Un llibre de referència i global

Mollier, Jean-Yves; Sorel, Patricia. Librairies dans le monde. Paris: Citadelles & Mazenod, 2025. 303 p. ISBN 978-2-38611-041-2.

Durant els darrers quinze anys, que no per casualitat són els de l’existència d’Instagram, s’han multiplicat els llibres, les guies de viatge i les publicacions en línia que seleccionen les millors o les més importants o les més fotogèniques llibreries del món. Internet estima les llistes i el món editorial ha traslladat l’idil·li al paper. L’orientació és sempre més visual que textual i, sobretot, té un caire occidental. El preciós i luxós volum Bookstores (Prestel, 2020),[1] de Horst A. Friedrichs i Stuart Husband, per exemple, viatja des de The Strand i Rizzoli a Nova York fins a Boekhandel Dominicanen de Maastricht, tot passant per San Francisco, París, Berlín o Porto (Lello no hi pot faltar mai); amb la clara voluntat de ser un coffee table book, un capritx o un llibre de regal, i no tant una guia de viatge ni molt menys un panorama del fenomen i la vitalitat de les llibreries.

Per això és una gran notícia la publicació de Librairies dans le monde, perquè ‒fins on arriben les meves lectures‒ és el primer llibre d’aquest estil que, a banda d’incloure les llibreries que sovintegen per la bellesa i espectacularitat les nostres xarxes socials de lletraferits, no només explica en clau d’assaig divulgatiu la història d’aquests espais de cultura (els autors són historiadors), sinó que a més a més té una ambició quantitativa i qualitativa, realment transversal i internacional. Malgrat que França sigui l’únic país amb capítol propi i el recorregut comenci a París, ho fa amb FNAC just abans de Delamain (la més antiga), com una mena de declaració d’intencions. Tardem diverses pàgines a arribar a Shakespeare & Company. Després el focus s’amplia a la resta d’Europa, incloent-hi Grècia, Polònia o Finlàndia. A les llibreries dels Estats Units se li sumen les de l’Argentina, Xile, Colòmbia i el Brasil. També hi trobem les australianes, coreanes, japoneses i xineses (les més al·lucinants). Però, sobretot, hi trobem ‒per primera vegada en la bibliografia que jo conec‒ llibreries del Líban, Síria, Iraq, Benín, Senegal o Camerun.

Són més de 250 llibreries. Moltes no les conec. Ja he anotat a la meva llista mental Librairie aux 4 vents de Dakar i Akateeminen Kirjakauppa de Hèlsinki. Però, més enllà de la selecció, limitada a l’abast de la curació humana, allò que realment importa és el missatge. Les llibreries són institucions tan universals com les biblioteques. Constitueixen nodes d’una xarxa que uneix pobles i ciutats de tots els continents. Són patrimoni o matrimoni de la humanitat. Part d’una història cultural comuna.

Jordi Carrión 
Professor de l’Escola de Llibreria. Escriptor i professor de la UPF. Autor de Llibreries i Contra Amazon

[1] Llibre que ja fou ressenyat en aquest blog, en el seu dia. (N. de la R.)