Presentació del «Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939)», editat per Assumpció Estivill

El passat dilluns, 9 de setembre de 2019, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, es va presentar una publicació recent de les Edicions de la Universitat de Barcelona relacionada amb el nostre centre: Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939), de Joana Casals Baltà. La Joana Casals va ser la secretària de l’Escola des de 1925 fins a 1939 i va escriure el diari que ara es publica per indicació del director, Jordi Rubió i Balaguer. L’Assumpció Estivill, professora jubilada i exdegana de la Facultat, ha transcrit aquest diari i n’ha fet un estudi previ.

El diari relata el dia a dia de l’Escola, i l’allunya de la visió idealitzada que posteriorment va adquirir. Comenta punts forts i febles tant del professorat com de les alumnes, i les carències i les virtuts del pla d’estudis. Parla de l’Associació Escola Bibliotecàries, agrupació creada a instàncies del professor Rafael Campalans que integrava alumnes i exalumnes, i que la Joana Casals va impulsar. La situació política del moment i la guerra també són presents de retruc al diari, tot i que durant tot el conflicte bèl·lic l’Escola va continuar rutllant amb normalitat.

La presentació del llibre va comptar amb una primera intervenció de Jordi Permanyer, exgerent del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que havia tingut l’oportunitat de conèixer moltes de les bibliotecàries citades per Joana Casals al seu diari, ja que el 1966 va entrar a treballar a la Biblioteca de Catalunya. En el seu breu parlament va fer referència a moltes bibliotecàries, que destacaven per la seva professionalitat. Tot seguit, Assumpció Estivill va resumir els trets principals del diari i, per cloure l’acte, el degà Miquel Térmens va agrair a Estivill la seva feina continuada de docència i de recerca en el camp de la biblioteconomia, tant en la vessant de la catalogació com en la investigació sobre la història de la professió.

Seccions

Presentació del llibre Diari de l'Escola de Bibliotecàries (1932-1939) (9 de setembre) dissenyador dc., 04/09/2019 - 16:04

Dins dels actes de la Setmana del Llibre en Català, el dilluns 9 de setembre es presentarà el llibre Diari de l'Escola de Bibliotecàries (1932-1939), edició i introducció a cura d’Assumpció Estivill. Aquest llibre és una transcripció del dietari de Joana Casals Baltà (1903-1997), que va ser secretària de l’Escola de Bibliotecàries durant la II República. Gràcies al treball de la Dra. Estivill ara tindrem accés a un text inèdit que explica en primera persona la vida quotidiana de l’Escola durant aquells anys.

El llibre és publicat per Publicacions UB i ha estat finançat per la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. La presentació serà el dilluns 9, a les 18:15, a l’escenari 1 de la Setmana del Llibre en Català, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona.

Seccions

Publicació de la Biblioteca i exposició sobre Assumpció Estivill

L'Assumpció Estivill es va jubilar fa unes setmanes i des de la biblioteca de la Facultat se l’ha volgut homenatjar preparant un recull bibliogràfic amb la seva extensa obra, dedicada principalment a l’estudi de la història de l’Escola de Bibliotecàries i de les biblioteques populars de Catalunya, així com també als aspectes de la catalogació i l’automatització de biblioteques. Aquest fulletó també conté una breu nota biogràfica i un conjunt de fotografies que cobreixen prop de 40 anys de la seva carrera professional.
 
Paral·lelament, el text està acompanyat amb una exposició de les obres del fons de la biblioteca. Us convidem a visitar-la a l’entrada de la biblioteca a partir del 15 d’abril.   
 
Podeu accedir a la guia de lectura: Assumpció Estivill Rius: recull bibliogràfic amb motiu de la seva jubilació en aquests enllaços:

 
Podeu consultar altres publicacions de la biblioteca:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seccions

Avui es jubila la professora Assumpció Estivill

La professora Assumpció Estivill Rius avui s’ha jubilat com a professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, en complir els 70 anys.
 
Recordem que l’Assumpció s'inicià com a docent a l'Escola de Bibliologia l’any 1978 i després va seguir la trajectòria del nostre centre, amb la integració a la Universitat de Barcelona i fins l’actualitat. N’ha estat cap d'estudis, sotsdirectora i degana.
 
Tots li tenim d’agrair el seu mestratge i les seves recerques sobre la història de la professió bibliotecària i les biblioteques a Catalunya, sobre la catalogació de tota mena de recursos, els sistemes integrats de gestió bibliotecària i l'ús de metadades. També li devem la traducció al català de les Regles angloamericanes de catalogació, de les RDA i d'altres textos normatius internacionals.
 
