Gràcies a Hortènsia Duran, professora del Departament d’Educació Lingüística i Literària i de Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica (ELL/DCEM), hem fet un descobriment sobre el nostre edifici que volem compartir amb vosaltres. Traslladem aquí les explicacions i les fotografies que tan amablement ens ha proporcionat la professora Duran, a qui agraïm la seva tasca de divulgació.
Al porxo d’entrada de la Facultat, hi ha roques calcàries, un tipus de roca sedimentària que normalment se sedimenta sota el mar i està formada per restes esquelètiques d’animals marins —com ara cargols, conquilles, coralls o eriçons—, unides per cristalls de calcita. De vegades, aquestes restes estan triturades per l’acció del mar, però, si sabem mirar la roca amb atenció, hi descobrirem fòssils sencers. Cal tenir present, però, que les nostres roques calcàries estan tallades i polides en forma de plaques i, per tant, hi veurem els fòssils en secció.
Al porxo de la Facultat, hi ha tres tipus de calcàries: calcària vermella (a la paret), calcària beix (a les columnes) i calcària grisa (a terra).
La calcària vermella és la més antiga i conté uns fòssils molt coneguts anomenats ammonits i belemnits. Aquests animals van viure a la mateixa època que els dinosaures, fa entre 250 i 65 milions d’anys, i es van extingir amb ells. Eren una mena de calamars amb closca. Els ammonits són semblants als actuals nautilus i tenen una closca amb forma d’espiral compartimentada. Els belemnits tenen forma de bala compacta i negra.
A continuació, teniu imatges de la secció d’ammonits i belemnits que hi ha a la paret feta amb calcària vermella, acompanyades d’imatges de fòssils sencers. Si poseu el cursor sobre les fotografies, en podreu llegir la descripció.
 |
 |
 |
 |
 |
La calcària del terra i de les escales, de color gris, és més moderna: té entre 55 i 34 milions d’anys. Encara que això sembli molt de temps, en aquell moment ja s’havien extingit els dinosaures (i els ammonits i els belemnits!) i els mamífers dominaven la Terra. Està feta majoritàriament de closques d’uns animalons anomenats nummulits que tenen forma de llentia. Els nummulits vivien en praderies d’algues en mars càlids a poca fondària i, n’hi ha tants, que donen nom a aquest tipus de roca: s’anomena calcària nummulítica. La catedral de Girona i les piràmides d’Egipte són fetes de calcàries nummulítiques.
A part de milions de nummulits (els puntets blancs), a la roca grisa s’hi poden veure seccions més o menys rodones i de color blanc d’eriçons de mar, pues llargues i gruixudes d’eriçó i alguna closca d’un bivalve molt semblant a una escopinya. A continuació, en teniu algunes imatges:
 |
 |
 |
 |
La calcària beix del revestiment de les columnes és de la mateixa edat que la calcària grisa i, si us hi fixeu bé, descobrireu que també té nummulits i algun corall, però, com que és molt més clara, els fòssils s’hi veuen pitjor i fan de mal fotografiar.
Us animem a examinar atentament la façana i a descobrir aquests fòssils i molts d’altres!
