Petits remeis literaris per a l’ànima

Molini, Elena. La pequeña farmacia literaria. Trad., Isabel González-Gallarza. Madrid: Maeva, 2021. 285 p. ISBN 978-84-18184-60-4. 19,90 €.

Els darrers anys, hem passat de pensar que la petita llibreria tenia els dies comptats, a veure el llibreter de barri al top ten d’oficis somniats per a qui es planteja un canvi de vida. I així hem omplert les ciutats de llibreries amb ànima i encant, i amb històries de superació de moments molt fotuts fins a l’arribada de l’èxit i el reconeixement entre els clients lectors. La clau d’aquest èxit, en un món tan competitiu i ple de monstres devoradors del petit comerç, ha estat saber entendre que una llibreria és un ésser viu amb una història que conviu amb la dels llibres que ven. Qui ho ha entès ha aconseguit que el lector entri a la seva llibreria atret per aquesta història i, de passada, compri un llibre.

El capítol següent va una mica més enllà. Les editorials han vist que aquestes històries llibreteres són un fil que es pot estirar fins a convertir-lo en argument d’una entretinguda novel·la. I no han deixat passar l’oportunitat. No direm pas que acaben d’inventar la sopa d’all, perquè La llibreria ambulant de Morley (Viena, 2014)[1] o La llibreria de Penelope Fitzgerald (Impedimenta, 2017),[2] per exemple, ja fa molts anys que caminen. Però sí que és evident que d’un temps ençà ha crescut el fenomen de ser els mateixos propietaris i propietàries els autors d’aquestes novel·les. S’han situat a la primera i a l’última baula de la cadena i ens ofereixen històries que sens dubte ajuden a alimentar la imatge romàntica, i sovint idealitzada, del seu ofici.

La pequeña farmacia literaria és i no és, alhora, un exemple més d’aquesta onada. Utilitzant una expressió cinematogràfica, podem dir que és «una història basada en fets reals», però no una història absolutament real de la llibreria. Això obre les portes a un ús de realitat i de ficció combinades per crear un argument novel·lesc i, al mateix temps, despertar la curiositat del lector, que voldria saber què hi ha de veritat i d’invenció en tot plegat. La novel·la es va publicar a Itàlia el 2019 i, dos anys després, l’editorial Maeva ens n’ofereix la traducció al castellà d’Isabel González-Gallarza.

Elena Molini n’és l’autora i és la propietària de la Piccola Farmacia Letteraria, una llibreria de Florència molt peculiar que va aconseguir sobreviure gràcies a l’original idea de convertir-la en un espai on el llibre no es recomana, es recepta, com si es tractés d’un medicament, però amb la diferència que el que pretén curar és un estat d’ànim, no un malestar físic. Amb l’assessorament de dues psicòlogues (la seva germana i una amiga), Molini etiqueta cada llibre amb una mena de prospecte on s’especifica per a quin estat d’ànim és adequat, els seus efectes secundaris, la posologia, etcètera. Per aquest motiu, a la Piccola Farmacia Letteraria els llibres estan ordenats per estat d’ànim i no per gèneres: «No em sento estimat», «Vull trobar la força per afrontar el meu destí»...

Però Molini fa una cosa diferent d’altres autors i autores llibreters, com és el cas de Petra Hartlieb amb la seva Mi maravillosa librería (Periférica, 2015). La novel·la de Molini no se centra en el recorregut de la llibreria (tot i que hi té un pes importantíssim), sinó en la història de la Blu Rocchini (la Molini ficcionada), una noia que, després de passar per unes quantes feines poc estimulants, decideix fer realitat el seu somni de viure de la seva gran passió: els llibres. En tot el procés d’obertura i creixement de la llibreria, la Blu viurà, al més pur estil Bridget Jones, situacions rocambolesques típiques del millor sainet, que narra en primera persona amb un to sempre ple d’humor. A més, la Blu comparteix pis amb tres amigues, cadascuna amb els seus problemes amorosos i existencials, que l’ajudaran en la transformació de la llibreria, i té un company d’aventures, en Giulio Maria, que compartirà amb ella una recerca misteriosa que centra la trama fins al final.

Amb tots aquests ingredients, el lector entra en el joc d’intentar intuir què hi ha d’autobiogràfic i què hi ha de ficció en l’argument, i segueix amb interès la recerca de la protagonista, tot i que el desenllaç final, sense intenció de fer espòiler, segurament no està a l’alçada d’aquest interès.

La pequeña farmacia literaria és una novel·la fresca, sense grans pretensions literàries, tan fàcil d’empassar-se com una pastilla, que enganxa sobretot pel seu to desenfadat i la comicitat d’algunes situacions, com la que descriu durant la primera presentació d’un llibre que organitza a la llibreria. Tot i això, del que no hi ha dubte és que l’autora-llibretera és una gran lectora, i amb gustos molt variats. Cada capítol comença amb una citació que alhora és una recomanació i al llarg de la novel·la esmenta títols molt suggeridors, tot i que molts d’ells, evidentment, són d’autors italians. A més, al final ens regala els prospectes que corresponen a les novel·les citades a l’inici de cada capítol. Quina llàstima que l’obra amb prou feines mostri la relació de la llibretera amb els clients i les situacions viscudes amb ells a l’hora de receptar-los el llibre adequat a la seva dolença emocional. Segur que més d’un lector (m’hi incloc) haurà esperat aquesta trama en el moment d’endinsar-se en la novel·la.

Quan se li pregunta a Molini per a quin lector receptaria la seva obra, ella respon: «Per als qui cerquen el coratge per fer realitat els seus somnis». Ara com ara, el seu petit somni està agafant proporcions que segurament la llibretera no havia imaginat. De moment ja ha publicat el segon llibre, Piccola libreria con delitto (Mondadori, 2021), i sembla que ben aviat les aventures de la Blu es podran veure al cinema. Si viatgem a Florència, doncs, la visita a la llibreria és obligada. Però per als qui no tinguin previst anar-hi, us recomano visitar la seva pàgina web si voleu posar rostre a alguns dels personatges de la novel·la o si necessiteu alguna recepta per millorar el vostre estat d’ànim.

Seguint la intenció terapèutica de l’autora, acabem amb una recepta recollida de les paraules de la Blu al final del capítol 4: «Cuando seáis felices, que no os pase inadvertido». Salut!

Susanna Turon
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria