Professors de la FIMA, a les #ReflexionsUB FIMA dv., 15/05/2020 - 09:08

Durant les darreres setmanes, diversos professors de la FIMA han participat en la sèrie de vídos curts #ReflexionsUB, una proposta de la Universitat de Barcelona on el professorat de la Universitat planteja qüestions per pensar en el moment actual.

Aquí en teniu la relació de les reflexions dels professors de la nostra Facultat:

Ernest Abadal: «La ciència oberta, aquest és el camí»
Jorge Franganillo: «Aturem la infodèmia»
Sergio Villanueva: «Covid 19, estigma i mitjans de comunicació»
María Jose Masanet: «La ficció distòpica i la realitat del Covid 19» 
Lluís Agustí: «Catalogar la nostra biblioteca»

També ha participat a les #ReflexionsUB el meteoròleg i doctorand de la FIMA, Tomàs Molina, amb «El nostre compromís social»

Seccions

Jorge Franganillo parla sobre el web fosc a «BTV Notícies Vespre»

El professor Jorge Franganillo va ser entrevistat ahir, 11 de març, al BTV Notícies Vespre, de Betevé, en ocasió del Dia Mundial contra la Censura a Internet, que es celebra cada 12 de març per donar suport a una xarxa única, gratuïta i accessible per a tothom.

En el transcurs de l'entrevista, Franganillo parla de la part oculta d'Internet coneguda com a web fosc i comenta de manera divulgativa les aportacions i els perills del conjunt de xarxes que el componen i que de manera deliberada s'amaguen dels cercadors convencionals.

Nascut contra la censura i la vigilància que alguns països practiquen sobre les comunicacions digitals, el web fosc s'utilitza per a l'activisme polític, però la seva naturalesa privada i anònima hi ha provocat l'aparició d'una multitud de mercats i continguts il·legals o inadequats.

Podeu recuperar l'entrevista a partir del minut 31:04 a: https://beteve.cat/btv-noticies-vespre/btv-noticies-vespre-1531

Seccions

Professors de la FIMA col·laboren a «The Conversation»

Els professors Ernest Abadal, Jorge Franganillo i Sergio Villanueva han iniciat una col·laboració amb The Conversation, una plataforma de divulgació del coneixement científic i acadèmic adreçada a la societat en general, que vol contribuir a un millor coneixement dels grans assumptes contemporanis.

En el marc d'aquesta col·laboració, Ernest Abadal , a «Más allá de las leyes, ¿cómo se puede combatir las noticias falsas?», presenta les principals actuacions institucionals que s'estan duent a terme contra les notícies falses: la penalització en posicionament per part de Google i Facebook, les comprovacions que fan els portals de verificació i la formació en competències de gestió i avaluació de la informació, tant en l'educació reglada com en els cursos de formació de les biblioteques.

Sergio Villanueva, per la seva banda, hi ha publicat l'article titulat «¿Tenemos la televisión que merecemos?», una reflexió argumentada sobre la qualitat de la nostra televisió, que examina en què es diferencien els seus continguts dels que es produeixen en altres mercats televisius del nostre entorn.

Jorge Franganillo, d'altra banda, analitza en la peça titulada «Por qué nos cuesta tanto ordenar y borrar las fotos del móvil» què fem amb les fotografies personals en l'era de l'smartphone amb càmera, per què se'ns fa difícil organitzar-les i quins factors provoquen la tendència a l'acumulació descontrolada que ens exposa a perdre les millors imatges entre una gran quantitat de descartables.

Amb aquestes contribucions, i les que hi aporta la resta de la comunitat acadèmica, el mitjà aspira a col·laborar en la millora qualitativa de la conversa ciutadana —d'aquí, el seu títol—, amb la convicció que l'accés a una informació independent, de qualitat, rigorosa i explicativa és la base d'una democràcia sana.

Seccions

Jorge Franganillo reprèn les conferències sobre Txernòbil

 

El professor Jorge Franganillo ofereix el 17 de gener, a l'Espai Sociocultural «El Fil», de Sant Jaume de Llierca (Girona) la conferència titulada Txernòbil: 33 anys després. En aquesta xerrada, de caràcter divulgatiu, explicarà què ha estat de Txernòbil després del desastre nuclear i fins a quin punt s'ha regenerat realment la natura de l'entorn, convertit ara en un «laboratori natural» on s'estudien de prop els efectes de l'exposició prolongada a la radioactivitat. Paral·lelament, analitzarà l'impacte mediàtic de l'incident i comentarà com l'èxit de la minisèrie històrica Chernobyl (2019), d'HBO i Sky, ha popularitzat la zona com a destinació turística.

