El repte impossible d’estar al dia de tot el que es publica

Notícia bibliogràfica dels escriptors de l’AELC. 2019-  . Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2020-  . Anual. És continuació de: Notícia bibliogràfica dels socis de l’AELC, 2015-2018. Disponible també en línia a: https://www.escriptors.cat/publicacions/noticies-bibliografiques.

Jo he crescut en un medi lector. Això vol dir que he tingut el privilegi de tenir a l’abast una biblioteca considerable sense moure’m de casa. Però, també, que el pas dels dies, les setmanes, les quinzenes, els mesos i els trimestres eren una evidència viscuda gràcies a la renovació periòdica de les capçaleres que arribaven a la bústia sense aturador. No hi faltava, entre d’altres, la revista Serra d’Or, que jo devia començar a fullejar i a llegir prou jove, als anys setanta.

Recordo que m’aturava sempre una bona estona, gairebé ritualment, en una de les seccions que tancava cada número. Es deia «Bibliografia catalana recent» i oferia mes rere mes, amb intenció exhaustiva i agrupades temàticament, les referències bibliogràfiques de totes les novetats editorials. Va aparèixer, signada per unes enigmàtiques inicials M.M. i B., des del mes de juny del 1962, la primera vegada amb només quinze entrades, fins al setembre del 1993, que ja ocupaven un parell de pàgines de lletra atapeïda. La secció va ser obra meticulosa de Montserrat Martí i Bas (1916-2005), històrica bibliotecària i secretària de l’IEC durant els anys de clandestinitat, i els últims mesos la va confegir amb la col·laboració d’O.B., l’editora i llibretera Oblit Baseiria (1963), que va reprendre la secció més endavant durant un temps.

El cas és que durant més d’una trentena d’anys aquella «Bibliografia catalana recent» va permetre, a qui tenia la paciència de resseguir-la cada mes, estar ben bé al dia del que es publicava en la nostra llengua. Així que Serra d’Or la va deixar de mantenir vam començar a enyorar-la, perquè perdíem l’eina principal amb la qual cadascú podia anar construint una imatge global del panorama editorial català. Però que es deixés de publicar va ser la conseqüència inevitable de la progressiva normalització de la producció editorial que vam viure cap als anys vuitanta del segle passat. La primera «Bibliografia catalana recent», aquell any que el volum de l’edició catalana va ser d’uns 150 títols, amb quinze referències feia; avui, que es publiquen entre vint i trenta llibres diaris i que es multipliquen els segells editorials i els suports i els canals pels quals els intenten posar a disposició dels lectors potencials, mantenir-la amb aquella mateixa pretensió d’exhaustivitat seria gairebé quimèric.

I, tanmateix, els repertoris bibliogràfics són útils i poden fer un bon servei, ni que siguin forçosament parcials o perfectibles, a l’hora de fer-se una imatge de conjunt del que es publica i ajudar-nos a destriar el gra de la palla. És una mica amb aquest mateix objectiu, i també –segur– amb una certa esperança promocional de les publicacions dels autors que en formen part, que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana manté, almenys des del 2015, una Notícia bibliogràfica dels escriptors de l’AELC.

L’any 2008 van aparèixer uns primers opuscles que recollien d’any en any les publicacions dels escriptors de les Illes, d’una banda, i les dels autors del País Valencià, de l’altra. Set anys després, a més d’aquestes dues sèries territorials va aparèixer el primer anuari dedicat al conjunt dels socis de l’AELC, que des del 2021 és l’únic que es publica.

La Notícia bibliogràfica dels escriptors de l’AELC recull, ordenades temàticament i sense cap presentació o informació addicional, les referències bibliogràfiques de les obres publicades en forma de llibre pels socis de l’Associació. El volum del 2025 conté, en una cinquantena llarga de pàgines, per aquest ordre, vuit pàgines d’assaigs, epistolaris, reculls d’articles, edicions i estudis literaris; quatre pàgines de literatura infantil i juvenil; deu de narrativa; sis de poesia; tres de teatre; vint-i-una de traduccions d’obres de qualsevol gènere d’altres llengües al català; i, finalment, una amb quatre «adaptacions» i una altra que recull vuit «altres» títols, probablement inclassificables en les categories anteriors. En total, poc més de 1.000 referències. Aquesta simple enumeració ja ens convida a llançar alguna hipòtesi sobre què és avui l’edició en català; i, d’hipòtesis, més n’hi haurà com més ens dediquem a remenar-hi.

Es pot accedir a la publicació en pdf al web de l’Associació i també és disponible en paper. Ara mateix, aquesta és una de les poques eines sistemàtiques que deu mantenir viva la il·lusió que es pot estar al dia de tot el que es publica. Jo no hi renuncio!

Oriol Izquierdo
Professor de l’Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull