Es va aprofitar la trobada per realitzar un taller sobre la creació de videotutorials com a recurs educatiu obert (OER, Open Educational Resources). L’objectiu era proporcionar les nocions bàsiques a partir de les quals poder crear materials senzills però útils i ben plantejats, mitjançant recursos fàcils d’obtenir i utilitzar per als no-experts.
La primera sessió va anar a càrrec de Jep Cunill, professor del grau de Comunicació Audiovisual de la Facultat, que va explicar els conceptes bàsics per a l’elaboració d’un vídeo (formats, càmeres, fotografia, so, llum, flux de treball, etc.) i, a continuació, va fer una part més pràctica de com preparar una entrevista.
La segona sessió, presentada pel professor Williams Contreras-Higuera, especialista en disseny gràfic, estava orientada al disseny dels thumbnails o miniatures que s’afegeixen als vídeos i que serveixen per millorar tant la coberta com la contracoberta dels vídeos així com les indicacions que s’afegeixin damunt de la imatge filmada.
La tercera sessió, a càrrec de la professora Gema Santos, va servir per fixar el marc conceptual de la creació de vídeos com a OER, definir no només què són, sinó també quins tipus de llicències en obert existeixen per poder decidir quina és la més adequada per a cada necessitat.
Finalment, a la quarta sessió, el professor Juanjo Boté va presentar el programari per a la gravació de vídeo Screencast-o-matic i els participants van poder treballar-hi aplicant els diferents continguts apresos a les sessions anteriors.
La professora de la FIMA Núria Ferran ha participat a la 14th International Conference on Performance Measurements in Libraries (LibPMC). El congrés, en format online, s'ha centrat en l'avaluació del rendiment de les biblioteques per tal d'entendre fins a quin punt una biblioteca satisfà les necessitats dels grups d'interès, amb l'objectiu d'impulsar la seva millora.
Núria Ferran ha participat, conjuntament amb Małgotzata Kisilowska i Magdalena Paul de la Universitat de Varsòvia, en la sessió «Impact of Libraries on Society», coordinada pel professor Leo Appleton de la Universitat de Sheffield. Kisilowska i Paul van presentar una revisió bibliogràfica sobre la temàtica de les persones no-usuàries de biblioteca basada en aquest estudi i Núria Ferran va presentar dos treballs realitzats al voltant de l'estudi de les persones no-usuàries a la biblioteca pública: «The public library as seen by the non-users» i «El Marc, la Maria i el David: el disseny d'experiència d'usuari (UX) aplicat a la biblioteca pública».
Les presentacions de la sessió es poden consultar a ResearchGate.
D’acord amb la normativa de premis extraordinaris de la Universitat de Barcelona, la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals obre la convocatòria per a l’atorgament dels premis extraordinaris dels graus de Comunicació Audiovisual i d'Informació i Documentació, i dels màsters de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Gestió de Continguts Digitals, Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d’Informació i d’Humanitats Digitals.
Poden sol·licitar premi extraordinari els alumnes que hagin finalitzat els seus estudis durant el curs 2020-2021.
La sol·licitud s’ha de presentar a la Secretaria de la Facultat abans del dia 1 de desembre de 2021.
Les Jornades de bones pràctiques europees en patrimoni bibliogràfic i documental organitzades per CODICIS Erasmus + els dies 4, 18 i 25 d'octubre de 2021 es troben disponibles al canal de Youtube de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. En les tres sessions s'han tractat temes diversos, però connectats amb les pràctiques europees a Itàlia i Espanya.
Les jornades formen part d'un projecte de formació que comptarà amb altres jornades regionals a Bolívia, Perú i Mèxic, amb la idea d'intercanviar experiències i cooperar en el marc de la formació en patrimoni bibliogràfic i documental.
Regularment, el DOGC publica els termes que el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovant per incorporar adequadament els neologismes que apareixen a la nostra llengua. La darrera fornada consta de 125 termes, i es va donar a conèixer el passat 14 d’octubre de 2021. Entre els termes que poden interessar-nos per les especialitats de la Facultat, esmentarem: latència (o retard) (en anglès, delay); mem (en anglès, meme); narrativa (o relat) de marca (en anglès, brand storytelling); seguiment de la mirada (en anglès, eye tracking)... Hi ha termes de disciplines diverses, com per exemple: càtering, micromasclisme... El conjunt de termes aprovats pel TERMCAT es poden consultar a la Neoloteca.
