«#Lectura, papel, pantalla», de Gemma Lluch

Lluch, Gemma. #Lectura, papel, pantalla [llibre electrònic]. [Valencia]: CoedCO, 2022. (Colección Leer_Escribir; 02). ISBN 978-84-124987-1-4. 9,49 €.

Ens trobem davant d’un breu assaig molt ben documentat sobre l’ecosistema lector en l’actualitat, que posa el focus en l’impacte de la tecnologia i en les noves generacions de lectors. El fet que estigui documentat no és trivial, ja que es posa molt èmfasi a dir que s’està parlant de la lectura des de les dades i la investigació, en contra de suposats experts que en parlen partint de percepcions pròpies que poden ser esbiaixades i no reflectir la realitat de tota la població. 

Aquest és sens dubte el tret distintiu de l’obra, perquè efectivament fa moltes referències a treballs anteriors, ben citats i ordenats a la seva secció de referències bibliogràfiques. Uns quants d’aquests estudis han estat fets per la mateixa autora, catedràtica de la Universitat de València amb àmplia experiència en la investigació al voltant de la lectura, arribant a dirigir projectes en diversos països. En aquest sentit, estem en bones mans, i es nota a l’hora d’exposar la informació de forma clara i argumentada.

Després de la presentació, el llibre es divideix en vuit capítols al voltant de les següents preguntes: Per què llegir? Quins efectes té la lectura? Com llegeixen els joves? Postureig o polítiques de lectura? Quins formats de lectura? Com influeix l’audiovisual? Com eduquem la lectura? Fets o percepcions? Aquest últim capítol és el recull de conclusions.

Tenint present la temàtica dels capítols, destacaré algunes idees que m’han semblat especialment interessants. S’aborda ben aviat el tema de la lectura –i tipus de lectures– dels joves. Fora de criticar-ho, es mostra la realitat tal com és: pocs joves llegeixen purament per plaer, tot i que des de les institucions és el que se’ls comunica. En canvi, les seves comunitats lectores (principalment a les xarxes socials) estan impregnades de certa competitivitat i ànsia de negoci, ja que per algunes persones ho és. I això té certes conseqüències, com que el contingut que «no ven» és apartat. Això inclou, per desgràcia, la llengua catalana, que sobreviu gràcies al suport institucional. D’altra banda, aquesta comunitat també té coses molt positives, com permetre el contacte més directe entre prescriptors (que solen ser els mateixos joves) i fins i tot amb autors i editorials.

Però no només es parla de joves. Un altre dels temes destacats són les polítiques de lectura i la falta de rigor i dades a l’hora d’elaborar-les, segons l’autora. Aquí es plantegen preguntes bastant interessants, com quines persones considerem expertes en lectura i per què, i que fàcil pot arribar a ser moure’s per presentacions i cercles literaris… sense que calgui llegir llibres. Hi ha un component de classisme, però també torna a entrar el màrqueting i el negoci: per què quasi sempre que es donen dades sobre llibres es tracta de les vendes? De què serveixen els premis literaris quan els donen les mateixes editorials?

Com indica el títol de l’obra, també es tracta el canvi de paradigma del paper a la pantalla. S’hi destaca l’observació del fet que el text digital requereix més competències que el format físic, i aquestes competències s’han d’ensenyar a tothom, deixant clar que els nadius digitals no existeixen. I això ens porta inevitablement a quin paper té i hauria de tenir l’educació en la lectura. Deixant de banda la novel·la juvenil comercial i la lectura escolar, l’autora promou que es faci un acompanyament en la lectura dels clàssics literaris, tant des de l’escola com des de l’àmbit familiar i polític.

I aquí entro a tocar el que m’ha grinyolat d’aquesta obra. Com he mencionat, l’autora considera que els clàssics i el cànon són la clau per a l’educació literària. Una frase del capítol 7 m’ha cridat l’atenció: «Ya hay un canon literario establecido desde hace siglos: la selección de lecturas ya la ha hecho la historia por nosotros» (p. 105).

Entenc el que vol dir, però cal deixar clar que les recopilacions de cànons les han fetes persones amb els seus biaixos classistes, racistes i masclistes, entre altres. La història continua avui dia i, per tant, el cànon també s’ha de posar en qüestió per fer-lo evolucionar. Entenc que l’objectiu d’aquest llibre no és tractar aquest tema (en donaria per a un altre sencer!), però m’hagués agradat alguna menció de la seva complexitat.

En últim lloc, crec que és important mencionar que aquest llibre només està disponible en format digital. I, especialment, vull destacar que està disponible en diverses plataformes. Aconsellaria investigar les condicions de cadascuna abans de fer la compra, ja que algunes tenen pràctiques més controladores que d’altres.[1]

Dit això, crec que Gemma Lluch ha fet un llibre molt informatiu i excel·lent per obrir converses sobre la lectura que fa temps que tenim pendents. Fins i tot en els punts en què no estem d’acord! I, com promet, aporta una gran quantitat de recerca i dades que molts cops són ignorades. Espero que aquesta obra serveixi com a punt de partida per a més investigació i per a futures polítiques de lectura que tinguin més en compte els fets que les percepcions.

Agnès Santamarta Bendicho

Consorci de Biblioteques de Barcelona

[1] Gigena, Daniel. «Ya no se pueden descargar los libros comprados en Amazon» [en línia]. La Nación, 4 marzo 2025. <https://www.lanacion.com.ar/cultura/contra-los-piratas-o-los-usuarios-amazon-elimino-la-funcion-para-descargar-y-transferir-libros-nid01032025/>. [Consulta: 27 d’abril de 2025].