L’acte va ser presentat pel periodista cultural Toni Puntí, que va anar donant pas a les diferents intervencions. Per començar, una actuació musical, a càrrec de Clara Sanabras i Dani Espasa, que també clourien l’acte.

Tot seguit, s’esmentaren les llibreries que enguany compleixen anys rodons: Abracadabra (10); Casa Anita, Muntanya de Llibres i Saltamartí Llibres (15); Altaïr (40); Documenta (45); Dalmases (100) i Geli (140), i s’homenatjaren els llibreters que compleixen 35 anys a la professió. Enguany, amb dos guardonats: Joan Antoni Pérez, de la llibreria Al Peu de la Lletra, de Barcelona, i Àngels Fabró i Balada, del Club del Llibre, del Prat de Llobregat. Tot seguit, l’escriptor Josep Maria Fonalleras llegí el seu conte La idea inicial, en què jugava amb els títols de les obres premiades en ocasions anteriors.

Per celebrar i rememorar els 20 anys del Premi Llibreter, van intervenir després una editora i un autor. Sigrid Kraus, de l’Editorial Salamandra, prengué la paraula en representació de les editorials premiades al llarg d’aquestes vint edicions, i va agrair al Gremi la iniciativa. Va comentar que, en el seu cas, l’obra premiada l’any 2000, El último encuentro, de Sándor Márai, va rebre un bon impuls gràcies al premi i, a hores d’ara, se’n porten venuts quasi 500.000 exemplars.

Eduard Márquez, finalista de l’any 2004, intervingué en representació dels autors premiats al llarg dels vint anys del Premi, i aprofità per fer un sentit homenatge a l’escriptor i editor mort recentment Enrique de Hériz, guanyador en la mateixa edició.

El pregó de la festa fou pronunciat per la traductora Anna Casassas, qui posà de relleu el paper del llibreter com a prescriptor, i va desitjar que el Premi complís molts anys més, i en llibertat: llibertat de manifestació, d’expressió, llibertat per als presos…

Arribada l’hora de la proclamació dels premis d’enguany, el primer en ser anunciat fou el Premi Llibreter de Literatura Infantil i Juvenil en Altres Llengües, que correspongué a Cançó del cucut, de Frances Hardinge, amb traducció de Xavier Pàmies i publicació de Bambú.

El Premi Llibreter per a Literatura Infantil i Juvenil en Llengua Catalana fou per a l’obra Camins d’aigua, de Raimon Portell, publicat per Barcanova, segon volum de la trilogia La llum d´Artús.

El Premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat fou concedit a Sirenes, de Jessica Love, editat per Kókinos. El Premi Llibreter d’Altres Literatures fou atorgat a Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck, publicat per Angle (en català) i Anagrama (en castellà). Mencions; Les riqueses (Periscopi).

Finalment, el Premi Llibreter de Literatura Catalana fou concedit a Novel·la, de Pol Beckmann, editat per Quaderns Crema. Menció: Marta Marín-Dómine Fugir era el més bell que teníem (Club Editor).

Per acabar, dos breus parlaments de representants de la política cultural. En primer lloc, en Joan Subirats, primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació de l’Ajuntament de Barcelona. En la seva al·locució, va reconèixer la capacitat d’anticipar-se que tenen els llibreters, i va admetre que les administracions haurien d’ajudar les llibreries. Finalment, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, posà de relleu la importància de les llibreries a Catalunya per a la difusió de la cultura i la defensa de la llengua i la literatura catalanes. A casa nostra es troben 495 llibreries independents, i el 42,9 % de les vendes que s’hi fan són de llibres en català. La Conselleria vol acompanyar aquest ofici, i ho fa amb diferents línies d’actuació: en la modernització de llibreries, en l’elaboració del Mapa de llibreries, en la creació del distintiu de llibreries de qualitat o en la campanya «Fas sis anys, tria un llibre». Agraeix al Gremi per aquesta iniciativa i desitja molts anys més de vida a aquest Premi.

