Jornades de bones pràctiques europees en patrimoni bibliogràfic i documental

Data

Data: 4, 18 i 25 d'octubre, de 16 a 20 h

Lloc: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) i virtualment. Emissió en directe via Zoom. Totes les sessions es retransmetran en streaming a través del canal de YouTube de la Facultat.

Organitza: CODICIS Proyecto Erasmus +

Inscripció: Formulari d’inscripció. Les sol·licituds per assistir-hi presencialment o veure-ho per Zoom s’atendran per ordre d’arribada.

El pròxim 4 d’octubre es duran a terme a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona les Jornades de bones pràctiques europees en patrimoni bibliogràfic i documental, organitzades per CODICIS Proyecto Erasmus +, que té com a objectiu formar professionals especialitzats en patrimoni bibliogràfic i documental de Perú, Mèxic i Bolívia, i en el que col·laboren la Universitat de Barcelona i la Università degli Studi di Catania.


Programa:

Dilluns 4 d’octubre de 2021

Sessió 1: Formació, gestió i deontologia professional (Coordinadora de la sessió: Carina Rey)

16.00-16.30 h. (GMT+2) Paraules de Benvinguda.

  • Miquel Térmens. Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. (Universitat de Barcelona).
  • Francisco Rizo Patrón. Coordinador general del projecte CODICIS. (Universidad Católica San Pablo).
  • Simona Inserra. Coordinadora de l’equip CODICIS de Catània. (Università degli Studi di Catania).
  • Pedro Rueda Ramírez. Coordinador de l’equip CODICIS de Barcelona. (Universitat de Barcelona).

16.30-17.30 h. (GMT+2) La formació universitària en Documentació.

  • Ponent: Ernest Abadal (Universitat de Barcelona). 

Catedràtic de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i vicerector de la Universitat de Barcelona. El seu àmbit de docència i investigació són les tecnologies aplicades a la documentació i, especialment, les publicacions digitals. Actualment coordina un projecte sobre ciència oberta a Espanya i el Grup d’Investigació “Cultura i continguts digitals”.

17.30-18.30 h. (GMT+2) La gestió del patrimoni bibliogràfic de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla. 

  • Ponent: Eduardo Peñalver (Universidad de Sevilla). 

Llicenciat en Geografia i Història a la Universidad de Sevilla. Doctor en Estudis Filològics Hispànics per la Universidad de Sevilla per la seva tesis doctoral La Imprenta En Sevilla: 1601-1700. Ha impartit l’assignatura de “Catalogación del Patrimonio Bibliográfico” i “Gestión del Patrimonio Bibliográfico” en el Màster Documents i Llibres. Arxius i Biblioteques. Actualment és el Cap de Secció de Fons Antic i Arxiu Històric de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla.

18.30-19.30 h. (GMT+2) Respectar la memòria: ètica en la gestió del patrimoni. 

  • Ponent: Paz Fernández y Fernández Cuesta (Fundación March).

Llicenciada en Història i Màster en Informació i Documentació per la Universidad Complutense de Madrid. Ha impartit docència a la Facultat d’Humanitats i Documentació de la Universidad Carlos III de Madrid. Bibliotecària a la Biblioteca Islámica de la AECID (Ministerio Asuntos Exteriores y Cooperación), a la biblioteca del Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales del Instituto Juan March i, des de 2008, directora de la Biblioteca / Centro de apoyo a la investigación de la Fundación Juan March.

Dilluns 18 d'octubre de 2021

Sessió II: Bones pràctiques en l'estudi i difusió del patrimoni. (Coordinador de sessió: Jesús Gascón)

16.00-17.00 h. (GMT+2) Estratègies de difusió del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

  • Ponent: Neus Verger (Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona).

Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. És responsable de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona i bibliotecària de carrera des de 1987. Membre del grup de treball de llibre antic de REBIUN-CRUE (Red Española de Bibliotecas Universitarias).

17.00-18.30 h. (GMT+2) Il progetto incunaboli

  • Ponent: Simona Inserra (Università degli Studi di Catània).

És investigadora i professora de Bibliotecologia i Conservació del Patrimoni d'Arxius i Llibres en el Departament d'Humanitats de la Universitat de Catània. Ha estat membre de l'Associació de Biblioteques d'Itàlia i va presidir la secció de Sicília entre 2008 i 2011. És directora tècnica del laboratori de restauració del llibre Antico Valori a Catània, col·labora amb Officine Culturali en el Monestir Benedictí i en el Museu Cívic del Castell d’Ursino a Catània. Dins de les seves últimes obres publicades tenim “Incunables a Catània I i II: Biblioteca Regional de la Universitat de Catània”

  • Ponent: Marco Palma (ex-professor de la Università degli Studi di Cassino e del Lazio Meridionale).

Llicenciat en literatura clàssica, va ensenyar Codicologia a l'escola especial per a arxivers i bibliotecaris de la Universitat de Roma “La Sapienza” i paleografia llatina a la Facultat de Lletres i Filosofia de la Universitat de Cassino. Actualment és responsable de les sèries “Escriptures i llibres de l'Edat mitjana” i “Incunaboli” de l'editorial Viella a Roma.

  • Ponent: Domenico Ciccarello (Università degli Studi di Palerm).

Bibliotecari en la Universitat de Palerm i subdirector de la Biblioteca Diocesana de Trapani. Posseeix un doctorat en Ciències del Llibre en la Universitat de Siena. Actualment, participa en el projecte de recerca “Investigació Sobre La Indagació De la Congregació De l'Índex” i en el projecte “Incunables” i és membre de la Societat Italiana de Ciències Bibliogràfiques i Bibliotecàries (SISBB).

18.30-19.30 h. (GMT+2) Del SAF a la ACUB. Assajant un model per a la conservació, gestió i difusió dels arxius femenins de l'Església.

  • Ponent: Irene Brugués (Arxivera. Àmbit Cultural de Benedictines).

Doctora en Informació i Documentació de la Societat del Coneixement per la Universitat de Barcelona. Actualment és la directora tècnica i arxivera d’Àmbit Cultural de Benedictines que gestiona els arxius monàstics de Sant Pere dels Puel·les de Barcelona i Sant Benet de Montserrat.

Dilluns 25 d'octubre de 2021

Sessió III: Conservació preventiva i preservació digital. (Coordinador de sessió: Mònica Baró).

16.00-17.00 h. (GMT+2) El laboratori de restauració de la UB.

  • Ponent: Montserrat Florensa (Laboratori de Conservació. Universitat de Barcelona).

Restauradora per l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya, compta amb un diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Va ser professora de Conservació Preventiva en el màster d'Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en la restauració de documents de diverses institucions. Actualment és Restauradora de paper i obra gràfica en el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Recerca del Servei de Restauració de la Universitat de Barcelona.

  • Ponent: Anna Rossell (Laboratori de Conservació. Universitat de Barcelona).

Llicenciada en Belles arts, graduada en Arts aplicades al Llibre i llicenciada en Ciències Econòmiques. Durant 15 anys ha compaginat el treball entre el seu taller de restauració de document gràfic i llibre antic i el seu lloc al capdavant del Museu Monestir de Santa Maria de Pedralbes com a encarregada de la conservació i restauració de la col·lecció i de l'Arxiu Històric de la comunitat de religioses clarisses. Ha impartit docència en diversos cursos i ha restaurat documentació de diverses entitats públiques. Des del 2018 treballa en el Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona.

17:00-18:00 h. (GMT+2) Conservazione e digitalizzazione: dialogo e collaborazione. 

  • Ponent: Alberto Campagnolo (Università degli Studi di Udine).

Va estudiar restauració de llibres en el European Course for Conservators-Restorers of Archival and Book Heritage i va treballar a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Estudis de Conservació d'Arxius i Patrimoni del Llibre en la Universitat de Ca ‘Foscari, Venècia. Compta amb un mestratge en tecnologia i cultura digital de King’s College London, i un doctorat de Ligatus Research Centri. Des de 2018 és professor adjunt en la Universitat d’Udine i col·laborador des de 2013 en VisColl, és editor en cap de Journal of Paper Conservation i membre del comitè executiu de la IADA.

18.00-20.00 h. (GMT+2) Taula rodona. Digitalització i preservació. (Coordinació: Miquel Térmens).

