Entre llibres i vincles: sobre llegir plegats quan tot va massa de pressa

Faggiolani, Chiara. Libri insieme: viaggio nelle nuove comunità della conoscenza. Bari: Laterza, 2025. v, 160 p. (I Robinson. Letture). ISBN 978-88-581-5759-6.

Va ser una tarda de divendres quan vaig començar Lib(e)ri insieme: viaggio nelle nuove comunità della conoscenza, de Chiara Faggiolani. En començar a llegir, vaig tenir una sensació que només em passa amb els llibres que no m’empenyen, sinó que m’obren espai.

Faggiolani és investigadora i professora a la Sapienza de Roma, especialitzada en sociologia de la lectura i biblioteques públiques. Però aquest no és un llibre acadèmic, ni una tesi disfressada d’assaig. És una travessia pausada i vital per iniciatives que, des de biblioteques, grups de lectura, centres culturals i projectes comunitaris, estan tornant a fer de la lectura un acte relacional, viu, polític en el sentit més profund de la paraula: allò que ens vincula com a ciutadans.

No és un assaig clàssic ni una crònica emotiva. És entremig. Una suma de veus petites, històries concretes i pràctiques reals que reconeixeria qualsevol que treballi amb llibres. A mi em va fer pensar en el grup de lectura que dinamitzava, anys enrere, a la Llibreria Alexandria –una sala plena de somnis, amb olor de llibres i cafè– i també en la Biblioteca de Sant Cugat. A tots dos espais sempre hi érem molts, i mai faltava la sensació d’estar fent alguna cosa essencial, encara que ningú ens ho demanés.

El llibre recull projectes d’arreu d’Itàlia: biblioteques rurals que funcionen com espais de cura; clubs de lectura intergeneracionals on es trenquen solituds; iniciatives lectores en centres de salut mental o presons; i també propostes híbrides que connecten lectura, urbanisme i regeneració de barris. Tot això explicat amb una prosa neta i humil, sense cap ànsia de lluïment. Hi ha una voluntat clara de deixar parlar els llocs i les persones. Faggiolani no pontifica, sinó que escolta.

Hi ha passatges d’una bellesa sobtada. Com quan parla de «biblioteques que abracen» o de llibres «que no es venen, però canvien alguna cosa». També em va captivar la seva manera de parlar de la lectura no com a evasió, sinó com a determinant social de salut. És a dir: llegir no com a luxe intel·lectual, sinó com a condició per sostenir-se en un món que sovint ens desconnecta. Aquesta idea –que una novel·la compartida pot tenir un efecte més profund que una consulta ràpida– em sembla revolucionària, però alhora tan evident que fa vergonya haver-ho oblidat.

El mateix títol del llibre ja conté una declaració de principis. Lib(e)ri insieme juga amb la paraula italiana «lib(e)ri», que significa alhora «llibres» i «lliures». Una ambivalència deliberada, que es desplega al llarg de tot el text: llegir no com un fi, sinó com una pràctica de llibertat col·lectiva. Llegir per ser menys sols, menys trencats, menys muts.

Vaig acabar Lib(e)ri insieme amb aquell silenci fi que deixen els llibres importants. No fan soroll, però et ressonen dies després. Em va recordar per què vaig entrar en aquest ofici. Perquè encara crec que llegir plegats no només ens fa més savis, sinó una mica més lliures. I perquè, malgrat la pressa, les vendes i les mètriques, el que ens sosté són aquestes comunitats petites, fràgils, però persistents, que es reuneixen al voltant d’un llibre i fan que alguna cosa canviï, encara que ningú ho noti.

I com va dir Marguerite Yourcenar: «Els llibres són la nostra llibertat. Els llibres són finestres. Finestrals oberts a un món que ens hauria estat prohibit».

Verónica Gallo 
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria  
@veronica_gallo_escritora
@uma_is_reading
umaisreading.com