Hitchings, Henry (ed.). Browse: the world in bookshops. London: Pushkin Press, cop. 2016. 253 p. ISBN 978-1-78227-212-0. 13,50 €.
Henry Hitchings és un autor i crític especialitzat en el llenguatge i la cultura. És el creador de Dr Johnson’s dictionary: the extraordinary story of the book that defined the world (2005) i The secret life of words: how English became English (2008), i col·labora amb el Financial Times, The Guardian i amb el Times. Amb tot aquest recorregut en el món literari reuneix en aquesta obra tot un seguit d’escriptors de diversa procedència geogràfica que expliquen, mitjançant els seus ulls, com són o com veuen les llibreries.
És un llibre en anglès que encara no s’ha traduït ni al català ni al castellà[1]. Pel que fa la traducció, té un valor afegit, i és que cada relat va ser escrit en l’idioma original, i alguns s’han hagut de traduir a l’anglès. Al final del llibre podem llegir les biografies dels autors i dels traductors.
Ens introdueix al llibre Henry Hitchings explicant-nos el seu punt de vista i per què va prendre la decisió de fer aquesta recopilació. Desvela que li hauria agradat una «llibreria total», un lloc on hi cabessin tots els llibres imaginables, amb això fa referència a un assaig de Borges. A l’hora de relatar-ho, tot es deixa emportar per la màgia de les llibreries i ens les presenta com un espai d’autoaprenentatge, un lloc on tafanejar i on, d’alguna manera, créixer; també són llocs de comunitat on la gent es troba; un espai on crear.
Respecte al contingut, cada una de les parts que trobem dins de l’obra ens porta a un nou espai sigui a Londres, Egipte o Nova York. El lector té la sort de viatjar per tot el món, de llibreria en llibreria, gràcies al fet que els autors creen una ambientació pròxima i molt ben estructurada de cada un dels espais. Visitem els llocs preferits, alguns són llocs de pas que, en alguns casos, es convertiren en santuaris on gaudir de la trobada de lectures noves.
Les visions que ens aporten són de persones d’edats molt diverses, que no veuen el mateix segons l’època en què es troben, ja sigui per l’edat o pel moment que estan vivint. Alguns dels nostres narradors han treballat a llibreries o n’han volgut obrir una i ens conten aquesta experiència de primera mà.
Són diversos els amants de les llibreries de segona mà; la descripció que fan d’elles és fabulosa, les descriuen com a llocs canviants on mai trobes el mateix. Personalment m’ha encantat el fet de visualitzar aquest tipus de llibreries com a llocs on pots trobar tresors o missatges escrits en els llibres. Ali Smith explica de manera molt emocionant com una vegada es va trobar una felicitació de Nadal dins d'un llibre que venia a la llibreria on treballava, i que a vegades es trobava tiquets de tren o de bus. El cas que li va impactar més com a llibretera i, a la vegada, com a clienta d’aquella llibreria va ser trobar-se una foto antiga amb una adreça.
Remarquen la importància de fer una bona feina de llibreter, defensen la prescripció, l’acompanyament per trobar la lectura més adequada. Hi ha una llibretera que recomana que s’utilitzin espectacles externs per vendre llibres i donar publicitat a la llibreria. Apareix també la imatge preciosa dels llibreters com a fades que t’aconsellen un llibre idoni per a tu. També podem trobar el llibreter que diu que no estàs preparat per llegir cert llibre.
Es parla de la diferència entre les llibreries d’abans i les d’ara. Molts autors donen importància a la proximitat cap al client, a la venda cara a cara en un món tan virtual com el que s’ha convertit l’espai de les llibreries; a una pàgina web no pots descobrir res, tot són estadístiques dels llibres que poden interessar-te però no pots tenir sorpreses. S’incideix en la pirateria del llibre electrònic en alguns moment però, en general, aquest tema passa molt desapercebut.
Mostren les llibreries com a llocs on aconseguir els teus somnis, trobar un llibre que no coneixies i tenir el desig de llegir-lo.
Al llarg de tots els capítols llegim citacions d’autors coneguts, citacions en què recolzen els nostres autors; també parlen de llibres concrets com l’assaig Bookshop memories de George Orwell.
Es tracta sobre la importància d’acostar-se a l’autor, fins i tot llegint en la llengua original. Trobem com expliquen la influència d’altres escriptors per construir les pròpies històries i el fet de voler dedicar-se a l’escriptura gràcies a les lectures que hom ha fet.
Entre les llibreries que apareixen al llarg del llibre m’agradaria destacar La Central i la Laie.
En resum, les llibreries són espais on sempre estàs acompanyat per les mil històries que amaguen els llibres; tots els autors mostren la importància de la lectura, de perdre’s dins d'una llibreria. No hem d’oblidar que són llocs físics que van en consonància a la ciutat o poble on es troben; respecte a això, una de les autores explica com estava a una llibreria a Egipte presentant el seu llibre i ja es palpava l’ambient de la revolució contra en Mubārak.
Magdalena Gual
De la 5a promoció de l'Escola de Llibreria
[1] Al cap de poques setmanes de publicar aquesta ressenya, ha aparegut la versió catalana del llibre de la mà de la nova editorial Més Llibres. Afegim la coberta i la referència, per donar-la a conèixer.
Hitchings, Henry (ed.). Tafanejar: llibreries del món. Barcelona: Més Llibres, 2017. 304 p. (Més llibres; 1). ISBN 978-84-946929-1-8. 17,90 €.
Afegeix un nou comentari