Jorge Franganillo

El diari El País publica a la secció «Transformación digital» un article sobre la paradoxa entre el progrés tècnic i la idea que la tecnologia ens ajuda a estalviar temps. En l'article, titulat «La tecnología nos prometió más tiempo libre. ¿Hemos sido engañados?», diversos experts debaten per què, si els avenços tecnològics optimitzen processos i ajuden a guanyar temps, ens sentim cada cop més saturats i atabalats, forçats a fer-ho tot més de pressa.

Entre les veus que analitzen aquesta contradicció hi ha la del professor Jorge Franganillo, que ha estudiat la falsa promesa de la productivitat digital i llença algunes idees sobre la tendència de la tecnologia a robar temps. És molt antiga la creença que el progrés tècnic condueix a augmentar la productivitat i, en teoria, a alliberar temps. A la pràctica, però, a mesura que les tecnologies ens ajuden a treballar més de pressa, més escàs sembla esdevenir el temps lliure.

El professor Franganillo mira d'aportar llum sobre l'origen d'aquesta paradoxa i, entre les seves contribucions, convida a reflexionar, en aquest context d'acceleració i hiperproductivitat, sobre quina hauria de ser la veritable mesura de la innovació.

El professor Jorge Franganillo, que ha estudiat com les persones gestionen les seves col·leccions digitals, ha estat entrevistat a diversos mitjans per explicar per què es fa difícil organitzar i esborrar les fotografies emmagatzemades als dispositius digitals. Certament, fer fotografies és fàcil, però no ho és tant la tasca d'ordenar-les i decidir quines es poden suprimir.

Sobre les causes d'aquest desordre digital, en Jorge ha estat entrevistat per diversos mitjans: El País, El Observador, el programa «La Tarde», de la Cadena COPE, i el magazín «Tarde o Temprano», de Canarias Radio. En les diverses intervencions, explica què motiva la tendència de moltes persones a amuntegar fotografies, missatges i documents a les seves memòries digitals, i raona si l'acumulació de material digital, batejada com a «síndrome de Diògenes digital», respon realment un trastorn psicològic.

La revista El País Retina, mitjà de referència sobre transformació digital, tecnologia i nous models de negoci, publica aquest mes un reportatge sobre el lifelogging, la pràctica de documentar la pròpia vida per mitjà del telèfon mòbil i altres dispositius capaços de mesurar-ho i enregistrar-ho tot.

L’article, titulat «Lifelogging, la realidad de la que todos (también usted) formamos parte», inclou algunes aportacions del professor Jorge Franganillo, que en un estudi recent, publicat a l’Anuario ThinkEPI, analitza quines aplicacions té la recopilació contínua de dades sobre les experiències personals i també quins riscos té aquesta pràctica sobre la privadesa. El reportatge recull algunes conclusions d’aquest estudi i alimenta el debat sobre els beneficis i els riscos de l’autorastreig.

Amb les aplicacions de missatgeria instantània i de correu electrònic, les publicacions en mitjans socials i els àlbums digitals de fotos, molts usuaris estan creant, sovint sense adonar-se’n, un registre continu i minuciós, en temps real, d’aspectes rellevants de la seva pròpia vida. Capturen dades que, reunides, constitueixen tota una autobiografia digital i ofereixen un gran potencial per a l’autoconeixement. Aquestes «caixes negres» personals, però, plantegen riscos sobre la privadesa i la seguretat de les dades, un problema que la tecnologia, per si sola, no pot resoldre.

La mostra fotogràfica El silenci de Txernòbil, del professor Jorge Franganillo, ha reprès el seu recorregut, que continuarà fins al gener de 2021 per comarques de la província de Barcelona. L'exposició es pot visitar ara, i fins al 25 d'octubre, a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà, on el dijous 22, en el marc de la mostra GavàMón, en Jorge impartirà una xerrada divulgativa. Hi parlarà sobre les causes, les conseqüències i l'impacte mediàtic de l'accident nuclear i la popularització de la zona d'exclusió com a destinació de l'anomenat turisme fosc.

Arran d'aquesta iniciativa, en Jorge ha estat entrevistat a l'informatiu GTV Notícies, de Gavà Televisió, i al magazín Amb G de Gavà, de Ràdio Gavà, per parlar d'aspectes diversos entorn de l'exposició i també sobre els paral·lelismes existents entre el desastre nuclear i l'actual crisi de la COVID-19.

En el marc del projecte Media4Teach es llança una oferta de feina per buscar un/a assistent de recerca en desinformació i alfabetització mediàtica. El contracte, d'un any de duració, està adreçat a un/a recent graduat/da de màster que es vulgui iniciar en la carrera investigadora.

