Una defensa de la paraula com a casa del pensament i de la llibertat

Lledó, Emilio. Necesidad de la literatura. Ilust., Eugenia Ábalos. Madrid: Nórdica Libros, 2025. 50 p. ISBN 979-13-87563-09-7. 18 €.

Emilio Lledó va néixer a Sevilla l’any 1927. Filòsof, hel·lenista, assagista i membre de la Real Academia Española, és una de les grans veus del pensament humanista contemporani. Format a Alemanya sota la influència de Hans-Georg Gadamer, Lledó ha dedicat tota una vida a pensar la relació entre llenguatge, memòria i llibertat. El seu estil –clar, pausat, meditatiu– ha fet de la seva obra un continent de saviesa.

Amb 98 anys, publica Necesidad de la literatura (Nórdica Libros, 2025), un recull de tres breus assaigs (publicats el 2002, 2007 i 2010) sobre la paraula, la cultura i la llibertat d’expressió. En ells, Lledó torna sobre una de les seves idees més constants: que la paraula és la forma primera i més profunda de la llibertat humana. Escriure i llegir no són activitats decoratives, sinó la manera més antiga i més duradora de comprendre el món i de comprendre’ns. Per això la literatura és necessària –no només útil, sinó necessària en el sentit vital, com l’aire o la llum–.

El llibre s’articula com una meditació serena sobre la lectura en temps de soroll. Lledó adverteix que vivim envoltats de missatges, però cada cop menys capaços de pensar amb paraules pròpies. Enfront de la velocitat, ell reivindica la lentitud, la lectura lenta. Enfront del consum d’imatges, la conversa interior que desperta un text. Llegir, escriu, és «un ejercicio de memoria que nos libera de la inmediatez y nos devuelve la capacidad de sentir».

En diàleg amb altres títols seus com El silencio de la escritura (Espasa, 2011), Los libros y la libertad (RBA, 2022) o Sobre la educación (Taurus, 2018), aquest volum insisteix en una idea essencial: la literatura és la memòria del que som com a espècie, la manera com conservem les experiències que ens fan humans i el testimoni de la llibertat que ens hem donat. Sense ella, diu Lledó, el pensament es torna fràgil, la societat més manipulable, la vida més pobra.

Aquesta visió connecta amb altres defensors de la lectura com Italo Calvino (Per què llegir els clàssics, Edicions 62, 2016), Nuccio Ordine (La utilitat de l’inútil, Quaderns Crema, 2013) o George Steiner (Errata, Siruela, 2020), sense oblidar la peça troncal que és Una historia de la lectura d’Alberto Manguel (Alianza, 2022). Tots ells comparteixen la convicció que la cultura no és un luxe, sinó una forma d’ètica. Lledó hi afegeix una nota particularment seva: la confiança en el poder de la paraula per crear vincles, per restituir la dignitat en temps de deshumanització.

A Necesidad de la literatura no hi trobarem receptes, sinó un recordatori afectuós: que sense paraules no hi ha pensament, i sense pensament no hi ha llibertat. Potser per això el llibre es llegeix com una mena de testament intel·lectual d’un home que ha sabut fer del llenguatge un lloc d’hospitalitat.

Un assaig breu, però profund, que torna a dir allò que ja sabíem –que llegir ens salva–, i ho diu amb una bellesa i una claredat que només poden venir d’una vida sencera dedicada a les paraules i al pensament.

El volum, a més, està delicadament il·lustrat per Eugenia Ábalos, afegint una cura en l’edició que casa –en forma– amb el fons d’aquest manifest en pro de la lectura lenta que és Necesidad de la literatura.

Julián Figueres 
Biblioteca Gabriel García Márquez