«Construir lectores», de Vicente Luis Mora

Mora, Vicente Luis. Construir lectores. Madrid: Vaso Roto, 2024. 276 p. (Cardinales; 26). ISBN 978-84-19693-70-9. 16 €.

Vicente Luis Mora (Còrdova, 1970), llicenciat en Dret i doctor en Filosofia i Lletres, és escriptor, poeta, professor i crític literari. Com a docent, fa temps que constata que els seus alumnes es queixen que no entenen els textos, que els troben complicats, que es cansen, i es pregunta si s’està acabant la generació de nous lectors, en especial de lectors de textos complexos. Donem per fet que sempre hi haurà lectors, però cada vegada és més difícil que els infants i joves triïn textos d’aquest tipus i que en gaudeixin. Mora diu que vol ser optimista, que no vol oferir una visió apocalíptica i que encara hi ha coses a fer. En aquest llibre n’apunta algunes. 

Proposa explicar als joves que «la història del llibre és la suma d’una xarxa social mil·lenària i un videojoc» (p. 20), un joc que està en pausa i que es reinicia cada vegada que comença una nova història. Constata que la lectura és mimètica, i que famílies i professorat han de llegir per aconseguir fills i alumnes lectors. Assegura que si el sistema educatiu oblida les humanitats, aconsegueix només alumnes ignorants i/o miserables. De fet culpa més dels dèficits lectoescriptors dels joves els «desastrosos plans educatius que a la tecnologia» (p. 99).

I està molt preocupat per la desmemòria cultural i per extensió per la desmemòria literària: no hi ha interès pels clàssics, i en aquest sentit creu indispensable mantenir les lectures obligatòries, però amb explicacions per part del professorat que acostin els temes universals d’aquests textos als nostres dies. Però en canvi, quan parla de fomentar l’hàbit de lectura, desaconsella obligar a llegir textos concrets.

En canvi desmitifica el paper de la distracció (sobretot la tecnològica) com a enemic de la lectura. Amb una extensíssima llista d’exemples de grans escriptors que descriuen com s’han distret en algunes ocasions, Mora ens porta a la conclusió que «la distracció introdueix en el nostre pensament dos poderosos aliats: la paciència i la diversitat d’enfocaments» i el porta a pensar que no ha de ser necessàriament dolenta, perquè produeix bons libres.

Parla del booktubers com a signes esperançadors de reactivació cultural, però en canvi ens adverteix d’un creixent nombre de bookstagrammers que parlen de llibres de molt baixa qualitat, i que a vegades els recomanen sense haver-los llegit, titllant-los de «lactors», o sigui, que només actuen buscant audiència.

Diu que hi ha una pèrdua de respecte vers el llibre, i que cada vegada apareixen més veus que s’enorgulleixen de no haver-ne llegit, i ho descriu com la «síndrome Kaney West», el raper que presumeix de no llegir.

No sé pas si amb tot el que va desgranant al llibre aconsegueix el seu propòsit inicial: ser optimista respecte al futur del llibre. De fet el llibre és un veritable cant al valor de la lectura, però sospito que qui no té ganes de llegir difícilment es quedarà amb arguments tan nobles com: «llegir llibres proporciona fonaments. No llegir-los, o llegir-ne només un, fonamentalismes» (p. 12), o bé, «qui no llegeix no té opinió, sinó tendència» (p. 18).

Per tant, és un llibre clarament dirigit a inspirar docents i bibliotecaris en la tasca d’engrescar els joves a la lectura. Ens dona arguments teòrics molt sòlids. Es tracta d’una veritable obra de referència sobre la lectura, farcida de citacions de multitud de llibres sobre aquest tema. I com ho fa? Amb capítols molt breus, que no segueixen un ordre temàtic clar; és més, a vegades trenca els capítols i els continua en pàgines posteriors. Justament aquesta forma de presentar les seves tesis m’ha costat de seguir. Per mi ha estat també una nova forma de llegir un assaig que, ben mirat, gairebé pots començar pel capítol que vulguis. He trobat molt destacable el capítol destinat a fer una llista de bones iniciatives per a la lectura (p. 229), que ens porta a buscar per la xarxa què hi ha al darrere de cada una de les propostes de detalla, però crec que hagués estat bé descriure-les una mica més en el llibre, per tal de fer-lo més pràctic.

La bibliografia final és extensa i diversa, i un bon suport documental.

No hi ha cap mena de dubte que Vicente Mora ha fet una veritable incursió en la literatura sobre la lectura i en fa gala durant tot el text. I el que deixa clar és que cal seguir insistint en la importància de fer viure la lectura com a una veritable experiència de gaudi.

Núria Silvestre Gusi
Directora de la Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA