Carlota Guerrero, responsable de la Catalunya Film Comission, ha participat el 14 de novembre, a l'assignatura de Producció Audiovisual, del grau de Comunicació Audiovisual, impartint una master class sobre localitzacions i permisos de rodatge. Al llarg de la sessió, Guerrero ha repassat diverses nocions elementals, com ara què és una comissió fílmica, en què es diferencia d'una film office, com es fan els rodatges a Barcelona i a Catalunya, i altres qüestions rellevants sobre com localitzar a Catalunya. Com que els estudiants de Producció Audiovisual hauran de rodar els seus projectes audiovisuals el proper semestre, Guerrero ha atès preguntes específiques sobre com cal demanar els permisos segons el cas.

La Catalunya Film Commission (CFC) és un servei públic i gratuït de la Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Empreses Culturals) que està a disposició del sector audiovisual amb la voluntat de promoure i facilitar els rodatges a tot Catalunya i d’estimular i consolidar la indústria cinematogràfica i audiovisual catalana i els serveis que se’n deriven a tot el territori.

Maite Comalat va moderar, dimarts 5 de novembre, la taula rodona El futur ja és aquí. Quina innovació bibliotecària volem a Catalunya? en el marc de la Jornada de Models d’Innovació a Biblioteques que el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya va organitzar per incentivar l’aplicació de la innovació a les biblioteques catalanes i proveir els professionals d’eines, recursos, idees i experiències de models i projectes d’innovació de cara al seu potencial trasllat o adaptació als seus centres de treball. A la taula rodona, Anna Bröll, directora d’Innovació i Comunicació del Consorci de Biblioteques de Barcelona; Ramon Ros, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC; i  Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya van compartir els projectes d’innovació que s’estan duent a terme a les seves institucions i les claus de l’èxit –o no- d’aquestes experiències.

El professor Miquel Térmens ha assistit al III Congreso Internacional de Archivos Digitales, celebrat del 4 al 8 de novembre a Ciutat de Mèxic. Allà hi va realitzar un taller sobre avaluació de la preservació d’arxius sonors i va impartir una conferència sobre els problemes de la preservació digital de les obres audiovisuals.

Aprofitant el viatge també va assistir a la primera reunió de la Red Iberoamericana de Preservación Digital de Archivos Sonoros y Audiovisuales (RIPDASA), un projecte subvencionat pel Cyted (Programa Iberoamericano de Ciencia y Tecnología para el Desarrollo) i en el que hi participen investigadors de 8 països iberoamericans.

El passat 6 de novembre, el professor Mario Pérez-Montoro va participar com a Keynote Speaker amb la conferència «Information Visualization as Knowledge Analysis» a la Second International Conference on Applied Informatics (ICAI 2019) celebrada a Madrid.

La professora de la Facultat Maria José Masanet ha participat en un article publicat recentment a la prestigiosa revista Information, Communication & Society. La referència és:

Pires, Fernanda; Masanet, Maria-José; Scolari, Carlos A. (2019). “What are teens doing with YouTube? Practices, uses and metaphors of the most popular audio-visual platform.” Information, Communication & Society, 1–17. https://doi.org/10.1080/1369118X.2019.1672766 

L’article explora els usos i les pràctiques que els adolescents fan de YouTube i les metàfores que sorgeixen al posar en discurs aquests usos. La investigació s’emmarca en el projecte H2020 Transmedia Literacy, que explora les competències transmèdia i les estratègies informals d’aprenentatge dels adolescents. En aquest projecte hi han participat 1.633 nois i noies de vuit països: Austràlia, Colòmbia, Uruguai, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal i Regne Unit, dels quals s’han obtingut dades des d’un enfocament multimètode, emprant qüestionaris, tallers participatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació de comunitats en línia. 

En aquest article els autors, investigadors de la UPF i de la UB, han explorat particularment què fan els adolescents amb YouTube, la plataforma audiovisual en línia més popular entre els adolescents. Entre els seus usuaris, la recerca ha detectat cinc possibles usos de YouTube: radiofònic (escoltar música i buscar, descarregar o arxivar música), televisiu (veure vídeos i notícies, seguir YouTubers i celebrities, etc.), social (compartir continguts, fer comentaris, obtenir reconeixement social, covisionat i cocreació) productiu (crear i gestionar el contingut propi) i educatiu (obtenir informació i tutorials, aprendre imitant, etc.). A més, els investigadors han constatat que els usos que els adolescents fan de la plataforma varien en base a les seves rutines quotidianes i a la manera en què integren les lògiques de YouTube en les diverses dimensions de la seva vida social, per exemple, com a mitjà de comunicació o com a plataforma per adquirir coneixements i habilitats.

Per completar l’estudi dels usos i pràctiques que els adolescents fan de YouTube, l’article també analitza les metàfores sobre YouTube que els joves apliquen en els seus discursos sobre la plataforma. Els adolescents descriuen YouTube com un mitjà d’acompanyament, de difusió, connexió, participació, educació, etc. Malgrat el potencial cívic dels mitjans socials i els nombrosos estudis centrats en la cultura participativa, els investigadors no han detectat que YouTube tingui un ús cívic, tot i que no descarten aquesta possibilitat.

“Des d’aquest enfocament cognitiu, les metàfores sobre l’ús de YouTube no són només una forma d’enriquir el llenguatge, sinó una poderosa eina per comprendre i reflexionar sobre nous fenòmens emergents entre els joves”, asseguren els autors. Estudiar les pràctiques col·laboratives i els usos transmèdia dels adolescents en una plataforma com YouTube ofereix un univers de possibilitats per comprendre aquests fenòmens socials.

