Sis escriptors catalans de primera

Garolera, Narcís. Sis escriptors catalans: textos, documents, notes. Palma: Lleonard Muntaner, 2025. 223 p. (Temps obert; 41). ISBN 978-84-10377-38-7. 25 €.

A Sis escriptors catalans (Jacint Verdaguer, Caterina Albert, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Carles Fages de Climent i Gabriel Ferrater), publicat per Lleonard Muntaner Editor, Narcís Garolera ha publicat, anotats, un recull de textos, documents i notes apareguts en diferents mitjans sobre aquestes figures ja clàssiques, personalitats cabdals de l’arbre genealògic de la literatura catalana, comptant que hi reivindica l’escriptor Carles Fages de Climent, un autor bandejat per motius fora de la literatura en l’antologia poètica que Joan Triadú va publicar l’any 1951, i que es considera la canònica en aquell temps.

Narcís Garolera (Vic, 1949), doctor en filologia catalana, catedràtic i especialista en l’obra de Jacint Verdaguer i autor de l’edició crítica de l’obra de Josep Maria de Sagarra, no es proposa canonitzar els autors ja apreciats i reverenciats, sinó oferir als lectors interessats un atractiu intel·lectual per als nostres dies: obrir portes i finestres per contemplar aspectes que ens els aproximen tant des del punt de vista cultural com personal. Per exemple: cartes adreçades a unes amigues en el cas de Caterina Albert, la sucosa correspondència d’un jove Josep Maria de Sagarra adreçada a Carles Riba, o comentaris molt treballats dels seus poemes més hermètics, més indesxifrables, en el cas de Gabriel Ferrater, tan lligats a la seva experiència lectora.

Amb la lectura de l’apartat dedicat a Jacint Verdaguer –el més llarg del llibre– amb què s’obre Sis escriptors catalans, els lectors hi podran apreciar una munió de detalls i singularitats sobre l’estreta connexió entre la vida i obra de Verdaguer, considerant el seu vessant més èpic, tant si es posa el focus en la fabulosa creació de les seves monumentals i celebrades obres Canigó i L’Atlàntida, com si es llegeixen els seus versos més íntims i més punyents del recull Flors del Calvari, un veritable cant espiritual. I, encara, les seves acolorides cròniques de viatge, com Excursions i viatges i Dietari d’un pelegrí a Terra Santa. Capítol a part, o potser ben central en la seva complexa personalitat, és la seva col·laboració a la premsa amb articles com els escrits En defensa pròpia, en què l’autor inicia un gènere molt autobiogràfic en l’expressió per defensar el que creu que ha de defensar de les seves idees, i el compromís personal amb aquestes idees que l’han portat a l’apartament de les seves funcions com a eclesiàstic, un dol del qual Jacint Verdaguer no es va recuperar mai. 

«Josep Carner va ser el poeta noucentista per excel·lència», afirma Narcís Garolera. En efecte: podem considerar Josep Carner el poeta arquetípic del Noucentisme. En l’apartat dedicat a la figura gairebé sense fisures de Josep Carner, entre d’altres textos en què es comenten alguns dels seus poemes, el professor Garolera publica una ressenya molt extensa, elogiosa i ben documentada que va aparèixer a la revista Nuestro tiempo signada pel crític madrileny Andrés González-Blanco. Sobta, en els nostres dies, la lectura d’aquest text publicat el novembre de 1904, perquè pressuposa que en aquell temps a Madrid es llegia la literatura i la poesia catalana, se’n feia una lectura immersiva i se’n gaudia plenament. Tant com els lectors ara podem gaudir de l’estimulant lectura de Sis escriptors catalans: dinou textos escrits amb el rigor i la visió crítica del filòleg Narcís Garolera, la majoria dels quals publicats en revistes culturals i acadèmiques. Aplegats, aquests dinou textos donen una visió de conjunt que il·luminen, amb llum nova, la vida i obra de sis escriptors catalans de primera.

Teresa Costa-Gramunt 
Escriptora i dissenyadora especialitzada en exlibris. Autora de La capsa dels fils: geografies sentimentals