Notícies

Masanet, M.-J., Pires, F., & Gómez-Puertas, L. (2021). Los riesgos de la brecha digital de género entre los y las adolescentes. Profesional de la Información, 30, e300112. https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.12

L'objectiu principal d'aquest article és explorar l'escletxa digital de gènere entre adolescents d'Austràlia, Colòmbia, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal i Uruguai. Per fer-ho, s'aplica una perspectiva sociocultural, comparant quins hàbits d'ús i consum són atribuïts i realitzats per adolescents en els múltiples mitjans i xarxes socials i si aquests s'emmarquen en rols i estereotips de gènere. Les dades s'extreuen del projecte de recerca Transmedia Literacy (2015-2018), que tenia com a objectius principals explorar què estan fent els adolescents amb els mitjans i com han après a fer-ho. Aquest projecte va realitzar un apropament etnogràfic, utilitzant diferents mètodes de recerca com qüestionaris, entrevistes i observació participant, entre d'altres. En aquest article ens centrem en l'anàlisi del qüestionari implementat per fer un "mapeig" dels hàbits d'ús i consum mediàtic dels i les adolescents (N=1.520). Per respondre als objectius de l'article s'ha portat a terme una anàlisi descriptiva univariant i bivariant. Els resultats demostren que l'escletxa digital de gènere segueix existint i que pren forma a través de la pervivència d'estereotips de gènere i de rols associats als homes i a les dones i de la seva relació amb les tecnologies i mitjans de comunicació, com és el cas dels videojocs (associats als nois) i de la creació de relats (associada a les noies).

Guallar, Javier; Anton, Laura; Pedraza-Jiménez, Rafael; Pérez-Montoro, Mario (2021). “Curación de noticias en el correo electrónico: análisis de newsletters periodísticas españolas = News curation by email: Analysis of the Spanish journalistic newsletters”. Revista Latina de Comunicación Social, n. 79, pp. 47-64. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1488

Les newsletters o butlletins electrònics són en l'actualitat un producte de creixent importància en els mitjans de comunicació digitals i constitueixen un canal molt propici per a la realització de la curació de continguts, un dels serveis considerats més rellevants en el periodisme digital de segle XXI. Aquest article analitza quin és l'ús de la curació de continguts periodística per part de les newsletters de la premsa espanyola. Per això s'ha realitzat una recerca de metodologia avaluativa, que es basa en un sistema d'anàlisi compost de paràmetres i indicadors organitzats al voltant de dues grans àrees o dimensions: Contingut i Curació. S'han analitzat durant dos mesos totes les newsletters (84) de 16 diaris espanyols de rellevància, tant tradicionals com nadius digitals. Els resultats mostren una radiografia de les característiques de la curació periodística pel que fa a la quantitat de continguts curats, el rang temporal d'aquests, la procedència i les fonts d'informació emprades, l'autoria, les tècniques de curació utilitzades i l'ús informatiu dels enllaços. Entre les conclusions, es presenta com és el butlletí periodístic tipus, s'ofereixen classificacions dels millors butlletins i de mitjans i s'avança en la conceptualització de la curació, concloent amb l'existència de dos tipus de curació: intel·lectual i automatitzada.

Cascón-Katchadourian, Jesús-Daniel; Guallar, Javier (2021). “Software para gestión de archivos audiovisuales de patrimonio cultural Dédalo”. Profesional de la Información, v. 30, n. 1. https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.11

L'article realitza una descripció i valoració de les característiques de Dédalo, un programari de gestió de documentació audiovisual o Media asset management (MAM) especialitzat en gestionar patrimoni cultural, material, immaterial o memòria oral. Conèixer aquest programari pot ajudar els bibliotecaris, arxivers i documentalistes, antropòlegs i historiadors, però també a tota mena de professionals que gestionin documentació audiovisual, tant d'ens privats com públics, a donar a conèixer amb èxit, de forma fàcil i ràpida, les col·leccions audiovisuals de les seves institucions i organitzacions. Es descriuen alguns casos de la seva utilització en el sector de la gestió de memòria oral, tant nacionals com internacionals, entre els quals s'inclouen casos d'un programari derivat de Dédalo, Numisdata, per a la gestió del patrimoni numismàtic digitalitzat.

Guallar, Javier; López-Robles, José-Ricardo; Abadal, Ernest; Gamboa-Rosales, Nadia-Karina; Cobo, Manuel-Jesús (2020). “Revistas españolas de Documentación en Web of Science: análisis bibliométrico y evolución temática de 2015 a 2019”. Profesional de la información, vol. 29, n. 6. https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.06

Les revistes espanyoles de Documentació han aconseguit una presència destacada en bases de dades internacionals en els últims anys. A partir de l'estudi dels articles publicats en elles es pot conèixer quina és l'evolució de la recerca en documentació, un assumpte sobre el qual hi ha pocs estudis. En aquest article es presenta una anàlisi bibliomètrica i temàtica de les revistes espanyoles de la categoria Information Science & Library Science de Web of Science entre 2015 i 2019. D'una banda, s'analitza la producció de les revistes de manera individual i conjunta atenent a la productivitat dels autors, nombre de cites, organitzacions, països i principals publicacions. Per una altra, s'analitzen les temàtiques dels seus articles utilitzant el programari bibliomètric de mapes científics SciMAT. Entre els resultats, s'aprecia l'especialització de les revistes espanyoles de Documentació en cinc grans àrees temàtiques: Xarxes socials i mitjans digitals; Bibliometria i comunicació acadèmica; Open access, open data i big data; Biblioteques; i Gestió de la informació i el coneixement. A més, s'aprecia que aquestes revistes han anat obrint el focus temàtic cap a altres disciplines, entre les quals destaca la Comunicació.

Franganillo, Jorge (2021). «La agregación de colecciones fotográficas en Flickr: un estudio exploratorio». Documentación de las Ciencias de la Información, 44(1), 35−43. https://doi.org/10.5209/dcin.70885

Les plataformes per emmagatzemar i compartir imatges han comportat noves formes d'organitzar i difondre les col·leccions de fotografies personals i han demostrat la seva utilitat com a aparador digital i com a arxiu durador. Particularment a Flickr, el dipòsit de fotografies més orientat a la creació de comunitat, els usuaris, en lloc d'agrupar les imatges segons el seu significat personal, pensen ara en un context més ampli i se centren a visibilitzar les seves creacions: les titulen, les descriuen i les incorporen a grups temàtics per fer-les més fàcils de trobar.

Com representen els usuaris de Flickr el contingut de les seves fotografies personals? A quines estratègies recorren per fer-les més fàcils de descobrir i de trobar? I en quina mesura aquests esforços de gestió coincideixen o contrasten amb els que s'exerceixen en l'àmbit personal? Amb el propòsit de respondre aquestes preguntes, aquest estudi examina una mostra de 400 imatges, que es corresponen amb altres tants autors individuals, per analitzar quins esforços dediquen els usuaris de Flickr a facilitar la recuperació i el descobriment de les seves creacions.

La conducta observada revela hàbits heterogenis d'organització social que contrasten amb els laxos esforços de gestió desenvolupats en l'àmbit personal. En l'àmbit privat les persones solen organitzar les seves fotografies per mitjà d'estratègies rudimentàries i tendeixen a amuntegar les peces en col·leccions amb una estructura jeràrquica força simple, sovint sense subcarpetes. Aquesta organització deficient obliga a confiar excessivament en la memòria autobiogràfica i en tàctiques d'assaig i error per trobar una imatge d'una col·lecció, i redueix en conseqüència l'èxit de la recuperació.

En contrast amb aquestes pràctiques rudimentàries, les activitats de gestió desenvolupades en un context social, com ara Flickr, denoten una actitud més proactiva i una motivació més gran per caracteritzar la informació i desenvolupar estratègies preparatòries per al seu descobriment. En aquesta plataforma s'aprecien, en general, esforços efectius dedicats a representar, amb més o menys encert, el contingut de les fotografies. La pràctica deliberada de titular, descriure i etiquetar les imatges està molt generalitzada i denota un interès evident per afavorir el descobriment i la recuperació del material.

Lillo, Sonia; Guallar, Javier (2020). “El documentalista researcher y la gestión de derechos de obras musicales en una serie de ficción. El caso de ‘Foodie Love’”. Cuadernos de Documentación Multimedia, n. 31, e72590. https://doi.org/10.5209/cdmu.72590

L'article presenta l'estudi de cas de les funcions del professional "documentalista researcher" en la sèrie de televisió de ficció Foodie Love, creada i dirigida per Isabel Coixet. A partir d'aquest cas concret, es descriu com és la feina d'un professional documentalista en cadascuna de les fases de producció de la sèrie, i s'analitza amb detall tot allò relacionat amb la gestió dels drets d'autor de les obres musicals, com ara els tipus de drets -els editorials i els fonogràfics- i les principals fonts d'informació per a aquesta activitat professional.

