Notícies

Concessió del projecte europeu “Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica”

Membres del CRICC participen en un projecte europeu recentment concedit per la EACEA i liderat per la Universidad Católica de San Pablo (Perú). El projecte, titulat “Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica”, està dotat amb 60.000 euros per a la nostra Universitat. De les 1005 propostes rebudes, només van resultar escollides amb finançament el 13%.  Entre els professionals que formen l’equip de Barcelona, s’hi troben alguns membres del CRICC: Mònica Baró, Miquel Térmens, Carina Rey, Lluís Agustí, Jesús Gascón i Amadeu Pons. També hi participen altres membres de l’equip de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, com ara Concepción Rodríguez Parada, Núria Jornet i Berta Blasi.

L’objectiu del projecte és la formació i actualització de bibliotecaris i gestors de patrimoni a Llatinoamèrica. La col·laboració de la Universitat de Barcelona en aquest projecte està relacionada amb la creació de continguts docents per a la formació de formadors. En un principi s’havia previst la visita a diferents països llatinoamericans. Donada la situació generada per la pandèmia, però, el disseny del projecte s’adaptarà per fases tenint en compte l’evolució de la situació sanitària.

Els acords de transformació: obrint camí cap a l’accés obert?

Borrego, Á., Anglada, L. and Abadal, E. (2020), Transformative agreements: Do they pave the way to open access?. Learned Publishing. https://doi.org/10.1002/leap.1347

Els acords de transformació, també coneguts com a acords de “compensació”, “llegir i publicar” o “publicar i llegir” han canviat l’enfocament de les llicències en l’àmbit de les revistes acadèmiques: de la contenció de costos cap a la publicació en accés obert. Una anàlisi de 36 acords de transformació a text complet registrats en el registre ESAC mostra que “Acord de transformació” és un terme generalista que comprèn diferents tipologies de contractes.

En aquest article, els professors del CRICC Ernest Abadal, Lluís Anglada i Ángel Borrego diferencien entre acords pre-transformadors, acords parcialment transformadors i totalment transformadors. Els acords pre-transformadors són llicències de subscripció tradicionals que concedeixen descomptes en el preu de processament dels articles (APC) o vals per a la publicació en accés obert d'un nombre limitat d'articles. Els acords parcialment transformadors diferencien la tassa de lectura de la tassa de publicació per cobrir les despeses de processament d'un determinat nombre d'articles. Els acords totalment transformadors permeten la publicació il·limitada en accés obert de la producció acadèmica de la institució subscrita.

En les tres categories alguns acords restringeixen la publicació d'accés obert a revistes híbrides, mentre que altres permeten la publicació tant en revistes híbrides com en revistes "golden". Els acords transformatius són més transparents que les llicències de revistes tradicionals, ja que permeten als autors conservar els drets d'autor i establir disposicions per facilitar la gestió dels fluxos de treball en accés obert. És difícil avaluar si aquests acords són només una fase temporal de la transició cap a l'accés obert o si perpetuaran l'actual estructura del sistema de comunicació acadèmic i les elevades despeses associades.

Percepció i ús de la figura del “tipster” per part d’apostadors esportius en tractament

Lopez-Gonzalez, H., Rius-Buitrago, A., Jimenez-Murcia, S., & Griffiths, M. D. (2020). The utilization and perception of sports betting experts (‘tipsters’) among sports bettors with gambling problems: A qualitative focus group interview study. International Gambling Studies. DOI 10.1080/14459795.2020.1844270 [WoS, IF=2.410, Q2 Substance Abuse // Scopus, IF=0.993, Q2 Applied Psychology]

Aquest article investiga l’ús i la percepció que els apostadors esportius en tractament tenen sobre els “tipsters”. Un tipster és una persona que, suposadament, sap molt sobre esport i ven el seu coneixement en forma de consells (“tips”) a canvi de diners. Aquest coneixement és comprat pels apostadors per decidir sobre les apostes amb millor pronòstic. Els tipsters s’han convertit en uns actors molt prominents a les xarxes socials relacionades amb les apostes esportives. Tot i això, coneixem molt poc sobre l’impacte que aquestes persones tenen sobre els apostadors amb problemes de joc. L’article examina mitjançant entrevistes grupals l’opinió de 28 apostadors esportius en tractament per un trastorn de joc.

Molts apostadors en tractament han fet servir tipsters, tot i que no tenen molt clar que realment siguin eficaços. Els contactes personals i les estratègies de boca-orella sembla que són les més utilitzades per arribar als tipsters. Molts apostadors amb problemes han pensat en algun moment de la seva trajectòria com a jugadors que podrien convertir-se en un. Els apostadors tenen dificultats per entendre i harmonitzar que altres apostadors hagin estat capaços de guanyar a les apostes i ells no. L’existència dels tipsters té importància en el tractament psicològic dels apostadors perquè influeix en la seva manera de pensar el rol de l’habilitat o la fortuna en el joc d’apostes. 

Els vídeos a les xarxes socials: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el confinament

Boté Vericad, Juan José; Sola Martínez, María José (2020). "Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 45 (desembre). <http://bid.ub.edu/45/bote.htm>. DOI: https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.45.3 

El propòsit principal d'aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d'abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s'han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós.

Per dur a terme aquest estudi es va crear un data set amb dades provinents del portal de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, així com de cerques a internet. El motiu pel qual es va crear fou que no existia un directori únic ni actualitzat per aquestes. Un cop construït el data set es va decidir analitzar l’activitat a Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i els blogs. També es va decidir afegir els blogs en darrer lloc perquè es va observar que hi havia una gran activitat des de les mateixes biblioteques.

Aquest data set, que es troba en accés obert, disposa de 507 registres que inclouen xarxes de biblioteques, biblioteques públiques, punts de lectura i busos biblioteca. Dintre de l’article totes aquestes entitats s’han anomenat punts de servei.

Segons la seva activitat es van classificar els punts de servei en diferents categories per cada xarxa. A més, es va diferenciar entre vídeos difosos i vídeos propis. En total, s’ha analitzat de forma quantitativa els vídeos que s’han publicat en totes aquestes xarxes socials.

Finalment es van estudiar 4377 videos dels quals 3310 eren vídeos d’entreteniment. En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes.

 

Plecs alçats: la història de l'edició, a debat

Fernando Larraz, Josep Mengual, Mireia Sopena (eds.). Pliegos alzados: la historia de la edición, a debate. Gijón: Ediciones Trea, 2020. ISBN 978-84-17767-32-7

En els darrers anys la història de l'edició s'ha anat obrint camí entre les disciplines humanístiques com a camp d'estudis específic, singularment per la transversalitat del seu objecte, el llibre, per la multiplicitat de significats que n'impliquen la seva producció i difusió i per l'absència d'una sòlida tradició en l'àmbit iberoamericà.

Plecs alçats: la història de l'edició, a debat ofereix una guia metodològica i teòrica per a futurs treballs, i estableix els paràmetres de la discussió al voltant de la història de l'edició. Per a això, s'han reunit les aportacions d'un grup representatiu d'investigadores i investigadors que aborden els aspectes clau per a la construcció disciplinar de la història de l'edició i dels seus fonaments epistemològics, a la llum de el model d'algunes pràctiques historiogràfiques recents i atenent les particularitats dels països de l'àmbit iberoamericà. Pedro Rueda i Mònica Baró, ambdós membres del CRICC, hi han contribuït amb el capítol "La publicidad del libro: marco metodológico y teórico en el ámbito de la historia de la edición".

Les polítiques culturals a Europa: un gir participatiu?

Dupin-Meynard, Félix; Négrier, Emmanuel (editors). Cultural policies in Europe: a participatory turn? Toulouse: Éditions de l'attribut; Montpellier: Occitanie en scène, 2020. 978-2-916002-73-6

Al nou llibre Cultural policies in Europe: a participatory turn?, diversos dels principals especialistes europeus en la matèria intenten aclarir el significat, les potencialitats i els límits de l’experiència participativa en les polítiques culturals.

Els autors examinen el paper de la participació no com un concepte sinó com un procés que forma i informa la política cultural. A la primera part s’aborden diversos temes, com per exemple el paper que la participació juga en diferents contextos nacionals, tant des del punt de vista específic del país com des d’una perspectiva comparativa, per a la qual es va utilitzar Compendium com a recurs.

 A la segona part del llibre, les contribucions se centren en com la participació afecta la interacció entre qüestions artístiques, culturals i polítiques; s'hi inclou un reflex de la participació respecte a la pandèmia actual. Quines experiències, receptes, amenaces i noves oportunitats han marcat el camp cultural?

