Vides i virus entre receptes literàries

Butland, Stephanie. La Librería de la Esperanza. Trad., Marina Rodil Parra. Barcelona: Lira, 2024. 380 p. ISBN 978-84-19235-10-7. 18,95 €.

Fa cinc anys, de cop, vam tornar a tenir temps per llegir. Diuen que la pandèmia va estendre el virus de la lectura entre una part de la població, que va trobar en els llibres una vacuna eficaç contra la saturació de pantalles, les videoconferències i l’avorriment. «Al parecer, vivir un momento histórico puede resultar profundamente poco interesante», diu Stephane Butland a La Librería de la Esperanza (ed. Lira). Tot i que només han passat cinc anys, i que encara n’estem pagant les conseqüències, sembla que hem oblidat aquells mesos tan ràpid, com oblidem qualsevol conflicte mundial o desastre ecològic dels quals ens sentim espectadors i no pas protagonistes. 

Per sort, els llibres són bons aliats contra la pèrdua de memòria col·lectiva i individual, i alguns escriptors hi contribueixen especialment, encara que sigui a través de la ficció. Aquest és el cas de la novel·la de Stephanie Butland, una escriptora anglesa que va iniciar la seva carrera després de superar un càncer i que des de llavors ha combinat la publicació de novel·les amb la seva implicació en la lluita contra aquesta malaltia. Potser aquest sigui el motiu pel qual les seves obres estan protagonitzades per dones que han d’afrontar situacions especialment difícils.

En el cas de La Librería de la Esperanza (Found in a bookshop, en la versió anglesa), Butland utilitza la pandèmia del 2020 com a marc històric, però també per justificar la decisió de la protagonista. M’explico. Quan la propietària de la Librería de la Esperanza, Loveday, i la seva empleada, Kelly, intenten trobar un flotador per al seu negoci per no morir durant el devastador tsunami de la pandèmia, s’adonen que poden «professionalitzar» allò que els llibreters han fet tota la vida: receptar llibres. «La medicina no es lo único que utilizamos para curarnos», apunta Butland. «Así que creo que lo que tenemos que hacer es abrir una farmacia de libros», conclou el seu personatge protagonista. I ho fan. I funciona. I comencen a conèixer històries. I comencen a recomanar llibres per acompanyar o sanar aquestes històries. I comencen a implicar-se en alguna d’aquestes històries. I alguna d’aquestes històries connecta amb la seva pròpia història. I, de tant en tant, l’autora interromp aquestes històries amb píndoles de reflexió al voltant del món del llibre i les llibreries. «Los libros no te juzgan», diu una d’aquestes píndoles. Per sort, té raó. Intueixo que no en sortiríem molt ben parats si ho fessin. I també té raó quan, dins la mateixa reflexió, continua: «[…] a veces no hay química. O hay algo en el libro que no funciona para ti». I aquí arribem al cap del carrer.

Perquè els lectors sí que jutgem, diré que quan em va arribar a les mans La Librería de la Esperanza vaig pensar, ignorant un fet que narraré més endavant, que mai no entraria en una llibreria amb aquest nom, ni mai no llegiria per voluntat pròpia un llibre que inclogués la paraula esperança al títol (perdó, senyor Dickens). Suposo que per associació inevitable amb un tipus de novel·la més aviat melindrosa. No podem obviar que Butland és una bona narradora i cal valorar-li la facilitat amb què fa reconeixibles situacions i emocions. Estem davant d’una novel·la feta de bocins d’històries sobre dones que lluiten, que fugen, que pateixen, que són enganyades, que s’enamoren, que envelleixen, que estimen… I d’homes (menys) que pateixen, que enganyen, que s’enamoren, que envelleixen, que cuiden, que estimen. Cadascuna amb un recorregut que anem coneixent de mica en mica a través de la seva relació amb la llibreria. I aquesta és la gràcia i la desgràcia de tot plegat: són tants els personatges i la seva aparició està tan repartida al llarg de la novel·la en petites escenes que es van intercalant, que costa seguir el fil de cada història. Potser l’única excepció és la de l’entranyable matrimoni de dos antics mestres jubilats, que apareixen des de gairebé l’inici del llibre i que tenen un protagonisme evident respecte de la resta de clients i una funció que va més enllà de lectors a la recerca de medecina literària. A més, les reflexions que de tant en tant aturen la narració, i que converteixen la novel·la en un assaig durant unes quantes pàgines, contribueixen a treure’t de la història i a convertir-te en un altre tipus de lector per un moment. Permeteu-me que recorri a una d’aquestes reflexions de Butland per fer meva la sensació, segurament no compartida per molts, que m’ha provocat la lectura de La Librería de la Esperanza: «En resumen: querido lector, estás en lo correcto; siempre lo estás. No solo con lo que te imagines, sino con lo que sientes. Se te permite no amar una novela que está siendo alabada por el resto del mundo; se te permite detestar con todas tus fuerzas al autor favorito de tu hermana. Leer no es un examen. El hecho de que te guste o no un libro no es objeto de debate y no es algo sobre lo que te puedan convencer. Los libros son la magia de tu día a día y de nadie más. Sigue leyendo y disfruta».

