El dilluns 30 de setembre va tenir lloc un dels
Cafès científics de la UB dedicat a les notícies falses, organitzat pel CRICC i la Facultat, i que formava part de la celebració de la Nit Europea de la Recerca 2019. L'acte va ser moderat pel vicedegà Carlos Aguilar, hi van participar Sergio Villanueva i Ernest Abadal, professors de la Facultat i investigadors del CRICC, i va comptar amb una nodrida assistència, tant d'estudiants dels graus de la Facultat com de públic extern.
En primer lloc, Sergio Villanueva va explicar quines són les
característiques de les notícies falses per mitjà de tres històries. La primera d'elles es remunta a finals del segle XIX i explica com una notícia falsa va fer esclatar la guerra entre Espanya i els Estats Units. Aquesta història ens fa veure que les notícies falses sempre tenen una ressonància cognitivo-ideològica amb el moment històric. La segona història, ja en el moment present, ens transporta a una granja de fabricació de notícies falses a un petit municipi de Macedònia del Nord des d'on es van llançar gran part de les fake news per la campanya electoral de Trump. Aquesta història ens ensenya que darrere de tota fabricació de notícies hi ha un intercanvi econòmic. Per últim, va explicar la notícia falsa que es va generar per accident el 2018 a la nostra facultat. A partir d'aquest relat fem una aproximació al perfil d'usuari que té més possibilitat de compartir una notícia falsa: home, més gran de 65, i amb una posició ideològica polaritzada.
A continuació, Ernest Abadal es va centrar a presentar les actuacions que es poden dur a terme per
detectar i combatre les notícies falses, ja siguin recomanacions adreçades a les persones o actuacions de caràcter institucional. Pel que fa a les actuacions personals, es recomana analitzar la fiabilitat de la font de la notícia, comprovar la data, consultar experts i, sobretot, no difondre continguts dels quals no estem segurs. Pel que fa a les actuacions institucionals, hi ha tres vies obertes: la penalització, que estan seguint Facebook i Google amb tot un seguit d'actuacions dirigides a detectar i penalitzar les pàgines creades per la desinformació; la verificació, que estan duent a terme portals de verificació, vinculats a associacions de periodistes i mitjans de comunicació que es dediquen a contrastar i verificar rumors i falses informacions que circulen per les xarxes socials i, finalment, l'educació i la formació, un aspecte que és essencial i que molts països ja han detectat tot incorporant competències en avaluació de la informació en els programes educatius de primària i secundària per assegurar que els joves tindran competències per avaluar la veracitat de la informació que trobaran a internet i les xarxes socials.
Com es pot veure, per tant, els professionals de la informació i de la comunicació tenen un paper molt important en aquest context i és important que surtin ben formats i ben conscients d'aquesta problemàtica en els graus universitaris de Gestió d'Informació i de Comunicació Audiovisual que cursen a la nostra Facultat.
.jpg)