  • Ciro Llueca (Universitat Oberta de Catalunya).

Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge de la UOC i director de l'Editorial UOC. En l'actualitat és coordinador del Grup Biblioteques i Propietat Intel·lectual de FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) i coordinador del Grup de Repositoris de REBIUN-CRUE (Red Española de Bibliotecas Universitarias).

  • Francesca Navarro (Biblioteca de Catalunya).

Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Llicenciada en Documentació. Des de 2009 treballa a la Biblioteca de Catalunya. Actualment és responsable de la digitalització tant interna com externalitzada de la institució, coordina la publicació de les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya en el repositori Memòria Digital de Catalunya, col·laborant amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) en les diferents fases del projecte. Així mateix, coordina ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i COFRE (Repositori de Preservació). És membre de la Subcomissió Tècnica del Dublin Core.

  • Assumpta Pujol (Universitat de Barcelona).

Va estudiar Documentació a la Universitat de Barcelona. Va exercir com a tècnica de projectes de la Unitat de Projectes i posteriorment va ser responsable de la Biblioteca de Medicina de la Universitat de Barcelona. Actualment treballa a la Unitat de Gestió de la Col·lecció del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Recerca de la Universitat de Barcelona.

Conferència de Pedro Rueda sobre el paper de les dones en la producció i comercialització d’impresos a l’Edat Moderna

El passat 29 de juny de 2021, el membre del CRICC Pedro Rueda va impartir la conferència «Cargadoras a Indias: las mujeres en los circuitos de distribución de libros al Nuevo Mundo» dins del seminari «La mujer y los universos femeninos en las fuentes documentales de la Edad Moderna» celebrat del 28 al 30 de juny i organitzat pels grups HISPANIA, SIELAE i GRISO a la Universidade da Coruña. 
La conferència es va centrar en el paper de les dones que van tenir relació amb el món atlàntic i que es dedicaven al món del comerç, la llibreria i l’edició, i el seu rol en la transferència cultural de llibre als territoris americans.

Gema Santos participa en la taula rodona sobre recursos educatius oberts “Compartir y colaborar en la emergencia educativa”

El passat 28 de juny de 2021, la membre i investigadora del CRICC Gema Santos va participar en la taula rodona virtual «Compartir y colaborar en la emergencia educativa», organitzada per El CHAT (Comunidad de Habilidades y Aprendizaje con Tecnologías) de la Universitat UNAM de Mèxic. A la sessió va intervenir María Soledad Ramírez, professora del Tecnológico de Monterrey i coordinadora de la càtedra UNESCO REA a Amèrica Llatina, amb la presentació «Panel de recursos educativos abiertos (REA)». Seguidament, Gema Santos va presentar «Recursos educativos abiertos: panorámica y ejemplos», en la qual va explicar en què consisteixen els REO i com se’n poden crear de nous, així com exemples d’aplicació a Espanya. La sessió va finalitzar amb un debat moderat per Daniel Mendoza Paredes, professor de la UNAM, amb les preguntes dels assistents.

Si no vau poder assistir, podeu visualitzar-la al canal de YouTube de CHAT Iztacala i consultar el programa sencer de la jornada al web de la comunitat CHAT.

Propaganda protestant i impremtes a Barcelona. El colportor James Graydon i els impressos d’Antoni Bergnes de las Casas (1835-1840)

Moreno, D., & Rueda Ramírez, P. (2021). Propaganda protestante e imprentas en Barcelona. El colportor James Graydon y los impresos de Antonio Bergnes de las Casas (1835-1840). Información, Cultura Y Sociedad, (44), 61-86. https://doi.org/10.34096/ics.i44.9782

La distribució regular de Bíblies i textos protestants a través d’agents enviats per les societats bíbliques i missioneres a Espanya comença als anys trenta del segle XIX. En aquest article s’explora la figura de James Graydon, un colpoltor que jugà un paper clau en aquesta estratègia de distribució. A Barcelona publicà, i posteriorment distribuí per tota la costa mediterrània, el Nou Testament en català (1836) i la Bíblia (1837) en castellà. Ambdós textos varen ser impresos al taller d’Antoni Bergnes de las Casas, entre altres textos de caràcter polèmic o apologètic. La xarxa d’agents de Bergnes i el paper de la publicitat en la premsa foren essencials per a la seva distribució, que va generar una forta resposta catòlica als diaris i textos antiprotestants, contribuint al debat respecte a la llibertat de culte i religiosa.

