Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Self-Exposure in Social Media: Teenagers’ Transmedia Practices and Skills for the Construction of a Personal Brand. In L. Mas (Ed.), Innovation in Branding and Advertising Communication (pp. 136–153). New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003009276

La identitat i reputació online son elements crucials per als i les adolescents i és per això que dediquen temps i esforç a la seva construcció. Per fer-ho, els adolescents confien en plataformes com YouTube i Instagram, que funcionen com una espècie de finestra que els permet mostrar el món adolescents de la manera com ells i elles volen que sigui vist. 

Durant el desenvolupament del projecte Transmedia Literacy vam detectar que alguns adolescents mostraven competències semi-professionals a l’hora de construir una espècie de ‘marca personal’ a les xarxes socials, incloent estratègies i competències del àmbit de la publicitat o el màrqueting. Es van detectar alguns/es adolescents que començaven a professionalitzar les seves experiències arribant, inclús, a obtenir un benefici econòmic amb la seva activitat a les xarxes.

L’objectiu principal d’aquest capítol de llibre és explorar com aquests adolescents que comencen a professionalitzar-se construeixen la seva identitat online i ‘marca personal’ a les xarxes socials. Posem especial atenció a les competències i pràctiques que es posen en marxa en aquests espais i construïm un mapa que les defineix i organitza. 

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Adolescentes que construyen su imagen digital en las redes sociales: aprendizajes informales, competencias transmedia y perfiles profesionales. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, (45). https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.45.1

Aquest article presenta una part dels resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d'Europa, Llatinoamèrica i Austràlia. L'objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció́ especial a una part d’aquests que s'està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant aquest procés.  A més, les competències detectades entre els adolescents es posen en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l'àrea de comunicació, com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager), entre d’altres.

Per fer-ho, es segueixen els preceptes de l'etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i s’implementen diversos mètodes per a la recopilació de dades, com qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia.

Dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen, de manera informal, competències que son demandades pels perfils professionals de l’àmbit de la comunicació. De fet, alguns adolescents ja s'estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s'assenyala la necessitat que l'educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals.

Fedele, M. (2020). La segunda generación de teen series: programas estadounidenses, británicos y españoles de los 2000-2010. Index Comunicación. DOI: https://doi.org/10.33732/ixc/11/01Lasegu

Les teen-series són un producte mediàtic de la cultura juvenil, al mateix temps que representen el prototip de ficció seriada preferit per l'audiència adolescent gràcies a la seva temàtica i personatges centrats en la mateixa etapa.

En aquest article, Maddalena Fedele ens presenta els resultats obtinguts d'un estudi sobre 50 teen-series contemporànies produïdes als EUA, Regne Unit i Espanya. L'estudi dibuixa les característiques fonamentals del format de la segona generació de teen-series. Aquestes, a diferència de les teen-series de primera generació produïdes als noranta, introdueixen representacions més diverses i promouen models identitaris basats en l'autoacceptació, a més d'obrir-se, alhora, a un públic jove i jove-adult.

Programes estrelles del prime-time, les teen-series de segona generació s'han configurat com a produccions populars de qualitat gràcies a l'ús d'estratègies narratives i estètiques pròpies de la nostra etapa metatelevisiva, també anomenada tercera edat d'or de la televisió.

Membres del CRICC participen en un projecte europeu recentment concedit per la EACEA i liderat per la Universidad Católica de San Pablo (Perú). El projecte, titulat “Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica”, està dotat amb 60.000 euros per a la nostra Universitat. De les 1005 propostes rebudes, només van resultar escollides amb finançament el 13%.  Entre els professionals que formen l’equip de Barcelona, s’hi troben alguns membres del CRICC: Mònica Baró, Miquel Térmens, Carina Rey, Lluís Agustí, Jesús Gascón i Amadeu Pons. També hi participen altres membres de l’equip de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, com ara Concepción Rodríguez Parada, Núria Jornet i Berta Blasi.

L’objectiu del projecte és la formació i actualització de bibliotecaris i gestors de patrimoni a Llatinoamèrica. La col·laboració de la Universitat de Barcelona en aquest projecte està relacionada amb la creació de continguts docents per a la formació de formadors. En un principi s’havia previst la visita a diferents països llatinoamericans. Donada la situació generada per la pandèmia, però, el disseny del projecte s’adaptarà per fases tenint en compte l’evolució de la situació sanitària.