El llibre està editat per Félix Dupin-Meynard i Emmanuel Négrier i conté contibucions de dos membres de CRICC, Lluís Bonet i Anna Villarroya.

Estratègies artístico-professionals dels músics de jazz a Barcelona

Casals Balaguer, Marta (2020). Artistic-professional strategies in the music sector. The case of the jazz scene in Barcelona, Sociologia del Lavoro, 157/2020, 145-163. DOI: 10.3280/SL2020-157008

L'objectiu d'aquest article és analitzar les estratègies que adopten els músics de jazz de Barcelona a l'hora de desenvolupar la seva carrera artística. Se centra a estudiar tres àrees principals que influeixen en la construcció de les seves estratègies artístic-professionals: a) la dimensió administrativa, caracteritzada principalment per tasques de gestió i promoció; b) la dimensió artístic-creativa, que inclou el desenvolupament de la identitat artística i la creació d'obres d'art; i c) la dimensió social dins del col·lectiu, que agrupa estratègies relacionades amb les dinàmiques de cooperació i col·laboració entre el cercle de músics. La metodologia aplicada parteix d'una perspectiva qualitativa i els principals mètodes de recerca han estat entrevistes semiestructurades realitzades a músics professionals en actiu a Barcelona i a través de l'observació participant.

L'article ha estat publicat a la revista Sociologia del Lavoro, número 157/2020, dins el monogràfic "From atypical to paradigmatic? Artistic work in contemporary capitalist societies", editat per Pierre Bataille, Sonia Bertolini, Clementina Casula i Marc Perrenoud.

Una panoràmica de la investigació en Documentació en els darrers 20 anys

Abadal, Ernest; Guallar, Javier (2020). “Research on Library and Information Science in Spain: diagnosis 2020”. Profesional de la información, v. 29, n. 4, e290444. https://doi.org/10.3145/epi.2020.jul.44

La investigació espanyola en Documentació comença a destacar a partir de la dècada de 1980, de manera paral·lela a la creació dels estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació, i va incrementant la seva activitat de manera notable fins a l'any 2000. En aquesta etapa les seves principals característiques eren les següents: divulgadora, baixa repercussió internacional, escassetat de recursos econòmics i humans i escassa qualitat metodològica. En els primers 20 anys de segle XXI hem estat testimonis d'un destacat creixement i diversificació d'aquesta activitat investigadora, el que ha suposat la superació de la majoria dels problemes abans apuntats. 

Les notícies falses i els codis ètics dels professionals de la informació

Boté-Vericad, Juan-José (2020). Fake News and Information Professionals’ Codes of Ethics. Telos: revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, 22 (3), Venezuela. (Pp.567-578). DOI:www.doi.org/10.36390/telos223.07

L'objectiu d'aquest article és debatre els conceptes relacionats amb les Fake News. Aquests conceptes estan relacionats amb els diferents significats de les notícies falses com el trastorn informatiu, així com analitzar codis ètics dels professionals de la informació enfront dels desordres informatius i el comportament ètic pel que fa a la gestió de la informació. La rapidesa i facilitat amb què es poden difondre les notícies falses té implicacions en aquests professionals.

Revisió d’estudis sobre desinformació a Iberoamèrica

Guallar, Javier; Codina, Lluís; Freixa, Pere; Pérez-Montoro, Mario (2020). “Desinformación, bulos, curación y verificación. Revisión de estudios en Iberoamérica 2017-2020”. Telos: Revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, vol. 22, n. 3, pp. 595-613. http://www.doi.org/10.36390/telos223.09

L'objectiu d'aquest article és realitzar una revisió de les investigacions sobre desinformació en l'àmbit d'Iberoamèrica entre 2017 i 2020. Per a això, se segueixen les normes APA per a revisions i s'analitzen al voltant de 60 treballs publicats en revistes indexades d'Iberoamèrica, així com llibres publicats sobre la temàtica. Els resultats es mostren agrupats en tres parts. En la primera es revisen els tres conceptes fonamentals relacionats amb la desinformació: el propi terme de desinformació, així com post-veritat i infodemia. A la segona, s'estudien els principals productes de desinformació: notícies falses, desordres informatius i rumors, atenent als seus tipus, temàtiques, formats, i canals. A la tercera part es presenten les principals estratègies contra la desinformació, revisant els treballs publicats de dues d'elles: la cura de continguts i la verificació de fets.