Notícies

Boté, J. , & Termens, M. (2019). "Reusing Data Technical and Ethical Challenges". DESIDOC Journal of Library & Information Technology, 39(06), 329-337. doi.org/10.14429/djlit.39.06.14807

Aquest article planteja entre d’altres el significat de compartir dades. Les dades de recerca un cop compartides, es poden reutilizar, recontextualitzar o donar-les altra propòsit com per exemple construir un nou conjunt de dades. D’altra banda sembla que no és comú en totes les disciplines científiques que es comparteixin dades de recerca.

La Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha acollit una taula rodona sobre l’estat actual del patrimoni bibliogràfic, amb motiu de la presentació del llibre “De tesoros  a bienes patrimoniales: la difusión del patrimonio bibliográfico” (Ediciones Trea, 2019). A la taula han participat tres de les autores del llibre: Vinyet Panyella Balcells, presidenta del CoNCA, Yolanda Ruiz Ruiz, bibliotecària de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del MNAC, i Victoria Rodrigo Fuentes, bibliotecària de les Biblioteques Municipals de Reus; el debat l’ha moderat la professora Concepción Rodríguez-Parada, autora del pròleg del llibre.

Codina, Lluís; Guallar, Javier (2019). «Cura de continguts i fonts d’informació obertes per a comunicadors: relacions estratègiques en un periodisme de qualitat». Comunicació: revista de recerca i d’anàlisi; 36(2): 71-86. DOI: 10.2436/20.3008.01.185  

L’article planteja que la cura de continguts (content curation) i les fonts obertes d’informació són dues peces que es poden unir al servei del periodisme de qualitat. D’una banda, les fonts obertes poden ser un dels principals instruments dels periodistes, juntament amb altres tipus de fonts, i tenen avantatges i característiques pròpies. D’altra banda, la cura de continguts proporciona el marc estratègic, a través del qual els periodistes i professionals dels mitjans poden explotar de manera especialment eficient aquestes fonts obertes.

López-Robles, José-Ricardo; Guallar, Javier; Otegi-Olaso, José-Ramón; Gamboa-Rosales, Nadia-Karina (2019). “El profesional de la información (EPI): bibliometric and thematic analysis (2006-2017)”. El profesional de la información, v. 28, n. 4, e280417. DOI: https://doi.org/10.3145/epi.2019.jul.17 
 
L’article presenta una anàlisi bibliomètrica i temàtica de la revista El profesional de la información (EPI), entre els anys 2006 i 2017, amb Scimat, programari bibliomètric de codi obert (sota llicència GPLv3) per a la creació de mapes científics en un marc longitudinal. L’article té dues parts diferenciades. D'una banda, s'analitza la producció de la revista segons la base de dades Social Sciences Citation Index (SSCI) de la Web of Science Core Collection atenent a elements bibliomètrics clàssics com ara la productivitat i l‘impacte, senyalant els principals autors, organitzacions, països i articles.

Rovira, Anna; Urbano, Cristóbal; Abadal, Ernest (2019). "Open access availability of Catalonia research output: Case analysis of the CERCA institution, 2011-2015", PLoS One, DOI: 10.1371/journal.pone.0216597  

En el marc de la tesi en curs d’Anna Rovira, alumna del programa de doctorat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, s’ha realitzat aquest treball destinat a estudiar la disponibilitat sense barreres de pagament de les publicacions dels investigadors dels centres de recerca de la Institució CERCA de Catalunya. En el treball s’ha contemplat, amb una elevada granularitat tipològica, tota la casuística de les formes de distribució canòniques del moviment d’accés obert (AO), com ara la via daurada del AO (revistes) o la via verda (repositoris), així com fórmules alternatives que queden fora de les recomanacions d’aquest moviment, com ara serien xarxes socials acadèmiques, o altres llocs web. L’objectiu de l’estudi era determinar el ventall tipològic de solucions que els autors adopten per oferir l’accés lliure als resultats de la seva recerca, i en quin grau les solucions adoptades encaixen amb les directrius generals sobre AO derivades de les textos normatius dels governs, o amb les polítiques que adopten els diversos centres de recerca. Les dades obtingudes serviran per emmarcar l’estudi global que en la tesi es vol fer sobre les polítiques d’AO d’aquests centres, amb l’objectiu d’identificar els factors i condicionants que poden influir en la progressiva implantació de la publicació en obert, sota fórmules consistents amb les esmentades polítiques.

Carlos Lopezosa, Enrique Orduna-Malea & Mario Pérez-Montoro (2019). “Making Video News Visible: Identifying the Optimization Strategies of the Cybermedia on YouTube Using Web Metrics”, Journalism Practice, DOI: 10.1080/17512786.2019.1628657

L'objectiu principal d'aquest estudi és identificar les principals estratègies de SEO implementades pels canals de YouTube dels cibermitjans utilitzant una bateria de mètriques web a nivell de canal i vídeo. Amb aquesta finalitat, es considera una mostra que comprèn els deu canals de cibermitjans amb el major trànsit web a Espanya. A nivell de canal, es troba una correlació positiva significativa entre la connectivitat (nombre de subscriptors), la productivitat (nombre de vídeos publicats) i l'audiència (nombre de visites). A nivell de vídeo, la correlació entre els vídeos més vistos de cada cibermitjà revela la presència de dues famílies de mètriques de nivell de vídeo: d'una banda, les relacionades amb l'impacte dels vídeos (Vistes, Popularitat, M'agrada, etc.) i, d'altra banda, els relacionats amb la implementació d'estratègies de SEO actives (principalment, etiquetes i paraules clau dins dels camps de Descripció). Els resultats semblen confirmar que és probable que les estratègies de SEO siguin més efectives quan s'apliquen a vídeos que no són publicacions d'alta qualitat o que no aborden temes populars, característiques que tendeixen a atreure a la majoria dels espectadors independentment de les estratègies de SEO emprades. Finalment, es proposa un conjunt de millors pràctiques per promoure i optimitzar vídeos a YouTube, especialment dissenyats per als cibermitjans.