Aquest article te com a objectiu analitzar en quina mesura el context postesclat social i la pandèmia a Xile han reconfigurat els assemblatges sociotècnics entre gènere, música i tecnología. A partir d’una etnografia digital s’ha indagat en com les tecnologies de la informació digitals han impactat en les pràctiques musicals i organitzatives de les treballadores de la música. En concret, s’ha fet seguiment i registre sistematitzat de les activitats realitzades, durant els anys 2020 i 2021, per la Red Chilena de Trabajadoras de la Música – Mujeres y Disidencias (TRAMUS) en diverses plataformes digitals i s’han realitzat 21 entrevistes semiestructurades a integrants de la xarxa. L’anàlisi ha posat en relleu com el desplegament tecnològic relacionat amb els entorns digitals ha afavorit l’emergència de pràctiques col·laboratives i de suport mutu entre les treballadores de la música. Aquests vincles han permès la construcció de tot un imaginari col·lectiu de caràcter feminista tendint a un activisme tecnològic digital que busca incidir en la política social, per a erradicar les bretxes de gènere, encara existents, en el sector de la música.
Calderón-López , A., & Villarroya, A. (2024). Aproximaciones etnográficas a los ensamblajes musicales de las trabajadoras de la música en Chile: el caso de TRAMUS. Revista Musical Chilena, 77(240), 14–40. Recuperat a partir de https://revistamusicalchilena.uchile.cl/index.php/RMCH/article/view/66959