Aquí, una fotografia final, amb tots els premiats i homenatjats.

Autoritats assistents a l’acte

L’autoria de les fotografies és de Marta Calvo

Per estar al dia de les notícies del sector de la llibreria, no hi ha res com seguir el Twitter de l’Escola de Llibreria, des d’on ens fem ressò de notícies relacionades amb aquest sector del món del llibre, tant si són aparegudes als mitjans de comunicació generals com en fonts d’informació especialitzades. En aquesta entrada volem dedicar un espai més gran del que permeten les piulades a unes quantes novetats que ens afecten ben de prop.

Anna Pascual acaba de publicar la seva primera novel·la. Anna Pascual Vall, diplomada de la quarta promoció de l’Escola de Llibreria i llibretera a Altaïr, ha publicat recentment Entre les cendres del migdia,  publicada per Trípode (ISBN 9788494881664). Una obra ambientada al París de principi del segle XX on podem viure l’ambient dels surrealistes com André Breton, Philippe Soupault i altres. El proper dimecres se’n farà una presentació a la llibreria Altaïr. L’Anna, que col·labora habitualment en aquest blog, és llicenciada en Història i màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament. Li desitgem molt d’èxit amb aquesta opera prima i amb les que la seguiran!

Noves edicions d’obres ja ressenyades en aquest blog. De vegades passa que obres que ja han estat ressenyades en aquest blog apareixen una altra vegada, en edicions en altres llengües. Si la nova versió només es tracta d’una traducció, ja no les tornem a ressenyar, sinó que afegim la nova referència en la ressenya original. Això ens ha passat amb l’obra editada per Henry Hitchings, Browse: the world in bookshops (London: Pushkin Press, cop. 2016), que al cap de poc temps apareixia en català, publicada per Més Llibres amb el títol Tafanejar: llibreries del món. 

Igualment, l’obra col·lectiva Books that changed history, publicada a Londres per DK el 2017, va aparèixer traduïda al castellà l’any següent per la mateixa editorial.  I el llibre en francès de Vincent Monadé, Comment faire lire les hommes de votre vie (Paris: Payot, 2017), que va ser ressenyat així que aparegué, fou publicat en castellà per Plataforma Editorial uns mesos més tard, amb el títol Cómo hacer leer a los hombres de tu vida. El darrer exemple ha passat fa molt poc: L’obra de Shaun Bythell, Diario de un librero (Barcelona: Malpaso, 2018), que ja vam ressenyar el passat novembre, ha aparegut ara en versió catalana, publicada per Viena Edicions: Diari d’un llibreter. 

Per acabar aquestes notícies breus, comentarem que els alumnes de la setena promoció de l’Escola de Llibreria es troben ja en la part final de les classes teòriques i properament començaran l’elaboració del treball final de curs i portaran a terme les pràctiques obligatòries en alguna de les llibreries que col·laboren amb l’Escola. Per cert, i a tall d’anècdota, volem destacar que enguany s’incorpora a aquestes llibreries la Totora, a Llanes (Astúries).

El 17 de desembre de 1979, Albert Padrol (Lleida, 1948) i Pep Bernadas (Gironella, 1952) fundaven Altaïr, una llibreria especialitzada en viatges. Més que llibreria tenia la vocació de ser un lloc de trobada i d’intercanvi d’informació fiable i actualitzada entre els viatgers a països llunyans o poc coneguts. En aquella època el nostre país no tenia la llarga tradició viatgera comparable a la de França o Anglaterra i, encara que sembli impossible, Internet no existia.

Al principi Altaïr era al carrer Riera Alta, 8, al cor del Raval de Barcelona. Va ser la primera llibreria especialitzada en viatges de tot l’Estat, i es va convertir en el referent dels viatgers independents. Aviat va quedar petita, i el 1986 es va inaugurar un nou i generós local al carrer de Balmes. El 2001 es traslladava a l’actual ubicació de la Gran Via. L’Albert i en Pep, més que llibreters es consideraven viatgers.

