Explorant l’escletxa digital de gènere entre els i les adolescents de vuit països d’Europa, Llatinoamèrica i d’Austràlia

Masanet, M.-J., Pires, F., & Gómez-Puertas, L. (2021). Los riesgos de la brecha digital de género entre los y las adolescentes. Profesional de la Información, 30, e300112. https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.12

L'objectiu principal d'aquest article és explorar l'escletxa digital de gènere entre adolescents d'Austràlia, Colòmbia, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal i Uruguai. Per fer-ho, s'aplica una perspectiva sociocultural, comparant quins hàbits d'ús i consum són atribuïts i realitzats per adolescents en els múltiples mitjans i xarxes socials i si aquests s'emmarquen en rols i estereotips de gènere. Les dades s'extreuen del projecte de recerca Transmedia Literacy (2015-2018), que tenia com a objectius principals explorar què estan fent els adolescents amb els mitjans i com han après a fer-ho. Aquest projecte va realitzar un apropament etnogràfic, utilitzant diferents mètodes de recerca com qüestionaris, entrevistes i observació participant, entre d'altres. En aquest article ens centrem en l'anàlisi del qüestionari implementat per fer un "mapeig" dels hàbits d'ús i consum mediàtic dels i les adolescents (N=1.520). Per respondre als objectius de l'article s'ha portat a terme una anàlisi descriptiva univariant i bivariant. Els resultats demostren que l'escletxa digital de gènere segueix existint i que pren forma a través de la pervivència d'estereotips de gènere i de rols associats als homes i a les dones i de la seva relació amb les tecnologies i mitjans de comunicació, com és el cas dels videojocs (associats als nois) i de la creació de relats (associada a les noies).

Conferència virtual de l'Ana Martínez Rus: "La obra de Rafael Giménez Siles, editor y librero"

Data

Data: Dijous, 29 d'abril de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/340d2f92639c47659688215cf73e01c5

Participants: Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid).

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum en castellà:

Rafael Giménez Siles fue un destacado protagonista del movimiento editorial de avanzada, que renovó el mundo del libro a fines de los años 20. La pujanza de su firma editorial, Cenit, le llevó a ocupar cargos en la Cámara del Libro de Madrid, contribuyendo a su modernización y democratización. Asimismo, pasó a formar parte de la Escuela de Librería como profesor de “Técnica comercial del libro”, desde donde lanzará la propuesta de la Feria del Libro a sus compañeros editores.

Pero el inquieto Rafael Giménez no se conformó con el éxito de las ferias de Madrid y se embarcó en la creación de la Agrupación de Editores Españoles para la difusión y propaganda del libro en castellano en 1934. Una de las principales actividades de esta entidad fue llevar la experiencia de las ferias al resto del país con los camiones librería, siguiendo la estela de Misiones Pedagógicas de difundir libros a todos rincones del país. De esta manera pretendía fomentar el mercado interior ya que era conocedor de la débil red de distribución y puntos venta de libros.  

Durante la guerra civil Giménez Siles desplegó uno de los mayores proyectos editoriales de la España republicana, aparte de convertirse en presidente de la Cámara del Libro de Madrid. La Distribuidora de Publicaciones, S. A. y sus dos firmas satélites, Editorial Nuestro Pueblo y Estrella, Editorial para la Juventud, al calor del Partido Comunista, representaron el mayor esfuerzo de la República en guerra por llevar libros al frente, a los hospitales y a la retaguardia.

En México, tras pasar por un campo de internamiento en el midi francés, desarrolló una prolífica y brillante vida editorial y librera. Dirigió la empresa EDIAPSA y creó el mayor complejo librero del continente con las Librería de Cristal. A diferencia de otros editores exiliados, Giménez Siles se marchó con una dilatada experiencia en el mundo del libro. Asimismo, solicitó la nacionalización como mexicano a los pocos meses de llegar al país azteca.


Ana Martínez Rus. És professora Titular en Història Contemporània des de 2010. S'ha especialitzat en història de l'edició i de la lectura a Espanya durant el segle XX i en la història del segle XX espanyola. Actualment és membre del Seminario Interdisciplinar de Estudios sobre la Cultura Escrita (SIECE). També forma part de l'equip del Portal Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: Història cultural de l'edició iberoamericana contemporània (s. XIX-XXI) del CSIC, dirigit per Pura Fernández. Alhora, és part integrant del grup d'investigació Lectura, Escritura y Alfabetización (LEA) de la Universidad de Alcalá i membre del consell de redacció de la revista Hispania Nova i del comitè científic de Represura.

La curació de notícies en les newsletters de la premsa espanyola

Guallar, Javier; Anton, Laura; Pedraza-Jiménez, Rafael; Pérez-Montoro, Mario (2021). “Curación de noticias en el correo electrónico: análisis de newsletters periodísticas españolas = News curation by email: Analysis of the Spanish journalistic newsletters”. Revista Latina de Comunicación Social, n. 79, pp. 47-64. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1488


Les newsletters o butlletins electrònics són en l'actualitat un producte de creixent importància en els mitjans de comunicació digitals i constitueixen un canal molt propici per a la realització de la curació de continguts, un dels serveis considerats més rellevants en el periodisme digital de segle XXI. Aquest article analitza quin és l'ús de la curació de continguts periodística per part de les newsletters de la premsa espanyola. Per això s'ha realitzat una recerca de metodologia avaluativa, que es basa en un sistema d'anàlisi compost de paràmetres i indicadors organitzats al voltant de dues grans àrees o dimensions: Contingut i Curació. S'han analitzat durant dos mesos totes les newsletters (84) de 16 diaris espanyols de rellevància, tant tradicionals com nadius digitals. Els resultats mostren una radiografia de les característiques de la curació periodística pel que fa a la quantitat de continguts curats, el rang temporal d'aquests, la procedència i les fonts d'informació emprades, l'autoria, les tècniques de curació utilitzades i l'ús informatiu dels enllaços. Entre les conclusions, es presenta com és el butlletí periodístic tipus, s'ofereixen classificacions dels millors butlletins i de mitjans i s'avança en la conceptualització de la curació, concloent amb l'existència de dos tipus de curació: intel·lectual i automatitzada.

Anàlisi del programari de documentació audiovisual Dédalo

Cascón-Katchadourian, Jesús-Daniel; Guallar, Javier (2021). “Software para gestión de archivos audiovisuales de patrimonio cultural Dédalo”. Profesional de la Información, v. 30, n. 1. https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.11

L'article realitza una descripció i valoració de les característiques de Dédalo, un programari de gestió de documentació audiovisual o Media asset management (MAM) especialitzat en gestionar patrimoni cultural, material, immaterial o memòria oral. Conèixer aquest programari pot ajudar els bibliotecaris, arxivers i documentalistes, antropòlegs i historiadors, però també a tota mena de professionals que gestionin documentació audiovisual, tant d'ens privats com públics, a donar a conèixer amb èxit, de forma fàcil i ràpida, les col·leccions audiovisuals de les seves institucions i organitzacions. Es descriuen alguns casos de la seva utilització en el sector de la gestió de memòria oral, tant nacionals com internacionals, entre els quals s'inclouen casos d'un programari derivat de Dédalo, Numisdata, per a la gestió del patrimoni numismàtic digitalitzat.

Com és la recerca en les revistes espanyoles d'Informació i Documentació a Web of Science

Guallar, Javier; López-Robles, José-Ricardo; Abadal, Ernest; Gamboa-Rosales, Nadia-Karina; Cobo, Manuel-Jesús (2020). “Revistas españolas de Documentación en Web of Science: análisis bibliométrico y evolución temática de 2015 a 2019”. Profesional de la información, vol. 29, n. 6. https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.06

Les revistes espanyoles de Documentació han aconseguit una presència destacada en bases de dades internacionals en els últims anys. A partir de l'estudi dels articles publicats en elles es pot conèixer quina és l'evolució de la recerca en documentació, un assumpte sobre el qual hi ha pocs estudis. En aquest article es presenta una anàlisi bibliomètrica i temàtica de les revistes espanyoles de la categoria Information Science & Library Science de Web of Science entre 2015 i 2019. D'una banda, s'analitza la producció de les revistes de manera individual i conjunta atenent a la productivitat dels autors, nombre de cites, organitzacions, països i principals publicacions. Per una altra, s'analitzen les temàtiques dels seus articles utilitzant el programari bibliomètric de mapes científics SciMAT. Entre els resultats, s'aprecia l'especialització de les revistes espanyoles de Documentació en cinc grans àrees temàtiques: Xarxes socials i mitjans digitals; Bibliometria i comunicació acadèmica; Open access, open data i big data; Biblioteques; i Gestió de la informació i el coneixement. A més, s'aprecia que aquestes revistes han anat obrint el focus temàtic cap a altres disciplines, entre les quals destaca la Comunicació.

L'organització social de fotografies a Flickr: una mirada des de la gestió d'informació personal

Franganillo, Jorge (2021). «La agregación de colecciones fotográficas en Flickr: un estudio exploratorio». Documentación de las Ciencias de la Información44(1), 35−43. https://doi.org/10.5209/dcin.70885

Les plataformes per emmagatzemar i compartir imatges han comportat noves formes d'organitzar i difondre les col·leccions de fotografies personals i han demostrat la seva utilitat com a aparador digital i com a arxiu durador. Particularment a Flickr, el dipòsit de fotografies més orientat a la creació de comunitat, els usuaris, en lloc d'agrupar les imatges segons el seu significat personal, pensen ara en un context més ampli i se centren a visibilitzar les seves creacions: les titulen, les descriuen i les incorporen a grups temàtics per fer-les més fàcils de trobar.

Com representen els usuaris de Flickr el contingut de les seves fotografies personals? A quines estratègies recorren per fer-les més fàcils de descobrir i de trobar? I en quina mesura aquests esforços de gestió coincideixen o contrasten amb els que s'exerceixen en l'àmbit personal? Amb el propòsit de respondre aquestes preguntes, aquest estudi examina una mostra de 400 imatges, que es corresponen amb altres tants autors individuals, per analitzar quins esforços dediquen els usuaris de Flickr a facilitar la recuperació i el descobriment de les seves creacions.

