Faure-Carvallo, Adrien; Gustems-Carnicer, Josep (2022). "Deriva històrica del cant coral a França i Catalunya: influències, vincles i distanciaments". Bulletin Hispanique, 124(2), p. 7-24. Disponible en línia a: https://doi.org/10.4000/bulletinhispanique.15927 

Catalunya i França, a part de ser territoris veïns, han compartit al llarg de la història diversos interessos culturals i tenen passats comuns en alguns aspectes, un dels quals és el cant coral. Aquest estudi pretén fer una anàlisi i revisió del repertori coral basat en la relació entre aquests dos territoris.  

Nieto-Fernández, Sergio; Faure-Carvallo, Adrien. (2022). "Tallers d’estimulació musical primerenca: un estudi de cas". Comunicació educativa, núm. 35, p. 161-183. Disponible en línia a: https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3457.

En els darrers anys, els cursos d’estimulació musical primerenca per a nadons i infants han tingut una gran demanda. Si bé està demostrat que aquests tallers aporten nombrosos beneficis en el desenvolupament dels més petits, és agosarat atribuir a aquest únic motiu tot el seu èxit. En aquest estudi qualitatiu, els autors posen el focus en les necessitats de la família urbana moderna que aquests cursos intenten cobrir per conèixer les causes que motiven els pares i mares a participar-hi.  

Soler Campo, Sandra; Faure-Carvallo, Adrien; Vernia Carrasco, Ana Mercedes. (2022). "Reguetón y representaciones de la mujer: un estudio en educación secundaria". Revista internacional de educación musical, vol. 10, issue 1, (Oct. 2022), p. 25-32. Disponible en línia a: https://doi.org/10.1177/23074841221131431

Veiga de França, Ana Claudia Camila; Villanueva Baselga, Sergio (2022). "Pepita Pardell (1928-2019), notas sobre la trayectoria de una artista silenciada". Historia y comunicación social, vol. 27, n.º 2, p. 425-433. Disponible en línia a: https://revistas.ucm.es/index.php/HICS/article/view/84393.

Lopezosa, Carlos; Guallar, Javier; Santos-Hermosa, Gema. "Google Discover: entre la recuperación de información y la curación algorítmica". Scire, vol. 28, n.º 2 (jul.-dic. 2022), p. 13-22. Disponible en línia a: https://www.ibersid.eu/ojs/index.php/scire/article/view/4796.

El darrer dimecres 16 de novembre de 2022, com a part del programa "Els Dimecres del CRICC", vam rebre Eduard Ballesté Isern, investigador postdoctoral de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctor en Antropologia Social per la Universitat de Lleida. La presentació va girar entorn l'etnografia i el treball de camp.

El ponent va començar l'acte amb una petita introducció a l'etnografia, i va explicar el lligam de caràcter històric entre l'antropologia, l'etnografia i el colonialisme. L'etnografia implica que l'investigador s'introdueixi dins del camp d'estudi per entendre què hi passa. Així, no es poden predir les possibles tècniques qualitatives que s'empraran, sinó que s'aniran generant necessitats un cop el recercador entri al camp. L'etnografia té com a principal objectiu comprendre els fenòmens socials, accions, rituals i rutines que es produeixen al camp des de la perspectiva dels seus membres o natius. Per tant, és vital que hi hagi un diàleg constant entre el camp, la teoria i l'investigador.

“The secularization of religious houses in Latin America from independence to the new republics: the continuity and fragmentation of library collections”, Bibliologia: Elementa ad librorum studia pertinentia, 63 (2022), pp. 145-159 (C. Dondi, D. Raines, R. Sharpe † (eds.). How the secularization of religious houses transformed the libraries of Europe) ISSN 1375-9566 https://doi.org/10.1484/M.BIB-EB.5.128483 https://www.brepols.net/series/BIB

Faure-Carvallo, A. (2022). Beyond the Score: Sound Manipulation, Emotions and Attitude in Mass-Market Music. En E. Encabo (eds.), Screens, Music and Audiences (pp. 63-73). Cambridge Scholars Publishing. Disponible a https://www.cambridgescholars.com/product/978-1-5275-8584-3/.

En aquest capítol s'estudia la capacitat simbòlica de la música i el seu impacte emocional en els individus, però posant en el punt de mira els processos de manipulació sonors i el paper que aquest juguen en la nostra percepció musical. El mercat musical pot dividir-se en dues grans categories: la música de masses, controlada per la indústria discogràfica, i la música independent. Aquesta investigació, però, se centra en la música de masses, explorant les seves tècniques de manipulació del so i la seva capacitat comunicativa i simbòlica, amb l'objectiu de demostrar que els processos de producció no només estan dissenyats per assegurar la qualitat del so.

El passat 24 d'octubre de 2022, el professor de la FIMA i membre del CRICC Juan-José Boté va defensar la seva segona tesi doctoral a la Universitat de Hildesheim (Alemanya) a la Facultat de Lingüística i Ciències de la Informació. La tesi porta per títol: "Integrating mixed methods to analyse information in the use of educational videos in higher education". 

La tesi, de caràcter metodològic, ha permès crear un model de vídeo educatiu a la xarxa social YouTube basat en l'estudi del comportament d'estudiants i professors en cercar vídeos educatius. Aquest model s'ha validat pels dos col·lectius en ciències socials. L'acte de la defensa va consistir en 40 minuts d'exposició i una hora i mitja de debat amb el tribunal. El debat es va centrar en l'aplicació de les diverses metodologies que el professor Boté ha aplicat a la seva tesi per tal d'obtenir un model de vídeo com a producte informacional.

Faure-Carvallo, A., Gustems-Carnicer, J. y Guaus, E. (2022). Music Education In The Digital Age: Challenges Associated With Sound Homogenization In Music Aimed At Adolescents. International Journal of Music Education. Disponible a <https://doi.org/10.1177/02557614221084315>.

Aquest article té com a objectiu treballar les possibles conseqüències de l'homogeneïtzació del so en els gèneres més escoltats pels adolescents. Els propòsits d'aquest treball són l'estudi de les característiques acústiques dels estils musicals preferents dels adolescents espanyols i la identificació de les característiques homogènies creades a través de tècniques de producció musical. A partir d'aquí, es planteja el desenvolupament d'un enfocament educatiu dissenyat per a preservar la riquesa i varietat estilística de la música. Abans, però, s'ha d'identificar les preferències musicals dels adolescents a la mostra.