El passat 29 de maig de 2023, la professora Sílvia Argudo va impartir la seva darrera classe al grau en Gestió d’Informació i Documentació Digital, ja que pensa jubilar-se pròximament. Amb aquest motiu i «per sorpresa», uns quants companys van irrompre al final de la classe i li van fer ofrena d’un ram de flors, que la Sílvia va agrair, emocionada.

Sílvia Argudo, diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Documentació, va començar la seva carrera docent a la Facultat el curs 2000-01. Ha destacat sempre per una alta exigència i qualitat en la seva activitat, i a la vegada per les innovacions didàctiques, introduint nombrosos elements de ludificació a les classes. A més de la seva tasca docent, també ha estat compromesa amb la gestió del centre, com a secretària del Consell d’Estudis, coordinadora del Pla d’Acció Tutorial i vicedegana d’Afers Acadèmics i Qualitat.

El dilluns 29 de maig de 2023, el productor i realitzador audiovisual Oriol Porta va impartir la conferència de clausura de l’assignatura de Documentació audiovisual, del grau en Comunicació Audiovisual, titulada «La documentació de fonts orals dins l’engranatge de la producció i la direcció audiovisuals».

A partir de la seva llarga experiència professional com a productor executiu d’una vintena de documentals, així com de la seva tasca com a fixer (facilitador) i documentalista freelance, l’Oriol va donar una visió de la feina de recerca i documentació de testimonis i fonts orals per a produccions audiovisuals, des del punt de vista del seu encaix en les dinàmiques de producció i realització.

Quant a la primera, l’Oriol va assenyalar els condicionants de temps, localització de les fonts i cost pel que fa a la recerca de les persones expertes i testimonis. De l’altra part, en va ressaltar la importància d’analitzar els factors comunicatius dels possibles testimonis escollits –oralitat, presència, gestualitat, activitat...–, més enllà de la seva relació amb els fets i els coneixements de continguts específics, de cara al seu possible encaix en la narració audiovisual.

En termes generals, l’Oriol va subratllar la importància de la tasca de documentalista i que la persona que l’excerceix tingui una actitud inquieta i encuriosida permanent, identificant i arxivant possibles fonts d’informació i d’assessorament sobre diferents temes, que puguin ser-li útils en el futur.

El diario El Correo va publicar el dimecres 24 de maig de 2023 un article sobre el comportament humà en la comunicació a través de missatges de text. L’article, que es titula «Eres un grosero digital y no lo sabes», explica per què moltes persones no segueixen les normes de cibercortesia que es coneixen des de fa dècades. L’autora, Solange Vázquez, i dos experts analitzen els factors que poden provocar grolleria o confusió en la comunicació digital.

Un dels experts és el professor Jorge Franganillo, que assenyala com a causes d’aquesta disfunció la distància entre els interlocutors, que despersonalitza la conversa, i la falta de senyals no verbals, com ara el to de veu, l’expressió facial o el llenguatge corporal, que ajuden a entendre el context i la intenció dels missatges. En Jorge també va escriure un article divulgatiu sobre els malentesos i les bones maneres en l’escriptura, que es pot llegir gratuïtament a The Conversation.

El 24 de maig de 2023, als «Dimecres del CRICC», es va dedicar la sessió a la intel·ligència artificial generativa.

Carlos Lopezosa va presentar els resultats d’un estudi acadèmic sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) als estudis superiors en comunicació. Partint de la premissa que la IA ja és de lliure accés i gratuïta, i que ja ha demostrat la seva eficàcia en tasques de producció de contingut, l’estudi té l’objectiu d’explorar l’opinió de docents i investigadors en comunicació sobre la incorporació de la IA en els plans docents.

A través d’entrevistes en profunditat i semiestructurades, l’estudi mostra dues tendències, una partidària d’incorporar-l’hi de manera general i transversal, i l’altra d’integrar-la en assignatures concretes. A més, hi ha un consens en el fet que la capacitació de l’alumnat, a part d’incloure aspectes fonamentals i competències tècniques sobre IA, també ha de contemplar les qüestions ètiques que planteja aquesta nova eina.

Per altra banda, Jorge Franganillo va exposar una anàlisi sobre els models generatius i el seu impacte en els continguts mediàtics. La presentació va explorar les seves aplicacions pràctiques en l’àmbit informatiu, publicitari i de l’entreteniment. A més, es va debatre sobre les implicacions d’aquestes tecnologies per a la propietat intel·lectual, la veracitat informativa, la identitat personal i la creativitat humana, davant de fenòmens com la creació d’imatges fotorealistes i la tecnologia deepfake orientada a la generació de vídeos hipertrucats i al clonatge de veus humanes.

Finalment, en el torn obert de preguntes, es va debatre extensament sobre els reptes ètics que la IA posa sobre la taula, sobretot quant als estudis que s’ofereixen a la nostra Facultat.

La notícia del traspàs d’Ana Díaz-Plaja, després d’una llarga malaltia, el passat 23 de maig de 2023, va colpir de tristesa tothom qui l’havia tractada. La seva bondat, amplis coneixements en literatura infantil i en didàctica de la llengua i la literatura, així com la seva capacitat de treball, perduraran en la memòria. Des de la Facultat ens sumem a les mostres de condol vers la família i amics.

L’Ana havia nascut a Barcelona el 1951, filla de Guillermo Díaz Plaja i neboda de la bibliotecària Aurora Díaz Plaja. Era llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Barcelona el 2008 amb la tesi Claves de análisis de las novelas para niñas: valoración histórica y literaria. Va ser professora de la Facultat d’Educació de la UB des del 1980 fins al 2013, quan es jubilà. La seva producció científica inclou nombrosos articles, capítols de llibre i monografies.

Amb la FIMA mantingué una relació directa amb la col·laboració amb el màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura, i donant suport i guiant les pràctiques i treballs finals del màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, vinculats al Fons Guillermo Díaz-Plaja de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Així mateix, va assessorar en l'organització de la documentació personal de l'Aurora Díaz Plaja, dipositada a la FIMA.

Entre les diverses candidatures per a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig de 2023 hi trobem la presència de dos membres del professorat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals: Sílvia Argudo (per Vallgorguina) i Josep Àngel Borràs (per les Avellanes i Santa Linya). També la d’un exprofessor (Ciro Llueca, per Figueres) i la d’una exdirectora de l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació (Mercè Bosch, per Mataró). A banda, és clar, de moltíssims exalumnes. Podeu veure’n una relació en aquesta entrada de blog.