Notícies

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

Guallar, Javier; Cornet, Anna (2020). “Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 44.    https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.44.5  

L’article té com a objectiu analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l'inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques. S'envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d'informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, 2020

L'Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura enceta una nova etapa amb l'edició del 2020: canvi de títol i migració de repositori.

Sota el títol d'Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, la revista és accessible al repositori de Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB) a l'enllaç següent: https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/index. Les cinc primeres edicions de l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura es poden consultar al repositori Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), al següent enllaç: https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori.

Existeix realment col·laboració interdisciplinària en Biblioteconomia, Informació i Documentació?

Urbano, C.; Ardanuy, J. «Cross-disciplinary collaboration versus coexistence in LIS serials: analysis of authorship affiliations in four European countries». Scientometrics (2020). https://doi.org/10.1007/s11192-020-03471-z

Ja fa temps que la bibliografia assenyala el caràcter suposadament interdisciplinari de la investigació en l’àrea de Biblioteconomia, Informació i Documentació (BID). Però, realment aquesta recerca implica una col·laboració conjunta (interdisciplinària)? O bé ens referim a la convivència d'investigadores i investigadors de diferents àmbits científics (multidisciplinària)? Aquesta és una de les preguntes que d’alguna manera els autors es formulaven el 2015 en el III International Seminar on LIS Education and Research. Segons aquest nou estudi, al menys a nivell europeu, la resposta és ben clara: la col·laboració entre disciplines és baixa i encara ho és més en els investigadors pròpiament de l’àrea de BID, que aporten de fet un terç del total de la producció analitzada, en comparació amb les altres àrees que contribueixen en aquesta metadisciplina com ara informàtica i matemàtiques, sistemes d’informació empresarials, economia, ciències experimentals, etc.

Reptes tècnics i ètics en la reutilització de dades

Boté, J. , & Termens, M. (2019). "Reusing Data Technical and Ethical Challenges". DESIDOC Journal of Library & Information Technology, 39(06), 329-337. doi.org/10.14429/djlit.39.06.14807

Aquest article planteja entre d’altres el significat de compartir dades. Les dades de recerca un cop compartides, es poden reutilizar, recontextualitzar o donar-les altra propòsit com per exemple construir un nou conjunt de dades. D’altra banda sembla que no és comú en totes les disciplines científiques que es comparteixin dades de recerca.

El patrimoni bibliogràfic, a debat

La Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha acollit una taula rodona sobre l’estat actual del patrimoni bibliogràfic, amb motiu de la presentació del llibre “De tesoros  a bienes patrimoniales: la difusión del patrimonio bibliográfico” (Ediciones Trea, 2019). A la taula han participat tres de les autores del llibre: Vinyet Panyella Balcells, presidenta del CoNCA, Yolanda Ruiz Ruiz, bibliotecària de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del MNAC, i Victoria Rodrigo Fuentes, bibliotecària de les Biblioteques Municipals de Reus; el debat l’ha moderat la professora Concepción Rodríguez-Parada, autora del pròleg del llibre.

Cura de continguts i fonts d’informació obertes com a relacions estratègiques en periodisme

Codina, Lluís; Guallar, Javier (2019). «Cura de continguts i fonts d’informació obertes per a comunicadors: relacions estratègiques en un periodisme de qualitat». Comunicació: revista de recerca i d’anàlisi; 36(2): 71-86. DOI: 10.2436/20.3008.01.185  

L’article planteja que la cura de continguts (content curation) i les fonts obertes d’informació són dues peces que es poden unir al servei del periodisme de qualitat. D’una banda, les fonts obertes poden ser un dels principals instruments dels periodistes, juntament amb altres tipus de fonts, i tenen avantatges i característiques pròpies. D’altra banda, la cura de continguts proporciona el marc estratègic, a través del qual els periodistes i professionals dels mitjans poden explotar de manera especialment eficient aquestes fonts obertes.

