Una panoràmica de la investigació en Documentació en els darrers 20 anys

Abadal, Ernest; Guallar, Javier (2020). “Research on Library and Information Science in Spain: diagnosis 2020”. Profesional de la información, v. 29, n. 4, e290444. https://doi.org/10.3145/epi.2020.jul.44

La investigació espanyola en Documentació comença a destacar a partir de la dècada de 1980, de manera paral·lela a la creació dels estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació, i va incrementant la seva activitat de manera notable fins a l'any 2000. En aquesta etapa les seves principals característiques eren les següents: divulgadora, baixa repercussió internacional, escassetat de recursos econòmics i humans i escassa qualitat metodològica. En els primers 20 anys de segle XXI hem estat testimonis d'un destacat creixement i diversificació d'aquesta activitat investigadora, el que ha suposat la superació de la majoria dels problemes abans apuntats. 

Les notícies falses i els codis ètics dels professionals de la informació

Boté-Vericad, Juan-José (2020). Fake News and Information Professionals’ Codes of Ethics. Telos: revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, 22 (3), Venezuela. (Pp.567-578). DOI:www.doi.org/10.36390/telos223.07

L'objectiu d'aquest article és debatre els conceptes relacionats amb les Fake News. Aquests conceptes estan relacionats amb els diferents significats de les notícies falses com el trastorn informatiu, així com analitzar codis ètics dels professionals de la informació enfront dels desordres informatius i el comportament ètic pel que fa a la gestió de la informació. La rapidesa i facilitat amb què es poden difondre les notícies falses té implicacions en aquests professionals.

Revisió d’estudis sobre desinformació a Iberoamèrica

Guallar, Javier; Codina, Lluís; Freixa, Pere; Pérez-Montoro, Mario (2020). “Desinformación, bulos, curación y verificación. Revisión de estudios en Iberoamérica 2017-2020”. Telos: Revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, vol. 22, n. 3, pp. 595-613. http://www.doi.org/10.36390/telos223.09

L'objectiu d'aquest article és realitzar una revisió de les investigacions sobre desinformació en l'àmbit d'Iberoamèrica entre 2017 i 2020. Per a això, se segueixen les normes APA per a revisions i s'analitzen al voltant de 60 treballs publicats en revistes indexades d'Iberoamèrica, així com llibres publicats sobre la temàtica. Els resultats es mostren agrupats en tres parts. En la primera es revisen els tres conceptes fonamentals relacionats amb la desinformació: el propi terme de desinformació, així com post-veritat i infodemia. A la segona, s'estudien els principals productes de desinformació: notícies falses, desordres informatius i rumors, atenent als seus tipus, temàtiques, formats, i canals. A la tercera part es presenten les principals estratègies contra la desinformació, revisant els treballs publicats de dues d'elles: la cura de continguts i la verificació de fets.

Els mòbils introdueixen el joc d'atzar als espais íntims de la llar i a la feina, i això és un problema per qui pateix una addicció al joc

Lopez-Gonzalez, H., Jimenez-Murcia, S., & Griffiths, M.D. (2020). The erosion of nongambling spheres by smartphone gambling: A qualitative study on workplace and domestic disordered gambling. Mobile Media & Communication. https://doi.org/10.1177/2050157920952127  [WoS, IF=2.545, Q1 Communication// Scopus, IF=1.53, Q1 Communication]

Aquest paper explora com molts espais de la vida íntima de les persones que fins ara quedaven fora de l’abast de la influència dels jocs d’atzar han estat colonitzats pel joc a través dels nous dispositius mòbils. L’estudi utilitza una mostra de persones rebent tractament clínic per una addicció al joc (N=35), els quals feien servir el seu mòbil com a eina principal per jugar online. Mitjançant focus grups, l’estudi descobreix com el mòbil ha introduït el joc en espais tan íntims com ara el bany o el llit que comparteixen amb la parella. El mòbil també possibilita que les persones juguin a la feina, sobretot en aquells espais laborals molt masculinitzats. El joc d’atzar a través del mòbil converteix en espais productius, on les lògiques de negoci i intercanvi comercial continuen actives, espais que fins ara suposaven parèntesis d’aquesta productivitat i només pertanyien a la intimitat. 

La transparència en la gestió de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles a través del web

Carina Rey Martin, Concepción Rodríguez-Parada, Ana R. Pacios, Maria Vianello Osti, Blanca Rodríguez Bravo (2020), “Transparency in the Management of Spanish Public University Libraries Through the Internet”, Libri. https://doi.org/10.1515/libri-2019-0051

Carina Rey i Concepción Rodríguez-Parada juntament amb Pacios, Vianello i Rodríguez Bravo han publicat a la revista Libri l’article “Transparency in the Management of Spanish Public University Libraries Through the Internet” en el que analitzen la transparència en la gestió de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles a partir de la informació disponible al web. La metodologia emprada consisteix en revisar i  identificar 18 indicadors d’avaluació adaptats de la Llei de Transparència espanyola que ja han estat utilitzats en treballs anteriors per les mateixes autores. Malgrat les mancances detectades, els resultats de l’anàlisi mostren exemples reeixits de bones pràctiques en biblioteques que han introduït sistemes de qualitat en la seva gestió. També es fa palès la necessitat de què les biblioteques universitàries revisin la quantitat i la qualitat de la informació publicada així com la presentació i el format per a que sigui reutilitzable.