«The book-makers», d’Adam Smyth

Smyth, Adam. The book-makers: a history of the book in eighteen remarkable lives. London: Vintage, 2025. XVI, 383 p., [8] p. de làm. ISBN 978-1-529-93266-9.

Resum

L’autor, Adam Smyth, presenta una història del llibre innovadora basada en la producció del llibre, atorgant protagonisme a les persones que en fan possible la seva materialització. El discurs situa al centre l’objecte físic, l’element que fixa i aglutina l’activitat de treballadors de diversos oficis, materials i processos, més enllà de la seva funció de transmissió de textos. Els llibres són contemplats com a objectes que perduren, acumulen usos, senyals de propietaris, deterioraments, intervencions, i esdevenen testimonis materials del pas del temps.

Aquesta aproximació pretén construir una narració a partir de trajectòries individuals i formes de treball menys conegudes, sense seguir una lectura estrictament tecnològica o determinista de la història de l’imprès. Smyth presenta divuit figures de l’àmbit occidental, des del segle XV fins a l’actualitat, que han contribuït de manera decisiva a la configuració material del llibre. Per a l’autor, la història del llibre no es pot entendre com una simple successió lineal de millores tècniques i, en aquest sentit, qüestiona explícitament qualsevol relat progressiu sobre la seva evolució. La qualitat del paper de Gutenberg, els volums de William Morris o els llibres de la Doves Press mostren que la història del llibre també incorpora retorns i anacronismes deliberats.

Smyth reflexiona també sobre un context cultural cada vegada més digital i sosté que, en aquest nou entorn, el llibre imprès ha redefinit el seu sentit. De la mateixa manera que la impremta no va eliminar immediatament la cultura manuscrita, el món digital conviu amb l’imprès i en reforça alguns valors específics: la permanència, la lentitud, la profunditat, la memòria històrica i la materialitat. En aquest sentit, el llibre imprès continua essent, per a l’autor, una tecnologia viva i radical, capaç d’arrelar-se en el passat i, alhora, de projectar-se cap al futur.

Descripció del contingut

El sumari del llibre és el següent:

List of images
Introduction
1 Printing: Wynkyn de Worde (d. 1534/5)
2 Binding: William Wildgoose (fl. 1617-26)
3 Cut and paste: Mary (1603-80) and Anna Collett (1605-39)
4 Typography: John Baskerville (1707-75) and Sarah Eaves (1708-88)
5 Non-books: Benjamin Franklin (1706-90)
6 Paper: Nicolas-Louis Robert (1761-1828)
7 Extra-illustration: Charlotte (1782-1852) and Alexander (1753-1820) Sutherland
8 Circulation: Charles Edward Mudie (1818-90)
9 Anachronistic books: Thomas Cobden-Sanderson (1840-1922)
10 Small presses: Nancy Cunard (1896-1965)
11 Zines, do-it-yourself, boxes, artists’ books: Laura Grace Ford (b. 1973), Craig
Atkinson (b. 1977), Phyllis Johnson (1926-2001), George Maciunas (1931-78), and
Yusuf Hassan (b. 1987)
Epilogue
References
Acknowledgements
Image and quotation credits
Index

El volum s’estructura en onze capítols, a més d’una introducció i un epíleg. Cada capítol presenta figures i exemples que articulen una història de la producció bibliogràfica.

El primer capítol se centra en Wynkyn de Worde, successor de William Caxton, per mostrar com la història del llibre es reconstrueix a partir de fragments incomplets i materials reutilitzats. Smyth defensa que els llibres conserven en la seva materialitat les traces del seu procés de producció i ús. L’autor considera De Worde com un agent clau en la comercialització i expansió de la impremta en llengua anglesa.

El segon capítol el dedica a William Wildgoose i reivindica la importància de l’enquadernació en la conservació i transmissió dels llibres. Entre els exemples destaca el First folio de Shakespeare.

El tercer capítol se centra en les germanes Mary i Anna Collett, que transformen llibres existents retallant-los i recombinant-los. Smyth mostra que aquesta tasca implicava alhora habilitat manual, erudició bíblica i una concepció del llibre imprès com un objecte mòbil i reconfigurable.

El quart capítol aborda la tipografia a través de les figures de John Baskerville la seva esposa, Sarah Eaves, que va participar en la continuïtat del taller, la gestió del llegat i la transmissió posterior dels materials tipogràfics. L’autor destaca la tipografia com una pràctica material que plasma la manera en què el text es deixa veure, llegir i valorar.

