«Contra Amazon», de Jorge Carrión (4a ed.)

Carrión, Jorge. Contra Amazon. 4.ª ed., act. y ampl. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2024. 216 p. ISBN 978-84-19738-55-4. 19,90 €.

Per ressenyar aquesta obra de Carrión decideixo adquirir via Amazon la primera edició d’aquest llibre (2019), que arriba a casa exactament en 22 hores, amb un preu lleugerament inferior al d’algunes llibreries físiques i la pròpia editorial. No és la primera vegada que compro per Internet, ja que visc en un petit poble on accedir a força productes passa per aquí; és això o res. Constato que l’edició de 2024 (la 4a) també es troba a la plataforma, amb un preu inferior, i llegeixo a una entrevista de Carrión la següent afirmació: «Me parece normal que se venda en todos los espacios en los que es posible venderse. Ni se me ocurrió decirle a Galaxia Gutenberg que no siguiera los protocolos habituales en la comercialización de sus libros».

Amb la comparació dels llibres físics aprecio que el contingut d’un i altre és gairebé exacte, amb un canvi de contingut al final del pròleg que afegeix dues pàgines, l’eliminació del text «Contra la bibliofilia», i l’afegit de textos sobre geopolítica i retrats novel·lats sobre alguns autors. La coberta, al meu entendre poc reeixida, és la mateixa, amb el títol que genera polèmica ben destacat, com esquer cridaner per atreure possibles lectors (arran del ressò internacional inesperat del manifest publicat a Jot Down Magazine l’abril de 2017) i sobretot, compradors que sostinguin el negoci del llibre al qual es dediquen l’editorial i l’escriptor. Vinc de llegir Librerías, i m’han semblat dues parts d’un mateix llibre (visites a llibreries i biblioteques del món, com a Corea del Sud, EUA, Japó, llocs que la majoria de nosaltres mai no coneixerem, una novel·la de no-ficció), una línia de treball que sembla ser profitosa per a l’autor, convidat habitual d’esdeveniments culturals d’arreu, amb la defensa dels llibreters i les llibreries com a estàndard de qualitat, una mica démodé al meu parer en el context de cultura globalitzada que se’ns ofereix, que no contempla la diversitat humana i cultural del dia a dia real, considerant Amazon com l’enemic a batre. Per cert, també s’ha reeditat aquest títol de 2013, Librerías, en una versió actualitzada el 2025, i m’ha sorprès la fórmula que s’ha utilitzat per difondre’l: «no es sólo una fascinante vuelta al mundo y una erudita historia cultural del libro, sus espacios y sus agentes: también es un ensayo literario pionero que se ha vuelto imprescindible en cualquier biblioteca».

Personalment no he sentit que hagi llegit un assaig, no; més aviat diria que és una miscel·lània d‘idees personals sobre llibreries que a mi em semblen més pròpies d’un llibre de viatges culturals farcit d’anècdotes per fer-los atractius als lectors, una crònica emocional de les experiències que Carrión, present des de fa anys al panorama crític literari, comparteix amb els seus seguidors. De fet, la seva obra literària es compon de novel·les i assajos, i el llibre es planteja, ja des del pròleg, com una invitació al viatge, on apareix Amazon com el monstre provocador de la fragilitat actual de les llibreries, com si els nous hàbits de lectura fossin menys valuosos que els tradicionals, enfrontant en lloc de sumant. Però les mencions a la plataforma són escasses (tret del Manifiesto), i no expliquen la complexitat de factors que afecten el tancament de llibreries, que no són senzilles causalitats, sinó que sorgeixen de la interacció d’actors diversos.

No comparteixo el perfil de lector «autèntic» que traspua entre les línies de la major part del llibre, ni necessito sentir l’olor i el cruixir del paper per gaudir de la lectura, i tampoc disposo sovint de temps ni mitjans per anar de llibreries si vull llegir un títol poc comercial. Mai no he estat fetitxista del llibre com a objecte, ni de la solitud i aïllament en l’acte de llegir, ni de les llibreries i biblioteques com a llocs de culte. L’aposta de Carrión em sembla, sincerament, una mica elitista i innocent, adreçada a gestors culturals de nivell, a lectors «erudits», amb una llista d’arguments tecnològics com a culpables de l’eliminació de la prescripció literària humana en favor del criteri algorítmic. La veritat és que les ressenyes de les llibreries físiques en la seva versió en línia i les de la plataforma en qüestió són exactament les mateixes, i es dediquen al mateix negoci, però no són tan ràpides i eficients en la compra i el lliurament del llibre. I les llibreries físiques contemporànies venen marxandatge, roba, delicadeses gastronòmiques i vi, entre d’altres productes que Carrión critica que apareguin a les prestatgeries d’Amazon al costat dels llibres (i moltes venen en línia). M’ha sorprès molt el fet que consideri la bibliofília anacrònica i pròpia de «pijos», obviant l’abast de la recerca sobre el patrimoni documental de Catalunya a la qual contribueixen les col·leccions de bibliòfils de particulars i institucions, tot i que genera un debat encès.

També trobo a faltar dades actualitzades (en el manifest d’Amazon, que justifica la reedició, ja que han passat sis anys i el panorama laboral és ben diferent, pitjor) sobre els treballadors reals i les condicions laborals, el factor humà, perquè són històries de persones, que poden ser també lectors, i que depenen de la seva feina per tenir estabilitat vital, enterbolida per les condicions extremes d’explotació laboral. Però no obviem la precarietat laboral dels dependents de grans llibreries que tenen jornades inacabables amb un salari justíssim, però, això sí, fan prescripció lectora. Prescripció que força lectors evitarien sempre que poguessin, ja que disposen d’autonomia i criteri suficient per triar el que llegeixen, i estan/estem bastant farts de sermonets sobre les bondats de tal o obra o tal altra, i de la visió humanista i d’excepcionalitat sobre alguns títols del cànon que sembla ser hem de llegir tant sí com no.

M’hauria agradat trobar més frescor i més empatia envers els lectors, en una obra que es llegeix ràpidament, i que interessarà, sens dubte, a la munió de seguidors de l’autor, entre els quals es trobaran autors i editorials independents que s’autoediten a la plataforma bescantada, de ben segur a la recerca del text definitiu i les claus per convertir-lo en un llibre ple d’èxit, com ho és l’esdevenir professional de Jorge Carrión (confesso que m’agrada més quan escriu ficció). Aprecio l’esforç de posar en valor la literatura i les experiències estètiques que pot oferir el llibre físic, la lloança a les llibreries i biblioteques, però, com bé sabem, en el món virtual també podem trobar poesia, contacte, opinions, recomanacions, esperit, emocions i una diversitat infinita de lectors i d’experiències lectores tan satisfactòries com les físiques, generadores de felicitat.

Tot i això, és un llibre recomanable per amarar-se en els principis de Carrión sobre la seva solidaritat amb el sistema editorial clàssic, en una proposta reaccionària i defensora de «la bona literatura i els bons hàbits de lectura» (sui generis, és clar), els quals considera vells valors que s’estan perdent. I al mateix temps incrementa el seu prestigi mediàtic com a figura resistent al capitalisme que ens aliena i ens robotitza, proposant una il·lusió reconfortant per fer-nos sentir millor com a lectors…

Sílvia N. Gómez Rodríguez
De la 2a promoció de l’Escola de Llibreria