La llibrera de Portbou

La llibrera de Portbou, la llibreria imaginada?
López, Nuara (edit.). La llibrera de Portbou. Alba Zamora, Andrés Noarde, Anki Toner, Anna Maria Briongos, Anna Maria Villalonga, David Mauas, Gonçal Mayos, Imma Torné, Jaume Benavente, Lluís Agustí, Lluís Barràs, Marcel Fité, Martí Sala, Mayte Duarte, Nuara López, Rita Sala, Roser Amills, Sameer Rawal, Víctor Imposibiloginofilo, Xavi Castro, Xavier Mulet. Barcelona: Libros de la Vorágine, 2014. 137 p. ISBN 978-84-939173-5-7.

De Portbou en sé d’un cementiri marí, d’una estació amb rellotges antics, de còdols allargassats, de cels blavíssims, d’un memorial, de passatges, de Walter Benjamin. De llocs abandonats, de cales feréstegues, amagades, de llicorelles, de vinyes ermes; però res de llibreries.  

Finalment m’arriba la notícia, la nuara (sic) hi té llibreria. Una llibreria que sovint transmuta de lloc i de fons, de llibres antics a llibres de tots colors, de llibres plens de pols a llibres per compartir, llibres per curar. Per acompanyar. Clavats a la paret, fotos, dibuixos i poemes escrits amb guix. Els gats –sí també el gats– somien confiats a l’entrada. De vegades esdevé cafè-llibreria. 

La nuara, com la llibreria, canvia. Ara és la Laura que un capvespre es banya en un lloc a recer, que té por, que s’afanya. A la Laura li agrada vestir-se d’oriental, de ser oriental i es diu Noor. La nuara freqüenta terrenys vagues. Camina per marges, dels camins, de les convencions. La nuara  es declara bibliotecària i lletraferida, es pot entendre un cosa sense l’altra? 

La Dèlia, ara és la Delia, és afortunada, companyes i companys han escrit i dibuixat un llibre on ella és potser la protagonista, la inspiradora. Les formes són diverses, poemes mínims, assaig filosòfic i polític, contes breus, inventaris de records, la literatura com a excusa. Aquest és el corpus del singular i a la vegada plural llibre La llibrera de Portbou. Imatges, dibuixos i fotografies l’arrodoneixen. 

nuara lópez, ara sí, n’és l’editora. Ha convocat una colla d’escriptors de llengües i àmbits diversos per crear un llibre de difícil catalogació. Vint-i-un autors donen vida, en text o imatge, a una figura inquietant, una llibretera, imaginària? real? que sedueix i es deixa seduir pels personatges que l’envolten. Una llibretera que descobreix al lector un Portbou hermètic, misteriós, on el quotidià i l’estrany es confonen. 

Portbou com a imatge de frontera, de límits incerts, d’un no-lloc, zona de trànsit, d’intercanvi. El mar, el vent, un indret líquid, fluid, provisional com a metàfora de noves formes de relació. Un espai imaginat on creiem que habita el diferent, i el diferent som cada un de nosaltres. He de tornar a Portbou, aviat. 

Marcel Albet Guinart