L’estudiant del grau en Comunicació Audiovisual de la FIMA Marina Francisco Culla ha format part del jurat del Premi UNIMED (Unió d’Universitats del Mediterrani) de la Biennale Cinema 2023 de Venècia.
La nostra estudiant va ser seleccionada entre els candidats de les 149 universitats que integren la UNIMED, i ha tingut l’oportunitat dʼavaluar part de les obres audiovisuals més brillants de lʼany.
Li hem demanat les seves impressions personals de l’experiència, que recollim a continuació:
“Van ser uns dies força intensos, vaporetto amunt i vaporetto avall, i mai abans havia pujat a busos tan plens de gent. Però, quan arribaves a la sala, et deixaves caure sobre la butaca i et preparaves per veure un nou film, la mandra de matinar i el mareig de les onades et passava.
Vam veure pel·lícules espectaculars que ben aviat s’estrenaran a Netflix (sí, va ser la productora estrella del festival, en part per la vaga). D’altres peces, però, posseïen una moralitat qüestionable, i jo mai he tingut clara la meva posició davant la separació entre autor i obra.
Malgrat que no vam poder gaudir de la presència de la Zendaya, vam descobrir desenes de directors/es, guionistes, intèrprets i influencers italians que ens trobàvem, sense saber-ho, per les cafeteries de Lido. Com a extra, val a dir que vam assistir a alguna conferència prou interessant. Això sí, la de Wes Anderson va ser la més sol·licitada i no vam poder entrar-hi.
El grup d’estudiants amb les quals hem compartit la vivència era d’allò més divers. I, sincerament, va ser meravellós que fos així. Tot i que la gran majoria provenien de la mateixa Itàlia, tenia un company de Rubí (el qual també venia per la Universitat de Barcelona, per l’ESCAC, en concret), dues companyes de Múrcia, dos d’Iraq, dues de Palestina i dues de Jordània. I amb absolutament totes vam poder tenir converses enriquidores que ens desvetllaven els interessos i punts de vista d’altres joves com nosaltres, de les quals només ens havia separat, anteriorment, el mar.
I si pogués, repetiria, però, com van dir els Manel, “tan bo és insistir com saber-se retirar”. Així que tant de bo l’any vinent algú d’aquesta mateixa Facultat pugui viure aquesta experiència tan bonica i enriquidora que he pogut degustar!”
