Notícies

Un any més, el CRICC convoca els ajuts a projectes interdisciplinaris. Aquests ajuts tenen com a objectiu fonamental donar suport a projectes de recerca que facin convergir al menys dos dels tres àmbits del CRICC: informació, comunicació i cultura.

Poden demanar aquest ajut equips d’almenys cinc investigadors i investigadores del CRICC que pertanyin a dos àmbits diferents dels tres inclosos al CRICC, dos dels quals actuaran com a investigadors principals a efectes administratius.

El passat 29 de juny de 2021, el membre del CRICC Pedro Rueda va impartir la conferència «Cargadoras a Indias: las mujeres en los circuitos de distribución de libros al Nuevo Mundo» dins del seminari «La mujer y los universos femeninos en las fuentes documentales de la Edad Moderna» celebrat del 28 al 30 de juny i organitzat pels grups HISPANIA, SIELAE i GRISO a la Universidade da Coruña. 
La conferència es va centrar en el paper de les dones que van tenir relació amb el món atlàntic i que es dedicaven al món del comerç, la llibreria i l’edició, i el seu rol en la transferència cultural de llibre als territoris americans.

El passat 28 de juny de 2021, la membre i investigadora del CRICC Gema Santos va participar en la taula rodona virtual «Compartir y colaborar en la emergencia educativa», organitzada per El CHAT (Comunidad de Habilidades y Aprendizaje con Tecnologías) de la Universitat UNAM de Mèxic. A la sessió va intervenir María Soledad Ramírez, professora del Tecnológico de Monterrey i coordinadora de la càtedra UNESCO REA a Amèrica Llatina, amb la presentació «Panel de recursos educativos abiertos (REA)». Seguidament, Gema Santos va presentar «Recursos educativos abiertos: panorámica y ejemplos», en la qual va explicar en què consisteixen els REO i com se’n poden crear de nous, així com exemples d’aplicació a Espanya. La sessió va finalitzar amb un debat moderat per Daniel Mendoza Paredes, professor de la UNAM, amb les preguntes dels assistents.

Si no vau poder assistir, podeu visualitzar-la al canal de YouTube de CHAT Iztacala i consultar el programa sencer de la jornada al web de la comunitat CHAT.

Moreno, D., & Rueda Ramírez, P. (2021). Propaganda protestante e imprentas en Barcelona. El colportor James Graydon y los impresos de Antonio Bergnes de las Casas (1835-1840). Información, Cultura Y Sociedad, (44), 61-86. https://doi.org/10.34096/ics.i44.9782

La distribució regular de Bíblies i textos protestants a través d’agents enviats per les societats bíbliques i missioneres a Espanya comença als anys trenta del segle XIX. En aquest article s’explora la figura de James Graydon, un colpoltor que jugà un paper clau en aquesta estratègia de distribució. A Barcelona publicà, i posteriorment distribuí per tota la costa mediterrània, el Nou Testament en català (1836) i la Bíblia (1837) en castellà. Ambdós textos varen ser impresos al taller d’Antoni Bergnes de las Casas, entre altres textos de caràcter polèmic o apologètic. La xarxa d’agents de Bergnes i el paper de la publicitat en la premsa foren essencials per a la seva distribució, que va generar una forta resposta catòlica als diaris i textos antiprotestants, contribuint al debat respecte a la llibertat de culte i religiosa.

Els projectes d’investigació Women and Wikipedia (W&W) i Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy (TRANSGELIT), ambdós liderats per professores del CRICC, han obtingut finançament en la convocatòria d’ajuts a projectes I+D+i per part de l’Agència Estatal de Recerca: 

D’una banda, el projecte 'Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy' (TRANSGELIT), liderat per les investigadores del CRICC Maria Jose Masanet i Maddalena Fedele, serà realitzat entre l'1 de setembre del 2021 i el 31 d'agost del 2024 i ha obtingut un import total de 48.279 euros. TRANSGELIT consisteix en un disseny participatiu amb agents educatius, adolescents i joves que té l'objectiu de crear recursos i materials audiovisuals educatius per treballar la perspectiva de gènere i LGBTI+ en entorns formals i no formals d'educació. Al projecte també participen altres professores i professors de la FIMA com la Laia Manresa, la Paula Ortiz, el Sergio Villanueva i l'Hibai López, i investigadores de la facultat d'Educació de la UB i altres entitats com el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC).  

