És oberta la preinscripció per accedir a la segona edició del màster d'Escriptura del Guió Audiovisual. Aquest màster, de 60 crèdits, ofereix la formació necessària per treballar en projectes audiovisuals de ficció, documental o programes d’entreteniment. Tot seguint un pla d’estudis amb una important vessant pràctica i de la mà d’un equip docent format per professionals del sector, l’alumnat aprèn a escriure històries belles i ben construïdes, tot afavorint i potenciant les capacitats creatives a partir de la metodologia d’aprendre escrivint.

Les classes comencen a l’octubre i acaben al juny, i van seguides d’una estada de pràctiques obligatòries en una empresa del sector audiovisual i de la realització d’un Treball de fi de màster. Per a més informació, vegeu la pàgina web del màster.

El màster és un títol propi organitzat conjuntament per la FIMA, la Universitat de Lleida i els Guionistes Associats de Catalunya. A fi de poder cobrir les necessitats de l’alumnat, hi ha la possibilitat de cursar el màster en modalitat presencial i també en format en línia. La preinscripció es duu a terme en línia a partir d’aquesta pàgina web i està oberta fins el 15 de juny de 2021.

És oberta la preinscripció per accedir a la tercera edició del màster d'Humanitats Digitals (de 60 crèdits ECTS), que és coorganitzat per quatre facultats de la Universitat de Barcelona: la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, la Facultat de Filologia i Comunicació, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Geografia i Història. A més, compta amb la participació de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.

L'objectiu és la formació de professionals especialitzats en el disseny d'aplicacions o projectes originals i innovadors en el camp de les humanitats i en la gestió del patrimoni digital.

És un ensenyament presencial, que es realitza en instal·lacions de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. En l’itinerari a temps complet, les classes tenen lloc de mitjan octubre fins a mitjan març. A partir de març, els estudiants realitzen pràctiques obligatòries de 185 hores, en una empresa o institució de les humanitats digitals, sota la supervisió d’un tutor, i elaboren i defensen el Treball final de màster, sota la direcció d'un professor. Per a més informació, vegeu la pàgina web de la Facultat.

La preinscripció es porta a terme en línia, a partir d’aquesta pàgina web. Cal seguir les instruccions que s’hi indiquen. Hi ha temps fins el 4 de juliol i, si queden places vacants, es torna a obrir la preinscripció fins el 17 de setembre.

Ja és oberta la preinscripció per accedir a la novena edició del postgrau de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, que començarà el proper setembre. Aquest postgrau, de 30 crèdits, ofereix un conjunt de coneixements propis del sector de la llibreria, útils per treballar en aquest sector cultural.

Les classes tenen lloc de mitjan setembre fins a l’abril (dilluns i dimecres a la tarda) i van seguides de les pràctiques obligatòries de 100 hores en una llibreria, sota la supervisió d’un tutor. Per a més informació, vegeu la pàgina web de la Facultat.

El postgrau va començar el curs 2012-13, organitzat conjuntament pel Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Es programa biennalment, alternant els anys que no es fa amb una formació de reciclatge i aprofundiment, destinada a professionals en actiu. La preinscripció es porta a terme en línia, a partir d’aquesta pàgina web. Cal seguir les instruccions que s’hi indiquen. Hi ha temps fins el 21 de juny.

El proper mes de juny de 2021, Barcelona acollirà per primera vegada la fira de l'audiovisual més important del món: Integrated Systems Europe (ISE), d'una envergadura equiparable al Mobile World Congress. Es tracta d'un esdeveniment que reunirà les empreses més rellevants en tecnologia d'integració de sistemes electrònics i audiovisuals. En aquesta fira s'exposaran les últimes novetats en tecnologia audiovisual i també hi serà present una bona representació de productores audiovisuals.

La FIMA, per mitjà del Grup d'innovació docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals (In-COMAV), ha estat en converses amb un dels organitzadors de la fira, l'Audiovisual and Integrated Experience Association (AVIXA), que ha programat un esdeveniment pensat específicament per a l'alumnat de Comunicació Audiovisual dins l'AV Experience Zone: «Creativitat i continguts per a l'audiovisual del segle XXI» (dimarts 1 de juny, 9:15–10:30, a la Fira Internacional de Barcelona).

L'esdeveniment inclourà:

• esmorzar, cortesia d'AVIXA
• presentació per part d'empreses i productores de les noves tendències sobre creativitat i continguts per a l'audiovisual
• final sorpresa

Hi són convidats tots els estudiants de CAV. A causa de la covid-19, però, la Facultat només disposa de 20 invitacions, que oferirà per ordre d'inscripció a través d'aquest formulari: https://forms.gle/dw7iHZymoqszm7FG9
Hi haurà una llista d'espera per si alguna de les primeres 20 persones apuntades té alguna circumstància d'última hora que l'impedís d'assistir.

