«Humorada de bibliófilos»

Martin, Alexis. El bibliófilo enamorado. Estudio, Edgar A.G. Encina; trad., Cynthia García Bañuelos; ilust., Martín Olivera. Ciudad de México: Universidad Autónoma Metropolitana, 2024, 119 p. (Presentes amistosos. Gabinete de Cultura Editorial). ISBN 978-607-28-3180-3.

París, 13 d’abril de 1866. Un privilegiat grup d’amants dels llibres, amics del bibliògraf Aglaüs Bouvenne, es reuneixen al seu estudi convidats a assistir a l’estrena (i única representació) de Le bibliophile amoureux (El bibliófilo enamorado), un caprici còmic en un acte per a teatre de putxinel·lis. L’autor i també membre d’aquest grup selecte és Alexis Martin (1834-1904), bibliòfil i íntim amic de Bouvenne (1829-1903), qui era un destacat gravador, dibuixant i col·leccionista de vanitats conegut per ser el creador d’exlibris per a personatges de la talla de Victor Hugo o Théophile Gautier. Es van imprimir per a l’ocasió cent còpies del text d’aquesta peça teatral de guinyol, il·lustrades i en format plaquette, per obsequiar a cadascun dels afortunats assistents amb un exemplar únic numerat, dedicat i signat pel mateix Bouvenne.

L’acció d’El bibliófilo enamorado té lloc en una plaça pública de Madrid i està protagonitzada únicament per tres personatges: el mateix autor Alexis Martin en el paper d’alcalde, i una jove parella d’enamorats (la seva filla Margot i Aglaüs Bouvenne). La trama se centra en el robatori d’un valuós llibre titulat Tratado de arte culinario para personas sin apetito, una falsa acusació acompanyada d’un sentit de la justícia delirant per part de l’alcalde, i un gir de guió inesperat. Per raons òbvies donada la brevetat del text ens estalviarem detalls de l’argument per no esguerrar la lectura dels seus potencials lectors.

L’obra, concebuda sense més pretensió que «para el entretenimiento de los amigos de Aglaüs Bouvenne y no de otros» (p. 56), amb un tiratge de només cent còpies i físicament fràgil (28 pàgines en total) semblava condemnada a l’oblit. O potser no tant. Perquè ¿no és precisament aquesta exclusivitat que la converteix en una joia per al col·leccionisme de llibres? Gràcies al col·leccionisme és com l’exemplar número 17 va acabar a mans del també bibliòfil, escriptor i editor olotí Ramon Miquel i Planas (1874-1950) qui 80 anys després, el 1946, va donar-li una segona vida en publicar-ne una versió facsimilar comentada rebatejada com a una Humorada de bibliófilo.

Segons anota Miquel i Planas (autor, per cert, de La llegenda del llibreter assassí de Barcelona),[1] el propòsit de l’obra és «satirizar los excesos ridículos de la falsa bibliofilia y tiende por contraste a hacer el elogio de los verdaderos amantes de los libros, cuya primera cualidad ha debido ser siempre el gusto inteligente por la lectura, gracias a una preparación que eleva» (p. 101).

Però els anys passen i també aquesta edició va anar quedant relegada, amagada en clar desavantatge respecte els seus companys de lleixa, sens dubte més voluminosos i reeixits. Fins que per capricis del destí, altre cop gairebé 80 anys després, el professor i investigador mexicà de la Universidad Autónoma de Zacatecas Edgar A. G. Encina va descobrir que «quizá el único ejemplar disponible en una biblioteca pública mexicana había asomado su esbelto lomo para galantearme» (p. 88). Fruit de les seves investigacions sobre el recorregut de l’obra i la conclusió de la necessitat d’una edició contemporània va néixer el llibre que aquí ens ocupa: un apassionant alhora que rigurós estudi que conté, a més del text original en francès, una traducció al castellà per Cynthia García Bañuelos i noves il·lustracions a càrrec de Martín Olivera. Resulta especialment rellevant la part en què l’autor de l’estudi contextualitza l’obra original en el marc del col·leccionisme de llibres, la bibliofília i la bibliomania a principis del segle XIX a Europa.

En paraules d’Encina, «El bibliófilo enamorado es rara avis en el panorama literario por su singular enfoque donoso, su matiz cáustico y su tono afable» (p. 111). Singular resulta també en l’actual mercat editorial la publicació d’una peça teatral, no diguem si a més a més s’emmarca en la categoria de «llibres sobre llibres», tota una proesa que esperem que sobresurti en les prestatgeries de les llibreries i biblioteques per seguir enamorant els bibliòfils del segle XXI.

Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria 

[1] Llibre que fou ressenyat en aquest blog, en el seu dia. (N. de la R.)