Altrament, el projecte ‘Women and Wikipedia (W&W): Analysis of the gender gap in the co-production of knowledge in the Wikipedias of Spain’, liderat per la professora Núria Ferran, ha obtingut un import de total de 60.500 euros. En aquest projecte es busca estudiar com les dones poden ser capaces d'accedir, editar (i transformar) la Wikipedia de manera efectiva. També estudiarà les barreres que les dones troben per a ser reconegudes en l'enciclopèdia per tal de proposar pràctiques d'edició per superar-les, així com les estratègies per persistir en l'edició i els punts crítics per a la deserció. S’avaluarà la capacitat de transformar la Wikipedia, en el sentit de persistir, trobar espais per a canviar, socialitzar, ajudar-se i lluitar per la presència pública.  L’equip compta amb la presència dels membres del CRICC Maite Comalat, Amadeu Pons i Aurora Vall, juntament amb Patricia Castellanos (UIV), Julio Meneses (UOC) i Julià Minguillón (UOC). 

Des del CRICC ens plau anunciar-vos la publicació del llibre “Redes del libro en España: agentes y circulación del impreso (siglos XVII-XX)”, editat pels membres del nostre centre Lluís Agustí, Mònica Baró i Pedro Rueda.

Al llibre s’analitzen les xarxes del llibre a Espanya durant l’època moderna i contemporània, fent especial èmfasi en els seus agents, nodes i mitjans de circulació. Els estudis exploren les particularitats del llibre com a objecte d’interès des del punt de vista de l'oferta i la demanda, com a bé d’intercanvi o en l’adquisició i transport d'aquest, entre altres factors. A partir de les interaccions entre els diferents agents involucrats i del seu llegat documental, es localitzen zones geogràfiques de particular interès, com ara Huesca o Soria, que permeten explicar l’accessibilitat i els intermediaris dels llibres entre els segles XVII-XX. 

Altrament, també es defineix el paper que van tenir personalitats com la llibretera madrilenya Lucía Muñoz o la dinastia d’editors i llibreters Denné pel que fa a la circulació de llibres, i es complementa amb l’anàlisi de xarxes internacionals de distribució, com és el cas dels enviaments A Coruña - Buenos Aires/Montevideo o del catàleg inèdit de l'editorial barcelonina Montaner y Simón.

Per últim, el llibre analitza els mitjans oficials de censura i la seva interferència en l'edició i circulació, com és el cas de l'editorial Janés durant la postguerra a Espanya.

Des del CRICC ens plau anunciar-vos que la setmana vinent es publicarà el llibre “Gender and Sexuality In the European Media: Exploring Different Contexts Through Conceptualisations of Age”, del qual el nostre secretari Sergio Villanueva Baselga n’és coeditor.
 
El llibre explora empíricament el conjunt de relacions establertes entre l'edat, el gènere, les sexualitats i els mitjans de comunicació a Europa. Alhora, investiga com els compromisos amb els mitjans reflecteixen el que entenen les persones sobre el rol del gènere en la societat, les articulacions de l’edat en relació amb el gènere i la sexualitat, les formes en què les negociacions de gènere i sexualitat informen de les pràctiques de la gent amb els mitjans i com les representacions mediàtiques poden reforçar o desafiar les jerarquies socials basades en les diferències de gènere, orientació sexual i edat.

Les investigacions, innovadores en l’àmbit de l’estudi dels mitjans de comunicació, han estat dutes a terme per acadèmics de tota Europa i tracten una àmplia varietat de qüestions molt debatudes sobre el gènere, la sexualitat i els mitjans de comunicació que serveixen de base a l'hora d’elaborar agendes acadèmiques, públiques i polítiques. Per això mateix, la publicació pot esdevenir de gran interès per a estudiants i investigadors de diferents branques, com ara estudis relacionats amb la teoria de gènere, la sociologia, l’educació, la cultura, els mitjans audiovisuals, la televisió i el cinema.

Franganillo , J., Sánchez , L., García Asensio , M. Ángeles, & Marquès , A. (2021). Aprendizaje emocional y de valores en la formación universitaria, aplicado al grado de Comunicación Audiovisual de la Universidad de Barcelona. Revista Latina De Comunicación Social, (79), 151-173. https://doi.org/10.4185/RLCS-2021-1493 

En aquest article es fa una aproximació a l’aprenentatge de servei (ApS) des de la psicologia positiva, com a model d’aprenentatge que articula la formació emocional i de valors en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. També es descriu l’experiència del Grup d’innovació docent “Comunicació i Mitjans Audiovisuals” (In-COMAV), consolidat el 2016 i format per un equip multidisciplinari que desenvolupa la seva tasca al grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. 

A més a més es presenten, en el marc de l’experiència del grup, els criteris de viabilitat establerts per a l’acceptació de projectes de col·laboració, factors crítics d’èxit i els resultats que la iniciativa ha tingut sobre l’alumnat, el professorat, la institució i la societat. Finalment, s’assenyala els reptes i les limitacions que cal superar per garantir la viabilitat i l’eficàcia dels projectes ApS en l'ensenyament superior.

Masanet, M.-J., Pires, F., & Gómez-Puertas, L. (2021). Los riesgos de la brecha digital de género entre los y las adolescentes. Profesional de la Información, 30, e300112. https://doi.org/10.3145/epi.2021.ene.12

L'objectiu principal d'aquest article és explorar l'escletxa digital de gènere entre adolescents d'Austràlia, Colòmbia, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal i Uruguai. Per fer-ho, s'aplica una perspectiva sociocultural, comparant quins hàbits d'ús i consum són atribuïts i realitzats per adolescents en els múltiples mitjans i xarxes socials i si aquests s'emmarquen en rols i estereotips de gènere. Les dades s'extreuen del projecte de recerca Transmedia Literacy (2015-2018), que tenia com a objectius principals explorar què estan fent els adolescents amb els mitjans i com han après a fer-ho. Aquest projecte va realitzar un apropament etnogràfic, utilitzant diferents mètodes de recerca com qüestionaris, entrevistes i observació participant, entre d'altres. En aquest article ens centrem en l'anàlisi del qüestionari implementat per fer un "mapeig" dels hàbits d'ús i consum mediàtic dels i les adolescents (N=1.520). Per respondre als objectius de l'article s'ha portat a terme una anàlisi descriptiva univariant i bivariant. Els resultats demostren que l'escletxa digital de gènere segueix existint i que pren forma a través de la pervivència d'estereotips de gènere i de rols associats als homes i a les dones i de la seva relació amb les tecnologies i mitjans de comunicació, com és el cas dels videojocs (associats als nois) i de la creació de relats (associada a les noies).

Guallar, Javier; Anton, Laura; Pedraza-Jiménez, Rafael; Pérez-Montoro, Mario (2021). “Curación de noticias en el correo electrónico: análisis de newsletters periodísticas españolas = News curation by email: Analysis of the Spanish journalistic newsletters”. Revista Latina de Comunicación Social, n. 79, pp. 47-64. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1488

Les newsletters o butlletins electrònics són en l'actualitat un producte de creixent importància en els mitjans de comunicació digitals i constitueixen un canal molt propici per a la realització de la curació de continguts, un dels serveis considerats més rellevants en el periodisme digital de segle XXI. Aquest article analitza quin és l'ús de la curació de continguts periodística per part de les newsletters de la premsa espanyola. Per això s'ha realitzat una recerca de metodologia avaluativa, que es basa en un sistema d'anàlisi compost de paràmetres i indicadors organitzats al voltant de dues grans àrees o dimensions: Contingut i Curació. S'han analitzat durant dos mesos totes les newsletters (84) de 16 diaris espanyols de rellevància, tant tradicionals com nadius digitals. Els resultats mostren una radiografia de les característiques de la curació periodística pel que fa a la quantitat de continguts curats, el rang temporal d'aquests, la procedència i les fonts d'informació emprades, l'autoria, les tècniques de curació utilitzades i l'ús informatiu dels enllaços. Entre les conclusions, es presenta com és el butlletí periodístic tipus, s'ofereixen classificacions dels millors butlletins i de mitjans i s'avança en la conceptualització de la curació, concloent amb l'existència de dos tipus de curació: intel·lectual i automatitzada.