El dimarts 5 de novembre hi va haver l'acte de presentació del llibre Las redes de la lectura (Trea, 2019), editat per Chiara Faggiolani (Univ. di Roma) i Maurizio Vivarelli (Univ. de Torino) i en el qual Mònica Baró i Maite Comalat, professores de la Facultat i investigadores del CRICC, hi han col·laborat escrivint un capítol.

Es tracta d'un estudi sobre l'impacte de la lectura en l'entorn digital que ha analitzat els comentaris escrits pels lectors a la plataforma aNobii, una xarxa social d'amants de la lectura molt popular a Itàlia. S'han utilitzat tècniques de big data per tal de processar els gran volum de comentaris que s'han analitzat. Chiara Faggiolani, amb la conferència Desde "Leer en la red" a "Las redes de la lectura": historia de un proyecto de investigación va explicar els orígens del projecte, la publicació del llibre en italià i també l'actualització i traducció al castellà que ha estat publicada per Trea. El professor Maurizio Vivarelli, que no va poder estar present a l'acte per problemes de salut, va preparar un vídeo explicant l'estructura i els diversos capítols del llibre.

També hi va haver la intervenció de Mònica Baró i Maite Comalat, amb la conferència La promoció de la lectura a Espanya... en el bon camí?, en la qual es va fer un ampli repàs a les estadístiques de lectura a Espanya en els darrers anys (percentatge de lectors, tipus d'obra, temps mitjà de lectura, etc.) així com a l'avaluació dels plans de promoció de la lectura que s'han dut a terme a Espanya (poca concreció, escassa continuïtat, baixa inversió, sense instruments per a la seva avaluació, etc.).

El professor Ernest Abadal, autor del pròleg de l'obra, es va ocupar de la presentació de la sessió.

Tal i com s’havia anunciat, el passat 6 de novembre va tenir lloc a la Sala d’actes de la Facultat la Jornada per donar a conèixer sortides professionals de graduats recents en Informació i Documentació.

En aquesta ocasió vam comptar amb la participació de Maria Cabrera, de la primera promoció del doble grau Infocom que està treballant a Digitàlia; Marc López que està treballant a EADA on va fer les pràctiques curriculars; Sílvia Grande que, després de moltes pràctiques a diferents empreses, fa 6 mesos que treballa a la UIC i, finalment, Alba Erra que, després de passar entre d’altres, pel Centre Excursionista de Catalunya o l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, actualment treballa a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Els quatre convidats van posar en evidencia la polivalència dels estudis i van destacar la possibilitat que ofereixen de treballar en entorns i àmbits molt diversos. Del seu pas per la Facultat, van destacar, entre d’altres, el gran ventall d’ofertes per fer pràctiques extracurriculars i pràctiques d’estiu, que havien estat una experiència única i que van recomanar amb molt d’entusiasme.

Els resultats de l’enquesta que els assistents van omplir posen en evidència l’interès que van despertar i la utilitat de les seves recomanacions. Una vegada més, i ja serà la sisena, aquesta Jornada ha estat un èxit!

La delegació a Catalunya d'UNRWA, l'agència de l'ONU que treballa per a les persones refugiades palestines, ofereix un taller per aprendre com informar sobre la població refugiada palestina des d'un enfocament de gènere i drets humans. El taller, de 6 hores de durada, s'inicia el 8 de novembre, de 10:00 a 11:30, en el marc de l'assignatura Fonaments de la Comunicació Mediatitzada, a càrrec d'UNRWA Catalunya, i continuarà els dies 15 i 22 de novembre, de 13:00 a 15:00, a l'aula 114, a càrrec de LolaMora Producciones.

L'objectiu general d'aquesta formació, oberta a tot l'alumnat de la Facultat, és fomentar l'adquisició de coneixements i habilitats sobre com transversalitzar l'enfocament de gènere i drets humans en les cobertures mediàtiques de crisis humanitàries, conflictes i situacions de refugi que ajudin a generar en la ciutadania consciència crítica, solidaritat i mobilització per la protecció dels drets humans de la població refugiada de Palestina.

El passat 31 d’octubre de 2019 va morir, a l’edat de 86 anys, Mercè Gasch Riudor. Havia nascut a Barcelona el 30 d’agost de 1933. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on es titulà el 1955 amb una tesina final d’estudis titulada Contribución a la bibliografía mercedaria: obras impresas en Barcelona referentes a Ntra. Sra. de la Merced. Havia fet traduccions del francès de Jules Verne i d’Honoré de Balzac (publicades per l’editorial Mateu a primers dels seixanta). De febrer a novembre de 1965 va treballar a la Biblioteca Popular de Manresa. D’allà passà a la Biblioteca de Vilafranca del Penedès, i el 1966, a la Central de Populars, amb caràcter itinerant. Des del juliol d’aquest any fins el 1968, treballà a la Biblioteca Popular de Badalona. I del 1969 fins a l’abril de 1972, a la del Prat de Llobregat. En aquella data començà a treballar a la secció d’Estampes i Gravats de la Biblioteca de Catalunya, fins que a final de 1973 va passar a la Central de Biblioteques Populars, on s’hi estigué fins a la jubilació. Havia estat vocal de l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona (1974-1975) i vocal de la primera junta de l’Associació de Bibliotecàries, precedent de l’actual Col·legi, sota la presidència de Rosa Ricart Ribera (1975-1977). Casualment, una cosina germana seva porta el mateix nom i cognoms. Aquesta havia estat directora de la Biblioteca Can Pedrals, de Granollers. Totes dues eren parentes de Carme Riudor i Carol, que va ser professora de l’Escola des de 1938 a 1978.