Qualsevol que volgués emprendre un viatge per lliure a l’Índia, Mèxic o Burkina Faso, per posar alguns exemples, havia de visitar Altaïr. Era habitual trobar-los ocupats aconsellant als clients sobre guies i mapes, vacunes i de les millors rutes perquè el viatge tingués èxit. Com no podia ser d’una altra manera, el 1988 naixia Orixà, l’agència de viatges vinculada a Altaïr, una de les oficines és a l’interior de la llibreria. 

«ALTAÏR. Etimologia. Del árabe al-tair; la que vuela // Astronomía. Estrella de primera magnitud, visible en la constelación de El Águila durante todo el año en el Hemisferio Norte // Literatura. Nombre del barco somalí de Henry de Monfreid, en su novela Los secretos del Mar Rojo // Simbología. En la cultura árabe, pájaro de buen augurio, portador de fortuna // Viajes. Librería especializada en geografía, viajes y naturaleza desde 1979 // Edición. Revista de grandes viajes, fundada en 1991». 

Aquestes definicions van acompanyar cadascun dels editorials de la revista Altaïr, para ir más lejos. La primavera de 1991 sortia el primer número, amb la voluntat de ser la revista de capçalera dels grans viatgers; era el reflex de la filosofia de la llibreria. A principis de 1999 Altaïr iniciava la segona època. Els canvis van ser importants, amb uns continguts i uns plantejaments totalment renovats. La periodicitat passava a ser trimestral i posteriorment bimestral. Cada entrega era un monogràfic dedicat a una única destinació, cada exemplar es convertia en una guia actualitzada. Tant per la qualitat dels continguts, com de les imatges i de les informacions pràctiques, es va convertir en material de consulta obligada. Tinc la fortuna de conservar els primers exemplars: el número 1, dedicat al Perú, està una mica rebregat, perquè va fer el viatge d’anada i tornada a aquest país. Quan l’ensenyava als guies locals me’l volien prendre. El 2013, donada la forta disminució d’ingressos, es va deixar de publicar. El maig/juny sortia el darrer número, era el 83, dedicat als Parcs Nacionals dels Estats Units.

Altaïr també edita llibres, té dues col·leccions, Heterodoxos, on es publiquen clàssics de la narrativa de viatge, i Ilustrados Altaïr, llibres acompanyats de fotografies que aprofundeixen sobre determinats temes, siguin zones geogràfiques o petits països com Andorra.

Fins ara hem parlat en passat. Altaïr és present i futur. El fons actual és de 60.000 llibres, juntament amb un importantíssim fons cartogràfic. És la llibreria més gran d’Europa en la seva especialitat. Els llibres estan ordenats per continents i, dins cada continent, per països. Disposen de globus terraqüis, complements d’articles de viatge i altres productes relacionats amb l’oci i la cultura. Gairebé cada dia s’hi fa una activitat: presentacions, fòrums, debats i/o projeccions.

El 5 de febrer es va celebrar la taula rodona «Del paper al digital: passat, present i futur de l’edició». Els quatre participants expliquen el que ha representat passar del paper al digital en les seves experiències professionals. Pep Bernadas dóna a conèixer la nova revista digital Altaïr magazine, és la continuació i amb els mateixos criteris de rigor i qualitat que va tenir Altaïr en paper. Bernadas elogia les bondats del digital, les possibilitats de comunicar són gairebé il·limitades. A continuació Josep del Hoyo, director de Linx Edicions, explica què ha significat passar a digital l’enciclopèdia Handbook of the birds of the World, i dels avantatges, infinits, que representa publicar-ho en aquest format. Després intervé Marc Rocas, director per a Espanya de Ztory, una empresa sueca dedicada a la distribució de revistes digitals, Altaïr és la darrera incorporació. Rocas fa una aferrissada defensa d’aquest medi, cita algunes frases d’experts per reforçar la seva idea. Finalment parla Pere Ortín, periodista i director d’Altaïr magazine. Perquè els assistents al fòrum siguem conscients de l’estalvi que representa, fa circular un prototipus en paper del que hauria estat el nou Altaïr d’haver-se editat així; pesa gairebé un quilo i ocupa unes 250 pàgines. Sense comentaris.

