«Bibliopatías, bibliomanías y otros males librescos», d’Antonio Castronuovo

Castronuovo, Antonio. Bibliopatías, bibliomanías y otros males librescos. Trad., Natalia Zarco. Madrid: Trama, 2024. 284 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-128351-8-2. 27 €.

Les manies, obsessions, capricis o extravagàncies relacionades amb l’univers dels llibres són tan complexes i variades que l’autor només es proposa estudiar i presentar les que són més rellevants, ja que, com ens diu ell mateix a la introducció del llibre, «aquest treball no està, ni ho estarà mai, complet», sobretot si tenim en compte la gran quantitat de bogeries que s’acumulen a l’entorn d’aquests preuats objectes que són el llibres.

El llibre té una estructura semblant a un diccionari, amb 280 entrades ordenades alfabèticament, de conceptes i paraules que donen peu per dissertar sobre aquests comportaments rars, maniàtics, delirosos, plaents, passionals, obsessius, morbosos, etc., alguns dels quals, en la línia que hi ha entre la salut i la malaltia, que és ben prima. Per això, l’autor ens diu que aquestes pàgines poden ajudar a crear la figura acadèmica del bibliopatòleg, el professional que estudia les síndromes relacionades amb aquests comportaments.

Les entrades que formen el cos del llibre tenen llargàries diferents, poden ser d’un sol paràgraf o d’un parell de pàgines. Al final de molts epígrafs s’inclouen les referències bibliogràfiques a partir de les quals es sustenten els textos tractats, i això forma un conjunt força interessant de més de 150 referències citades, amb preeminència de títols en italià, però també d’obres editades en castellà, francès i anglès. 

Els títols de les entrades dels articles descrits poques vegades pertanyen al lèxic relacionat amb els llibres. Com a exemple dels títols d’algunes entrades d’aquest recull de patologies hi trobem aquests:

Barbes: Aquesta entrada fa referència als llibres intonsos, que són aquells que es caracteritzen per estar enquadernats amb les pàgines sense tallar, els més preuats pels bibliòfils i que cal obrir amb un obrecartes, però que, en alguns casos, alguns maniàtics o ignorants tallen aquestes barbes amb unes tisores perquè quedin les pàgines ben rectes.

Celibat: En aquest article ens explica que els vertaders bibliòfils estan tan compromesos amb els seus llibres, que sembla que estiguin casats amb ells, no amb una esposa o marit. Ens diu que el gran bibliògraf anglès del segle XVIII Isaac Gosset aconsellava que, en el cas que a un bibliòfil li passés pel cap la idea de casar-se, que agafés un llibre i es posés a llegir-lo fins esperar que li fugís aquest mal pensament.

Geometria de les estanteries: Ens descriu algunes de les manies que es tenen per tal que les fileres dels llibres a les prestatgeries tinguin una geometria perfecta. Per exemple, el pare del bibliòfil i bibliògraf Alberto Manguel, quan va crear la seva biblioteca personal, per col·locar els llibres a les prestatgeries i que quedessin ben alineats, va fer tallar la part superior o inferior dels llibres, amputant algunes de les línies del contingut.  

Pertorbat horror: Una forma de biblioclàstia (odi exacerbat als llibres). Hi ha bibliòfils que no toleren en la seva biblioteca cap llibre que no pertanyi a la seva pròpia col·lecció, això els horroritza.

Segells: Una de les maneres per fer menys visible als controls i a les censures un llibre de contingut eròtic o immoral a l’època en el que apareix, és publicar-lo amb una portada anodina. Així va ser, per exemple, l’edició de l’Ulisses de Joyce, que va ser editat amb una coberta amb lletres blanques sobre un fons blau, que li va donar un aspecte anodí i va evitar, així, el nombre de les còpies confiscades. Això mateix va passar amb la primera edició de Lolita de Nabókov, que va ser editat en dos toms amb una insípida coberta verd sàlvia i va aconseguir passar desapercebut per la duana dels Estats Units. 

Utensilis: Epígraf que ens descriu que l’ús dels llibres com a objectes útils per la seva mida o per la forma i no pel seu contingut, és potser l’única relació saludable sense implicacions patològiques amb els llibres, com per exemple, un llibre enquadernat amb pell pot ser excel·lent per afilar un ganivet, o que un llibre de poques pàgines és ideal per equilibrar una pota curta d’una taula o que per subjectar una porta enmig d’un corrent d’aire, uns quants títols ens podrien ser útils, per exemple, Guerra i pau de Tolstoi, El senyor dels anells de Tolkien o els sis toms de La meva lluita del noruec Karl Ove Knausgård.

Així són la majoria dels títols de les entrades d’aquest, diguem-ne, tractat, que descriu alguns dels trastorns de conducta amb els llibres.

És un llibre ben editat, d’una lectura molt amena, ben documentat i amb un gran sentit de l’humor, ja sigui per la descripció d’algunes patologies que ens poden semblar increïbles i també per tal com estan descrites. El públic objectiu d’aquest llibre no sé si seran bibliòfils, bibliògrafs, bibliòmans o simples amants dels llibres que es pensen que el seu comportament amb els llibres és del tot saludable i no tenen cap bibliomania reconeguda. Sempre va bé recordar la coneguda dita que diu: Cap geperut es veu el seu gep!  

És ben curiós que el terme que utilitza l’autor en el títol (Bibliopatías) que podem considerar força adequat en molts d’aquests casos, encara no està inclòs en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ni en el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española.  

El diccionari de l’IEC només inclou els següents termes de conductes anòmales:

Biblioclasta: Destructor de llibres.

Bibliocleptòman: Que roba llibres sense cap motivació d’ordre econòmic.

Bibliofòbia: Fòbia als llibres.

Bibliolatria: Veneració excessiva envers els llibres.

Bibliomania: Desig intens i immoderat de posseir molts llibres, especialment rars. 

En aquest llibre de Castronuovo hi trobem altres trastorns: Bibliorrea – Bibliotàfia – Biblioaforisme – Bibliopèpsia – Bibliorfània – Ebookmania – Bibliomància -Bibliocoproima – Bibliopisia – Bibliocopulia – Bibliopòrnia – Bibliopixidista – Filobíblia – Intrabibliocleptomania.

Per saber més sobre aquests termes cal llegir el llibre.

Enric de Balanzó
Exprofessor de l’Escola de Llibreria