Moltes gràcies per tot!
 
 

Seccions

Els papers personals de Rosa Ricart Ribera

Poc després de la mort de Rosa Ricart Ribera el 2005, una part del seu fons personal va ser dipositat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació gràcies a l’interès de Carme Camps per trobar-li un lloc que el tractés i l’allotgés. Ara, una vegada ordenada i inventariada per Assumpció Estivill, la documentació s’ha passat a la Biblioteca de Catalunya amb el vistiplau dels hereus, ja que, amb l'acord del deganat, s’ha considerat que la biblioteca nacional era un dipòsit més adequat que l’arxiu de la Facultat a l’hora de donar visibilitat al fons i facilitar-ne la consulta.
 
El fons inclou materials relatius als estudis de Rosa Ricart a l’Escola de Bibliotecàries (1935-1938) i a les diverses associacions professionals que presidí o amb les que tingué relació; els seus treballs i publicacions i els d’altres professionals; invitacions, programes, etc., d’esdeveniments professionals (conferències, cursos, congressos, etc.); documents sobre el procés d'oficialització dels estudis de biblioteconomia i documentació i l’adscripció de l’antiga Escola de Bibliotecàries a la Universitat de Barcelona... El fons també comprèn nombrosos retalls de premsa sobre el món del llibre, les biblioteques i les bibliotecàries, els estudis, l’Escola i el seu professorat... Finalment, hi ha el text d’una conferència, probablement inèdita, de Jordi Rubió, impartida a l’Institut d’Estudis Catalans el dia de sant Jordi de 1944.
 
 
Maria Cugueró i Rosa Ricart en la representació d'Olimp a l'Escola de Bibiotecàries (1935) (Arxiu FBD). 
 

Seccions

Assumpció Estivill ha fet una conferència sobre les dones bibliotecàries amb motiu del Dia de la Dona

 	1932-1933. Grup de quinze alumnes de tercer curs a les escales de l'entrada de l'Escola de Bibliotecàries, a la Casa dels Canonges (Fotografies de l'Escola de Bibliotecàries - MDC)El passat divendres, 9 de març, Assumpció Estivill va fer una conferència al Museu de les Terres de l’Ebre, convidada pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Montsià amb motiu del Dia Internacional de la Dona. La professora Estivill va parlar sobre el tema «Dones bibliotecàries: centenari de la professió a Catalunya (1918-2018)» i l’acte es va completar amb la intervenció de les bibliotecàries d’Amposta i Alcanar, Joana Serret i Pietat Subirats, que van explicar la seva experiència com a dinamitzadores culturals.

Seccions

«Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries» present a la Setmana del Llibre en Català

 

 

Edicions de la Universitat de Barcelona és present a la Setmana del Llibre en Català, on presenta més de vuitanta llibres del seu fons, entre d'altres, Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972), d'Assumpció Estivill. El passat 14 de setembre, va tenir lloc una lectura pública i creuada d’obres publicades per Edicions UB, on va participar la mateixa Assumpció Estivill, que va fer tàndem amb Josep Boatella, autor de La indústria dietètica catalana (1880-1935).

Seccions

La Facultat us regala un llibre per Sant Jordi

A partir d’aquesta setmana, teniu disponible en línia, amb accés gratuït, el llibre d’Assumpció Estivill Rius Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat, 1915-1972 (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2016), 238 p.: il., ISBN 9788447540150.

Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya com a part del Projecte de Biblioteques Populars dissenyat per Eugeni d’Ors, l’Escola Superior de Bibliotecàries va ser una de les institucions més representatives de l’obra cultural del govern català. D’una banda, i encara que fos a una escala molt reduïda, la posada en marxa de l’Escola va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar; d’una altra, el fet que, tant en els anys fundacionals com en l’etapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envoltar-la d’una aurèola de prestigi que ha quedat impresa en l’imaginari d’una bona part de la professió.

En el llibre, publicat el 2016 a instàncies de la Facultat arran del Centenari de la institució, es repassa la trajectòria professional del seu professorat —de l’il·lustríssim i del que no ho va ser tant—, des dels seus inicis fins a 1972, i aquesta trajectoria s'emmarca en cada una de les etapes de la seva història. Per tal de conservar-ne la memòria, les notícies biogràfiques pretenen recollir de manera més exhaustiva el perfil de les bibliotecàries que hi van donar classe.

Ara, Edicions de la Universitat de Barcelona ha volgut compartir aquesta obra amb tots vosaltres. Esperem que gaudiu de la lectura!