El projecte Media4Teach està liderat per la professora de la nostra Facultat Lydia Sánchez i pel professor Joaquim Prats de la Facultat d'Educació, i hi participen altres professors de la FIMA, com Sergio Villanueva Baselga, Jorge Franganillo o Hibai López.

Podeu trobar-ne més informació a:
https://euraxess.ec.europa.eu/jobs/560759

El passat 4 de juny, el professor Jorge Franganillo va participar al 6th International Conference on Higher Education Advances (HEAd'20), organitzat per la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses de la Universitat Politècnica de València. En aquesta trobada hi va presentar la comunicació titulada «Breaking down the classroom walls: how to train future media professionals in an interdisciplinary and applied way while fostering social change». Aquest treball exposa els resultats i els factors crítics d'èxit de la iniciativa d'aprenentatge-servei (ApS) que el grup d'innovació docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals (In-COMAV) impulsa al grau de Comunicació Audiovisual.

Aquest congrés és un fòrum per a l'intercanvi d'idees, experiències, opinions i resultats de recerca relacionats amb la preparació dels estudiants, les metodologies docents i d'aprenentatge, i l'organització de sistemes educatius. Sobre aquestes àrees, participants d'arreu del món van presentar les seves troballes més recents i van estimular un debat obert, encaminat a promoure la innovació docent i la qualitat educativa a la universitat.

Durant les darreres setmanes, diversos professors de la FIMA han participat en la sèrie de vídos curts #ReflexionsUB, una proposta de la Universitat de Barcelona on el professorat de la Universitat planteja qüestions per pensar en el moment actual.

Aquí en teniu la relació de les reflexions dels professors de la nostra Facultat:

Ernest Abadal: «La ciència oberta, aquest és el camí»
Jorge Franganillo: «Aturem la infodèmia»
Sergio Villanueva: «Covid 19, estigma i mitjans de comunicació»
María Jose Masanet: «La ficció distòpica i la realitat del Covid 19» 
Lluís Agustí: «Catalogar la nostra biblioteca»

També ha participat a les #ReflexionsUB el meteoròleg i doctorand de la FIMA, Tomàs Molina, amb «El nostre compromís social»

El professor Jorge Franganillo va ser entrevistat ahir, 11 de març, al BTV Notícies Vespre, de Betevé, en ocasió del Dia Mundial contra la Censura a Internet, que es celebra cada 12 de març per donar suport a una xarxa única, gratuïta i accessible per a tothom.

En el transcurs de l'entrevista, Franganillo parla de la part oculta d'Internet coneguda com a web fosc i comenta de manera divulgativa les aportacions i els perills del conjunt de xarxes que el componen i que de manera deliberada s'amaguen dels cercadors convencionals.

Nascut contra la censura i la vigilància que alguns països practiquen sobre les comunicacions digitals, el web fosc s'utilitza per a l'activisme polític, però la seva naturalesa privada i anònima hi ha provocat l'aparició d'una multitud de mercats i continguts il·legals o inadequats.

Podeu recuperar l'entrevista a partir del minut 31:04 a: https://beteve.cat/btv-noticies-vespre/btv-noticies-vespre-1531

Els professors Ernest Abadal, Jorge Franganillo i Sergio Villanueva han iniciat una col·laboració amb The Conversation, una plataforma de divulgació del coneixement científic i acadèmic adreçada a la societat en general, que vol contribuir a un millor coneixement dels grans assumptes contemporanis.

En el marc d'aquesta col·laboració, Ernest Abadal , a «Más allá de las leyes, ¿cómo se puede combatir las noticias falsas?», presenta les principals actuacions institucionals que s'estan duent a terme contra les notícies falses: la penalització en posicionament per part de Google i Facebook, les comprovacions que fan els portals de verificació i la formació en competències de gestió i avaluació de la informació, tant en l'educació reglada com en els cursos de formació de les biblioteques.

Sergio Villanueva, per la seva banda, hi ha publicat l'article titulat «¿Tenemos la televisión que merecemos?», una reflexió argumentada sobre la qualitat de la nostra televisió, que examina en què es diferencien els seus continguts dels que es produeixen en altres mercats televisius del nostre entorn.

Jorge Franganillo, d'altra banda, analitza en la peça titulada «Por qué nos cuesta tanto ordenar y borrar las fotos del móvil» què fem amb les fotografies personals en l'era de l'smartphone amb càmera, per què se'ns fa difícil organitzar-les i quins factors provoquen la tendència a l'acumulació descontrolada que ens exposa a perdre les millors imatges entre una gran quantitat de descartables.

Amb aquestes contribucions, i les que hi aporta la resta de la comunitat acadèmica, el mitjà aspira a col·laborar en la millora qualitativa de la conversa ciutadana —d'aquí, el seu títol—, amb la convicció que l'accés a una informació independent, de qualitat, rigorosa i explicativa és la base d'una democràcia sana.