«Artilectura», de Paulo Cosín

Cosín Fernández, Paulo. Artilectura: el arte de la lectura para la transformación social. Pról., Luis González. Las Rozas: Morata, 2025. 198 p. ISBN 979-13-87510-04-6. 20 €.

Observant la coberta del llibre que ens ocupa, i especialment el concepte inclòs al seu subtítol, transformación social, identifico clarament aquest karma omnipresent hores d’ara en molts dels àmbits de la nostra vida, des de la política (on s’han apropiat del concepte per rebatre acusacions de corrupció) fins a la literatura, que es revesteix d’un halo sociològic per explicar-nos, en paraules de Paulo Cosín, què és l’artilectura. 

És una tasca complexa i arriscada la que realitza Cosín en el desenvolupament d’aquest assaig per donar contingut al neologisme del títol, el qual l’autor considera imprescindible per concretar el procés artístic que suposa per als humans, en incloure totes les expressions artístiques i posant la lectura com a punt clau de l’artilectura, aquesta activitat d’expressió vital que tots hem d’incorporar a la nostra vida.

L’autor ens proposa una visió de la lectura prou engrescadora per animar-se a compartir-la, però en endinsar-nos en el llibre, alguns dels aspectes que posa en valor són massa parcials i de caire positivista per ser veritat, a més de globalitzar l’acte de la lectura amb l’objectiu de la «construcción de una sociedad democrática más justa». Aquesta és una fita molt lloable però gens realista, que no s’ha aconseguit en segles d’història, d’escriptura i de lectura, i sembla més aviat l’expressió d’un desig personal que l’autor defineix com l’eina que ens posarà en el camí de la felicitat. Els capítols del llibre tenen poc a veure amb la lectura en si mateixa, començant per la introducció, on Cosín es dedica a parlar-nos dels seus productes artilectors, com el pòdcast i els llibres, per passar directament a convèncer-nos que l’artilectura és l’única opció possible per assolir la felicitat, instaurar la justícia social i representar una activitat saludable i sanadora, en la millor línia dels llibres d’autoajuda. Continua teoritzant sobre el que ens fa humans i feliços i el sentit de la vida i de la justícia, per acabar interpel·lant el lector sobre quin és l’objectiu de la vida que li queda per viure.

Paulo Cosín fa anys que publica obres sobre la lectura i els lectors, en una trajectòria professional que ha dedicat a difondre obres per convèncer els lectors dels motius pels quals és rellevant llegir i les emocions que proporciona la lectura, connectant-los amb la construcció del sentit de justícia ciutadana i la nostra identificació com a espècie. Al llibre s’aprecia la inclusió de tots els lectors en una única categoria, la dels artilectors, sense reconèixer la diversitat immensa de llibres, formes de llegir i diversificació del públic lector (i no lector, als quals difícilment convencerà amb la seva tesi, que planteja com d’obligat compliment). Sembla, aprofundint en la lectura, que no ens queda altre remei que llegir per ser bona gent, extrem que podríem posar en qüestió si avaluem el nivell de lectura, o d’artilectura, de bona part dels personatges infames dels quals està farcida la història de la humanitat.

Ens proposa que llegim per compartir el nostre acte individual amb la comunitat, difonent les bondats creatives, d’entreteniment i dinamisme que ofereixen els llibres, i emprant-les per a la construcció d’una societat transformadora a través de la lectura. És sens dubte un missatge optimista, potser massa, que obvia aquelles formes de llegir individuals i personals existents, tantes com lectors, les quals poden o no tenir una influència directa en l’empatia, la solidaritat, la fraternitat, en la mateixa proporció que en els artilectors, i que òbviament no són exclusives de les persones que llegeixen cercant, en paraules de Cosín, la interseccionalitat de la justícia (Crenshaw) ni l’acció transformadora de la justícia restaurativa (Winn). Si penso en el meu entorn immediat, com podeu fer vosaltres, trobo de seguida un bon nombre de persones no lectores (en el sentit excels d’expressió artística de Cosín) que practiquen moltes habilitats positives de convivència social i professional, que creuen en la construcció de societats justes i equitatives i que llegeixen o no ho fan, sense que aquest aspecte determini el seu comportament social.

El llibre planteja tota una disquisició intel·lectual dividida en cinc capítols amb les teories de Cosín, a bastament il·lustrades amb exemples reals d’anècdotes personals i alienes, en la cerca del que ens fa humans i feliços, sempre amb enfocament a la lectura com a responsable principal de la felicitat del nostre esdevenir vital. Utilitza fragments escollits de sociòlegs (Crenshaw), criminòlegs (Zehr), filòsofs (Arendt), per exemplificar les seves idees i trobar aquest encaix perfecte entre els éssers humans i el procés artístic d’expressió que suposadament ens connecta, a tots sense excepció, amb les emocions i els sentits, els nostres actes i pensaments, en harmonia i benestar, garant de la nostra felicitat mitjançant l’acció lectora.

No congrego amb la idea que l’aplicació pràctica de l’artilectura a les nostres vides faci que els lectors sentim que participem en aquest procés artístic, que l’amplifiquem més enllà de l’acte individual de llegir. Hi trobo un regust d’autoajuda (especialment en el capítol «El sentido de la vida») que em sorprèn en una obra dedicada a explicar amb certeses aquest procés artístic complet que la lectura desenvolupa en els que llegeixen, i del qual s’exclou els que no ho fan, prescrivint-la com a medicament contra el dolor (arriscat…) i com a leitmotiv per allargar els anys de vida… També, un excés de fonamentació en anècdotes, pròpies i d’altres, i de suport en la cinematografia per justificar alguna tesi (Gattaca, Minority report), així com en la filosofia (Arendt, Biesta) i la sociologia, oferint una barreja de teories sobre l’artilectura com a filosofia de vida que no em convencen per la poca definició que té la influencia empírica de la lectura, més acusadament en els capítols dedicats a la justícia social i la condició humana.

L’obra és un exercici d’artilectura de l’autor, que possiblement satisfarà els seus lectors fidels per la presentació com a llibre imprescindible per fer de l’artilectura la salvadora de l’acció lectora al món. Al llarg del text hi ha diverses declaracions d’intencions, com la que ens ofereix a la pàgina 105: «El proceso artístico, debido a que nos conduce a expresar lo que sentimos y a esa armonia de los cuatro dominios, es nuestra mejor ayuda. Por eso es importante entender la lectura como arte, la ARTILECTURA…» En definitiva, una visió elitista de la lectura amb un únic objectiu, convertir-nos en artistes de les nostres vides maximitzant la nostra humanitat, el qual difícilment serà el camí per guanyar lectors joves, ja que no crec que llegeixin mai aquest llibre de Cosín.

Sílvia N. Gómez Rodríguez
De la 2a promoció de l’Escola de Llibreria