El professor de la FIMA Mario Pérez-Montoro forma part de l'equip docent del "Curso de visualización de datos urbanos" impartit al "Centro de Arte y Tecnología de Zaragoza (Etopia)", organitzat per la Fundación Zaragoza Ciudad del Conocimiento.
El programa d'aquest curs té un contingut marcadament pràctic, on es realitza un acostament a la visualització i narració amb dades per després abordar les competències específiques i les eines informàtiques més importants per a la transformació digital en visualització de dades, majoritàriament de codi obert.
Els dies 28 i 29 d’octubre de 2021 s’han celebrat a Barcelona i Sant Cugat del Vallès les terceres Jornades sobre el Patrimoni Audiovisual, organitzades per la Filmoteca de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya. El professor i degà de la FIMA Miquel Térmens hi ha participat presentant la ponència «Metadades en el procés de digitalització dels arxius sonors».
El professor de la FIMA Pedro Rueda va participar a la jornada Libro Antiguo y Fuentes de Información organitzat a la Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid) amb la conferència «Enredos de tinta en la Sevilla de la Contrarreforma: el impresor y librero Tomás López de Haro» el 26 d'octubre de 2021 en el marc de les activitats del grup de recerca Bibliopegia, coordinat pel professor Antonio Carpallo. A la jornada va presentar un catàleg de venda de llibres a Caracas (1683) que ha pogut identificar-se com del taller de Tomás López de Haro.
El passat 20 d’octubre va tenir lloc a la FIMA la sisena edició de la Jornada Intensiu Digital: Intercanvi d’Experiències en Col·leccions Digitals, organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA), i el Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la UB. L’edició d’enguany tenia per repte reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l’escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s’han fet fins ara, en clau d’impacte i de necessitats.
La jornada en aquesta edició va ser híbrida, d’una banda presencialment a la FIMA, amb 150 inscrits, professionals d’arxius, biblioteques, museus i d’altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. I d’altra banda, l’acte es va retransmetre sincrònicament en línia pel canal de YouTube de la Facultat, amb més de 150 persones usuàries úniques en total. La sessió es pot consultar íntegrament en línia aquí, de forma permanent: https://www.youtube.com/watch?v=tY94Jpe7WgA
L’inici de la jornada va ser amb la sessió inaugural impartida per la Nicole McNelly, consultora d’impacte a l’Europeana Foundation. L’experta va posar l’èmfasi en la importància de posicionar les persones en els centres de procés de disseny o redisseny de projectes i iniciatives per tal de conèixer les necessitats reals de les persones usuàries a qui van destinats. I va definir l’impacte com el canvi o canvis que es provoquen damunt la societat com a resultat de les activitats que fem. Un impacte que pot ser avaluat quantitativament o no, però que cal analitzar-lo des de diferents àmbits com l’econòmic, en l’organització, en els aspectes socials, d’innovació i de context. Va presentar el manualEuropeana Impact Playbookque va recomanar per ajudar a aconseguir treballar de forma encertada amb les necessitats i aconseguir impacte. També va comentar que el manual s’ha traduït ja al gal·lès i polonès i va encoratjar a la traducció al català i castellà.
Durant la jornada es van presentar i es va parlar al voltant d’una selecció d’experiències amb fons i col·leccions digitals, algunes recents, d’altres ja consolidades o fins i tot tancades, on no només es va plantejar el que fan, sinó perquè ho fan, què volen resoldre, quins efectes produeixen, en quins àmbits (econòmic, científic, social, educatiu…), qui són els principals beneficiaris, i sobretot: què passaria si no ho féssim. Van començar el bloc d’experiències, diferents iniciatives que se centren en l’explotació de les dades per aconseguir impacte social en les comunitats, com són Escovid19data, l’Explorador Social i la base de dades de les víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme. Posteriorment també es van presentar experiències de l’àmbit acadèmic com el repositori consolidat DDD de la UAB i el repositori de matemàtiques actualment en desús, CIRAX. Finalment, la darrera experiència del dia va ser «Sintoniza con la Memoria», un projecte molt treballat d’utilització d’arxius audiovisuals i molt popular al seu país d'origen, Xile. Totes les presentacions de les experiències es poden consultar en línia per tenir tots els detalls del que es va explicar.
