Les polítiques culturals a Europa: un gir participatiu?

Dupin-Meynard, Félix; Négrier, Emmanuel (editors). Cultural policies in Europe: a participatory turn? Toulouse: Éditions de l'attribut; Montpellier: Occitanie en scène, 2020. 978-2-916002-73-6

Al nou llibre Cultural policies in Europe: a participatory turn?, diversos dels principals especialistes europeus en la matèria intenten aclarir el significat, les potencialitats i els límits de l’experiència participativa en les polítiques culturals.

Els autors examinen el paper de la participació no com un concepte sinó com un procés que forma i informa la política cultural. A la primera part s’aborden diversos temes, com per exemple el paper que la participació juga en diferents contextos nacionals, tant des del punt de vista específic del país com des d’una perspectiva comparativa, per a la qual es va utilitzar Compendium com a recurs.

 A la segona part del llibre, les contribucions se centren en com la participació afecta la interacció entre qüestions artístiques, culturals i polítiques; s'hi inclou un reflex de la participació respecte a la pandèmia actual. Quines experiències, receptes, amenaces i noves oportunitats han marcat el camp cultural?

El llibre està editat per Félix Dupin-Meynard i Emmanuel Négrier i conté contibucions de dos membres de CRICC, Lluís Bonet i Anna Villarroya.

Un comerç del llibre atípic: les vendes de la impremta jesuïta de Burgos (1756-1767)

Data

Data: dijous, 26 de novembre de 2020, a les 17 hores

En línia: via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/collab/ui/session/guest/bf7369af8ee44b5bbd3d9204002715be

El Seminari Exemplar del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental organitza una nova conferència a càrrec d'Alberto Gamarra Gonzalo, graduat en Geografia i Història per la UNED i màster en Gestión de la Documentación, Bibliotecas y Archivo (Especialidad Bibliografía Material y Libro Antiguo) per la Universitat Complutense de Madrid. Sota la direcció del professor Manuel José Pedraza està realizant una tesi dedicada a estudiar, en perspectiva comparada, la producció impresa de dos centres editorials “secundaris” en el segle XVIII, Calatayud i Burgos, així com als seus protagonistes. És membre del consell editorial de Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo.

De forma comú les investigacions sobre la comercialització del llibre a Espanya en època moderna han tingut als agents professionals (llibreters i impressors) com a principal objectiu d'estudi. No obstant, assumir que aquests intermediaris van ser els principals proveïdors de llibres en aquests segles implica menyscabar la rellevància que van tenir els canals de distribució d'impresos creats i sostinguts per les ordes religioses, ja fos amb destí al consum intern com projectats al mercat lector, tal i com venen demostrant algunes investigacions recents. Amb l'objectiu de contribuir a definir les característiques i impacte d'aquestes vies de comercialització, en aquesta xerrada s'aprofundirà en un cas concret, el de la impremta jesuïta de Burgos, activa entre 1756 i 1767.

La recent (re)descoberta de dos llibres de la seva comptabilitat per aquests anys (el parador dels quals s'ignorava des de feia gairebé un segle) ens permet estudiar les estratègies de comercialització de la producció de forma integral amb l'economia interna del taller, la producció i el ritme de treball. Així mateix, coneixerem quins impresos i en quins volums van sortir d'aquest establiment; en quines localitats i mitjançant quins agents es van distribuir; quins van ser-ne els preus, costos de comercialització i marges de benefici; o també valorarem el grau d'èxit d'aquest projecte editorial a través dels balanços comptables; tot això sota el reconeixement de la particularitat d'aquesta impremta a causa de la seva propietat institucional, fet que implicava als gestors unes avantatges importants enfront dels professionals del llibre però també algunes limitacions.

Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica

Data

Data: dijous, 5 de novembre de 2020, de 8.30 a 14.10 hores

Activitat en línia amb inscripció prèvia obligatòria (places limitades)

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), organitzen la 2a Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica, que tindrà lloc el proper 5 de novembre de forma virtual.
 
Aquesta jornada comptarà amb la participació d’experts en ciència oberta i comunicació, divulgació i impacte científic. Està adreçada a professionals interessats en la comunicació de la ciència, ja siguin personal de recerca, conservadors i conservadores de museus, personal de biblioteques i centres de documentació i altres professionals interessats en aquest àmbit. 
 
Programa:

8:30-9:00. Benvinguda i presentació per part de Pilar Cuerva, cap del Centre de Recerca i Coneixement (CREC) del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona i Dacha Atienza, cap de l'Àrea Científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).

Bloc 1. Comunicació científica i dades obertes: moderador Miguel Navas

  • 9:00-9:30 h - “El proceso de comunicación científica en el Siglo XXI” a càrrec de Nicolás Robinson (Delft Institute of Applied Mathematics, TU Delft).
  • 9:45-10:15 h - “Científicos Atrapados en la Máquina de Hacer Dinero“ a càrrec de Javier Sánchez Perona (Compuestos Bioactivos, Nutrición y Salud. IG-CSIC).
  • 10:30-11:00 h - “Datos abiertos de investigación” a càrrec de Fernanda Peset (professora titular UPV. Coordinadora projecte DATASEA).

Bloc 2. Difusió i posicionament: moderadora Sílvia Redondo

  • 11.15-11:45 h - “Xarxes socials científiques: molt més que egosurfing?” a càrrec de Lydia Gil (autora del blog “Social Media en Investigación”).
  • 12:00-12:30 h - “Identificación e interoperabilidad: el uso de ORCID en el ciclo de la investigación” a càrrec de Paloma Marín-Arraiza (ORCID Engagement Lead Europe).
  • 12:45-13:15 h - “Crear i “curar” un perfil d’autor en Google Scholar Citations: reflexions i pistes” a càrrec de Cristóbal Urbano (professor titular Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. UB).
  • 13:30-14:00 h - “SEO Acadèmic: objectius i procediments” a càrrec de Lluís Codina (professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Grup de Recerca DigiDoc).

14:00-14:10 h -  Comiat i tancament a càrrec d’Ernest Abadal.

Estratègies artístico-professionals dels músics de jazz a Barcelona

Casals Balaguer, Marta (2020). Artistic-professional strategies in the music sector. The case of the jazz scene in Barcelona, Sociologia del Lavoro, 157/2020, 145-163. DOI: 10.3280/SL2020-157008

L'objectiu d'aquest article és analitzar les estratègies que adopten els músics de jazz de Barcelona a l'hora de desenvolupar la seva carrera artística. Se centra a estudiar tres àrees principals que influeixen en la construcció de les seves estratègies artístic-professionals: a) la dimensió administrativa, caracteritzada principalment per tasques de gestió i promoció; b) la dimensió artístic-creativa, que inclou el desenvolupament de la identitat artística i la creació d'obres d'art; i c) la dimensió social dins del col·lectiu, que agrupa estratègies relacionades amb les dinàmiques de cooperació i col·laboració entre el cercle de músics. La metodologia aplicada parteix d'una perspectiva qualitativa i els principals mètodes de recerca han estat entrevistes semiestructurades realitzades a músics professionals en actiu a Barcelona i a través de l'observació participant.

L'article ha estat publicat a la revista Sociologia del Lavoro, número 157/2020, dins el monogràfic "From atypical to paradigmatic? Artistic work in contemporary capitalist societies", editat per Pierre Bataille, Sonia Bertolini, Clementina Casula i Marc Perrenoud.

Xarxes musicals a finals del segle XVIII: la circulació d'instruments i material musical entre Espanya i Amèrica

Data

Data: dijous, 29 d'octubre de 2020, a les 17 hores

En línia: via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/dd2c902937e547d0942438b7326a3b3d

El Seminari Exemplar del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental organitza una nova conferència a càrrec d'Oriol Brugarolas Bonet, doctor en Història per la UB i llicenciat en Piano i en solfeig i teoria de la Música pel Conservatori Superior de Música del Liceu. És professor d'Història de la Música al Departament d'Història de l'Art a la UB i professor d'Història de l'Art a l'Escola Sant Gregori. Les seves línies d'investigació s'ocupen de l'estudi de la circulació d'instruments musicals entre Espanya i Hispanoamèrica al segle XVIII, el negoci de la música impresa a Espanya al segle XIX (producció, agents, comerç i circulació de partitures) i de la relació entre premsa i música a l'Espanya de segle XIX. Col·labora amb el projecte I+D «La música como interpretación en España: historia y recepción (1730-1930)» del Grup MECRI, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Espanya es consolida progressivament al llarg de la segona meitat del segle XVIII com un espai clau en el comerç musical europeu on conflueixen diverses xarxes nacionals i internacionals interconnectades que afavoreixen la circulació d'instruments, partitures i material musical entre Espanya i altres regions europees, i entre Espanya i els territoris d'ultramar, així com a l'interior peninsular. D'aquesta manera, Espanya adquireix les funcions pròpies d'un node musical en què la importació, l'exportació, la reexportació i la redistribució alimenten i teixeixen noves xarxes d'intercanvi musical entre els agents implicats en el tràfic d'instruments. 

En aquesta conferència ens centrarem en l'anàlisi de la xarxa musical atlàntica de l'últim terç de segle XVIII, una de les menys estudiades per als anys que fem servir, però que presenta unes característiques que permeten concretar amb precisió els mecanismes amb els quals es satisfeia la demanda creixent d'instruments musicals en terres d'ultramar.