El proper 11 de març de 2020, a les 11:30 hores, a l'aula 210 de la FIMA, tindrá lloc la conferència «Cine documental y crímenes contra la humanidad: la perspectiva del perpetrador», a càrrec de Fernando Canet. Es tracta d'una activitat de seminari del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura CRICC.
A continuació es mostra un abstract de la xerrada:
El cinema documental, des dels seus orígens, ha focalitzat la seva atenció en les víctimes de les injustícies socials. Als anys trenta de segle passat, Grierson i els cineastes de la seva escola britànica van ser dels primers que van donar veu a les víctimes perquè aquestes poguessin narrar en primera persona la seva complicada realitat. En les dues primeres dècades de l'actual segle s'ha produït un canvi de tendència. Un grup significatiu de pel·lícules documentals han dirigit la seva atenció, en lloc de cap a les víctimes, cap als qui van perpetrar o van col·laborar en crims contra la humanitat. Possiblement el documental més popular d'entre aquest grup sigui The act of killing, dirigit per Joshua Oppenheimer i estrenat el 2012. Aquest documental ha estat especialment controvertit per tractar el genocidi d'Indonèsia a través d'únicament els seus perpetradors. Però no només aquest context històric ha estat el protagonista d'aquesta nova tendència, sinó que altres contextos també han estat abordats des de la perspectiva dels que van participar o col·laborar en crims contra la humanitat. Altres exemples significatius són el genocidi de Cambodja, abordat per un dels seus supervivents, Rithy Panh; la dictadura xilena (El color del Camaleón i El pacto de Adriana); la dictadura argentina (70 y Pico i El hijo del cazador); el llegat nazi (2 or 3 things I know about him i What our father did. A Nazi Legacy); i els crims d'estat comesos per les diferents administracions nord-americanes (Standard Operating Procedure i National Bird) i, finalment, també els crims comesos pels governs israelians contra el poble palestí (Z32 i Waltz with Bashir).
