El treball del documentalista researcher en una sèrie de televisió de ficció

Lillo, Sonia; Guallar, Javier (2020). “El documentalista researcher y la gestión de derechos de obras musicales en una serie de ficción. El caso de ‘Foodie Love’”. Cuadernos de Documentación Multimedia, n. 31, e72590. https://doi.org/10.5209/cdmu.72590

L'article presenta l'estudi de cas de les funcions del professional "documentalista researcher" en la sèrie de televisió de ficció Foodie Love, creada i dirigida per Isabel Coixet. A partir d'aquest cas concret, es descriu com és la feina d'un professional documentalista en cadascuna de les fases de producció de la sèrie, i s'analitza amb detall tot allò relacionat amb la gestió dels drets d'autor de les obres musicals, com ara els tipus de drets -els editorials i els fonogràfics- i les principals fonts d'informació per a aquesta activitat professional.

Conferència virtual "La venta de novelas por suscripción en España en el siglo XVIII"

Data

Data: Dijous, 18 de març de 2021. A les 17 h. (UTC +1)

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/cfb5963459e74460b9a22568036af529

Participants: María Jesús García Garrosa (Universidad de Valladolid)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

"La comercialització i lectura de llibres en el segle XVII compta amb dues fonts d'informació de primera ordre: els anuncis de premsa i les llistes de subscriptors. La conferència plantejarà algunes conclusions a les quals condueix l'anàlisi d'ambdós per entendre el desenvolupament de la novel·la a Espanya durant l'última dècada del segle XVIII".

Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària (Dia Internacional de la Dona)

Data

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el pròxim 17 de març tindrà lloc la Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària, organizada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA.

El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules.

La Jornada tindrà lloc de manera presencial a la Sala d’Actes de la Facultat, però també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA.

Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com l’Anna Clua Infante (UOC), la Montserrat Rifà Valls (Universitat Autònoma de Barcelona) i el Gerard Coll-Planas (UVic-UCC), que ens explicaran experiències d’incorporació de la perspectiva de gènere i LGBTI+ als seus centres.

També comptarem amb la participació d’estudiants de grau de la FIMA, que ens presentaran els seus projectes final de grau amb perspectiva. Dels estudis de Comunicació Audiovisual tindrem al Roger Centeno, la Maria Ribas i la Maria Suárez. Per la seva banda, la Maria Escribano i la Raquel García dels estudis de InfoCom. Finalment, també comptarem amb la Helena Ybeas, dels estudis de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

Es tracta d’una jornada que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació de la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia en el context de docència universitària.

Adolescents construint una ‘marca personal’ a les xarxes socials

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Self-Exposure in Social Media: Teenagers’ Transmedia Practices and Skills for the Construction of a Personal Brand. In L. Mas (Ed.), Innovation in Branding and Advertising Communication (pp. 136–153). New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003009276

La identitat i reputació online son elements crucials per als i les adolescents i és per això que dediquen temps i esforç a la seva construcció. Per fer-ho, els adolescents confien en plataformes com YouTube i Instagram, que funcionen com una espècie de finestra que els permet mostrar el món adolescents de la manera com ells i elles volen que sigui vist. 

Durant el desenvolupament del projecte Transmedia Literacy vam detectar que alguns adolescents mostraven competències semi-professionals a l’hora de construir una espècie de ‘marca personal’ a les xarxes socials, incloent estratègies i competències del àmbit de la publicitat o el màrqueting. Es van detectar alguns/es adolescents que començaven a professionalitzar les seves experiències arribant, inclús, a obtenir un benefici econòmic amb la seva activitat a les xarxes.

L’objectiu principal d’aquest capítol de llibre és explorar com aquests adolescents que comencen a professionalitzar-se construeixen la seva identitat online i ‘marca personal’ a les xarxes socials. Posem especial atenció a les competències i pràctiques que es posen en marxa en aquests espais i construïm un mapa que les defineix i organitza. 