L’Intensiu Digital 21 també va oferir una taula rodona on el tema principal van ser les estratègies de transformació en els àmbits cultural i educatiu. En el pla educatiu, va comentar Héctor Gardó, cap de projectes a la Fundació Bofill, la transformació digital, ben feta, genera oportunitats, i mal feta, en canvi, és generadora de desigualtats. Un altre dels ponents, Quim Rubio, responsable de projectes a la Fundació Carulla, va esbossar les característiques que han de permetre identificar la capacitat transformadora d’un projecte, partint del decàleg publicat per Mutare - Fundació Carulla. Va destacar-ne algunes: la importància d’identificar el repte social a què s’ha de respondre; la generació d’aliances i la cocreació, afegint un especial esment a la necessària dimensió educativa de tot projecte transformador. Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona, va posar com a exemples els projectes Patrimonia’m o el programa de Creadors en residència, impulsats pel mateix Institut, i Héctor Gardó va afegir com a element clau la voluntat de desafiar l’ordre establert, de desenvolupar projectes que no perpetuïn allò que ja existeix.
Finalment tots tres van coincidir al llarg del debat amb una idea fonamental: la centralitat de les persones. El que hi ha al darrere dels projectes transformadors són les persones que els lideren, impulsen, o faciliten. I el repte està en com passar de crear projectes adreçats a uns col·lectius en concret, a fer-ho implicant aquests mateixos col·lectius. Dissenyar amb les persones, a prop de les necessitats, replantejant-se i qüestionant-se a un mateix.
Com és tradició, l’Intensiu Digital es va cloure amb una reflexió elaborada i exposada per Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). La reflexió es va iniciar amb una relació de temes clau sobre què valorem a l’hora d’establir una col·lecció digital. Fins recentment, la tecnologia de suport, la tria dels documents i l’etiquetatge amb metadades. Amb tot, actualment aquesta valoració cada vegada més se centra a captar l’atenció, la descoberta de l’entorn de la persona usuària i la sostenibilitat (tant econòmica com de risc). Es va parlar que ja són palpables les transformacions de la progressiva i inevitable digitalització i de la desgraciadament incremental pressió per fer més amb menys recursos. Lluís Anglada, un dels membres organitzadors de l’Intensiu Digital, va tancar la seva reflexió plantejant una sèrie de qüestions relacionades amb l’impacte en els projectes digitals: la qualitat com a valor no absolut («is it good enough?»); la importància de l’accés obert, la transparència i el dret a la informació; i finament, sobre la necessitat d’obrir o explorar nous camins per fer accessible la informació. Aquests temes crítics i aquestes tendències són els motius que justifiquen la necessitat d’organitzar una jornada Intensiu Digital anualment per pensar i enraonar conjuntament, i sempre que sigui possible, presencialment.
Per setè any consecutiu, la biblioteca de la FIMA organitza una Viquimarató amb l’objectiu de fer créixer el nombre d’articles relatius als ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat i millorar la qualitat dels que ja existeixen.
En aquesta pàgina de la Viquipèdia trobareu els suggeriments d’articles per millorar i crear.
La jornada es farà presencial, a l’aula 3F3 de la 3a planta el dimecres 3 de novembre a les 10 h. Com sempre, es farà una sessió de formació impartida per un voluntari d’Amical Wikimedia per tal d’introduir-vos en el funcionament de la Viquipèdia. Enguany, com l'any passat, serà Francesc Fort.
La sessió és oberta i cal inscriure-s'hi a bib.informacio.audiovisuals@ub.edu. La viquimarató, aquest any, s’inscriu dins l’assignatura de Fonts d’informació, una assignatura de segon curs de Gestió d’Informació i Documentació Digital (GIDD). L’activitat es fa amb la col·laboració de la Comissió de Dinamització Lingüística de la UB.