Legitimada per l’autora, doncs, afegiré algun apunt més sobre la meva experiència com a lectora de La Librería de la Esperanza. Obro parèntesi: casualitat o causalitat, fa un temps vaig rebre l’encàrrec de fer per a aquest blog la ressenya d’una novel·la italiana, La pequeña farmacia literaria, d’Elena Molini,[1] on l’autora explicava la història real (tot i que ficcionada) de la seva llibreria i de com va aconseguir salvar-la del tancament convertint-la en una llibreria on es «receptaven» llibres. Us sona? Aquesta novel·la, anterior a la de Butland, era alhora un altaveu de recomanacions literàries. Un recurs que també trobem a la novel·la de l’escriptora anglesa. Tanco parèntesi i dibuixo un interrogant.

Dit això, passem al gir inesperat. La Librería de la Esperanza en té un parell que no revelaré. Però aquesta ressenya també. I fa referència a allò que us he anunciat que us explicaria més endavant.

Poc després d’acabar la novel·la vaig descobrir a través d’una amiga i gran lectora que La Librería de la Esperanza era la continuació d’una altra novel·la anterior de Butland, que evidentment aquesta amiga s’havia llegit. Casualitat o causalitat, novament, la qüestió és que vaig concloure que no podia xerrar de La Librería de la Esperanza sense haver-me llegit La vida escondida entre los libros. I sí, com diu la dita, no es pot començar la casa per la teulada. I jo ho havia fet. Tot i que avui, gràcies a les sèries, estem molt acostumats a les preqüeles, que ens descobreixen un passat que explica el present ja conegut, la meva humil recomanació per als lectors que hagin decidit llegir La Librería de la Esperanza és que comencin per La vida escondida entre los libros si volen entendre l’origen de la llibreria, el passat i el present de l’actual propietària, la Loveday, així com uns quants fets de la segona part que tenen la seva raó de ser en l’argument de la primera novel·la. El que no em puc estar de revelar és que amb La vida escondida entre los libros vaig passar una estona força agradable de lectura.[2]

Aquesta descoberta, però, ha obert un segon interrogant, aquesta vegada relacionat amb el títol (tornem-hi), i que deixo damunt la taula per als aficionats a la traducció. A la pàgina 9 de La Librería de la Esperanza podem llegir: «O si parece que el mundo entero se ha quedado sin palabras», i una nota a peu de pàgina de la traductora (Marina Rodil Parra) aclareix que es tracta d’un joc de paraules que fa referència al nom de la llibreria en anglès: Lost of Words. Lost of Words és el títol en anglès de la primera novel·la i el nom de la llibreria, que en la versió castellana es diu Sin Palabras. Si en la versió anglesa el nom continua essent el mateix en la segona novel·la, la pregunta surt sola: calia canviar-li el nom en castellà pel de Librería de la Esperanza? Com diu una dita apropiada per a l’ocasió: de vegades és pitjor el remei que la malaltia.

Susanna Turon. Responsable del Club Tinta Negra 
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria 

[1] Aquesta ressenya la podreu veure en aquest enllaç. (N. de la R.) 

[2] Una ressenya de La vida escondida entre los libros la trobareu en aquest enllaç. (N. de la R.)