Publicació del llibre “Gender and Sexuality In the European Media: Exploring Different Context Through Conceptualisations of Age”, coeditat per Sergio Villanueva Baselga

Des del CRICC ens plau anunciar-vos que la setmana vinent es publicarà el llibre “Gender and Sexuality In the European Media: Exploring Different Contexts Through Conceptualisations of Age”, del qual el nostre secretari Sergio Villanueva Baselga n’és coeditor.
 
El llibre explora empíricament el conjunt de relacions establertes entre l'edat, el gènere, les sexualitats i els mitjans de comunicació a Europa. Alhora, investiga com els compromisos amb els mitjans reflecteixen el que entenen les persones sobre el rol del gènere en la societat, les articulacions de l’edat en relació amb el gènere i la sexualitat, les formes en què les negociacions de gènere i sexualitat informen de les pràctiques de la gent amb els mitjans i com les representacions mediàtiques poden reforçar o desafiar les jerarquies socials basades en les diferències de gènere, orientació sexual i edat.

Les investigacions, innovadores en l’àmbit de l’estudi dels mitjans de comunicació, han estat dutes a terme per acadèmics de tota Europa i tracten una àmplia varietat de qüestions molt debatudes sobre el gènere, la sexualitat i els mitjans de comunicació que serveixen de base a l'hora d’elaborar agendes acadèmiques, públiques i polítiques. Per això mateix, la publicació pot esdevenir de gran interès per a estudiants i investigadors de diferents branques, com ara estudis relacionats amb la teoria de gènere, la sociologia, l’educació, la cultura, els mitjans audiovisuals, la televisió i el cinema.

Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS

Data

Amb motiu del Dia Internacional contra la LGBTIfòbia, el pròxim 18 de maig tindrà lloc la Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA. 


El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules. 


La Jornada es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA. A causa de les mesures de prevenció per la covid-19, presencialment únicament podrà participar l'estudiantat de l'assignatura 'Estètica i Audiovisuals' a la Sala d'Actes. 


Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com la Fernanda Pires (UAB) i el Rafael Ventura (Tecnocampus-UPF), que ens explicaran recerques que han portat a terme al voltant de la representació de personatges LGBTI+ als mitjans i la recepció per part de l'audiència d'aquestes representacions. 
També comptarem amb la participació d’estudiants de la FIMA, que ens presentaran diferents projectes d'assignatures i TFG que incorporen l'anàlisi o representació de Personatges LGBTI+ a la ficció. Comptarem amb la Noemi Bogya, estudiant de segon curs de Comunicació Audiovisual, i amb la Núria Tolosa, estudiant d'últim curs també de CAV. 


Es tracta d’una taula rodona que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació i anàlisi dels personatges i personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació. 

Conferència virtual de Javier Ruiz Astiz: "La historia interna del libro antiguo a través de las fuentes archivísticas: la imprenta navarra del siglo XVII"

Data

Data: Dijous, 20 de maig de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/22a2fa2687404970bb6253eb7cabd8e6

Participants: Javier Ruiz Astiz (Universidade da Coruña)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum:

El estudio del libro antiguo lo podemos abordar desde dos prismas netamente diferentes: la historia externa y la interna. Esta última –como señalaba Víctor Infantes (2012)– nos permite conocer los entresijos editoriales de un sinfín de impresos que hoy pueblan diversas bibliotecas. Se trata de una metodología de estudio que confronta con el mero análisis de ejemplares, pues este no nos permite adentrarnos en la intrahistoria de aquel negocio de manera fehaciente. Por el contrario, será en los archivos históricos donde podremos rescatar del olvido fieles testimonios sobre la Historia del Libro.

Para mostrar las posibilidades que encierran dichos recursos archivísticos se pretende reconstruir determinados aspectos relacionados con la imprenta en la Navarra del siglo XVII. Así, dentro de la amplia casuística documental existente nos centraremos en dos tipologías que podemos consultar en el Archivo General de Navarra: procesos judiciales y escrituras notariales. Gracias a ellas se constatan todo tipo de informaciones sobre los actores (impresor, librero, autor, editor) que intervinieron en la imprenta de la época, los productos que se editaron y los que simplemente se planearon. Asimismo, conseguimos aproximarnos a las características materiales de los impresos y a los entresijos comerciales relacionados con el libro en un reino como el navarro.


Javier Ruiz Astiz. Llicenciat en Història (2005) i Doctor en Història (2010) per la Universidad de Navarra. Posteriorment ha cursat dos màsters relacionats amb el món dels arxius i el patrimoni bibliogràfic: el Máster de Archivística de la Universidad Carlos III de Madrid (2011) i el Máster en Gestión de Documentación, Bibliotecas y Archivos de la UCM (2013). S'ha especialitzat en l'estudi de la societat hispana en els segles moderns des d'una perspectiva sociocultural, analitzant els comportaments violents, nocius i pecaminosos. En els últims anys s'ha centrat en la història del llibre antic i la impremta a la Navarra Àurea. Ha desenvolupat funcions d'investigador predoctoral i postdoctoral en diverses universitats gràcies a diversos contractes competitius, a més de treballar com arxiver en diferents arxius administratius i històrics. En l'actualitat exerceix com a docent de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació a la Facultad de Humanidades y Documentación de la Universidade da Coruña.

Aprenentatge emocional i de valors a la formació universitària: el grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona

Franganillo , J., Sánchez , L., García Asensio , M. Ángeles, & Marquès , A. (2021). Aprendizaje emocional y de valores en la formación universitaria, aplicado al grado de Comunicación Audiovisual de la Universidad de Barcelona. Revista Latina De Comunicación Social, (79), 151-173. https://doi.org/10.4185/RLCS-2021-1493 

En aquest article es fa una aproximació a l’aprenentatge de servei (ApS) des de la psicologia positiva, com a model d’aprenentatge que articula la formació emocional i de valors en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. També es descriu l’experiència del Grup d’innovació docent “Comunicació i Mitjans Audiovisuals” (In-COMAV), consolidat el 2016 i format per un equip multidisciplinari que desenvolupa la seva tasca al grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. 

A més a més es presenten, en el marc de l’experiència del grup, els criteris de viabilitat establerts per a l’acceptació de projectes de col·laboració, factors crítics d’èxit i els resultats que la iniciativa ha tingut sobre l’alumnat, el professorat, la institució i la societat. Finalment, s’assenyala els reptes i les limitacions que cal superar per garantir la viabilitat i l’eficàcia dels projectes ApS en l'ensenyament superior.

Explorant l’escletxa digital de gènere entre els i les adolescents de vuit països d’Europa, Llatinoamèrica i d’Austràlia

Masanet, M.-J., Pires, F., & Gómez-Puertas, L. (2021). Los riesgos de la brecha digital de género entre los y las adolescentes. Profesional de la Información, 30, e300112. https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.12

L'objectiu principal d'aquest article és explorar l'escletxa digital de gènere entre adolescents d'Austràlia, Colòmbia, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal i Uruguai. Per fer-ho, s'aplica una perspectiva sociocultural, comparant quins hàbits d'ús i consum són atribuïts i realitzats per adolescents en els múltiples mitjans i xarxes socials i si aquests s'emmarquen en rols i estereotips de gènere. Les dades s'extreuen del projecte de recerca Transmedia Literacy (2015-2018), que tenia com a objectius principals explorar què estan fent els adolescents amb els mitjans i com han après a fer-ho. Aquest projecte va realitzar un apropament etnogràfic, utilitzant diferents mètodes de recerca com qüestionaris, entrevistes i observació participant, entre d'altres. En aquest article ens centrem en l'anàlisi del qüestionari implementat per fer un "mapeig" dels hàbits d'ús i consum mediàtic dels i les adolescents (N=1.520). Per respondre als objectius de l'article s'ha portat a terme una anàlisi descriptiva univariant i bivariant. Els resultats demostren que l'escletxa digital de gènere segueix existint i que pren forma a través de la pervivència d'estereotips de gènere i de rols associats als homes i a les dones i de la seva relació amb les tecnologies i mitjans de comunicació, com és el cas dels videojocs (associats als nois) i de la creació de relats (associada a les noies).

Conferència virtual de l'Ana Martínez Rus: "La obra de Rafael Giménez Siles, editor y librero"

Data

Data: Dijous, 29 d'abril de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/340d2f92639c47659688215cf73e01c5

Participants: Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid).

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum en castellà:

Rafael Giménez Siles fue un destacado protagonista del movimiento editorial de avanzada, que renovó el mundo del libro a fines de los años 20. La pujanza de su firma editorial, Cenit, le llevó a ocupar cargos en la Cámara del Libro de Madrid, contribuyendo a su modernización y democratización. Asimismo, pasó a formar parte de la Escuela de Librería como profesor de “Técnica comercial del libro”, desde donde lanzará la propuesta de la Feria del Libro a sus compañeros editores.

