Dues autores, tres parts, dos bàndols, tretze glossaris, unes quantes anotacions i més llibres

Martínez, Piu; Juan, Anna. Cada uno ve lo que sabe: guía para aprender a leer imágenes a través del álbum ilustrado. Barcelona: GG, 2025. 293 p. ISBN 978-84-252-3550-4. 26 €.

Dues autores

Les especialistes en literatura infantil, educació literària i visual, i mediació lectora i artística Piu Martínez i Anna Juan defensen que el llibre àlbum pot ser una eina per millorar l’alfabetització de la mirada, un vehicle d’aprenentatge per a la lectura de múltiples llenguatges, i una manera d’aprendre a llegir el món. Les autores ens recorden que mirar implica veure i pensar, que mirar és una forma bàsica d’apropiació cultural i social, que, per mirar, és necessària educació i, depenent de les habilitats i bagatge del lector, la lectura d’imatges pot ser ben diferent. Les autores de Cada uno ve lo que sabe entenen l’àlbum com un espai d’entrenament propici per a l’adquisició de les habilitats d’alfabetització visual (p. 26 i 27) i, per tal d’ajudar lectors i mediadors en aquesta tasca, han escrit aquesta guia.

Tres parts

El llibre s’estructura en tres parts: en la primera s’aborda l’àlbum com a suport de lectura; en la segona es descriuen els llenguatges de l’àlbum (el llenguatge material, el visual i el seqüencial, i es presenten moviments artístics, tècniques i tipus d’àlbum); i en la tercera part, s’analitza l’àlbum com a objecte editorial (el disseny i la producció). Cada part consta d’una introducció i d’un glossari dels termes més rellevants, i, en alguns casos, s’hi afegeixen uns breus apunts que desenvolupen algun tema (color, tipus de plans, textos, relació text i imatge, disseny de cobertes, i tipografia). Completen el llibre un pròleg, una introducció, un decàleg, dos postfacis, l’índex d’autors, la bibliografia, les biografies de les dues autores i un colofó.

Dos bàndols

Podríem dir que el món de la LIJ (literatura infantil i juvenil) es divideix en dos grans grups: qui defensa que l’àlbum és un llibre narratiu i qui, sota el concepte d’àlbum, també contempla els llibres no narratius (imatgiaris, abecedaris, numeraris, atles, guies de camp, llibres de coneixements de qualsevol tema, llibres-joc…), els llibres de poesia i, fins i tot, hi ha qui etiqueta d’àlbum alguns còmics. En els dos bàndols hi trobem autors, editors, bibliotecaris, llibreters, docents, acadèmics… És a dir, estar en un equip o en un altre no té res a veure ni amb la formació ni amb la professió.

Des de fa uns anys, jo estic amb el sector narratiu. I, a més a més de defensar l’àlbum com a una modalitat narrativa on la imatge és essencial per a la transmissió del relat i on la unitat de seqüenciació és la pàgina senzilla (en el còmic seria la vinyeta), prefereixo no anomenar-lo «àlbum il·lustrat», sinó llibre àlbum o, simplement, «àlbum».

Després de llegir aquesta guia per aprendre a mirar imatges a través de l’àlbum, em pregunto en quin dels dos equips es troben les seves autores. Quan defineixen i caracteritzen l’àlbum hi ha moments on semblaria que estiguessin en la banda dels narratius (p. 50, 69, 85, 87, 112, 115, 138, 143, 153, 156, 157, 162, 169, 175, 205, 217, 219, 230, 236, 239, 242…), però n’hi ha d’altres on les trobem en el bàndol oposat (p. 35, 57, 61, 141, 142, 220, 258…). Aquesta «incongruència», present en tot el llibre, pot provocar confusió en el lector.

Tretze glossaris

Som conscients de la dificultat que comporta descriure un objecte multimodal. És molt complicat ordenar i jerarquitzar tots els components, ja que es poden encavalcar fàcilment en les diferents categories. El projecte de Martínez i Juan és molt ambiciós i s’intueixen moltes hores de feina per sistematitzar i organitzar la immensa informació que ens ofereixen. Però, si Cada uno ve lo que sabe està plantejada com una guia d’iniciació, la decisió de presentar els conceptes dels diferents apartats de forma alfabètica no és la més apropiada. L’ordre alfabètic no és un sistema que faciliti la formació gradual que seria necessària per anar aprofundint progressivament en els diferents conceptes.

Per exemple, en el glossari d’elements del llenguatge visual, l’ordre: atmosfera, contorn, enquadrament, espai, desbordament narratiu… no és gaire facilitador per entendre el seu funcionament. Potser hauria ajudat haver presentat, després de les introduccions als diferents apartats, uns quadres que mostressin visualment les diverses classificacions. Un suport visual que hauria facilitat molt la comprensió, com ho fan els gràfics de les parts del llibre (p. 90), dels plans (p. 126), i de la relació text i imatge (p. 161). A més a més, si no hi ha un índex de tots els termes, és molt difícil localitzar-los. Per exemple, els termes relacionats amb el color estan en un glossari separat dels altres elements del llenguatge visual.

Aplaudiríem la idea d’editar un glossari sobre l’àlbum, tot i que, vista l’aproximació que fan les autores i, com ja hem avançat, al nostre entendre l’objecte glossariat seria més aviat el «llibre il·lustrat». Si s’ajuntessin els tretze glossaris (amb els exemples formalitzats amb una altra tipografia, o en un cos més petit, o amb un entrant, o simplement amb un punt i a part), i s’hi afegís un índex amb tots els termes, tindríem un llibre de consulta molt i molt pràctic. Això sí, no serviria com a guia d’iniciació.

Unes quantes anotacions

Per a qui ens agrada llegir amb un llapis a la mà, agraïm la maquetació on s’ha deixat un ampli marge interior i inferior que és ideal per fer anotacions. Aquest espai que ens ofereix el dissenyador ens permet «dialogar» amb les autores en cada pàgina.

La meva ha estat una lectura molt activa on, a més a més de subratllar tot allò que he volgut ressaltar, he marcat aquells títols i autors que desconeixia i que, naturalment, hauré de buscar. També he afegit comentaris a unes quantes afirmacions, assenyalant les coincidències i anotant algunes discrepàncies en l’ús de la terminologia, en algunes definicions i classificacions, en l’adequació d’alguns exemples…

En referència als exemples, la quantitat d’obres estrangeres ampliarà el nostre bagatge. Algunes vegades, però, costa entendre les explicacions si no es coneixen les obres, o els exemples no clarifiquen bé els conceptes, o exemplifiquen excepcions. En altres casos, no se cita l’obra dels autors o, senzillament, no hi ha cap exemple (com en els tipus d’impressió, tipus de paper, tintes…). Malauradament, mai se’ns mostren imatges que, en molts casos, haurien facilitat moltíssim la comprensió dels termes. També es troben a faltar referències bibliogràfiques de les nombroses citacions, i la llista de la bibliografia primària.

I més llibres

La comunitat LIJera s’alegrarà amb la publicació d’aquest text, i encara serà més feliç si s’editen més estudis sobre llibres il·lustrats, sobre àlbums i sobre lectura d’imatges seqüencials. Són necessaris glossaris, guies, manuals, crítiques i anàlisis d’obres concretes, guions de tallers i d’activitats de mediació… per donar a conèixer millor l’àlbum i altres modalitats de llibres il·lustrats, i, el que és més important, per promoure el debat entre les diverses veus i aproximacions a aquests objectes culturals.

Emma Bosch 

Departament de Didàctiques Aplicades. Universitat de Barcelona.