Concedits dos projectes I+D+i liderats per investigadores del CRICC

Els projectes d’investigació Women and Wikipedia (W&W) i Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy (TRANSGELIT), ambdós liderats per professores del CRICC, han obtingut finançament en la convocatòria d’ajuts a projectes I+D+i per part de l’Agència Estatal de Recerca: 

D’una banda, el projecte 'Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy' (TRANSGELIT), liderat per les investigadores del CRICC Maria Jose Masanet i Maddalena Fedele, serà realitzat entre l'1 de setembre del 2021 i el 31 d'agost del 2024 i ha obtingut un import total de 48.279 euros. TRANSGELIT consisteix en un disseny participatiu amb agents educatius, adolescents i joves que té l'objectiu de crear recursos i materials audiovisuals educatius per treballar la perspectiva de gènere i LGBTI+ en entorns formals i no formals d'educació. Al projecte també participen altres professores i professors de la FIMA com la Laia Manresa, la Paula Ortiz, el Sergio Villanueva i l'Hibai López, i investigadores de la facultat d'Educació de la UB i altres entitats com el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC).  

Altrament, el projecte ‘Women and Wikipedia (W&W): Analysis of the gender gap in the co-production of knowledge in the Wikipedias of Spain’, liderat per la professora Núria Ferran, ha obtingut un import de total de 60.500 euros. En aquest projecte es busca estudiar com les dones poden ser capaces d'accedir, editar (i transformar) la Wikipedia de manera efectiva. També estudiarà les barreres que les dones troben per a ser reconegudes en l'enciclopèdia per tal de proposar pràctiques d'edició per superar-les, així com les estratègies per persistir en l'edició i els punts crítics per a la deserció. S’avaluarà la capacitat de transformar la Wikipedia, en el sentit de persistir, trobar espais per a canviar, socialitzar, ajudar-se i lluitar per la presència pública.  L’equip compta amb la presència dels membres del CRICC Maite Comalat, Amadeu Pons i Aurora Vall, juntament amb Patricia Castellanos (UIV), Julio Meneses (UOC) i Julià Minguillón (UOC). 

Publicació del llibre “Redes del libro en España: agentes y circulación del impreso (siglos XVII-XX)”, editat per Lluís Agustí, Mònica Baró i Pedro Rueda

Des del CRICC ens plau anunciar-vos la publicació del llibre “Redes del libro en España: agentes y circulación del impreso (siglos XVII-XX)”, editat pels membres del nostre centre Lluís Agustí, Mònica Baró i Pedro Rueda.

Al llibre s’analitzen les xarxes del llibre a Espanya durant l’època moderna i contemporània, fent especial èmfasi en els seus agents, nodes i mitjans de circulació. Els estudis exploren les particularitats del llibre com a objecte d’interès des del punt de vista de l'oferta i la demanda, com a bé d’intercanvi o en l’adquisició i transport d'aquest, entre altres factors. A partir de les interaccions entre els diferents agents involucrats i del seu llegat documental, es localitzen zones geogràfiques de particular interès, com ara Huesca o Soria, que permeten explicar l’accessibilitat i els intermediaris dels llibres entre els segles XVII-XX. 

Altrament, també es defineix el paper que van tenir personalitats com la llibretera madrilenya Lucía Muñoz o la dinastia d’editors i llibreters Denné pel que fa a la circulació de llibres, i es complementa amb l’anàlisi de xarxes internacionals de distribució, com és el cas dels enviaments A Coruña - Buenos Aires/Montevideo o del catàleg inèdit de l'editorial barcelonina Montaner y Simón.

Per últim, el llibre analitza els mitjans oficials de censura i la seva interferència en l'edició i circulació, com és el cas de l'editorial Janés durant la postguerra a Espanya.

