Jorge Franganillo

Jorge Franganillo és un dels convidats al pòdcast Los límites del mañana, de l'empresa de seguretat informàtica Kaspersky. En l'episodi del 20 d'abril, ha analitzat, juntament amb Xavier Salla, professor de la Universitat Abat Oliba, i Carlos Hernández Echevarría, verificador del projecte Maldita.es, el fenomen de l'hipertrucatge de continguts, la tècnica d'intel·ligència artificial, coneguda també com a deepfake, capaç de generar vídeos manipulats amb un aspecte tan realista que fa difícil que es noti que han estat falsejats.
 
És tal el grau de sofisticació de les imatges hipertrucades que aquest avenç tecnològic s'utilitza sovint per desinformar o per difamar. Als vídeos deepfake amb prou feines es distingeix el fet fictici del que és real, raó per la qual poden ser enormement destructius. Tot i això, la publicitat i la indústria de l'entreteniment n'estan fent usos creatius, per exemple, per «ressuscitar» celebritats mortes, per rejovenir estrelles de cinema o per aguditzar la sàtira política.
 
En el transcurs de l'episodi radiofònic, que es pot sentir a Spotify, els tres convidats assenyalen que, de tan creïbles com resulten les imatges hipertrucades, convé augmentar la consciència pública sobre el mal ús potencial de la intel·ligència artificial per desinformar la societat.

El passat dissabte 9 d'abril de 2022, alumnes de la FIMA dels graus de Comunicació Audiovisual, Gestió d'Informació i Documentació Digital i el doble grau Infocom, de les assignatures de Documentació audiovisual i Avaluació i qualitat, van visitar el Centre de Documentació de Televisió de Catalunya amb els professors Jorge Franganillo, Javier Guallar i Aurora Vall.

La visita, que es fa anualment des de fa més de deu anys (amb l'aturada dels dos darrers anys a causa de la pandèmia), va tenir dues parts, com en altres ocasions. A la primera part, la documentalista Imma Rull va fer una xerrada sobre les tasques diàries dels professionals de la documentació audiovisual, mostrant el modern sistema de gestió de les imatges de TVC, anomenat Digition, explicant la història i l’evolució del Centre, i fent cerques de material audiovisual en directe a petició dels assistents. A la segona part, Imma Rull i Joana Monreal van guiar els visitants per les instal·lacions de la cadena, des del Departament de Documentació, fins a les sales de control, els platós i la redacció, on la graduada de la FIMA Mariona Pujol va mostrar als nostres estudiants com treballa una documentalista audiovisual. 

Moltes gràcies als professionals de TVC, que ens han acollit un any més!

Arran de la publicació de dades actualitzades sobre el consum de televisió a Espanya, el professor Jorge Franganillo ha estat entrevistat al magazín Tarde o temprano, de Canarias Radio. En el transcurs d'aquest espai radiofònic, Franganillo ha comentat com les plataformes de streaming han provocat la major caiguda del consum televisiu en trenta anys; no s'enregistraven xifres tan baixes, tant en espectadors com en minuts davant la pantalla, des del 1993.

Segons ha explicat al llarg de la conversa, la davallada no es tradueix en un consum menor de televisió, sinó que és fruit d'una clara evolució en la forma de consumir continguts audiovisuals a les llars: cada cop es dedica menys temps a la televisió convencional i més a les plataformes de transmissió de vídeo. L'entrevista es pot sentir al canal d'iVoox del programa, a partir del minut 89:00.

Un grup de professors de la FIMA han aconseguit dos ajuts de recerca en qualitat democràtica (DEMOC 2022) finançats pel Departament d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya.

El primer projecte, coordinat per Sergio Villanueva Baselga, s'anomena MemoTW- Memòria històrica en línia: diagnòstic i propostes per a una participació ciutadana plural i democràtica a les xarxes socials. Aquest projecte té com a objectiu entendre com es generen memòries històriques a les xarxes socials al voltant d'esdeveniments concrets de la història recent. Al projecte hi participen Lydia Sánchez, Jorge Franganillo, Luciana Sosa i la professora de la Facultat d'Educació Isidora Sáez-Rosenkranz, així com la directora de serveis educatius del Memorial Democràtic, Laia Coma.

El segon projecte, coordinat per la professora de la Facultat d'Educació Concepción Fuentes, compta amb la participació de les professores de la FIMA Maria José Masanet i Maddalena Fedele. El projecte, anomenat EDUDEMOC: Educació per a la democràcia: proposta d'ambients d'aprenentatge democràtic per promoure la participació de les dones universitàries en processos deliberatius en contextos educatius, te com a objectiu generar materials educatius per impulsar la participació femenina en processos participatius.

Del 22 al 28 de novembre de 2021, el professor de la FIMA Jorge Franganillo fa una estada a la Hochschule der Medien (Stuttgart) en el marc del programa Erasmus+. Participa a la International Week, un esdeveniment d'interès acadèmic que enguany es desenvolupa entre Amsterdam i Stuttgart, i que inclou tallers, seminaris i conferències on s'hi tracten temes relacionats amb la sostenibilitat, la salut mental, la digitalització i l'emprenedoria, entre d'altres.