El cinquè capítol tracta els «non-books», és a dir, els impresos quotidians, de caràcter efímer, utilitari o administratiu, com ara formularis o paper moneda. Smyth pren com a figura central Benjamin Franklin, a qui presenta com un agent crucial en la transformació i consolidació de la impremta com a infraestructura pràctica per a l’organització econòmica social i comercial d’un país.

El sisè capítol se centra en el paper, partint de la figura de Nicolas-Louis Robert, inventor de la primera màquina de producció contínua de paper. La transició cap a la mecanització i la producció industrial va transformar profundament el món de la cultura escrita, no només des del punt de vista tècnic, sinó també econòmic, social i cultural.

El setè capítol tracta l’extra-illustration a través de les figures de Charlotte i Alexander Sutherland. L’autor analitza aquesta forma de lectura i producció bibliogràfica, que consistia a desmuntar llibres, reunir gravats, retrats, mapes i altres materials visuals, i integrar-los en nous volums ampliats i reconfigurats.

El vuitè capítol presenta una altra perspectiva del llibre: la seva circulació i la recepció per part dels lectors. Charles Edward Mudie, fundador de la Mudie’s Select Library s’analitza com un element clau en la configuració del sistema literari del segle XIX.

El novè capítol se centra en Thomas Cobden-Sanderson i el moviment Arts and Crafts, un corrent artístic que propugnava el retorn a l’artesania i rebutjava els efectes de la industrialització. Aquest capítol posa de manifest que la història del llibre no és només una història de progrés tècnic, sinó també de resistències i retorns al passat.

El desè capítol analitza el fenomen de les small presses a través de la figura de Nancy Cunard, protagonista destacada de la cultura modernista i de l’edició independent del segle XX. Les small presses són iniciatives presentades com a espais d’experimentació, innovació editorial i intervenció cultural.

El darrer capítol amplia la definició de llibre i reuneix un conjunt de pràctiques contemporànies com ara els fanzins, les autoedicions DIY (do it yourself), les revistes en capses i els llibres d’artista, per mostrar la vigència i flexibilitat de l’imprès. Smyth se centra en un conjunt heterogeni de creadors: Laura Grace Ford, Craig Atkinson, Phyllis Johnson, George Maciunas i Yusuf Hassan. L’autor argumenta que aquests objectes, sovint precaris, grapats o autoeditats, no són expressions marginals, sinó exemples fonamentals per comprendre la persistència i la transformació del llibre en l’era digital.

L’epíleg sintetitza la tesi central: el llibre és un objecte material, resultat de múltiples mans i processos, que acumula temps, usos i significats i destaca la importància de l’estudi de la materialitat del llibre. Comprendre plenament els llibres exigeix descriure’n les característiques físiques, saber identificar el paper, la tinta, l’enquadernació i les traces de deteriorament. En la producció i la vida dels llibres, a més dels autors, intervenen impressors, enquadernadors, lectors, propietaris, restauradors i moltes altres figures sovint oblidades. L’autor reivindica així una idea fonamental de la seva obra: situar les persones al centre de la història del llibre.

Finalment, Smyth reflexiona sobre la persistència del llibre imprès en l’era digital, no com una forma residual del passat, sinó com una tecnologia encara activa i transformadora. L’imprès continua essent una forma radical perquè combina permanència i transformació, passat i futur. Els llibres són objectes materials vius, capaços de contenir no només un text, sinó també la història de la seva pròpia existència. L’autor convida a mirar qualsevol llibre de manera diferent: no com a simple contenidor de continguts, sinó com un objecte històric, que acumula treball, memòria i temps.

Pel que fa a la bibliografia, el llibre inclou un apartat de referències (p. 342-352), organitzat per capítols. L’autor hi comenta els motius pels quals aquestes obres li han resultat de gran ajut per a la seva recerca i menciona els apartats, capítols o recursos en línia dels continguts de més interès per ell. Ja des de l’inici adverteix que no es tracta d’una bibliografia exhaustiva sinó d’una selecció de les fonts que li han resultat més útils per al desenvolupament del seu treball. El volum també incorpora la relació de crèdits de les citacions i imatges utilitzades (p. 354-360) i un índex final (p. 361-383) de noms, entitats i títols destacats amb referències a les pàgines corresponents.