Conferència virtual de Javier Campillo Galmés: "La edición del exilio republicano en Toulouse: 1945-1960"

Data

Data: Dijous 1 de juliol de 2021, a les 17 h (UTC +1)

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/4322370054054fda9ed010c739042213

Participants: Javier Campillo Galmés (Instituto Cervantes de Toulouse)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum:

Durante los siglos XIX y XX, Toulouse acogió, por su proximidad a España, a diferentes oleadas de inmigrantes económicos y refugiados políticos que la convirtieron en lugar donde establecerse o antesala de un posible retorno. En agosto de 1944, cuando la ciudad es liberada de la ocupación alemana, se abre para los miles de españoles refugiados de la guerra civil la posibilidad de volver a recuperar sus señas de identidad políticas y culturales. Las diferentes familias políticas (republicanos, socialistas, comunistas, anarquistas o catalanistas) retoman su actividad editorial: a la publicación de su prensa orgánica, se une la necesidad de informar y cohesionar el grupo, de reafirmar la doctrina, de hacer balance de los últimos cinco años de penalidades y de los anteriores tres años de guerra.

En 1945 Toulouse es una ciudad de 250 000 habitantes con una comunidad española que supone el diez por ciento del total. El exilio se organiza con la vista y el reloj puestos en el regreso inminente. Toulouse se convierte en la «capital» de un exilio que desea hacer balance de la lucha y la clandestinidad, prestar testimonio de los años de padecimiento, recordar a los camaradas caídos y acoger a los supervivientes. De entre todas estas iniciativas por publicar e imprimir, destacará la prolífica actividad editora libertaria con sus múltiples sellos, sus colecciones, sus novelas cortas, sus revistas y su prensa, que mantienen el ideal, adoctrinan, informan e instruyen. Destaca, dentro de las iniciativas culturales de esos años, la creación en 1947, de la Librairie des Éditons Espagnoles, una empresa librera y editora, que va a animar el panorama cultural de la comunidad exiliada.

La presentación consistirá en un viaje por la ilusión, el desencanto y la memoria de unas publicaciones que quisieron mantener, al otro lado de los pirineos, unos ideales que habían eclosionado en la península durante el primer tercio del S. XX, y que, en condiciones mucho más precarias, volvieron a ser impresas en las tipografías francesas. El exilio no estaba dispuesto a que ideal y memoria cayeran en el olvido y se dedicó a transmitirlos, desde Toulouse, con su prensa, sus libros y sus colecciones.


Javier Campillo Galmés (Palma, 1967). Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (1990) i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1995) per la Universitat de Barcelona). Va iniciar la seva carrera com a documentalista a la Universitat de les Illes Balears, i des de 1993 ha estat el responsable de les biblioteques dels Instituts Cervantes de Túnez, Roma i Toulouse, sent aquest últim el centre en el qual ha creat i desenvolupat un fons especialitzat sobre l'exili republicà. S'ha especialitzat en l'estudi de l'edició de l'exili a França i en l'activitat i producció cultural de l'exili a Toulouse i la seva regió. Ha estat comissari de l'exposició "Imprentas de la patria perdida" (Instituto Cervantes, 2018).

 

Publicació del llibre “Gender and Sexuality In the European Media: Exploring Different Context Through Conceptualisations of Age”, coeditat per Sergio Villanueva Baselga

Des del CRICC ens plau anunciar-vos que la setmana vinent es publicarà el llibre “Gender and Sexuality In the European Media: Exploring Different Contexts Through Conceptualisations of Age”, del qual el nostre secretari Sergio Villanueva Baselga n’és coeditor.
 
El llibre explora empíricament el conjunt de relacions establertes entre l'edat, el gènere, les sexualitats i els mitjans de comunicació a Europa. Alhora, investiga com els compromisos amb els mitjans reflecteixen el que entenen les persones sobre el rol del gènere en la societat, les articulacions de l’edat en relació amb el gènere i la sexualitat, les formes en què les negociacions de gènere i sexualitat informen de les pràctiques de la gent amb els mitjans i com les representacions mediàtiques poden reforçar o desafiar les jerarquies socials basades en les diferències de gènere, orientació sexual i edat.