Professionalitzacio_fases

Adolescents construint la seva imatge digital a les xarxes socials: explorem aprenentatges informals, competències transmèdia i perfils professionals

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Adolescentes que construyen su imagen digital en las redes sociales: aprendizajes informales, competencias transmedia y perfiles profesionales. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, (45). https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.45.1

Aquest article presenta una part dels resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d'Europa, Llatinoamèrica i Austràlia. L'objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció́ especial a una part d’aquests que s'està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant aquest procés.  A més, les competències detectades entre els adolescents es posen en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l'àrea de comunicació, com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager), entre d’altres.

Per fer-ho, es segueixen els preceptes de l'etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i s’implementen diversos mètodes per a la recopilació de dades, com qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia.

Dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen, de manera informal, competències que son demandades pels perfils professionals de l’àmbit de la comunicació. De fet, alguns adolescents ja s'estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s'assenyala la necessitat que l'educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals.

La segona generació de teen-series: programes estatunidencs, britànics i espanyols dels 2000-2010

Fedele, M. (2020). La segunda generación de teen series: programas estadounidenses, británicos y españoles de los 2000-2010. Index Comunicación. DOI: https://doi.org/10.33732/ixc/11/01Lasegu

Les teen-series són un producte mediàtic de la cultura juvenil, al mateix temps que representen el prototip de ficció seriada preferit per l'audiència adolescent gràcies a la seva temàtica i personatges centrats en la mateixa etapa.

En aquest article, Maddalena Fedele ens presenta els resultats obtinguts d'un estudi sobre 50 teen-series contemporànies produïdes als EUA, Regne Unit i Espanya. L'estudi dibuixa les característiques fonamentals del format de la segona generació de teen-series. Aquestes, a diferència de les teen-series de primera generació produïdes als noranta, introdueixen representacions més diverses i promouen models identitaris basats en l'autoacceptació, a més d'obrir-se, alhora, a un públic jove i jove-adult.

Programes estrelles del prime-time, les teen-series de segona generació s'han configurat com a produccions populars de qualitat gràcies a l'ús d'estratègies narratives i estètiques pròpies de la nostra etapa metatelevisiva, també anomenada tercera edat d'or de la televisió.

Taula rodona "Pliegos Alzados. La historia de la edición, a debate"

Data

Data: dijous, 28 de gener de 2021 a les 17:00 h.

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/9526833d2b104239931831319136cfee

Participants

  • Fernando Larraz (Universidad de Alcalá) 
  • Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid)

Moderador: Lluís Agustí (Universitat de Barcelona)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC 

Diàleg amb motiu de la publicació del llibre Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate publicat per l'editorial Trea.
 

Concessió del projecte europeu “Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica”

Membres del CRICC participen en un projecte europeu recentment concedit per la EACEA i liderat per la Universidad Católica de San Pablo (Perú). El projecte, titulat “Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica”, està dotat amb 60.000 euros per a la nostra Universitat. De les 1005 propostes rebudes, només van resultar escollides amb finançament el 13%.  Entre els professionals que formen l’equip de Barcelona, s’hi troben alguns membres del CRICC: Mònica Baró, Miquel Térmens, Carina Rey, Lluís Agustí, Jesús Gascón i Amadeu Pons. També hi participen altres membres de l’equip de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, com ara Concepción Rodríguez Parada, Núria Jornet i Berta Blasi.

L’objectiu del projecte és la formació i actualització de bibliotecaris i gestors de patrimoni a Llatinoamèrica. La col·laboració de la Universitat de Barcelona en aquest projecte està relacionada amb la creació de continguts docents per a la formació de formadors. En un principi s’havia previst la visita a diferents països llatinoamericans. Donada la situació generada per la pandèmia, però, el disseny del projecte s’adaptarà per fases tenint en compte l’evolució de la situació sanitària.