La conducta observada revela hàbits heterogenis d'organització social que contrasten amb els laxos esforços de gestió desenvolupats en l'àmbit personal. En l'àmbit privat les persones solen organitzar les seves fotografies per mitjà d'estratègies rudimentàries i tendeixen a amuntegar les peces en col·leccions amb una estructura jeràrquica força simple, sovint sense subcarpetes. Aquesta organització deficient obliga a confiar excessivament en la memòria autobiogràfica i en tàctiques d'assaig i error per trobar una imatge d'una col·lecció, i redueix en conseqüència l'èxit de la recuperació.

En contrast amb aquestes pràctiques rudimentàries, les activitats de gestió desenvolupades en un context social, com ara Flickr, denoten una actitud més proactiva i una motivació més gran per caracteritzar la informació i desenvolupar estratègies preparatòries per al seu descobriment. En aquesta plataforma s'aprecien, en general, esforços efectius dedicats a representar, amb més o menys encert, el contingut de les fotografies. La pràctica deliberada de titular, descriure i etiquetar les imatges està molt generalitzada i denota un interès evident per afavorir el descobriment i la recuperació del material.

El treball del documentalista researcher en una sèrie de televisió de ficció

Lillo, Sonia; Guallar, Javier (2020). “El documentalista researcher y la gestión de derechos de obras musicales en una serie de ficción. El caso de ‘Foodie Love’”. Cuadernos de Documentación Multimedia, n. 31, e72590. https://doi.org/10.5209/cdmu.72590

L'article presenta l'estudi de cas de les funcions del professional "documentalista researcher" en la sèrie de televisió de ficció Foodie Love, creada i dirigida per Isabel Coixet. A partir d'aquest cas concret, es descriu com és la feina d'un professional documentalista en cadascuna de les fases de producció de la sèrie, i s'analitza amb detall tot allò relacionat amb la gestió dels drets d'autor de les obres musicals, com ara els tipus de drets -els editorials i els fonogràfics- i les principals fonts d'informació per a aquesta activitat professional.

Conferència virtual "La venta de novelas por suscripción en España en el siglo XVIII"

Data

Data: Dijous, 18 de març de 2021. A les 17 h. (UTC +1)

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/cfb5963459e74460b9a22568036af529

Participants: María Jesús García Garrosa (Universidad de Valladolid)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

"La comercialització i lectura de llibres en el segle XVII compta amb dues fonts d'informació de primera ordre: els anuncis de premsa i les llistes de subscriptors. La conferència plantejarà algunes conclusions a les quals condueix l'anàlisi d'ambdós per entendre el desenvolupament de la novel·la a Espanya durant l'última dècada del segle XVIII".

Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària (Dia Internacional de la Dona)

Data

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el pròxim 17 de març tindrà lloc la Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària, organizada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA.

El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules.

La Jornada tindrà lloc de manera presencial a la Sala d’Actes de la Facultat, però també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA.

Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com l’Anna Clua Infante (UOC), la Montserrat Rifà Valls (Universitat Autònoma de Barcelona) i el Gerard Coll-Planas (UVic-UCC), que ens explicaran experiències d’incorporació de la perspectiva de gènere i LGBTI+ als seus centres.

També comptarem amb la participació d’estudiants de grau de la FIMA, que ens presentaran els seus projectes final de grau amb perspectiva. Dels estudis de Comunicació Audiovisual tindrem al Roger Centeno, la Maria Ribas i la Maria Suárez. Per la seva banda, la Maria Escribano i la Raquel García dels estudis de InfoCom. Finalment, també comptarem amb la Helena Ybeas, dels estudis de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

Es tracta d’una jornada que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació de la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia en el context de docència universitària.

Adolescents construint una ‘marca personal’ a les xarxes socials

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Self-Exposure in Social Media: Teenagers’ Transmedia Practices and Skills for the Construction of a Personal Brand. In L. Mas (Ed.), Innovation in Branding and Advertising Communication (pp. 136–153). New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003009276

La identitat i reputació online son elements crucials per als i les adolescents i és per això que dediquen temps i esforç a la seva construcció. Per fer-ho, els adolescents confien en plataformes com YouTube i Instagram, que funcionen com una espècie de finestra que els permet mostrar el món adolescents de la manera com ells i elles volen que sigui vist. 

Durant el desenvolupament del projecte Transmedia Literacy vam detectar que alguns adolescents mostraven competències semi-professionals a l’hora de construir una espècie de ‘marca personal’ a les xarxes socials, incloent estratègies i competències del àmbit de la publicitat o el màrqueting. Es van detectar alguns/es adolescents que començaven a professionalitzar les seves experiències arribant, inclús, a obtenir un benefici econòmic amb la seva activitat a les xarxes.

L’objectiu principal d’aquest capítol de llibre és explorar com aquests adolescents que comencen a professionalitzar-se construeixen la seva identitat online i ‘marca personal’ a les xarxes socials. Posem especial atenció a les competències i pràctiques que es posen en marxa en aquests espais i construïm un mapa que les defineix i organitza. 

Professionalitzacio_fases