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Self-Exposure in Social Media: Teenagers’ Transmedia Practices and Skills for the Construction of a Personal Brand. In L. Mas (Ed.), Innovation in Branding and Advertising Communication (pp. 136–153). New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003009276

La identitat i reputació online son elements crucials per als i les adolescents i és per això que dediquen temps i esforç a la seva construcció. Per fer-ho, els adolescents confien en plataformes com YouTube i Instagram, que funcionen com una espècie de finestra que els permet mostrar el món adolescents de la manera com ells i elles volen que sigui vist. 

Durant el desenvolupament del projecte Transmedia Literacy vam detectar que alguns adolescents mostraven competències semi-professionals a l’hora de construir una espècie de ‘marca personal’ a les xarxes socials, incloent estratègies i competències del àmbit de la publicitat o el màrqueting. Es van detectar alguns/es adolescents que començaven a professionalitzar les seves experiències arribant, inclús, a obtenir un benefici econòmic amb la seva activitat a les xarxes.

L’objectiu principal d’aquest capítol de llibre és explorar com aquests adolescents que comencen a professionalitzar-se construeixen la seva identitat online i ‘marca personal’ a les xarxes socials. Posem especial atenció a les competències i pràctiques que es posen en marxa en aquests espais i construïm un mapa que les defineix i organitza. 

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Adolescentes que construyen su imagen digital en las redes sociales: aprendizajes informales, competencias transmedia y perfiles profesionales. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, (45). https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.45.1

Aquest article presenta una part dels resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d'Europa, Llatinoamèrica i Austràlia. L'objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció́ especial a una part d’aquests que s'està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant aquest procés.  A més, les competències detectades entre els adolescents es posen en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l'àrea de comunicació, com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager), entre d’altres.

Per fer-ho, es segueixen els preceptes de l'etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i s’implementen diversos mètodes per a la recopilació de dades, com qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia.

Dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen, de manera informal, competències que son demandades pels perfils professionals de l’àmbit de la comunicació. De fet, alguns adolescents ja s'estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s'assenyala la necessitat que l'educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals.

Fedele, M. (2020). La segunda generación de teen series: programas estadounidenses, británicos y españoles de los 2000-2010. Index Comunicación. DOI: https://doi.org/10.33732/ixc/11/01Lasegu

Les teen-series són un producte mediàtic de la cultura juvenil, al mateix temps que representen el prototip de ficció seriada preferit per l'audiència adolescent gràcies a la seva temàtica i personatges centrats en la mateixa etapa.

En aquest article, Maddalena Fedele ens presenta els resultats obtinguts d'un estudi sobre 50 teen-series contemporànies produïdes als EUA, Regne Unit i Espanya. L'estudi dibuixa les característiques fonamentals del format de la segona generació de teen-series. Aquestes, a diferència de les teen-series de primera generació produïdes als noranta, introdueixen representacions més diverses i promouen models identitaris basats en l'autoacceptació, a més d'obrir-se, alhora, a un públic jove i jove-adult.

Programes estrelles del prime-time, les teen-series de segona generació s'han configurat com a produccions populars de qualitat gràcies a l'ús d'estratègies narratives i estètiques pròpies de la nostra etapa metatelevisiva, també anomenada tercera edat d'or de la televisió.

Membres del CRICC participen en un projecte europeu recentment concedit per la EACEA i liderat per la Universidad Católica de San Pablo (Perú). El projecte, titulat “Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica”, està dotat amb 60.000 euros per a la nostra Universitat. De les 1005 propostes rebudes, només van resultar escollides amb finançament el 13%.  Entre els professionals que formen l’equip de Barcelona, s’hi troben alguns membres del CRICC: Mònica Baró, Miquel Térmens, Carina Rey, Lluís Agustí, Jesús Gascón i Amadeu Pons. També hi participen altres membres de l’equip de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, com ara Concepción Rodríguez Parada, Núria Jornet i Berta Blasi.

L’objectiu del projecte és la formació i actualització de bibliotecaris i gestors de patrimoni a Llatinoamèrica. La col·laboració de la Universitat de Barcelona en aquest projecte està relacionada amb la creació de continguts docents per a la formació de formadors. En un principi s’havia previst la visita a diferents països llatinoamericans. Donada la situació generada per la pandèmia, però, el disseny del projecte s’adaptarà per fases tenint en compte l’evolució de la situació sanitària.