«Economia e management delle aziende editoriali», per Daniela Preite i Andrea Fontanella.

Preite, Daniela; Fontanella, Andrea. Economia e management delle aziende editoriali. Milano: EGEA, 2025. 390 p. ISBN 978-88-238-4802-3.

(Versione originale italiana, a la fine)

El llibre, considerat un bé de consum dins la indústria editorial, sempre ha mantingut el seu caràcter únic; però els lectors rarament són plenament conscients de les dinàmiques econòmiques que l’afecten. Aquest volum, Economia e management delle aziende editoriali, analitza precisament la dimensió econòmica del llibre i els processos que porten a la seva producció.

Els autors, Daniela Preite i Andrea Fontanella, proporcionen una definició clara i rigorosa dels aspectes organitzatius, comptables i legals del sector editorial: el text es divideix en quatre parts i avança gradualment des d’una visió general dels principis bàsics de l’activitat econòmica fins a una anàlisi de casos editorials específics. A més, el text no només avança des de temes més accessibles i generals cap a d’altres més complexos i específics, sinó que cadascuna de les tres parts que formen el llibre (excloent-ne el capítol dedicat exclusivament a casos pràctics) procedeix de manera deductiva: cada capítol examina primer les àrees macroeconòmiques individuals i després les aplica a la indústria editorial, creant una síntesi perfecta i clara de les dues disciplines, fins i tot per a aquells que no són experts en la matèria. El vocabulari emprat, fins i tot quan és tècnic, sempre és clar i va acompanyat d’explicacions i notes a peu de pàgina, la qual cosa fa que el text sigui fàcil de llegir i entendre. Gràcies a aquest enfocament, el lector assimila gradualment tota la informació, adquirint una comprensió completa i exhaustiva, i finalment podrà analitzar amb facilitat els estudis de cas individuals presentats.

La primera part adopta la forma d’una visió històrica de l’economia com a ciència social, sense limitar-la a cap àmbit d’interès concret, sinó analitzant-ne els elements definidors ‒com ara els béns i les necessitats‒ i els efectes que se’n deriven, amb l’ajuda d’excel·lents diagrames il·lustratius. En aquest marc teòric, el llibre es posiciona com un bé econòmic experiencial, és a dir, un bé amb un contingut constantment original que produeix un efecte constantment variable en el lector. Donades aquestes premisses, els autors destaquen la dificultat d’estimar el valor i la qualitat del text, ja que això només és possible després de llegir-lo i, sobretot, perquè està influenciat per una variable altament dinàmica, multifacètica i subjectiva. Per aquest motiu, quan es parla de llibres, val la pena destacar la diferència entre valor econòmic i valor no econòmic: el primer fa referència al valor de mercat, és a dir, als costos de producció i al benefici de l’editorial; el segon afecta l’aspecte humà i engloba tant la percepció del lector com l’esforç creatiu de l’autor. Així, la indústria editorial engloba tots els rols i processos implicats en la concepció, el disseny, la redacció, la producció, la venda i el consum de llibres, revistes, manuals, publicacions periòdiques i diaris.

La segona part adopta la forma d’un estudi de l’economia d’empresa en el sentit estricte, una disciplina necessària per identificar i definir l’empresa editorial. En els darrers anys, la indústria editorial de llibres ha patit diversos contratemps, pèrdues i canvis en els processos de producció i distribució: això ha ocorregut no només com a conseqüència de la digitalització, sinó també per contrarestar la desintermediació progressiva de la cultura. En una era de velocitat i immediatesa, l’estructura immutable i potser excessivament lenta del llibre sembla poc adequada per mantenir el ritme dels nous ritmes frenètics. No és casualitat que durant la pandèmia de la covid-19, just quan es redescobria el plaer de la lentitud, el sector del llibre experimentés un fort ressorgiment. És precisament aquesta manca de coherència la que ens porta a explorar la lògica econòmica i les dinàmiques que regeixen la indústria editorial. Tanmateix, el segon capítol dedica poca atenció a aquest aspecte: al meu parer, el títol «L’economia aziendale applicata all’editoria» no és del tot adient, ja que el capítol adopta la forma d’una anàlisi detallada del concepte d’empresa, la seva estructura i la definició d’economia empresarial des dels seus orígens a les escoles de pensament italianes i alemanyes. El sector editorial, tot i que present, només es tracta de manera marginal en aquesta secció, amb referències a les estratègies empresarials adoptades per les editorials, la seva relació amb els autors i la digitalització.

La tercera part se centra en la comptabilitat i els estats financers: començant pels conceptes i les definicions, Preite i Fontanella no han pogut evitar detenir-se en la història i els orígens de la comptabilitat, com a disciplina que s’ocupa de les activitats pràctiques que permeten dur a terme els processos empresarials. A continuació, el text examina les diverses tradicions comptables, estudiant els comptes i els estats financers anuals i la seva composició. Aquest enfocament compara diferents escoles de pensament i perspectives, i ofereix una interpretació completa i innovadora capaç d’analitzar les qüestions crítiques actuals, tenint en compte tant les proves històriques com la legislació vigent.

Després d’una anàlisi profunda i meticulosa, havent examinat a fons totes les dinàmiques econòmiques que sustenten la indústria editorial, la quarta part presenta un estudi detallat de cinc de les principals editorials d’Itàlia: Mondadori, el grup GEMS, Feltrinelli, Egea i Zanichelli. Amb el mateix rigor i enfocament sistemàtic que caracteritzen tot el volum, Preite i Fontanella tracten cada cas d’estudi mantenint la mateixa estructura en tot moment i centrant-se en una característica econòmica específica de l’empresa per a cadascun: en primer lloc, s’analitza la història i el desenvolupament de l’editorial; a continuació, s’examinen certes estratègies adoptades per cadascuna, juntament amb la seva aplicació pràctica dins de l’empresa; i finalment, es presenta una anàlisi d’estats financers que cobreix els darrers deu anys fiscals. Aquesta estructura permet al lector obtenir una visió general de cada empresa i, en última instància, li permet observar i interpretar dades concretes a través del balanç i del compte de pèrdues i guanys.

En conclusió, aquest llibre serveix com a recurs valuós i ben estructurat per entendre les dinàmiques econòmiques de la indústria editorial: mitjançant un enfocament pas a pas i sistemàtic, els autors combinen amb èxit la teoria amb l’aplicació pràctica, fent que fins i tot els conceptes més complexos siguin accessibles. Tot i que algunes seccions estan menys centrades en el sector editorial, el llibre ofereix una visió àmplia i completa, que permet al lector desenvolupar una comprensió crítica del llibre no només com a producte cultural, sinó també com a actiu econòmic.

Francesca Giglio

Università della Sapienza, Roma

«Economia e management delle aziende editoriali»,di Daniela Preite e Andrea Fontanella.

Preite, Daniela; Fontanella, Andrea. Economia e management delle aziende editoriali. Milano: EGEA, 2025. 390 p. ISBN 978-88-238-4802-3.

Il libro, inteso come bene di consumo all’interno dell’industria editoriale, ha sempre mantenuto la propria unicità, ma raramente il lettore è del tutto consapevole delle dinamiche economiche che lo riguardano. Il presente volume, Economia e management delle aziende editoriali, analizza proprio la dimensione economica del libro e i processi che portano alla sua realizzazione.

Gli autori, Daniela Preite e Andrea Fontanella, definiscono in modo lineare e rigoroso gli elementi organizzativi, contabili e giuridici del settore editoriale: il testo è articolato in quattro parti e procede gradualmente da un’illustrazione generale dei principi base dell’attività economica fino ad arrivare all’analisi di alcuni casi editoriali. Inoltre, non solo la lettura va progressivamente da argomenti più scorrevoli e generici ad altri più complessi e specifici, ma anche ognuna delle tre parti che compone il libro (escludendo il capitolo dedicato esclusivamente ai casi studio) procede in modo deduttivo: ogni capitolo prevede prima uno studio di singole macroaree economiche e successivamente applica queste al campo dell’industria editoriale, realizzando un connubio perfetto e esplicativo delle due discipline anche per chi non è esperto in materia. Il lessico utilizzato, infatti, anche quando specifico, è sempre chiaro e corredato di eventuali spiegazioni e note al testo, rendendo la lettura agevole e di facile comprensione. Grazie a questa modalità, il lettore assimila progressivamente tutte le informazioni, ricavandone un quadro completo e esaustivo, e alla fine sarà in grado di analizzare senza difficoltà i singoli casi di studio proposti.

La parte prima si presenta come un excursus storico dell’economia come scienza sociale, senza circoscriverla ad alcun campo di interesse, ma analizzandone gli elementi caratterizzanti come beni e bisogni e gli effetti che ne derivano, con l’aiuto di ottimi schemi illustrativi. All’interno di questo quadro teorico, si inserisce il libro come bene economico esperienziale, ossia dotato di un contenuto sempre originale e che produce un effetto sempre diverso in chi lo legge. Dati questi presupposti, gli autori sottolineano pertanto la difficoltà nella stima del valore e della qualità del testo, poiché ciò è possibile solo dopo la lettura e soprattutto poiché è influenzata da una variabile fortemente dinamica, polivalente e soggettiva. Per tale motivo, quando si parla di libri è bene sottolineare la differenza fra valore economico e valore non economico: il primo fa rifermento al valore di mercato, cioè i costi di produzione e il profitto della casa editrice; il secondo riguarda la componente umana e comprende sia la percezione del lettore sia lo sforzo mentale di progettazione da parte dell’autore. Dunque, l’industria editoriale è comprensiva di tutte le figure e di tutti i processi che interessano l’ideazione, la progettazione, la stesura, la produzione, la vendita e il consumo di libri, riviste, manuali, periodici e quotidiani.

La parte seconda si presenta come uno studio di economia aziendale in senso stretto, disciplina necessaria per identificare e definire l’azienda editoriale. L’editoria libraria negli ultimi anni ha subito diverse battute d’arresto, perdite e cambiamenti nei processi produttivi e distributivi: ciò è avvenuto non solo come conseguenza della digitalizzazione, ma anche per contrastare la progressiva disintermediazione della cultura. Nell’era della velocità e dell’immediatezza, la struttura immutata e forse troppo lenta del libro sembra inadatta per restare al passo con i nuovi ritmi frenetici. Non è un caso che durante l’epidemia da Covid-19, proprio quando si è riscoperto il piacere della lentezza, il settore librario abbia vissuto un forte rilancio. Proprio questa mancata costanza, spinge ad approfondire le logiche e le dinamiche economiche che regolano l’azienda editoriale. Tuttavia, nel secondo capitolo viene lasciato poco spazio a questo aspetto: il titolo L’economia aziendale applicata all’editoria risulta a mio avviso non propriamente calzante, poiché il capitolo si configura come un’analisi dettagliata del concetto di azienda, nonché della sua composizione, e della definizione della scienza dell’economia aziendale sin dalla sue origini nelle scuole italiana e tedesca. Il settore editoriale, seppur presente, viene trattato solo marginalmente in questa sezione, facendo dei riferimenti alle strategie aziendali adottate dall’impresa editoriale, al rapporto con gli autori e alla digitalizzazione.

La parte terza si concentra su contabilità e bilancio: partendo da concetti e definizioni, Preite e Fontanella non hanno potuto fare a meno di soffermarsi sulla storia e sulle origini della ragioneria, in quanto disciplina che ha per oggetto le attività pratiche che permettono lo svolgimento dei processi aziendali. Si procede poi con una disamina delle varie tradizioni contabili, con lo studio del conto e del bilancio di esercizio e della loro composizione. Tale approccio mette a confronto diverse scuole di pensiero e punti di vista, proponendo una chiave di lettura completa e innovativa, in grado di analizzare criticità attuali tenendo conto parallelamente delle evidenze del passato e della legislazione vigente.

Al termine di un’analisi approfondita e minuziosa, dopo aver sviscerato tutte le dinamiche economiche alla base dell’industria editoriale, la parte quarta propone un attento studio di cinque delle maggiori case editrici italiane: Mondadori, il Gruppo GEMS, Feltrinelli, Egea e Zanichelli. Con gli stessi rigore e sistematicità che caratterizzano l’intero volume, Preite e Fontanella trattano ogni caso di studio mantenendo sempre la stessa struttura e concentrandosi per ciascuno su una determinata caratteristica economico aziendale: in un primo momento vengono analizzati la storia e gli sviluppi della casa editrice, successivamente alcune strategie adottate dalle singole e loro applicazione pratica all’interno dell’azienda, e infine viene proposta un’analisi di bilancio riferita agli ultimi dieci esercizi. Tale struttura consente al lettore di avere una visione d’insieme di ogni azienda e, in ultimo, gli permette anche di osservare ed elaborare dati concreti tramite i documenti dello Stato Patrimoniale e del Conto Economico.

In conclusione, il volume si configura come uno strumento valido e ben strutturato per comprendere le dinamiche economiche dell’industria editoriale: grazie a un approccio graduale e schematico, gli autori riescono a coniugare teoria e applicazione pratica, rendendo accessibili anche i concetti più complessi. Nonostante alcune sezioni risultino meno focalizzate sul settore editoriale, l’opera offre una visione ampia ed esaustiva, permettendo al lettore di acqusire una consapevolezza critica del libro non solo come prodotto culturale, ma anche come bene economico.

Francesca Giglio

Università della Sapienza, Roma