Llegir els clàssics com a bàlsam i resistència

Godo, Emmanuel. Avec les grands livres: actualité des classiques. Paris: Editions de l’Observatoire, 2025. 262 p. (Fiction). ISBN 979-10-329-3318-3.

Què tenen els clàssics que ens reconforten tant? En un món on els referents es van desdibuixant o es banalitzen, on el sentit que es va amagant ja no es busca i on la velocitat de tot plegat afavoreix la superficialitat, els clàssics són una forma de resistència cultural.

Quan no encaixem en cap model, quan no ens interpel·la cap missatge, l’únic que ens pot reconfortar és sentir-nos «com a casa». Els clàssics poden fer aquesta funció, poden convertir-se en un refugi cap a l’interior que ens ancori en un món sempre canviant. Quan notem que tot tendeix cap a la mateixa direcció, els clàssics poden fer-nos de brúixola. Quan tot és soroll, llegir-los ens ajuda a retornar a l’estat d’atenció que ens falta.

Els clàssics són aquelles obres que ens fan créixer, aquelles que tenen en compte la nostra humanitat, que reflecteixen la nostra història i contenen la nostra memòria. Són el contraexemple de la imposició actual de la novetat: la seva perdurabilitat demostra que necessitem posar-nos damunt les espatlles dels gegants per poder aprendre i adaptar-nos al present.

 Les grans obres no s’ocupen (solament) de divertir-nos i entretenir-nos, no són un mer producte de consum, no les oblidem un cop les hem acabat. No són relíquies mortes, sinó forces vives que poden incidir en la nostra realitat per millorar-la. No entenen de modes ni tendències uniformitzants; representen la «llibertat irreductible» de les nostres ànimes i consciències.

En aquesta obra, Emmanuel Godo fa una defensa vehement de l’essència i la utilitat dels clàssics perquè, com molts altres lectors, ell també va experimentar en primera persona el consol que ofereix la lectura. Per a ell, els clàssics són un bàlsam, un talismà que ens acompanya durant la nostra vida i que, a través de les ensenyances que ens ofereix, ens ajuda en els moments clau del nostre recorregut vital. Com a agraïment, l’autor ha volgut regalar-nos aquest homenatge com una invitació per reconnectar amb allò que sempre ens ha acompanyat.

María Olivera Pérez
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria