials amb una conferència titulada «Censuras: discursos y prácticas» el dia 19 de gener de 2021, explicant els diferents agents que intervenen en el control del llibre i el paper dels autors, censors, correctors i impressors. Aquest investigador és conegut per algunes de les seves obres sobre la història cultural, l'esporgada inquisitorial i, recentment, la coordinació, conjuntament amb Pedro Ruiz Pérez i Julián Solana Pujalte, del llibre Historia de la edición y la lectura en Andalucía (1474-1808) (Córdoba: Universidad de Córdoba, 2020).

El passat 16 de gener de 2021 es va publicar a El periódico l’article d’Elena Hevia «L’Escola de Llibreria: el postgrau després del ‘boom’ de comerços llibrescs a Catalunya», que recull els elements més destacables dels quasi deu anys de vida de l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona. Després de nou cursos de funcionament, el postgrau ha format unes 200 persones, la meitat de les quals està treballant en el sector. És de destacar que, malgrat que en la formació no hi té un pes fonamental l’emprenedoria, exalumnes de l’Escola han obert una vintena de llibreries.