Blog de l'Escola de Llibreria

Llegir plegats per no quedar fora: pràctiques i potencial dels clubs de lectura fàcil

coberta manual clubs lectura facil

Piñar, Alba; Serra, Elisabet; Vidal, Laia [et al.]. Clubs de lectura fàcil: manual de bones pràctiques. Barcelona: Biblioteques Públiques de Catalunya, 2025. 80 p. Disponible també en línia a: http://hdl.handle.net/20.500.12368/37108.

Clubs de lectura fàcil: manual de bones pràctiques és un manual professional de caràcter aplicat, a mig camí entre la guia tècnica i el document institucional. No és un assaig teòric ni una recerca acadèmica estricta, sinó una obra pensada per a la mediació lectora i la gestió cultural, especialment en l’àmbit de les biblioteques. És la resposta a una de les mesures del Pla nacional del llibre i la lectura. La matèria que aborda és clara: la promoció de la lectura inclusiva a través dels clubs de lectura fàcil (LF).

L’abast geogràfic del manual és fonamentalment català, tant pel marc institucional com pels exemples i dades que aporta, tot i que les orientacions són extrapolables a altres contextos. Des del punt de vista cronològic, se situa en el present immediat, en el context de desplegament de polítiques públiques de foment de la lectura i accessibilitat cultural. No es tracta d’un repertori exhaustiu ni d’una bibliografia sistemàtica, sinó d’una obra selectiva i pràctica, centrada en l’oferiment de criteris operatius més que no pas en la recollida de tot el coneixement existent sobre la matèria.

Pel que fa a l’autoria, el document té un caràcter col·lectiu i institucional, vinculat a iniciatives de foment de la lectura fàcil a Catalunya, tot i que figuren com a autores del text Alba Piñar, Elisabet Serra, Laia Vidal i Luciana Burin. Aquest origen li atorga solidesa pràctica i legitimitat professional, tot i que dilueix la veu individual i el posicionament teòric propi d’un autor identificable.

El contingut s’organitza de manera clara i funcional. Després d’una introducció que contextualitza la lectura fàcil –amb una dada significativa: prop d’un 30 % de la població presenta dificultats lectores–, el manual defineix els principis bàsics de la LF i en justifica la necessitat com a eina d’inclusió. El nucli de l’obra és la descripció dels clubs de lectura fàcil, entesos com a espais de lectura compartida i guiada. S’hi detallen els perfils dels participants (persones nouvingudes, gent gran, persones amb dificultats lectores), així com els beneficis socials i cognitius de l’activitat.

Un dels punts forts del manual és la concreció de les pautes de funcionament: grups reduïts (al voltant de 8-10 persones), lectura en veu alta, periodicitat regular i presència d’un dinamitzador amb competències específiques. També s’hi inclouen orientacions logístiques (gestió de lots de llibres, coordinació amb biblioteques) i metodològiques (dinàmiques de participació, selecció de textos). El volum es completa amb un apartat de (bones) experiències, que aporta diversos casos reals i dona una idea de l’abast del fenomen (uns 250 clubs a Catalunya).

Des del punt de vista formal, l’obra és clara i funcional. Disposa d’un índex estructurat que facilita la navegació, tot i que no inclou un índex analític de conceptes. La presència d’elements gràfics és limitada, però coherent amb la seva finalitat pràctica. La bibliografia és discreta i no pretén ser exhaustiva, fet que reforça el caràcter aplicat del manual. L’edició digital és correcta, amb una maquetació clara i llegible, alineada amb els principis d’accessibilitat que el mateix text defensa.

Per a llibreters i bibliotecaris, aquest manual té un interès notable. D’una banda, ofereix criteris útils per identificar i recomanar materials de lectura fàcil; de l’altra, proporciona eines per impulsar activitats de dinamització lectora orientades a nous públics.

En comparació amb altres publicacions sobre lectura fàcil, sovint més normatives o centrades en criteris lingüístics, aquest manual destaca per la seva orientació pràctica i contextualitzada. No aporta grans novetats teòriques, però sí una sistematització útil de bones pràctiques.

En definitiva, es tracta d’una obra modesta però valuosa, especialment per a professionals que treballen a la primera línia de la promoció lectora. Sense pretensions acadèmiques excessives, aconsegueix el seu objectiu: oferir eines concretes per fer de la lectura un espai més obert, compartit i accessible.

Graciel·la Coris Saura  
Bibliotecària a Biblioteques de Girona. Creadora de les Cites exprés literàries©
graciella.coris@ajgirona.cat
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació a la UB, llicenciada en Documentació a la UB, màster en Biblioteconomia a la Biblioteca Apostolica Vaticana.

Articles recents

  • coberta iii seminari de critica literaria

    III Seminari de Crítica Literària: Quins mestratges ens inspiren?

    Seminari de Crítica Literària (3r: 2024: Barcelona). Quins mestratges ens inspiren?: Barcelona, 2 d’octubre de…
  • coberta dema sera un altre dia vint anys despres

    Guillem Terribas, vint anys després: una vida feta de llibres, cinema i complicitats

    Terribas, Guillem. Demà serà un altre dia: vint anys després. Barcelona: Ara Llibres, 2026. 205…
  • coberta the european bookshop business model

    «The European bookshop business model», de David Piovesan

    Piovesan, David. The European bookshop business model: challenges, opportunities, and enduring cultural significance. Avingdon: Routledge,…

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.