Pero el inquieto Rafael Giménez no se conformó con el éxito de las ferias de Madrid y se embarcó en la creación de la Agrupación de Editores Españoles para la difusión y propaganda del libro en castellano en 1934. Una de las principales actividades de esta entidad fue llevar la experiencia de las ferias al resto del país con los camiones librería, siguiendo la estela de Misiones Pedagógicas de difundir libros a todos rincones del país. De esta manera pretendía fomentar el mercado interior ya que era conocedor de la débil red de distribución y puntos venta de libros.  

Durante la guerra civil Giménez Siles desplegó uno de los mayores proyectos editoriales de la España republicana, aparte de convertirse en presidente de la Cámara del Libro de Madrid. La Distribuidora de Publicaciones, S. A. y sus dos firmas satélites, Editorial Nuestro Pueblo y Estrella, Editorial para la Juventud, al calor del Partido Comunista, representaron el mayor esfuerzo de la República en guerra por llevar libros al frente, a los hospitales y a la retaguardia.

En México, tras pasar por un campo de internamiento en el midi francés, desarrolló una prolífica y brillante vida editorial y librera. Dirigió la empresa EDIAPSA y creó el mayor complejo librero del continente con las Librería de Cristal. A diferencia de otros editores exiliados, Giménez Siles se marchó con una dilatada experiencia en el mundo del libro. Asimismo, solicitó la nacionalización como mexicano a los pocos meses de llegar al país azteca.


Ana Martínez Rus. És professora Titular en Història Contemporània des de 2010. S'ha especialitzat en història de l'edició i de la lectura a Espanya durant el segle XX i en la història del segle XX espanyola. Actualment és membre del Seminario Interdisciplinar de Estudios sobre la Cultura Escrita (SIECE). També forma part de l'equip del Portal Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: Història cultural de l'edició iberoamericana contemporània (s. XIX-XXI) del CSIC, dirigit per Pura Fernández. Alhora, és part integrant del grup d'investigació Lectura, Escritura y Alfabetización (LEA) de la Universidad de Alcalá i membre del consell de redacció de la revista Hispania Nova i del comitè científic de Represura.

La curació de notícies en les newsletters de la premsa espanyola

Guallar, Javier; Anton, Laura; Pedraza-Jiménez, Rafael; Pérez-Montoro, Mario (2021). “Curación de noticias en el correo electrónico: análisis de newsletters periodísticas españolas = News curation by email: Analysis of the Spanish journalistic newsletters”. Revista Latina de Comunicación Social, n. 79, pp. 47-64. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1488


Les newsletters o butlletins electrònics són en l'actualitat un producte de creixent importància en els mitjans de comunicació digitals i constitueixen un canal molt propici per a la realització de la curació de continguts, un dels serveis considerats més rellevants en el periodisme digital de segle XXI. Aquest article analitza quin és l'ús de la curació de continguts periodística per part de les newsletters de la premsa espanyola. Per això s'ha realitzat una recerca de metodologia avaluativa, que es basa en un sistema d'anàlisi compost de paràmetres i indicadors organitzats al voltant de dues grans àrees o dimensions: Contingut i Curació. S'han analitzat durant dos mesos totes les newsletters (84) de 16 diaris espanyols de rellevància, tant tradicionals com nadius digitals. Els resultats mostren una radiografia de les característiques de la curació periodística pel que fa a la quantitat de continguts curats, el rang temporal d'aquests, la procedència i les fonts d'informació emprades, l'autoria, les tècniques de curació utilitzades i l'ús informatiu dels enllaços. Entre les conclusions, es presenta com és el butlletí periodístic tipus, s'ofereixen classificacions dels millors butlletins i de mitjans i s'avança en la conceptualització de la curació, concloent amb l'existència de dos tipus de curació: intel·lectual i automatitzada.

Anàlisi del programari de documentació audiovisual Dédalo

Cascón-Katchadourian, Jesús-Daniel; Guallar, Javier (2021). “Software para gestión de archivos audiovisuales de patrimonio cultural Dédalo”. Profesional de la Información, v. 30, n. 1. https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.11

L'article realitza una descripció i valoració de les característiques de Dédalo, un programari de gestió de documentació audiovisual o Media asset management (MAM) especialitzat en gestionar patrimoni cultural, material, immaterial o memòria oral. Conèixer aquest programari pot ajudar els bibliotecaris, arxivers i documentalistes, antropòlegs i historiadors, però també a tota mena de professionals que gestionin documentació audiovisual, tant d'ens privats com públics, a donar a conèixer amb èxit, de forma fàcil i ràpida, les col·leccions audiovisuals de les seves institucions i organitzacions. Es descriuen alguns casos de la seva utilització en el sector de la gestió de memòria oral, tant nacionals com internacionals, entre els quals s'inclouen casos d'un programari derivat de Dédalo, Numisdata, per a la gestió del patrimoni numismàtic digitalitzat.