Les investigacions, innovadores en l’àmbit de l’estudi dels mitjans de comunicació, han estat dutes a terme per acadèmics de tota Europa i tracten una àmplia varietat de qüestions molt debatudes sobre el gènere, la sexualitat i els mitjans de comunicació que serveixen de base a l'hora d’elaborar agendes acadèmiques, públiques i polítiques. Per això mateix, la publicació pot esdevenir de gran interès per a estudiants i investigadors de diferents branques, com ara estudis relacionats amb la teoria de gènere, la sociologia, l’educació, la cultura, els mitjans audiovisuals, la televisió i el cinema.

Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS

Data

Amb motiu del Dia Internacional contra la LGBTIfòbia, el pròxim 18 de maig tindrà lloc la Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA. 


El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules. 


La Jornada es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA. A causa de les mesures de prevenció per la covid-19, presencialment únicament podrà participar l'estudiantat de l'assignatura 'Estètica i Audiovisuals' a la Sala d'Actes. 


Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com la Fernanda Pires (UAB) i el Rafael Ventura (Tecnocampus-UPF), que ens explicaran recerques que han portat a terme al voltant de la representació de personatges LGBTI+ als mitjans i la recepció per part de l'audiència d'aquestes representacions. 
També comptarem amb la participació d’estudiants de la FIMA, que ens presentaran diferents projectes d'assignatures i TFG que incorporen l'anàlisi o representació de Personatges LGBTI+ a la ficció. Comptarem amb la Noemi Bogya, estudiant de segon curs de Comunicació Audiovisual, i amb la Núria Tolosa, estudiant d'últim curs també de CAV. 


Es tracta d’una taula rodona que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació i anàlisi dels personatges i personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació. 

Conferència virtual de Javier Ruiz Astiz: "La historia interna del libro antiguo a través de las fuentes archivísticas: la imprenta navarra del siglo XVII"

Data

Data: Dijous, 20 de maig de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/22a2fa2687404970bb6253eb7cabd8e6

Participants: Javier Ruiz Astiz (Universidade da Coruña)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum:

El estudio del libro antiguo lo podemos abordar desde dos prismas netamente diferentes: la historia externa y la interna. Esta última –como señalaba Víctor Infantes (2012)– nos permite conocer los entresijos editoriales de un sinfín de impresos que hoy pueblan diversas bibliotecas. Se trata de una metodología de estudio que confronta con el mero análisis de ejemplares, pues este no nos permite adentrarnos en la intrahistoria de aquel negocio de manera fehaciente. Por el contrario, será en los archivos históricos donde podremos rescatar del olvido fieles testimonios sobre la Historia del Libro.

Para mostrar las posibilidades que encierran dichos recursos archivísticos se pretende reconstruir determinados aspectos relacionados con la imprenta en la Navarra del siglo XVII. Así, dentro de la amplia casuística documental existente nos centraremos en dos tipologías que podemos consultar en el Archivo General de Navarra: procesos judiciales y escrituras notariales. Gracias a ellas se constatan todo tipo de informaciones sobre los actores (impresor, librero, autor, editor) que intervinieron en la imprenta de la época, los productos que se editaron y los que simplemente se planearon. Asimismo, conseguimos aproximarnos a las características materiales de los impresos y a los entresijos comerciales relacionados con el libro en un reino como el navarro.


Javier Ruiz Astiz. Llicenciat en Història (2005) i Doctor en Història (2010) per la Universidad de Navarra. Posteriorment ha cursat dos màsters relacionats amb el món dels arxius i el patrimoni bibliogràfic: el Máster de Archivística de la Universidad Carlos III de Madrid (2011) i el Máster en Gestión de Documentación, Bibliotecas y Archivos de la UCM (2013). S'ha especialitzat en l'estudi de la societat hispana en els segles moderns des d'una perspectiva sociocultural, analitzant els comportaments violents, nocius i pecaminosos. En els últims anys s'ha centrat en la història del llibre antic i la impremta a la Navarra Àurea. Ha desenvolupat funcions d'investigador predoctoral i postdoctoral en diverses universitats gràcies a diversos contractes competitius, a més de treballar com arxiver en diferents arxius administratius i històrics. En l'actualitat exerceix com a docent de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació a la Facultad de Humanidades y Documentación de la Universidade da Coruña.