Aquesta és la primera d'una sèrie de set conferències que Franganillo oferirà al llarg de l'any a les províncies de Girona (amb el suport del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona) i Barcelona, com a complement de l'exposició fotogràfica itinerant El silenci de Txernòbil. Les properes xerrades tindran lloc a la Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau (Tossa de Mar, febrer), la Biblioteca Julià Cutiller (Llagostera, maig), la Biblioteca Xavier Benguerel (Barcelona; amb la participació del professor d'Anàlisi i Crítica de Films, Daniel Jariod), la Biblioteca Josep Soler Vidal (Gavà, octubre) i el Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán (Vallvidrera, novembre), amb la col·laboració de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle.

Seccions

Jorge Franganillo, Carlos Aguilar i alumnes d'InfoCom, al XI Congreso Internacional Latina de Comunicación Social

Els professors Carlos Aguilar i Jorge Franganillo, i els estudiants Carme Moreu, Noemí Llopart i Gerard López, del doble itinerari InfoCom, participen aquesta setmana al XI Congreso Internacional Latina de Comunicación Social (Tenerife, 2–5 de desembre).

Carlos Aguilar i els alumnes Carme Moreu, Noemí Llopart i Gerard López hi han presentat una comunicació, signada també per l'alumna Noemí de Diego: «La prensa española conservadora en el contexto multipartidista: ¿de la estrategia de bloques a la prensa de partido?», un estudi del tractament informatiu de la premsa conservadora sobre els partits polítics de dretes. L'anàlisi del contingut de les notícies polítiques dels diaris ABC i La Razón sobre els partits polítics PP, Ciudadanos i Vox revela que aquests diaris no són defensors d'un espai ideològic, sinó més aviat veus del posicionament d'un partit polític.

Jorge Franganillo, per la seva banda, hi ha presentat, en nom del Grup d'innovació docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals (In-COMAV), la comunicació titulada «Aprendizaje aplicado y creación con utilidad social en Comunicación Audiovisual: el caso de la Universidad de Barcelona», que ha exposat la metodologia i els resultats de la iniciativa d'aprenentatge servei (ApS) que es desenvolupa des de 2016 al grau de Comunicació Audiovisual. Aquesta contribució, signada també per Lydia Sánchez, M. Ángeles García Asensio i Anna Marquès, ha format part del simposi «Estrategias de mejora en los grados de Comunicación: innovación docente para la formación del profesional actual», al final del qual la resta de ponents i el públic assistent han debatut sobre les aportacions presentades i s'han abordat des de diversos punts de vista les possibilitats de millora dels graus de Comunicació.

Seccions

Jorge Franganillo, al programa «Té de tot» de TV Girona

El dimarts 6 d'agost, el professor Jorge Franganillo va assistir com a convidat al magazín televisiu Té de tot, de Televisió de Girona. En la segona meitat del programa, que va girar entorn de les sèries de televisió, el professor Franganillo va abordar l'impacte mediàtic de la minisèrie Chernobyl (2019) i va comentar la gran influència de les sèries de televisió en l'anomenat turisme cinematogràfic.

L'entrevista la va motivar la gira que l'exposició fotogràfica El silenci de Txernòbil ha iniciat aquest estiu per la província de Girona. La mostra viatjarà per una dotzena de municipis fins a mitjan 2020 en un recorregut que ha estat possible gràcies al suport de la Central de Biblioteques de Girona.

Seccions

Jorge Franganillo parla sobre Txernòbil i el turisme nuclear al Diari de Girona

L'exposició fotogràfica El silenci de Txernòbil, del professor Jorge Franganillo, ha començat una gira per les comarques de Girona. La mostra ha iniciat el seu recorregut a les Planes d'Hostoles, on es pot visitar fins al 6 de setembre, i s'exposarà fins a mitjan 2020 a les biblioteques de Salt, Palamós, Besalú, Girona, Sant Jaume de Llierca, Tossa de Mar, Santa Cristina d'Aro, Riells i Viabrea, Llagostera i Ripoll.
 
Atès l'abast d'aquesta iniciativa cultural, el Diari de Girona ha publicat en l'edició del dissabte 20 de juliol un reportatge que recull, entre altres informacions, algunes impressions de Franganillo sobre la tasca de documentació de la minisèrie Chernboyl (2019) i sobre com l'èxit d'aquesta ficció històrica ha revifat l'interès en l'anomenat «turisme de catàstrofes».
 
L'exposició, concebuda amb esperit itinerant, presenta les conseqüències urbanes del desastre de Txernòbil i la desoladora situació de l'àrea d'exclusió que es va establir al voltant de la central nuclear com a seqüela de la catàstrofe nuclear de 1986. El recorregut de la mostra per municipis gironins ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Central de Biblioteques de Girona.
 
 
 

Seccions

Jorge Franganillo participa a l'exposició col·lectiva «The Story of Coffee»

Una fotografia del professor Jorge Franganillo integra l'exposició col·lectiva The Story of Coffee. La mostra, instal·lada al Museu de les Arts Islàmiques de Malàisia, explora diverses facetes del cafè, una beguda ben popular, que en la seva complexa història no només ha suscitat admiració i ha originat tradicions força singulars; també ha provocat controvèrsia i tota mena de conflictes. Fins al segle XIX, per raons diverses, va ser prohibit a molts països del món.

L'exposició fotogràfica, que presenta imatges curioses i dades sorprenents sobre el cafè, ha atret molt interès pel seu enfocament històric i cultural. La instantània de Franganillo, presa en l'animat mercat de Bolu, a 2 km de la localitat indonèsia de Rantepao (Sulawesi), retrata un productor local venent cafè Toraja, una varietat molt apreciada de cafè d'alçada.

La mostra, inaugurada el 10 de juliol, serà oberta al públic fins al 15 d'octubre i coincidirà amb el Dia Internacional del Cafè, que es celebra l'1 d'octubre a tot el món.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seccions

El grup d'innovació docent In-COMAV, acreditat com a grup consolidat

El Grup d'innovació docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals (In-COMAV) ha estat acreditat per la Comissió d'Avaluació de la Innovació Docent de la Universitat de Barcelona com a grup consolidat (GINDO-UB/169). El grup sorgeix de la necessitat d'impulsar la qualitat docent al grau de Comunicació Audiovisual, en particular pel que fa al desenvolupament de les capacitats persuasives dels estudiants.
 
M. Àngels García és la coordinadora d'aquest grup, format també pels professors Carlos Aguilar, Jorge Franganillo, Anna Marquès, Paula Ortiz, Sandra Rius, Lydia Sánchez, Jaume Vilaseca i Sergio Villanueva. Des que la tasca d'aquest grup es va reconèixer el 2016 com a projecte d'innovació docent, l'equip impulsa diverses accions encaminades a reforçar la projecció professional dels estudiants de Comunicació Audiovisual i el desenvolupament de competències transversals i específiques de la titulació.
 
Entre altres accions, el grup ha presentat comunicacions en diversos congressos nacionals i internacionals, ha organitzat dos focus groups amb professionals de la indústria audiovisual, ha participat en jornades sobre millora i innovació docent, ha creat un seguit de materials i recursos per a la millora docent accessibles a la col·lecció OMADO, ha coordinat 8 projectes ApS, forma part del Grup ApS de la Universitat de Barcelona, organitza activitats de formació i promou la participació d'estudiants de Comunicació Audiovisuals a festivals de la indústria audiovisual.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seccions

Jorge Franganillo opina sobre les agendes de paper al diari Ara

Amb motiu de l'arribada de l'any nou, el diari Ara ha publicat en la seva edició de l'1 de gener el reportatge «Any nou, agenda (de paper) nova», sobre la pervivència de les agendes de paper en una vida digital. L'article inclou l'opinió del professor Jorge Franganillo, que ha estudiat a fons la pràctica de la gestió d'informació personal.

Hi explica alguns dels factors que motiven, en l'àmbit de l'organització personal, la preferència per anotar a mà idees i compromisos: el paper és un suport flexible, ergonòmic i ràpid. A diferència de les pantalles, el paper tendeix a donar una visió més àmplia de la informació i està lliure de distraccions. A més, el cervell humà reté millor allò que ens prenem la molèstia d'escriure a mà.

Foto: Ara.cat

Seccions