Audio identity in branding and brand communication strategy: a systematic review of the literature on audio branding

1 comment

Vidal-Mestre, M., Freire-Sánchez, A., Calderón-Garrido, D., Faure-Carvallo, A., y Gustems-Carnicer, J. (2022). Audio identity in branding and brand communication strategy: a systematic review of the literature on audio branding. Profesional De La información, 31(5). Disponible a <https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.04>


Aquesta investigació té el propòsit de determinar el paper específic del so i la música dins del branding sonor, i determinar quin tipus d'estudis han realitzat els investigadors en revistes indexades en la base de dades Web of Science entre 2011 i 2020. Es plantegen, també, dos objectius específics; categoritzar i descriure la producció científica sobre aquest tema i sintetitzar l'evidència trobada en la bibliografia científica, de manera que s'actualitzin i reafirmin els coneixements previs dins d'aquest camp.

La metodologia emprada en aquest cas és la revisió sistemàtica d'articles publicats en les bases de dades Science Citation Index (SCI) i Social Sciences Citation Index (SSCI), de la Web of Science Core Collection. Aquesta revisió usa articles que combinen descriptors o paraules clau concretes (Branding AND Sound, o Branding AND Music) i que han passat un procés de selecció. Així, van quedar un total de 36 articles.

Els resultats de la revisió deixen veure com la majoria (58,3%) dels treballs es basen en anàlisis sonores dutes a terme pels investigadors, mentre que un 27,8% correspon a l'anàlisi de la reacció d'una mostra i el 13,9% a revisions sistemàtiques d'elements concrets. Es determinen, també, quatre blocs per la bibliografia científica. En primer lloc, fonètica en les marques, on hi ha estudis que recalquen la importància de la fonètica en el naming respecte a les experiències i preferències dels consumidors en l'àmbit simbòlic i sensorial. En segon lloc, la publicitat audiovisual i branding; referent a l'ús d'elements sonors per establir un vincle emocional amb el consumidor. En tercer lloc, marca local, ciutat i país; l'estudi del fenomen de la música vinculada a ciutats o paios i la repercussió en audiències en afers socials, polítics i comercials. Per acabar, marca política, corresponent a estudis que comprenen el potencial de la música en contextos d'identitat social i cultural.

En conclusió, l'estudi determina les principals categories emergents, així com una presència considerable d'antecedents en l'estudi del branding sonor a la bibliografia rellevant de l'última dècada. Algunes aportacions sobre aquesta revisió apunten al fet que el so de les marques i productes influeixen en l'experiència del consumidor, així com la rellevància del simbolisme sonor, la importància de la fonètica en el naming i la música com a factor important i recorrent en la construcció de marca personal de ideologies polítiques.