Pires, Fernanda; Masanet, Maria-José; Scolari, Carlos A. (2019). “What Are Teens Doing with YouTube? Practices, Uses and Metaphors of the Most Popular Audio-Visual Platform.” Information, Communication & Society, 1–17. https://doi.org/10.1080/1369118X.2019.1672766 

L’article explora els usos i les pràctiques que els adolescents fan de YouTube i les metàfores que sorgeixen al posar en discurs aquests usos. La investigació s’emmarca en el projecte H2020 Transmedia Literacy, que explora les competències transmèdia i les estratègies informals d’aprenentatge dels adolescents. En aquest projecte hi han participat 1.633 nois i noies de vuit països: Austràlia, Colòmbia, Uruguai, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal i Regne Unit, dels quals s’han obtingut dades des d’un enfocament multi-mètode, emprant qüestionaris, tallers participatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació de comunitats en línia. 

En aquest article els investigadors de la UPF i de la UB han explorat particularment què fan els adolescents amb YouTube, la plataforma audiovisual en línia més popular entre els adolescents. Entre els seus usuaris, la recerca ha detectat cinc possibles usos de YouTube: radiofònic (escoltar música i buscar, descarregar o arxivar música), televisiu (veure vídeos i notícies, seguir YouTubers i celebrities, etc.), social (compartir continguts, fer comentaris, obtenir reconeixement social, co-visionat i co-creació) productiu (crear i gestionar el contingut propi) i educatiu (obtenir informació i tutorials, aprendre imitant, etc.). A més, els investigadors han constatat que els usos que els adolescents fan de la plataforma varien en base a les seves rutines quotidianes i a la manera en què integren les lògiques de YouTube en les diverses dimensions de la seva vida social, per exemple, com a mitjà de comunicació o com a plataforma per adquirir coneixements i habilitats.

Per completar l’estudi dels usos i pràctiques que els adolescents fan de YouTube, l’article també analitza les metàfores sobre YouTube que els joves apliquen en els seus discursos sobre la plataforma. Els adolescents descriuen YouTube com un mitjà d’acompanyament, de difusió, connexió, participació, educació, etc. Malgrat el potencial cívic dels mitjans socials i els nombrosos estudis centrats en la cultura participativa, els investigadors no han detectat que YouTube tingui un ús cívic, tot i que no descarten aquesta possibilitat.

“Des d’aquest enfocament cognitiu, les metàfores sobre l’ús de YouTube no són només una forma d’enriquir el llenguatge, sinó una poderosa eina per comprendre i reflexionar sobre nous fenòmens emergents entre els joves”, asseguren els autors. Estudiar les pràctiques col·laboratives i els usos transmèdia dels adolescents en una plataforma com YouTube ofereix un univers de possibilitats per comprendre aquests fenòmens socials.

El dimarts 5 de novembre hi va haver l'acte de presentació del llibre Las redes de la lectura (Trea, 2019), editat per Chiara Faggiolani (Univ. di Roma) i Maurizio Vivarelli (Univ. de Torino) i en el qual Mònica Baró i Maite Comalat, investigadores del CRICC, hi han col·laborat escrivint un capítol.

Es tracta d'un estudi sobre l'impacte de la lectura en l'entorn digital que ha analitzat els comentaris escrits pels lectors a la plataforma aNobii, una xarxa social d'amants de la lectura molt popular a Itàlia. S'han utilitzat tècniques de big data per tal de processar els gran volum de comentaris que s'han analitzat. Chiara Faggiolani, amb la conferència Desde "Leer en la red" a "Las redes de la lectura": historia de un proyecto de investigación va explicar els orígens del projecte, la publicació del llibre en italià i també l'actualització i traducció al castellà que ha estat publicada per Trea. El professor Maurizio Vivarelli, que no va poder estar present a l'acte per problemes de salut, va preparar un vídeo explicant estructura i els diversos capítols del llibre.

També hi va haver la intervenció de Mònica Baró i Maite Comalat, amb la conferència La promoció de la lectura a Espanya,.. en el bon camí?, en la qual es va fer un ampli repàs a les estadístiques de lectura a Espanya en els darrers anys (percentatge de lectors, tipus d'obra, temps mitjà de lectura, etc.) així com a l'avaluació dels plans de promoció de la lectura que s'han dut a terme a Espanya (poca concreció, escassa continuïtat, baixa inversió, sense instruments per a la seva avaluació, etc.).

El professor Ernest Abadal, autor del pròleg de l'obra, es va ocupar de la presentació de la sessió.

El dilluns 30 de setembre va tenir lloc un dels Cafès científics de la UB dedicat a les notícies falses, organitzat pel CRICC i la Facultat, i que formava part de la celebració de la Nit Europea de la Recerca 2019. L'acte va ser moderat per Carlos Aguilar, vicedegà de Recerca, hi van participar Sergio Villanueva i Ernest Abadal, investigadors del CRICC, i va comptar amb una nodrida assistència, tan d'estudiants dels graus de la Facultat com de públic extern.

En primer lloc, Sergio Villanueva va explicar quines són les característiques de les notícies falses per mitjà de tres històries. La primera d'elles es remunta a finals del segle XIX i explica com una notícia falsa va fer esclatar la guerra entre Espanya i els Estats Units. Aquesta història ens fa veure que les notícies falses sempre tenen una ressonància cognitivo-ideològica amb el moment històric. La segona història, ja en el moment present, ens transporta a una granja de fabricació de notícies falses a un petit municipi de Macedònia del Nord des d'on es van llançar gran part de les fake news per la campanya electoral de Trump. Aquesta història ens ensenya que darrere de tota fabricació de notícies hi ha un intercanvi econòmic. Per últim, va explicar la notícia falsa que es va generar per accident el 2018 a la nostra facultat. A partir d'aquest relat fem una aproximació al perfil d'usuari que té més possibilitat de compartir una notícia falsa: home, més gran de 65, i amb una posició ideològica polaritzada.