En el marc d'aquesta iniciativa, en Jorge oferirà una conferència sobre els beneficis de la reutilització d'imatges d'arxiu en la producció de programes i reportatges informatius. I participarà, també, a l'International Day, una jornada informativa sobre objectius d'intercanvi acadèmic, amb el propòsit d'incentivar l'interès en la mobilitat Eramus+ entre universitats.

El passat 30 de setembre de 2021, ha estat nomenat nou cap d'estudis en funcions del grau de Comunicació Audiovisual de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals el professor Sergio Villanueva, en substitució de l'anterior cap d'estudis, el professor Jorge Franganillo.

Agraïm al professor Franganillo la seva dedicació al llarg d'aquests darrers anys, en els quals els estudis de Comunicació Audiovisual de la FIMA han fet un indubtable salt endavant, i felicitem des d'aquí el nou cap d'estudis Sergio Villanueva, tot desitjant-li molta sort i encerts.

El passat 31 de maig de 2021, es va celebrar en línia la jornada temàtica «La fotografía publicada», organitzada pel grup FOTODOC de la Universidad Complutense de Madrid. L'acte es va desenvolupar amb el doble objectiu de presentar nous llibres i articles sobre documentació fotogràfica i sotmetre'ls al debat i al coneixement de la comunitat investigadora.

A la taula d'articles hi va participar el professor Jorge Franganillo per presentar els resultats del seu estudi recent sobre l'organització social de fotografies personals a Flickr, publicat al darrer número de la revista Documentación de las Ciencias de la Información, un monogràfic sobre documentació fotogràfica.

El treball caracteritza, d'una banda, les plataformes per emmagatzemar i compartir imatges, que han comportat noves formes d'organitzar i difondre les col·leccions de fotografies personals i que han demostrat la seva utilitat com a aparador digital i com a arxiu durador. I d'altra banda, presenta els resultats d'una anàlisi feta sobre una mostra de 400 usuaris, que revela hàbits heterogenis i proactius d'organització social que contrasten amb els laxos esforços de gestió que s'acostumen a desenvolupar en l'àmbit personal.

El diari El País publica a la secció «Transformación digital» un article sobre la paradoxa entre el progrés tècnic i la idea que la tecnologia ens ajuda a estalviar temps. En l'article, titulat «La tecnología nos prometió más tiempo libre. ¿Hemos sido engañados?», diversos experts debaten per què, si els avenços tecnològics optimitzen processos i ajuden a guanyar temps, ens sentim cada cop més saturats i atabalats, forçats a fer-ho tot més de pressa.

Entre les veus que analitzen aquesta contradicció hi ha la del professor Jorge Franganillo, que ha estudiat la falsa promesa de la productivitat digital i llença algunes idees sobre la tendència de la tecnologia a robar temps. És molt antiga la creença que el progrés tècnic condueix a augmentar la productivitat i, en teoria, a alliberar temps. A la pràctica, però, a mesura que les tecnologies ens ajuden a treballar més de pressa, més escàs sembla esdevenir el temps lliure.

El professor Franganillo mira d'aportar llum sobre l'origen d'aquesta paradoxa i, entre les seves contribucions, convida a reflexionar, en aquest context d'acceleració i hiperproductivitat, sobre quina hauria de ser la veritable mesura de la innovació.

El professor Jorge Franganillo, que ha estudiat com les persones gestionen les seves col·leccions digitals, ha estat entrevistat a diversos mitjans per explicar per què es fa difícil organitzar i esborrar les fotografies emmagatzemades als dispositius digitals. Certament, fer fotografies és fàcil, però no ho és tant la tasca d'ordenar-les i decidir quines es poden suprimir.

Sobre les causes d'aquest desordre digital, en Jorge ha estat entrevistat per diversos mitjans: El País, El Observador, el programa «La Tarde», de la Cadena COPE, i el magazín «Tarde o Temprano», de Canarias Radio. En les diverses intervencions, explica què motiva la tendència de moltes persones a amuntegar fotografies, missatges i documents a les seves memòries digitals, i raona si l'acumulació de material digital, batejada com a «síndrome de Diògenes digital», respon realment un trastorn psicològic.

La revista El País Retina, mitjà de referència sobre transformació digital, tecnologia i nous models de negoci, publica aquest mes un reportatge sobre el lifelogging, la pràctica de documentar la pròpia vida per mitjà del telèfon mòbil i altres dispositius capaços de mesurar-ho i enregistrar-ho tot.

L’article, titulat «Lifelogging, la realidad de la que todos (también usted) formamos parte», inclou algunes aportacions del professor Jorge Franganillo, que en un estudi recent, publicat a l’Anuario ThinkEPI, analitza quines aplicacions té la recopilació contínua de dades sobre les experiències personals i també quins riscos té aquesta pràctica sobre la privadesa. El reportatge recull algunes conclusions d’aquest estudi i alimenta el debat sobre els beneficis i els riscos de l’autorastreig.

Amb les aplicacions de missatgeria instantània i de correu electrònic, les publicacions en mitjans socials i els àlbums digitals de fotos, molts usuaris estan creant, sovint sense adonar-se’n, un registre continu i minuciós, en temps real, d’aspectes rellevants de la seva pròpia vida. Capturen dades que, reunides, constitueixen tota una autobiografia digital i ofereixen un gran potencial per a l’autoconeixement. Aquestes «caixes negres» personals, però, plantegen riscos sobre la privadesa i la seguretat de les dades, un problema que la tecnologia, per si sola, no pot resoldre.