El passat 17 d’agost de 2024, va morir a Barcelona Lluís Bagunyà i Valls després d’una greu malaltia. Nascut a Barcelona el 9 d’octubre de 1953, es va llicenciar en Filologia Romànica (Català) per la Universitat de Barcelona i, posteriorment, entre 1977 i 1980, va estudiar a l’Escola de Bibliologia (antecedent de l’actual Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals). El curs 1985-1986, va adaptar aquests estudis al nou pla universitari de diplomatura en Biblioteconomia i Documentació. Com a anècdota, direm que mentre era estudiant, va participar en una manifestació reivindicativa, el 1978, de caire professional.
Un cop acabats els estudis, va treballar al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. A continuació, entre 1992 i 1993, va dirigir la biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i, el mateix 1993, va entrar a treballar a la biblioteca del Museu Picasso, institució on ben aviat va passar a ocupar altres càrrecs de responsabilitat. El 2000 era assessor de la directora i, mes tard, cap de contractació i relacions institucionals del Museu, fins al 2018, any en què es va jubilar.
En l’àmbit professional, en Lluís Bagunyà va ser força actiu i compromès. Membre del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), va participar en la creació del Grup de Treball de Documentació Musical (grup que fou actiu entre 1983 i 1999). Entre 1989 i 1992, va assumir el càrrec de secretari de la Junta del Col·legi (sota la presidència d’Elisa Camps), i ell mateix en fou president del 1992 al 1995.
Durant el seu mandat, fou membre de la junta de FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación) en diverses ocasions: com a vocal, el 1990; com a secretari, de 1993 a 1994; i com a president, el 1995. Va ser en el període de la seva participació a FESABID que s’organitzà a Espanya la llicenciatura de segon cicle en Documentació, que veuria el seu començament el 1992. Així mateix, va participar en l’organització del congrés de l’IFLA a Barcelona, que va tenir lloc el 1993, amb l’assistència de milers de bibliotecaris d’arreu del món.
També va ser professor a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació del curs 1990-91 al 1992-93, on va impartir l’assignatura Biblioteconomia I.
Entre la seva producció bibliogràfica, formada per una desena d’articles, podem destacar «La classificació de la música: un problema no resolt», de 1989; «La lectura pública a Catalunya: estat de la qüestió a 10 anys de la Llei de biblioteques», amb Elisa Camps, de 1991; o del mateix any, «La informació registrada a Catalunya: un camp per racionalitzar: estat de la qüestió a Catalunya».
En Lluís Bagunyà era fill i net dels editors Bagunyà, de Barcelona, que havien publicat, entre altres, la revista infantil En Patufet (1904-1938 i 1968-1973). El seu fill és l’escriptor Borja Bagunyà.
Des d’aquí volem enviar una forta abraçada a la família i als amics.
