Des d’aquesta setmana i fins a final de març, podeu veure al vestíbul del primer pis de la Facultat una exposició dedicada a recordar la figura d’Eduard Toda (Reus, 1855 - Poblet, 1941) a cura de la professora Assumpció Estivill i amb la qual la Facultat es vol sumar a les activitats de celebració de l'any Toda. La mostra té dues parts, i una d’elles consta de cinc plafons, cedits per les Biblioteques Municipals de Reus, on es repassa la seva activitat com a bibliòfil i mecenes de biblioteques i la relació que va tenir amb l’Escola de Bibliotecàries. Toda va ser l’introductor de la matèria Restauració de llibres en el pla d’estudis de la carrera i la va impartir des de 1927 fins a 1938. En l’imaginari d’unes quantes promocions de bibliotecàries, les estades de les alumnes al castell d’Escornalbou, convidades pel seu senyor, van ser gairebé llegendàries, i allí van començar les primeres classes de Restauració. També han quedat en la memòria de la professió els sojorns a Poblet, on l’ajudaven a catalogar i restaurar la biblioteca del monestir. A les vitrines, s’hi exposa, gràcies a la col·laboració de les biblioteques del CRAI de la UB, una petita part de la producció bibliogràfica del reusenc i una sèrie de llibres i treballs acadèmics sobre aquest personatge singular. Les vitrines es complementen amb fotografies i altra documentació procedent de l’arxiu de la Facultat que il·lustren el pas d’alumnes i professors per Escornalbou i Poblet. Aquesta mostra bibliogràfica —podeu veure'n aquí el catàleg comentat— permet fer-nos una idea de la figura de Toda, una de les personalitats més atractives i interessants de la cultura catalana dels darrers dos segles: una carrera consular que el va portar a l’Extrem Orient (Xina, Japó, Corea, Annam i Siam), a Egipte i a Sardenya, i a participar en nombrosos tractats internacionals i en les negociacions de pau amb els Estats Units després de la guerra de Cuba; l’activitat com a egiptòleg —el primer de l’Estat—; els treballs sobre el català de l’Alguer, que va redescobrir i difondre; la fortuna que va fer treballant a Londres per a l’empresa Naviera Sota y Aznar, que li va permetre comprar i restaurar el monestir d’Escornalbou; la generositat amb què va alimentar tantes biblioteques, arxius i museus del país amb les seves col·leccions; la dedicació amb què es va consagrar a la protecció del patrimoni arquitectònic de la província de Tarragona des de la Comissió de Monuments i, sobretot, la restauració del monestir de Poblet, que s’havia proposat d’adolescent i a la qual s'aplicaria en cos i ànima els darrers anys de la seva vida. Si voleu saber més coses sobre aquest personatge atraient i polifacètic, podeu llegir l'article d'Assumpció Estivill que la revista BiD va publicar el passat mes de desembre, o un dels darrers apunts del Blog de Reserva. També podeu consultar les imatges de les visites de les alumnes al castell d'Escornalbou que formen part de la col·lecció Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries allotjada a la Memòria Digital de Catalunya.
