Els llibres i la vida

Jacobs, Bárbara. La buena compañía. Barcelona: Navona, 2019. 214 p. ISBN 978-84-17181-63-5. 16 €.

La imagino en el seu petit estudi envoltada de llibres. Roba còmoda. Sense vacil·lacions, allarga la mà i extreu amb cura algun dels volums de la seva biblioteca, ordenada estrictament, quasi malaltissament. De la lleixa a terra on van creixent piles que després tornarà a ordenar amb la mateixa obstinació i la voluntat de confegir un cànon de les lectures que ella considera indispensables. 

Ella és Bárbara Jacobs. I el llibre que resulta d’aquest exercici meticulós es titula La buena compañía. Jacobs, filla d’una família d’emigrants libanesos instal·lats a Mèxic, va estudiar Psicologia a Mont-real però va dedicar-se a la docència de la llengua anglesa a la Unversitat Iberoamericana de Mèxic i Cuernavaca. Vídua de l’escriptor Augusto Monterroso, actualment companya de l’artista Vicente Rojo, assegura que tot i que el seu pare era un lector compulsiu i que a la casa de la seva infantesa hi havia llibres per tot arreu, a ella li va costar molt començar a llegir.

Va ser una amiga de l’escola qui la va reptar, renyant-la de valent quan no avançava al ritme que l’amiga considerava raonable per poder discutir sobre la trama, els personatges o la forma del que estaven llegint. Més tard va arribar l’escriptura i Jacobs explica que cada matí s’explicaven un conte abans d’entrar a classe que després van tenir la necessitat de passar al paper. I així és com les dues es van convertir en escriptores.

Bárbara Jacobs ha cultivat la poesia, la narrativa i l’assaig. A La buena compañia ens parla de manera implícita de la importància de tenir una biblioteca personal i de com els llibres, a banda de proporcionar-nos plaer, ens formen com a persones. I així les piles de llibres inicials amuntegats com fars que il·luminen; en el llibre es presenten agrupats per gèneres. Dels més tradicionals com la poesia, el conte, la novel·la o el teatre a alguns que inventa l’autora per encabir els que es rebel·len a les etiquetes predeterminades. Així se succeeixen les categories de biografia literària, de l’estimació literària, de l’escriptor crític, de l’entrevista i la conversa, de pròlegs i epílegs per a un escriptor… i un llarg etcètera fins als llibres inclassificables.

Cada categoria inclou un mínim de quatre títols i de la manera més senzilla possible l’autora justifica per què són on són i per què són els que són. No d’una manera acadèmica, sinó des de l’experiència lectora, amb rigor, això si! I amb la voluntat d’anar més enllà d’un simple catàleg de biblioteca. Llibres llegits, rellegits per a l’ocasió, alguns molts anys després, i digerits perquè siguin aliment per a d’altres. Són les lectures que han marcat la seva joventut, dels 16 als 26 anys, que són els que recordem amb més intensitat i per sempre. Una lectura plaent que l’autora subratlla amb algunes addendes en capítols determinats. Especialment recomanable la que fa referència a Mercè Rodoreda i la seva Plaça del Diamant.

Trobem els imprescindibles. Una guia per a iniciats, per als que no són experts literats. La selecció de Jacobs busca el fuster, el metge, el mestre, un ministre d’agricultura qualsevol, un venedor o una cantant… tots aquells que cerquen en els llibres una bona companyia.  

Carme Parras
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria