Pedro Rueda publica un capítol sobre les relacions culturals entre Amèrica i Europa

Rueda, Pedro. “Transfer of Knowledges: Written Culture and Books in the Hispanic Atlantic World”. Doris Moreno (ed.). The Complexity of Hispanic Religious Life in 16th-18-Century. Leiden: Brill, 2019, p. 153-188 (The Iberian Religious World, 6). ISBN 978-90-04-41721-2. https://doi-org.sire.ub.edu/10.1163/9789004417250

En aquest treball ens centrem en l'Atlàntic i les relacions en clau cultural (d'anada i tornada) entre Amèrica i Europa. La lectura i l'escriptura van ser decisives en les cultures en contacte en el primerenc món modern. En aquest univers d'intercanvis i contactes van jugar un paper rellevant la religiositat catòlica i les elits eclesiàstiques. Analitzem els estudis que s'han ocupat de la cultura escrita, la historiografia sobre la correspondència, la circulació dels textos i les xarxes de distribució de llibres en les relacions atlàntiques, on la comunicació estava subjecta a un ritme propi de contacte i transferència. La mirada al voltant dels fenòmens atlàntics suposa trencar certes barreres, admetre la barreja i la diversitat, no centrar-se únicament en les interpretacions institucionals i jurídiques, ja que la norma es fixa, però la seva transgressió es dóna de manera habitual en les relacions atlàntiques.

L'estudi dels ex-libris i les marques de propietat

Rueda Ramírez, P.; Saumell Calaf, D. (2019). “Les marques de propietat dels llibres de la Biblioteca d'Escornalbou: un patrimoni recuperat”, Item. Revista de Biblioteconomia i Documentació, 65-66, p. 100-116. 

La recuperació del patrimoni bibliogràfic d’Escornalbou s’ha fet basant-se en exlibris i olim; s’han identificat 570 registres i 902 volums, que podrien ser la meitat dels que van arribar a configurar la biblioteca en el moment del seu màxim esplendor amb el Seminari de Missions. Els antics posseïdors ens han donat noves pistes sobre la formació, l’estratigrafia de les col·leccions i les comunitats de lectors, que principalment han estat frares i clergues. La pedagogia devota va ser el centre d’atenció dels frares i al segle XVIII la Biblioteca es va convertir en un arsenal de llibres catòlics per servir de base dels tres eixos del convent: la formació de novicis, la preparació de la predicació i l’elaboració de textos devots.
 

Quins usos fan els adolescents de YouTube? Un article amb participació de Maria-José Masanet

Pires, Fernanda; Masanet, Maria-José; Scolari, Carlos A. (2019). “What Are Teens Doing with YouTube? Practices, Uses and Metaphors of the Most Popular Audio-Visual Platform.” Information, Communication & Society, 1–17. https://doi.org/10.1080/1369118X.2019.1672766 

L’article explora els usos i les pràctiques que els adolescents fan de YouTube i les metàfores que sorgeixen al posar en discurs aquests usos. La investigació s’emmarca en el projecte H2020 Transmedia Literacy, que explora les competències transmèdia i les estratègies informals d’aprenentatge dels adolescents. En aquest projecte hi han participat 1.633 nois i noies de vuit països: Austràlia, Colòmbia, Uruguai, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal i Regne Unit, dels quals s’han obtingut dades des d’un enfocament multi-mètode, emprant qüestionaris, tallers participatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació de comunitats en línia. 

Es presenta el llibre “Las redes de la lectura”

El dimarts 5 de novembre hi va haver l'acte de presentació del llibre Las redes de la lectura (Trea, 2019), editat per Chiara Faggiolani (Univ. di Roma) i Maurizio Vivarelli (Univ. de Torino) i en el qual Mònica Baró i Maite Comalat, investigadores del CRICC, hi han col·laborat escrivint un capítol.

Es tracta d'un estudi sobre l'impacte de la lectura en l'entorn digital que ha analitzat els comentaris escrits pels lectors a la plataforma aNobii, una xarxa social d'amants de la lectura molt popular a Itàlia. S'han utilitzat tècniques de big data per tal de processar els gran volum de comentaris que s'han analitzat. Chiara Faggiolani, amb la conferència Desde "Leer en la red" a "Las redes de la lectura": historia de un proyecto de investigación va explicar els orígens del projecte, la publicació del llibre en italià i també l'actualització i traducció al castellà que ha estat publicada per Trea. El professor Maurizio Vivarelli, que no va poder estar present a l'acte per problemes de salut, va preparar un vídeo explicant estructura i els diversos capítols del llibre.

També hi va haver la intervenció de Mònica Baró i Maite Comalat, amb la conferència La promoció de la lectura a Espanya,.. en el bon camí?, en la qual es va fer un ampli repàs a les estadístiques de lectura a Espanya en els darrers anys (percentatge de lectors, tipus d'obra, temps mitjà de lectura, etc.) així com a l'avaluació dels plans de promoció de la lectura que s'han dut a terme a Espanya (poca concreció, escassa continuïtat, baixa inversió, sense instruments per a la seva avaluació, etc.).

El professor Ernest Abadal, autor del pròleg de l'obra, es va ocupar de la presentació de la sessió.