Estudi bibliomètric i temàtic de la revista "El profesional de la información" amb el software Scimat

López-Robles, José-Ricardo; Guallar, Javier; Otegi-Olaso, José-Ramón; Gamboa-Rosales, Nadia-Karina (2019). “El profesional de la información (EPI): bibliometric and thematic analysis (2006-2017)”. El profesional de la información, v. 28, n. 4, e280417. DOI: https://doi.org/10.3145/epi.2019.jul.17 
 
L’article presenta una anàlisi bibliomètrica i temàtica de la revista El profesional de la información (EPI), entre els anys 2006 i 2017, amb Scimat, programari bibliomètric de codi obert (sota llicència GPLv3) per a la creació de mapes científics en un marc longitudinal. L’article té dues parts diferenciades. D'una banda, s'analitza la producció de la revista segons la base de dades Social Sciences Citation Index (SSCI) de la Web of Science Core Collection atenent a elements bibliomètrics clàssics com ara la productivitat i l‘impacte, senyalant els principals autors, organitzacions, països i articles.

Les publicacions d'accés obert dels investigadors dels centres de recerca de la Institució CERCA de Catalunya

Rovira, Anna; Urbano, Cristóbal; Abadal, Ernest (2019). "Open access availability of Catalonia research output: Case analysis of the CERCA institution, 2011-2015", PLoS One, DOI: 10.1371/journal.pone.0216597  

En el marc de la tesi en curs d’Anna Rovira, alumna del programa de doctorat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, s’ha realitzat aquest treball destinat a estudiar la disponibilitat sense barreres de pagament de les publicacions dels investigadors dels centres de recerca de la Institució CERCA de Catalunya. En el treball s’ha contemplat, amb una elevada granularitat tipològica, tota la casuística de les formes de distribució canòniques del moviment d’accés obert (AO), com ara la via daurada del AO (revistes) o la via verda (repositoris), així com fórmules alternatives que queden fora de les recomanacions d’aquest moviment, com ara serien xarxes socials acadèmiques, o altres llocs web. L’objectiu de l’estudi era determinar el ventall tipològic de solucions que els autors adopten per oferir l’accés lliure als resultats de la seva recerca, i en quin grau les solucions adoptades encaixen amb les directrius generals sobre AO derivades de les textos normatius dels governs, o amb les polítiques que adopten els diversos centres de recerca. Les dades obtingudes serviran per emmarcar l’estudi global que en la tesi es vol fer sobre les polítiques d’AO d’aquests centres, amb l’objectiu d’identificar els factors i condicionants que poden influir en la progressiva implantació de la publicació en obert, sota fórmules consistents amb les esmentades polítiques.

Fent que les notícies en vídeo siguin visibles: identificar les estratègies d'optimització dels cibermitjans a YouTube utilitzant mètriques web

Carlos Lopezosa, Enrique Orduna-Malea & Mario Pérez-Montoro (2019). “Making Video News Visible: Identifying the Optimization Strategies of the Cybermedia on YouTube Using Web Metrics”, Journalism Practice, DOI: 10.1080/17512786.2019.1628657

L'objectiu principal d'aquest estudi és identificar les principals estratègies de SEO implementades pels canals de YouTube dels cibermitjans utilitzant una bateria de mètriques web a nivell de canal i vídeo. Amb aquesta finalitat, es considera una mostra que comprèn els deu canals de cibermitjans amb el major trànsit web a Espanya. A nivell de canal, es troba una correlació positiva significativa entre la connectivitat (nombre de subscriptors), la productivitat (nombre de vídeos publicats) i l'audiència (nombre de visites). A nivell de vídeo, la correlació entre els vídeos més vistos de cada cibermitjà revela la presència de dues famílies de mètriques de nivell de vídeo: d'una banda, les relacionades amb l'impacte dels vídeos (Vistes, Popularitat, M'agrada, etc.) i, d'altra banda, els relacionats amb la implementació d'estratègies de SEO actives (principalment, etiquetes i paraules clau dins dels camps de Descripció). Els resultats semblen confirmar que és probable que les estratègies de SEO siguin més efectives quan s'apliquen a vídeos que no són publicacions d'alta qualitat o que no aborden temes populars, característiques que tendeixen a atreure a la majoria dels espectadors independentment de les estratègies de SEO emprades. Finalment, es proposa un conjunt de millors pràctiques per promoure i optimitzar vídeos a YouTube, especialment dissenyats per als cibermitjans.