Des del desembre passat la llibreria té una nova secció: «Objectes del món». Unes quantes vitrines distribuïdes per les dues plantes mostren una colla de joies ètniques, escultures de petit format, màscares, teixits, ceràmiques, capses, objectes provinents de tots els racons del planeta. Tots fets a mà, de manera tradicional, conservant l’esperit, l’aura d’allò únic, que ens permet entendre millor les diferents cultures. Una novetat més és el Cafè d’Altaïr, un acollidor espai on poder provar menges poc convencionals, compartir un mate, tastar una cervesa artesanal o preparar el proper viatge. La privilegiada ubicació d’Altaïr al centre de la ciutat converteix el cafè en un magnífic lloc de trobada.

Altaïr pateix i molt la crisi. En Pep i el seu equip no es rendeixen. Com diu la màxima «si no pots vèncer l’enemic, uneix-t’hi». Així ho han fet al passar a digital Altaïr magazine. Conscients del seu patrimoni i prestigi, han apostat per innovar i dotar la llibreria de nous continguts: la cafeteria i «Objectes del món». Com es va dir al fòrum, les grans empreses del digital volen, necessiten, tenir una presència física per afavorir la seva marca. Altaïr ha donat molts passos endavant, han estat valents apostant a la vegada per la renovació més radical, el magazine i al mateix temps per preservar un espai físic, la llibreria, i el seu esperit inicial com la continuació d’un projecte començat fa trenta-sis anys. Ah! me n’oblidava, en Pep Bernadas és professor de l’Escola de Llibreria.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

El passat dimecres 18 de juny de 2014, a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm de Barcelona hi va haver festa, i de la grossa. 

Enguany el lliurament dels Premis Llibreter 2014 s’ha convertit en un acte festiu obert a tothom. La sala d’actes de la Damm va quedar petita, una gernació de llibreters, editors, escriptors i amics dels llibres i de les llibreries la vam omplir de gom a gom. L’acte va ser conduït per Gemma Ruiz, la periodista cultural de TV3, i va ser amenitzat pel cor Yes The Music. 

A més de les autoritats, també hi van participar diferents llibreters per fer l’entrega dels Premis Llibreter. Primer a l’àlbum il·lustrat, a Jon Klassen per Aquest barret no és meu; a altres literatures, a Wadji Mouawad per Ànima i, finalment, el de literatura catalana, a Antoni Vives per I demà, el paradís. Care Santos, la guanyadora del Ramon Llull, va fer un lluït i divertit pregó glossant les virtuts que tot bon llibreter ha de tenir. Com a referent va parodiar alguns dels consells continguts a Los cent consells del Consell de Cent. L’actor Sergi López, a més de deixar-se retratar un munt de vegades, va llegir alguns fragments de 84, Charing Cross Road, la celebrada novel·la de Helene Hanff. 

Finalment es va retre un homenatge a tres llibreters pels seus 35 anys de dedicació a l’ofici. Enric Balanzó, d’Abacus; Pep Bernades, d’Altaïr, i Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona. L’Escola de Llibreria hi va participar amb la col·laboració d’exalumnes, Olga, Anna i nuara en el seu paper d’hostesses van rebre i acompanyar alguns dels participants als respectius seients. Finalment, cava, cervesa, molta cervesa i coca van cloure l’acte, que no per festiu va ser menys rellevant. 

Les exalumnes de l’Escola de Llibreria Olga Toro, nuara i Anna Maria Badia	Els llibreters premiats, Pep Bernades, d’Altaïr; Enric Balanzó, d’Abacus; Guillem Terribas, de Llibreria 22 amb la presentadora Gemma Ruiz, i Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters.

Marcel Albet Guinart