El passat 29 de gener de 2020, va tenir lloc una nova edició dels «Debats UB: Catalunya i Espanya», en aquesta ocasió dedicada al paper dels mitjans de comunicació. L’acte, que va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, estava coordinat per Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i d’Acció Social de la UB. La FIMA, conjuntament amb la Facultat de Filologia i Comunicació, vam participar en la seva organització.
L’acte, conduït per Francisco Esteban, vicerector de Comunicació de la UB, va començar amb la ponència de Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, «El paper dels mitjans davant els reptes de les societats democràtiques». Els problemes als que han hagut de fer front els periodistes per informar sobre el procés, el paper de les xarxes socials en la difusió d’aquesta informació i la funció del Col·legi de Periodistes, van ser alguns dels temes tractats per Morros, que es va mostrar molt preocupat per les fake news, destacant que “la millor arma contra la desinformació és l’educació”.
Foto Xènia Fuentes – UB
La segona part va consistir en un debat amb intervencions del professor de la Universidad de Sevilla Ramón Reig, un dels especialistes mes destacats en les relacions entre Comunicació i Poder, els periodistes i professors del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la UB Joan Julibert i Marta Lasalas, i la professora del grau de Comunicació Audiovisual de la nostra Facultat, Lydia Sánchez. Entre les moltes coses interessants que es van debatre, es poden esmentar algunes:
Ramón Reig va explicar la seva teoria de les 6 Ps que condicionen el periodisme: Propietat dels mitjans de comunicació, Publicitat, Política, Producció de la notícia (es produeix contrarellotge), Públic, i (el propi) Periodisme.
Julibert va ser molt crític amb el paper dels mitjans de comunicació, dels que va dir que “en els darrers anys no han mirat de buscar la veritat, sinó han buscat la manera de tenir raó”, destacant que les xarxes socials “generen bombolles de comoditat” i aquest no és el paper dels mitjans, que haurien de ser “incòmodes” i que “la mentida sempre és més seductora que la realitat”.
Lasalas es va preguntar si s’està fent un “periodisme de trinxera” a Catalunya davant el procés, responent que els periodistes, cadascú com ha pogut, han intentat explicar el que hi havia des de prismes diferents, amb unes “pressions brutals”.
Per últim, Lydia Sánchez va argumentar que els mitjans de comunicació haurien de tenir una actitud similar a la dels científics per evitar la comunicació enganyosa i va apostar per obligar els mitjans a tenir “una conducta transparent i ètica mitjançant un òrgan regulador independent i amb poder sancionador, que a Espanya no existeix”.
Foto Xènia Fuentes – UB