El passat dijous 6 de maig de 2021, Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes, va fer una xerrada en el marc de l’assignatura optativa Serveis a usuaris amb necessitats especials, de tercer curs del grau d’Informació i Documentació.

Ciuró va parlar de les biblioteques públiques en tant que agents socials, inclusius i integradors a partir de la seva experiència directa al capdavant de la Biblioteca Comarcal de Blanes.

A banda d’explicar els projectes amb els quals volen materialitzar aquesta voluntat inclusiva i integradora (De la biblioteca a casa; Lectura per a l’ànima; Els lletraferits; Projecte Aixopluga’t, etc.), va reflexionar sobre com la pandèmia ha evidenciat que encara queda molt camí per arribar a una veritable biblioteca social.

L’experiència d’aquests temps de mobilitat restringida i, per tant, les limitacions a l’hora d’anar físicament a la biblioteca porten a Ciuró a plantejar un model de biblioteca híbrida: no només una col·lecció mixta física-digital sinó, sobretot, amb serveis híbrids que combinin presencialitat i virtualitat però, i aquesta és la veritable clau, que realment siguin accessibles a tothom.

Una xerrada feta des de la passió de la professió i l’experiència del dia a dia en una biblioteca pública amb vocació social.

Recordem que fins el dia 5 de maig, l’alumnat, el professorat i el PAS de la Universitat de Barcelona, és a temps de participar de forma voluntària en el cribratge que s’està duent a terme a tota la UB per detectar casos de COVID-19.

A la FIMA, el material per a la prova es pot recollir al Punt d’Informació. Més informació a: https://www.ub.edu/cribratge/

Alguns dels nostres companys ja l'han fet i en només 24 hores han tingut el resultat de si han passat o no la COVID. Aquest cribratge es fa amb una mostra de saliva, per tant és molt fàcil de fer.

El diari El País publica a la secció «Transformación digital» un article sobre la paradoxa entre el progrés tècnic i la idea que la tecnologia ens ajuda a estalviar temps. En l'article, titulat «La tecnología nos prometió más tiempo libre. ¿Hemos sido engañados?», diversos experts debaten per què, si els avenços tecnològics optimitzen processos i ajuden a guanyar temps, ens sentim cada cop més saturats i atabalats, forçats a fer-ho tot més de pressa.

Entre les veus que analitzen aquesta contradicció hi ha la del professor Jorge Franganillo, que ha estudiat la falsa promesa de la productivitat digital i llença algunes idees sobre la tendència de la tecnologia a robar temps. És molt antiga la creença que el progrés tècnic condueix a augmentar la productivitat i, en teoria, a alliberar temps. A la pràctica, però, a mesura que les tecnologies ens ajuden a treballar més de pressa, més escàs sembla esdevenir el temps lliure.

El professor Franganillo mira d'aportar llum sobre l'origen d'aquesta paradoxa i, entre les seves contribucions, convida a reflexionar, en aquest context d'acceleració i hiperproductivitat, sobre quina hauria de ser la veritable mesura de la innovació.

La professora de la FIMA, Núria Ferran-Ferrer, ha participat el passat 27 d'abril de 2021 a l'informatiu d'Aragón Radio per presentar la seva darrera investigació al voltant de la bretxa de gènere a la Wikipedia. Amb més de 40 milions d'articles en 301 idiomes diferents, la Wikipedia és un dels esforços de col·laboració humana més grans de la història. Aquesta voluntat per reunir la suma de tot el coneixement té entre els seus pilars bàsics aconseguir un espai neutral. No obstant això, diferents estudis han apuntat que hi ha un biaix de gènere persistent pel que fa als continguts i la composició de la seva comunitat. Un equip interdisciplinari de la UOC ha analitzat l'escletxa de gènere de l'edició en llengua espanyola de la Viquipèdia i ha revelat que només l'11,6 % dels editors registrats són dones.

Segons el nou estudi, publicat a la revista PLOS ONE, aquesta diferència es podria explicar parcialment per la persistència més baixa de dones editores. «Les dones editen menys i ho deixen abans, i és per això que en part l'escletxa no es redueix», destaquen els autors. Tot i això, els resultats mostren un petit grup d'editores veteranes que, en alguns casos, superen els homes pel que fa a les seves pràctiques d'edició, una realitat que podria ajudar a dissenyar mesures per visibilitzar i augmentar la participació de les dones en aquest espai.