Com és la recerca en les revistes espanyoles d'Informació i Documentació a Web of Science

Guallar, Javier; López-Robles, José-Ricardo; Abadal, Ernest; Gamboa-Rosales, Nadia-Karina; Cobo, Manuel-Jesús (2020). “Revistas españolas de Documentación en Web of Science: análisis bibliométrico y evolución temática de 2015 a 2019”. Profesional de la información, vol. 29, n. 6. https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.06

Les revistes espanyoles de Documentació han aconseguit una presència destacada en bases de dades internacionals en els últims anys. A partir de l'estudi dels articles publicats en elles es pot conèixer quina és l'evolució de la recerca en documentació, un assumpte sobre el qual hi ha pocs estudis. En aquest article es presenta una anàlisi bibliomètrica i temàtica de les revistes espanyoles de la categoria Information Science & Library Science de Web of Science entre 2015 i 2019. D'una banda, s'analitza la producció de les revistes de manera individual i conjunta atenent a la productivitat dels autors, nombre de cites, organitzacions, països i principals publicacions. Per una altra, s'analitzen les temàtiques dels seus articles utilitzant el programari bibliomètric de mapes científics SciMAT. Entre els resultats, s'aprecia l'especialització de les revistes espanyoles de Documentació en cinc grans àrees temàtiques: Xarxes socials i mitjans digitals; Bibliometria i comunicació acadèmica; Open access, open data i big data; Biblioteques; i Gestió de la informació i el coneixement. A més, s'aprecia que aquestes revistes han anat obrint el focus temàtic cap a altres disciplines, entre les quals destaca la Comunicació.

L'organització social de fotografies a Flickr: una mirada des de la gestió d'informació personal

Franganillo, Jorge (2021). «La agregación de colecciones fotográficas en Flickr: un estudio exploratorio». Documentación de las Ciencias de la Información44(1), 35−43. https://doi.org/10.5209/dcin.70885

Les plataformes per emmagatzemar i compartir imatges han comportat noves formes d'organitzar i difondre les col·leccions de fotografies personals i han demostrat la seva utilitat com a aparador digital i com a arxiu durador. Particularment a Flickr, el dipòsit de fotografies més orientat a la creació de comunitat, els usuaris, en lloc d'agrupar les imatges segons el seu significat personal, pensen ara en un context més ampli i se centren a visibilitzar les seves creacions: les titulen, les descriuen i les incorporen a grups temàtics per fer-les més fàcils de trobar.

Com representen els usuaris de Flickr el contingut de les seves fotografies personals? A quines estratègies recorren per fer-les més fàcils de descobrir i de trobar? I en quina mesura aquests esforços de gestió coincideixen o contrasten amb els que s'exerceixen en l'àmbit personal? Amb el propòsit de respondre aquestes preguntes, aquest estudi examina una mostra de 400 imatges, que es corresponen amb altres tants autors individuals, per analitzar quins esforços dediquen els usuaris de Flickr a facilitar la recuperació i el descobriment de les seves creacions.

La conducta observada revela hàbits heterogenis d'organització social que contrasten amb els laxos esforços de gestió desenvolupats en l'àmbit personal. En l'àmbit privat les persones solen organitzar les seves fotografies per mitjà d'estratègies rudimentàries i tendeixen a amuntegar les peces en col·leccions amb una estructura jeràrquica força simple, sovint sense subcarpetes. Aquesta organització deficient obliga a confiar excessivament en la memòria autobiogràfica i en tàctiques d'assaig i error per trobar una imatge d'una col·lecció, i redueix en conseqüència l'èxit de la recuperació.

En contrast amb aquestes pràctiques rudimentàries, les activitats de gestió desenvolupades en un context social, com ara Flickr, denoten una actitud més proactiva i una motivació més gran per caracteritzar la informació i desenvolupar estratègies preparatòries per al seu descobriment. En aquesta plataforma s'aprecien, en general, esforços efectius dedicats a representar, amb més o menys encert, el contingut de les fotografies. La pràctica deliberada de titular, descriure i etiquetar les imatges està molt generalitzada i denota un interès evident per afavorir el descobriment i la recuperació del material.