Seccions

La traducció catalana de les RDA a l’RDA toolkit

Des del dimarts, 11 d’abril, la traducció catalana de les directrius i instruccions RDA: resource description & access forma part de l’RDA toolkit, l’eina que facilita l’accés en línia a aquesta normativa de catalogació i que incorpora la seva expressió en la llengua anglesa original i les traduccions. Fins ara, les RDA han estat traduïdes a l’alemany, l’espanyol, el finès, el francès i l’italià, a més del català.

Amb la incorporació a l’RDA Toolkit, la traducció catalana només serà accessible mitjançant subscripció. Ara bé, la Biblioteca de Catalunya ha gestionant una subscripció col·lectiva perquè l’accés a la normativa no suposi una despesa per a les biblioteques del sistema bibliotecari català i sigui assumida des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya (snb@bnc.cat) és la unitat amb qui cal contactar per obtenir més informació sobre l’accés.

La traducció catalana de les RDA ha anat a càrrec de la professora Assumpció Estivill Rius. Inclou les actualitzacions de què ha estat objecte la normativa fins a final de 2016, tot i que, de moment, la versió publicada només inclou les actualitzacions aprovades fins al desembre de 2015; en els propers mesos s’acabarà de posar al dia.

Seccions

La Facultat se suma a les celebracions de l'any Toda amb una exposició (febrer-març 2017) Anna Rubió dj., 09/02/2017 - 17:01

Des d’aquesta setmana i fins a final de març, podeu veure al vestíbul del primer pis de la Facultat una exposició dedicada a recordar la figura d’Eduard Toda (Reus, 1855 - Poblet, 1941) a cura de la professora Assumpció Estivill i amb la qual la Facultat es vol sumar a les activitats de celebració de l'any Toda.

La mostra té dues parts, i una d’elles consta de cinc plafons, cedits per les Biblioteques Municipals de Reus, on es repassa la seva activitat com a bibliòfil i mecenes de biblioteques i la relació que va tenir amb l’Escola de Bibliotecàries. Toda va ser l’introductor de la matèria Restauració de llibres en el pla d’estudis de la carrera i la va impartir des de 1927 fins a 1938. En l’imaginari d’unes quantes promocions de bibliotecàries, les estades de les alumnes al castell d’Escornalbou, convidades pel seu senyor, van ser gairebé llegendàries, i allí van començar les primeres classes de Restauració. També han quedat en la memòria de la professió els sojorns a Poblet, on l’ajudaven a catalogar i restaurar la biblioteca del monestir.

A les vitrines, s’hi exposa, gràcies a la col·laboració de les biblioteques del CRAI de la UB, una petita part de la producció bibliogràfica del reusenc i una sèrie de llibres i treballs acadèmics sobre aquest personatge singular. Les vitrines es complementen amb fotografies i altra documentació procedent de l’arxiu de la Facultat que il·lustren el pas d’alumnes i professors per Escornalbou i Poblet. Aquesta mostra bibliogràfica —podeu veure'n aquí el catàleg comentat— permet fer-nos una idea de la figura de Toda, una de les personalitats més atractives i interessants de la cultura catalana dels darrers dos segles: una carrera consular que el va portar a l’Extrem Orient (Xina, Japó, Corea, Annam i Siam), a Egipte i a Sardenya, i a participar en nombrosos tractats internacionals i en les negociacions de pau amb els Estats Units després de la guerra de Cuba; l’activitat com a egiptòleg —el primer de l’Estat—; els treballs sobre el català de l’Alguer, que va redescobrir i difondre; la fortuna que va fer treballant a Londres per a l’empresa Naviera Sota y Aznar, que li va permetre comprar i restaurar el monestir d’Escornalbou; la generositat amb què va alimentar tantes biblioteques, arxius i museus del país amb les seves col·leccions; la dedicació amb què es va consagrar a la protecció del patrimoni arquitectònic de la província de Tarragona des de la Comissió de Monuments i, sobretot, la restauració del monestir de Poblet, que s’havia proposat d’adolescent i a la qual s'aplicaria en cos i ànima els darrers anys de la seva vida.

Si voleu saber més coses sobre aquest personatge atraient i polifacètic, podeu llegir l'article d'Assumpció Estivill que la revista BiD va publicar el passat mes de desembre, o un dels darrers apunts del Blog de Reserva. També podeu consultar les imatges de les visites de les alumnes al castell d'Escornalbou que formen part de la col·lecció Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries allotjada a la Memòria Digital de Catalunya.

Seccions