Els requisits sol·licitats en el concurs per a la direcció de la Biblioteca de Catalunya han generat polèmica i divisió d’opinions entre la professió. En tant que agent implicat en el procés de formació, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació vol intervenir també en aquest debat.
La nostra Facultat porta gairebé cent anys dedicada a la formació dels professionals de serveis d’informació, biblioteques en un primer moment però també arxius, sistemes d’informació en empreses, portals web, etc. En el decurs de la història, el nostre compromís ha estat sempre preparar l’alumnat per a les tasques professionals amb el màxim rigor i qualitat. Els títols oferts han estat diversos i s’han anat adequant a la normativa educativa però també a les necessitats d’una societat canviant.
Com és ben sabut, en l’etapa universitària la nostra Facultat ha impartit la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació (un ensenyament de segon cicle), i actualment està impartint el grau en Informació i Documentació, un títol que substitueix els dos anteriors i que, a efectes de l’accés a places de l’administració, equival a la llicenciatura. Cada ensenyament ha estat fruit d’un temps, d’un context específic i ningú no pot predir quins seran els títols futurs, ni la seva consideració social ni, encara menys, si alguns d’ells s’exigiran per a un determinat lloc de treball.
La direcció de la Biblioteca de Catalunya és una plaça singular, un cas únic en el sistema bibliotecari català. Es tracta d’un càrrec que fins ara havia estat de designació directa. A banda que hagi deixat de ser-ho i més enllà de titulacions concretes que es puguin exigir, cal assegurar que les persones que optin a aquesta plaça disposin també de competències específiques en biblioteconomia i documentació. Des del nostre punt de vista, aquest és l’aspecte més important a ressaltar.
En qualsevol col·lectiu el debat és sempre enriquidor. En aquests moments, però, creiem que cal estar molt atents per evitar fractures entre els professionals per motiu de les titulacions que uns i altres puguin tenir. Per tal que la professió obtingui el reconeixement social que es mereix necessitem sumar. No es pot prescindir de ningú. Cada professional aporta al conjunt la seva experiència, el seu coneixement i el seu entusiasme, independentment de la seva titulació. És per això que, ara mateix, el que cal és un alt grau d’unitat com el que ja s’ha demostrat en el passat en altres etapes del desenvolupament de la professió.
