«Inquietud y caricia de la lectura», de José García Guerrero

García Guerrero, José. Inquietud y caricia de la lectura: sobre bibliotecas, libros y lectura en contextos educativos. Córdoba: Mascarón de Proa, 2024. 71 p. ISBN 978-84-10522-59-6. 16,50 €.

Inquietud y caricia de la lectura és un petit llibre que tot just té 70 pàgines (encara podrien haver estat menys si no hi hagués un interlineat tan gran entre paràgrafs) on, com sovint es diu, no hi falta ni hi sobra res. Però en aquest cas, és cert.

Comencem per l’autor, José García Guerrero: desconeixia de la seva existència ja que l’àmbit de la biblioteca escolar, àmbit on García Guerrero és un expert, m’és «llunyà». Sovint, l’adjectiu «expert» s’escriu molt a la lleugera, així que si cliqueu aquí veureu que aquesta vegada està més que justificat.

Presentat degudament l’autor, i ja que ens movem en l’àmbit escolar, començaré amb una d’aquelles frases que tot estudiant ha sentit alguna vegada: a l’hora d’estudiar, subratlleu allò que només sigui important. Però a Inquietud y caricia de la lectura tot és important![1] Perquè la seva premissa ja és important: com han d’adaptar-se les biblioteques escolars a tots els canvis culturals, socials, tecnològics i econòmics que estem vivint i que viurem, i com n’és d’obligatori que s’adaptin i innovin per no deixar enrere les generacions més joves i les que vindran.

Las bibliotecas escolares son útiles hoy y lo serán en el futuro no solo para albergar materiales en distintos soportes o dar determinados servicios, sino por su capacidad «transversal» de desplegar actividad formal, no formal e informal al servicio de la comunidad educativa y porque pueden liderar y articular programas específicos para el conjunto de la escuela y, cómo no, por su útil inutilidad.[2] […] Lo esencial es que el personal que trabaja en el centro educativo considere a la biblioteca, y su quehacer, un recurso que aporta valor añadido al aprendizaje, al desarrollo intelectual de su alumnado y a la comunidad en su conjunto.

Però abans d’organitzar la biblioteca escolar, cal que recordem dues de les seves missions:[3]

• Fomentar la lectura independent per aprendre, entendre, imaginar i gaudir; 
• Estimular i millorar l’alfabetització literària i el plaer per la lectura mitjançant una varietat àmplia de recursos i estratègies, que incloguin la lectura en veu alta a totes les edats, la lectura compartida i la lectura voluntària durant tot l’any.

I com els pot acomplir, aquestes objectius, la biblioteca escolar? Són als cinquè, sisè, setè i vuitè capítols on García Guerrero dona algunes idees:

• En un món líquid i accelerat, la biblioteca escolar (no només l’escolar, m’atreveixo a dir) ha de ser, parafrasejant el filòsof Josep Maria Esquirol, el lloc de resistència íntima, ha de ser un lloc de desacceleració,[4] «un lugar donde cobijarse para degustar la lectura voluntaria y apetecida, para experimentar con calma un texto elegido o propuesto, sea de ficción, histórico o científico. Tiempo para leer/leernos».[5]

• Per tant, el que ha de fer l’escola i la biblioteca escolar és «no obsesionarse con las cifras de préstamos […], sino procurar la práctica lectora para obtener experiencias y posibilidad de transformación personal».

• I una biblioteca escolar no educa literàriament, perquè per a això ja hi és el professorat especialitzat, però el que sí que pot fer la biblioteca és «contribuir al aprecio de la lectura literaria, a generar ambiente para la “experiencia literaria”. La biblioteca contribuye a enriquecer la formación del lector y las vivencias del alumnado en torno a la lectura de obras de ficción[6] cuando su estrategia se centra en intervenciones y propuestas de corte más informal».

• El professorat: sense un professorat que no estimi la lectura,[7] no és possible crear la condició lectora en l’alumnat.

I és en aquest sentit que les biblioteques escolars no poden ser el cor o motor de canvi de l’escola davant els reptes actuals de la formació lectora: han d’innovar, sí, però sempre i quan «el equipo directivo confía en la competencia del encargado de la biblioteca y facilita nuevas formas de abordar la enseñanza y el aprendizaje; cuando el profesorado siente satisfacción por la labor desarrollada y pone amor y empeño en la misma; cuando los responsables de las bibliotecas están convencidos del valor de su actuación no solo para mejorar rendimientos académicos, sino para mejorar personas… Todo ello junto, y más, propicia, también, una actitud innovadora».

Aprendre a llegir, no només unint dues lletres que després formaran una síl·laba i que, més endavant, formaran una paraula que formarà una frase, etc., és fàcil: això, a totes les escoles es fa. Però la biblioteca ha d’anar més enllà.[8] I què és aquest «més enllà»? Doncs vull acabar comentant què considera García Guerrero que és el «més enllà», i que ve a tomb amb un dels subtítols (Toda lectura es infinita y a leer nunca se aprende) d’aquest petit però sucós llibre:

El aprendizaje de la lectura, el proceso por el cual nos hacemos lectores asiduos y competentes, las razones por las que nos aficionamos a leer cada día y por la que la lectura se convierte en una necesidad espiritual son complejas, ya que estamos siempre aprendiendo a leer. Nunca acaba. No es una cuestión meramente de técnica o de aplicar un método especifico, pues componentes como la delicadeza, la sensibilidad, el ambiente familiar, el gusto, etc., forman parte de ese proceso tan extraordinario. No hay un manual.

Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria  

[1] D’acord, potser el capítol XII, com que pràcticament només parla d’El infinito en un junco d’Irene Vallejo (Siruela, 2019) i una mica de La sabiduría de lo incierto de Joan-Carles Mèlich (Tusquets, 2019), elogiant l’objecte llibre, potser és el menys «subratllable» perquè no aporta idees noves a tot el que ha anat desenvolupant durant la resta del llibre sobre les biblioteques escolars.

[2] Parafrasejant el títol (i la tesi) del llibre La utilitat de l’inútil de Nuccio Ordine (Quaderns Crema, 2016).

[3] Recollits al Manifest de l’IFLA/Unesco sobre les biblioteques escolars, del 2025.

[4] «Decidme, ¿quién sabe exactamente cuánto tiempo hay que dedicar a la lectura de un libro?»

[5] «Una parte de la vida dedicada a la lectura, a dedicar tiempo a la lectura es adentrarnos en la vida y en los recovecos de muestra existencia, es leernos a nosotros mismos».

[6] «Cuando nos adentramos en un libro de ficción, en un cuento, en una novela, no nos alejamos del mundo, de lo concreto. Al contrario, nos acercamos más al mundo, a la realidad. Los seres humanos necesitamos textos no solo para comprender el mundo y comprendernos, sino también para vivir y estar aquí. La ambigüedad de la literatura es la ambigüedad de la existència humana. Necesitamos literatura porque necesitamos existir. Vemos y obervamos el mundo a través de historias, relatos, personajes… Realidad y ficción se entrecruzan, se difuminan en los textos literarios y en la propia existencia».

[7] «Si la experiencia de lectura del maestro es vida insuflará vida».

[8] ¿Serà per això (perquè és fàcil ensenyar i aprendre a llegir mecànicament) que s’incompleix la llei catalana que obliga que tots els centres educatius no universitaris disposin de biblioteca? Tinc poc espai aquí per desenvolupar-ho…