Conclusió

La perspectiva que ofereix Smyth és innovadora, ja que aporta una visió clarament polièdrica de la història del llibre. La seva recerca no segueix una línia narrativa centrada exclusivament en el progrés tecnològic, sinó que integra múltiples elements i aproximacions analítiques. Destaca especialment l’atenció que dedica a les persones que intervenen en l’entorn del llibre (impressors, enquadernadors, artesans, restauradors, entre altres) i als processos de fabricació i transformació dels objectes impresos. Destaca els valors específics del llibre imprès en relació amb el nou context digital. L’obra presenta el llibre com un objecte inacabat, sotmès a processos continus de modificació i reutilització al llarg del temps, i marcat per les traces materials dels seus diferents usos.

En el camp de la història del llibre, diversos investigadors han orientat la seva recerca cap a la materialitat del llibre com a objecte. Entre els més destacats cal esmentar Roger Chartier, Robert Darnton i Leah Price. En aquest context, Smyth aprofundeix i enriqueix aquesta línia d’investigació mitjançant una perspectiva que combina diverses tendències contemporànies de recerca. El resultat és un relat innovador sobre la transmissió del coneixement i la producció cultural, escrit amb claredat i accessible a un públic ampli i divers.

En resum, es tracta d’una obra altament recomanable per a les persones interessades en la història del llibre, especialment bibliotecaris, historiadors, filòlegs i, en general, qualsevol lector interessat en els processos de producció, circulació i transmissió de la cultura.

L’autor

Adam Smyth és un investigador, autor i historiador britànic especialitzat en literatura anglesa i en la història del llibre, especialment de l’època moderna. Des del 2013 és professor de Literatura Anglesa i d’Història del Llibre al Balliol College de la Universitat d’Oxford. Va iniciar la seva trajectòria acadèmica a la Universitat de Reading i posteriorment va continuar la seva formació al Birkbeck College de la Universitat de Londres.

És col·laborador habitual de publicacions com el London Review of Books i el Times Literary Supplement, i també dirigeix una impremta col·laborativa a Oxfordshire, anomenada 39 Steps Press.

Els seus interessos de recerca se centren en la composició, la circulació i el consum dels textos, així com en la relació entre la literatura i el llibre entès com a objecte material.

De la seva investigació destaquen tres monografies més:

Material texts in early modern England. Cambridge: Cambridge University Press, 2018.

Autobiography in early modern England. Cambridge: Cambridge University Press, 2010.

«Profit and delight»: printed miscellanies in England, 1640-1682. Detroit: Wayne State University Press, 2004.

És editor o coeditor d’obres de diferents projectes de les seves línies d’interès i recerca. És rellevant l’obra The Oxford handbook of the history of the book in Early Modern England (Oxford University Press, 2023), guardonat el 2024 amb el premi Roland H. Bainton Prize (Reference).

Podeu ampliar la informació sobre la trajectòria acadèmica i professional i trobar més informació sobre l’autor Adam Smyth a la pàgina web del Balliol College (University of Oxford).

La producció del llibre

El llibre ressenyat està publicat pel segell Vintage, actualment integrat dins del grup Penguin Random House UK. L’obra compta amb edicions anteriors localitzables tant en biblioteques com en llibreries. A la pàgina de crèdits s’indica que la primera edició en tapa dura va ser publicada per The Bodley Head el 2024. Vintage és un segell editorial reconegut especialment per la publicació d’obres de ficció i de no-ficció literària de qualitat. Va ser creat originalment amb l’objectiu d’oferir edicions en rústica de títols literaris de prestigi i, amb el temps, ha consolidat un catàleg de gran reputació. Les seves edicions es caracteritzen per combinar un preu assequible amb una cura especial pel disseny i la qualitat editorial.   

Quant a la tipografia i les característiques materials del volum, es tracta d’un llibre lleuger, agradable de tacte i de lectura còmoda. En conjunt, és una obra pràctica i funcional. La tipografia emprada és la Sabon, una tipografia d’inspiració clàssica que combina elegància i llegibilitat, i que permet una lectura clara fins i tot en cossos de text relativament petits. Des d’un punt de vista editorial, també contribueix a optimitzar l’espai de composició i el consum de paper. Pel que fa als criteris de sostenibilitat, el llibre incorpora el segell FSC (Forest Stewardship Council). Conté l’etiqueta «MIX» que indica que el paper prové de fonts mixtes, és a dir, d’una combinació de materials certificats d’acord amb els criteris de sostenibilitat establerts per aquesta certificació.

Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya